Ajuda domiciliària: les millors cures, a casa
Soledat, tristesa, menys diners que mai, deteriorament físic i malalties… Abunden les pors associades a una fase tan natural com poc acceptada de l’ésser humà: l’envelliment. Gairebé per inèrcia es tendeix a pensar que el malestar, la dependència i l’abandonament vénen en un paquet indivisible una vegada se superen els 70 o 75 anys. Però no sempre és així. Un dels factors que influeixen en la qualitat de vida és un entorn agradable. Som animals de costums: ens agrada despertar cada matí en una habitació que coneixem pam a pam, viure al barri de tota la vida, envoltats de les nostres pertinences i els records més estimats. En les persones grans, l’abandonament de l’entorn habitual pot causar un fort desarrelament emocional, per la qual cosa, en general, convé no només retardar-lo, sinó fins i tot evitar-lo mentre sigui possible.
El problema es manifesta quan els ancians es mantenen ferms en el seu propòsit de no abandonar casa seva. Un context que provoca anades i vingudes precipitades dels familiars i un temor continuat que caiguin o sofreixin un accident domèstic. En vista d’aquesta situació, els serveis d’ajuda domiciliària són una opció eficaç tant per a les persones grans com per als familiars que els atenen. En molts casos, l’ajuda personalitzada d’un professional que assisteix l’ancià en les tasques domèstiques, en la seva higiene personal o, simplement, acompanyant-lo durant unes hores al dia esdevé una necessitat essencial. Segons les projeccions que es realitzin sobre l’augment de població, en només deu anys el nombre de persones majors de 65 anys creixerà més d’un 25%. Les necessitats en aquest sentit, per tant, es presumeixen creixents.
Tot i que aquests serveis els presten des de fa anys tant entitats públiques com empreses privades especialitzades en aquest servei, no són pocs els qui, per estalviar-se uns euros, contracten, per cuidar la seva gent gran, particulars que manquen no tan sols de la titulació adequada, sinó, de vegades, fins i tot dels coneixements mínims per a efectuar la tasca encomanada. Els experts en salut d’EROSKI CONSUMER aconsellen que sempre que es pugui evitar, no es cometi l’error de prioritzar absolutament el criteri econòmic en detriment de la qualitat i la seguretat del servei. Pagar una mica menys pot sortir molt car. Saber on cal anar per a sol·licitar l’ajuda domiciliària pública i, si es dóna el cas, conèixer les pautes que cal seguir per a contractar una assistència privada eficaç i no molt cara, ajuda a aconseguir que les persones grans es trobin en les millors mans. La guia pràctica Com atendre la nostra gent gran (http://mayores.consumer.es/) informa d’una manera molt senzilla i ordenada sobre les causes de l’envelliment, els senyals d’alarma davant dels quals han de reaccionar els familiars, com s’ha de planificar l’atenció de la persona gran i on i com es pot demanar ajuda.
Els serveis d’ajuda a domicili no només presten assistència en les tasques diàries de la llar, també impedeixen les situacions de soledat extrema i d’aïllament social. Fer la compra diària, anar a una revisió mèdica o a qualsevol altra gestió no és el mateix si es fa sol o acompanyat, sobretot si se superen els 75 anys i no es gaudeix de bona salut. Amb independència que l’ajuda a domicili sigui prestada per organismes públics, empreses privades o particulars, els serveis que s’ofereixen són molt diversos i convé conèixer-los. L’assistència domiciliària pot incloure l’atenció personal de l’ancià (higiene, seguiment en l’alimentació i la medicació, i suport en les hores dels àpats) i també les cures especials (fer el llit amb el malalt enllitat, farmacovigilància, canvi de bolquers…) si l’ancià té alguna discapacitat o malaltia. Tot això, a més del suport en les tasques domèstiques -neteja i ordre a la llar- i de l’acompanyament en passeigs, lectures o berenars.
L’ajuda domiciliària es presta per hores: pot representar des d’un parell d’hores cada dia fins a l’assistència permanent, les 24 hores del dia els set dies de la setmana. Si la persona gran té sort i gaudeix de l’ajuda a domicili oferta per entitats públiques, el mateix Ajuntament o l’organisme responsable de prestar-la s’ocupa d’establir la durada del servei i els seus horaris, després d’avaluar la situació personal del sol·licitant.
Tipus d'ajudes i forma de sol·licitar-les
Abans de llançar-se a l’aventura de contractar els serveis d’una empresa privada o d’un particular, convé acudir als serveis socials de l’Ajuntament de la localitat on viu la persona gran. L’assistència a domicili és competència de les administracions públiques, que, per norma general, la presten mitjançant personal municipal encarregat d’aquesta comesa o amb empreses privades i organitzacions com Càritas o Creu Roja, amb les quals s’han firmat acords.
