Taps units pel planeta
Des de l’estiu, tots els brics i les ampolles PET d’un sol ús de fins a tres litres es van amb el tap unit. A primera vista, aquest canvi podria semblar una simple qüestió estètica o una decisió arbitrària dels fabricants. Tanmateix, darrere d’aquesta mesura s’amaga una estratègia mediambiental impulsada per la Unió Europea. El propòsit és disminuir la quantitat de residus plàstics que contaminen el planeta i fomentar un reciclatge més eficient.
Els taps de plàstic, pel fet de ser petits i fàcils de separar dels envasos, són propensos a perdre’s i acabar en qualsevol lloc: voreres, parcs, cunetes, boscos, rius i mars, entre d’altres. Aquests taps poden tardar entre cent i cinc-cents anys a descompondre’s per complet. Durant aquest procés, es fragmenten en microplàstics, unes partícules diminutes que representen un greu perill per a la fauna, els ecosistemes i la salut humana. Els animals poden confondre els microplàstics amb aliments i ingerir-los, i això pot provocar-los la mort. A més a més, aquestes peces s’acumulen al sòl, en redueixen la fertilitat i afecten negativament els conreus i la qualitat de l’aigua.
Un petit (gran) pas.
Amb la “unió” dels taps als envasos, els fabricants compleixen la Directiva 2019/904 de la UE, adaptada a Espanya per mitjà de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Aquesta norma estableix que els recipients amb taps de plàstic només es podran comercialitzar si compleixen requisits específics de disseny que impedeixin la separació d’aquests elements. Segons l’article 6 d’aquesta directiva, “els estats membres vetllaran perquè els productes de plàstic d’un sol ús que tinguin tapes i taps de plàstic només es puguin introduir al mercat si les tapes i els taps es mantenen units al recipient”.
Els envasos de plàstic i els taps s’han de reciclar plegats, i s’han de dipositar al contenidor groc. Per a Ecoembes, l’organització sense ànim de lucre que gestiona el reciclatge de residus dels contenidors grocs i blaus, aquest canvi de normativa és una mostra clara de com les regulacions s’adapten per millorar l’eficiència del reciclatge. “Aquesta mesura evitarà que els taps, que són de mida reduïda –menys de 40 mm–, es perdin a les zones de triatge de les plantes de separació de residus. D’aquesta manera, es garanteix que el plàstic arribi a les empreses de reciclatge homologades per donar-li una nova vida”, afegeix l’organització.
- Contenidor. Els taps, igual que les ampolles de plàstic a les quals pertanyen, s’han d’abocar al contenidor groc.
- Materials. La major part de les ampolles es fabriquen amb plàstic PET, un polímer termoplàstic que es pot reciclar diverses vegades i de manera senzilla. El 99% dels taps són de polietilè d’alta densitat (HDPE) i polipropilè (PP).
- Procés. Quan l’ampolla i el tap arriben a la planta de reciclatge, s’han de separar, perquè tenen temperatures de fusió i densitats diferents. Això es pot fer de manera manual, tot i que és poc eficient, o es pot triturar tot alhora. Si es fa així, les escates que se n’obtenen passen per una fase de rentada, en què s’eliminen les impureses i els diferents materials es poden separar per densitat. Aquesta etapa addicional encareix el procés de reciclatge del PET.
- Nova vida. Després d’un procés d’extrusió, en què es premsen els fragments, el material obtingut es passa per un motlle que li dona forma: noves ampolles, envasos o joguines, entre d’altres.
Els principals punts de la llei.
Per tal reduir l’impacte de determinats productes de plàstic al medi ambient, la directiva europea va més enllà de la simple prohibició dels taps de plàstic no reutilitzables a les ampolles. El seu propòsit és reduir les escombraries plàstiques al medi ambient. De fet, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el 74% dels residus que es recullen a les platges són elements de plàstic. Per reduir aquesta xifra, la llei planteja:
- Adeu al plàstic d’un sol ús. Al mercat europeu ja no hi poden entrar palletes, plats, gots i coberts de plàstic. A més a més, a partir del 2030 es prohibiran alguns embalatges de plàstic d’un sol ús, com els que es fan servir per a la fruita i la verdura o per a les porcions individuals d’amaniment.
- Canvi del plàstic per altres materials. Per reduir el consum d’uns determinats productes de plàstic, com ara les ampolles, es fomentarà l’ús d’alternatives reutilitzables o biodegradables més sostenibles, com el vidre.
- Els productors tenen responsabilitat. Els fabricants d’uns determinats productes de plàstic hauran de finançar la gestió de residus i organitzar-la, així com la neteja d’escombraries plàstiques.
- Conscienciació. La Unió Europea vol impulsar campanyes per a promoure un consum més responsable i fomentar la reducció dels residus i una gestió correcta.
Reciclar i conscienciar.
Unir els taps als envasos ajuda a minimitzar la pèrdua d’aquests petits elements durant l’ús i en facilita el reciclatge. D’aquesta manera, es garanteix que tant el tap com l’ampolla es tractin com un únic element, fet que simplifica el procés de separació i augmenta les possibilitats que tots dos es reciclin correctament. També fa créixer la consciència ambiental entre els consumidors, ja que els recorda la importància del consum responsable. “El primer punt del reciclatge és la conscienciació: cal reflexionar si necessitem el que adquirim i, després, reduir”, indica Gemma del Caño, farmacèutica especialitzada en R+D i Indústria i en Innovació, Biotecnologia, Seguretat i Qualitat.
Si reciclem, contribuïm a complir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que estableix Nacions Unides. L’ODS número 12 se centra en la producció i el consum responsables, i el reciclatge de taps representa una manera concreta de donar suport a aquest objectiu. Del Caño considera la mesura positiva, però confessa que no pot valorar si el fet d’unir el tap a l’envàs suposarà que els taps abandonats desapareguin. “És important que no hi hagi residus fora de lloc, especialment, perquè no tenim una cultura de reciclatge forta. El que necessitem és aprendre i conscienciar”, opina.
Tanmateix, els consumidors no han rebut amb entusiasme aquest canvi de normativa. Molts ho consideren incòmode a l’hora de beure i el treuen quan obren l’ampolla; per això, la mesura deixa de tenir sentit. Tot i la resistència, Del Caño reflexiona sobre la importància de complir les reglamentacions vigents. “Les normes són les normes, i encara que podríem haver estat més creatius, hem d’adaptar-nos-hi. No se’ns ha acudit una altra manera d’unir el tap a l’ampolla. Ho reconsiderarem”, reflexiona l’experta.
La fi dels taps solidaris?
La donació de taps per a finançar projectes i recerca ha estat un símbol de compromís social i ambiental que ha mobilitzat milions de persones. Per això, la normativa recent ha suscitat un debat sobre el futur d’aquesta pràctica. Algunes organitzacions han expressat preocupació per la nova mesura, tot argumentant que dificultarà la recol·lecció de taps i, per tant, reduirà els fons disponibles per als seus projectes. En canvi, d’altres no hi veuen més inconvenients, perquè opinen que els taps encara es poden extreure i reciclar de manera independent.
Per a Del Caño, aquesta polèmica és innecessària. “Els diners rebuts són pel reciclatge, no específicament pels taps. Es trien taps perquè no pesen ni ocupen gaire i són fàcils de recollir. El que necessitem de debò són recursos i que qui necessiti una cadira de rodes pugui obtenir-la per mitjà dels serveis socials sense haver de recol·lectar taps. Hem de lluitar pels recursos i per un reciclatge adequat”, conclou.