Aquesta és la millor manera de rebre assessorament i de conèixer els terminis, els requisits i els tràmits que cal seguir per a sol·licitar l’ajuda. L’avantatge principal de ser beneficiari d’aquest servei públic és comptar amb les garanties i el suport en seguretat que aporta saber que, darrere de la persona que entra a casa, hi ha l’Ajuntament o una altra entitat pública. A més, és l’opció més barata, les tarifes poden ser gratuïtes o representar una petita proporció del cost total de l’ajuda.
Ara bé, no totes les persones grans són candidates a la concessió d’aquesta ajuda pública, ja que els serveis socials exigeixen el compliment d’una sèrie de requisits. El grau d’autonomia per a valer-se per si mateix, la disponibilitat de familiars que puguin prestar ajuda i el seu grau de parentiu, a més de la capacitat econòmica del sol·licitant, són els principals criteris que es fan servir per a establir el barem de les sol·licituds. Si al sol·licitant se li denega l’assistència domiciliària pública, és hora d’analitzar l’oferta privada especialitzada en aquestes cures.
S’ha de confiar l’atenció de les persones grans preferentment a empreses que comptin amb l’autorització administrativa per a oferir el servei. El primer pas és consultar els serveis que presten diverses companyies i comparar, com sempre, la qualitat i el preu. Un primer requisit és que el personal de l’empresa en general i el cuidador que s’assigni en concret a la persona gran estiguin qualificats; per això, ha de comptar amb la titulació d’Auxiliar d’Infermeria, Clínic o de Geriatria, i amb l’experiència suficient per a atendre una persona en les circumstàncies del nostre familiar o semblants. Cal exigir el títol de capacitació del cuidador.
Convé desconfiar de les empreses que donin allargues a l’hora de mostrar aquesta documentació. Sempre que l’ajuda domiciliària es contracti amb una empresa privada, s’ha d’exigir un contracte: formalitza la relació i evita malentesos i sorpreses desagradables. En el contracte figuraran les prestacions que s’inclouen en el servei, els horaris estipulats i el preu total per l’ajuda assistencial. Les tarifes depenen, sobretot, del nombre d’hores contractades i del tipus de serveis sol·licitats. Un exemple: per una assistència a domicili de quatre hores a la setmana que comprengui cures personals i suport en les tasques domèstiques es cobra, segons ha comprovat EROSKI CONSUMER, des de 12 euros fins a 20 euros l’hora. El pressupost, òbviament, és molt onerós: des d’uns 1.000 euros fins a uns 1.750 euros mensuals.
Les noves tecnologies també fan el seu paper en les cures que necessita la gent gran. La teleassistència permet ajudar l’ancià a distància durant les 24 hores del dia mitjançant diversos dispositius. Amb una polsera, un clauer o un receptor més petit que un telèfon mòbil penjat del coll, l’ancià es pot comunicar amb una central telefònica d’auxili preparada per a ajudar en tot allò que l’usuari necessiti.
L’ús d’aquests mecanismes no és complicat, n’hi ha prou de polsar un botó -de grans dimensions, resulta més ergonòmic- perquè l’ancià es posi en comunicació amb la central. Caigudes, accidents domèstics o simplement una breu conversa quan els ancians se senten massa sols són les sol·licituds més ateses pels serveis de teleassistència.
A més, les empreses fan trucades de control per supervisar que tot està en ordre i per oferir serveis de recordatori i agenda per a cites mèdiques o dates destacades, com ara els aniversaris. Aquest és un servei que es pot sol·licitar per mitjà de la via pública i la privada.
- Vagi als serveis socials del seu Ajuntament. Allà l’assessoraran i li facilitaran tota la informació per a sol·licitar aquesta ajuda.
- Tot i ser un servei públic, és possible que el sol·licitant hagi de pagar un percentatge de la despesa d’acord amb la seva situació econòmica.
- Asseguri’s que el cuidador que li assignaran sigui experimentat i que tingui una titulació que el qualifiqui per a prestar ajuda a domicili a un ancià.
- Desconfiï de les empreses que no faciliten factures i de les que no proporcionen la documentació vàlida per a verificar que el seu personal és titulat.
- Exigeixi un contracte pels serveis d’ajuda domiciliària i comprovi que s’hi inclouen els horaris, els serveis que s’han d’exercir i el cost.
- Recordi que un cuidador sense experiència ni formació en l’àmbit sociosanitari no està capacitat per a administrar injeccions, fer cures o manipular sondes.
- Si la persona gran no s’adapta als cuidadors perquè vol continuar vivint sol, la teleassistència és una opció que convé valorar.