Justícia gratuïta

Justícia gratuïta: com es pot accedir a l’assistència legal sense cost

L’objectiu d’aquest servei és garantir aquesta protecció als tribunals a les persones que no tenen recursos econòmics per a litigar. A més a més, en determinats supòsits, com ara el fet de ser víctima de violència de gènere, es concedeix independentment dels ingressos. Aquest dret inclou l’exempció del pagament d’honoraris d’advocats i procuradors, així com de les despeses derivades de peritatges, fiances i taxes judicials.

El dret a la justícia gratuïta té el propòsit de proporcionar suport legal a les persones que no disposen de mitjans econòmics per a afrontar un procés judicial. Els ciutadans espanyols, de la Unió Europea i els residents a Espanya poden sol·licitar-la en casos penals, civils i contenciosos administratius. A més a més, va més enllà de les limitacions econòmiques: les víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic d’éssers humans, els menors d’edat i les persones amb discapacitat intel·lectual o una malaltia mental, entre d’altres, també en són beneficiaris.

Aquest dret està es recull en l’article 119 de la Constitució i es desenvolupa en la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta. A més a més, el Reial decret 141/2021, de 9 de març, regula el funcionament del sistema, en el qual s’inclou l’organització dels serveis, la tramitació de sol·licituds, la designació d’advocats i procuradors i el càlcul de les prestacions.

A la Unió Europea no hi ha un sistema unificat d’assistència jurídica gratuïta, atès que cada país té lleis pròpies i requisits per a accedir a aquest servei. Tanmateix, la Directiva 2003/8/CE de la UE estableix unes normes mínimes comunes per a garantir-la en litigis transfronterers. S’aplica a persones amb recursos econòmics limitats que afrontin un judici en un estat membre diferent del seu. La directiva és vàlida a tots els estats de la UE, tret de Dinamarca.

Quines prestacions inclou?

L’assistència jurídica gratuïta és un servei finançat amb fons públics. Permet que les persones amb pocs recursos puguin litigar en igualtat de condicions que la resta. Els col·legis d’advocats gestionen aquest servei i fan servir el torn d’ofici per assignar advocats als qui necessiten defensa legal. Les prestacions inclouen:

• Orientació i assessorament jurídic. Es proporciona assistència legal perquè el sol·licitant comprengui els seus drets, les opcions que té i el procediment judicial.
• Representació legal. L’estat designa un advocat i un procurador per representar el sol·licitant.
• Exempció d’honoraris. L’estat cobreix els costos dels advocats i els procuradors.
• Cobertura de despeses. S’assumeixen les despeses relacionades amb els peritatges, les fiances, les taxes judicials i d’altres necessàries per al desenvolupament del procés.

Qui pot sol·licitar-la?

Poden demanar l’assistència jurídica gratuïta els ciutadans espanyols de qualsevol país de la Unió Europea i estrangers, fins i tot aquells que no resideixin legalment a Espanya, per als procediments que, d’entrada, podrien la seva denegació, la devolució o l’expulsió del país. Ara bé, per a accedir-hi cal demostrar que no es compta amb recursos econòmics suficients. Els límits s’estableixen segons el nombre de membres de la família i tenint en compte l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), un índex que es fa servir com a referència per a la concessió d’ajudes o subvencions en funció dels ingressos, i que no es pot superar en els supòsits següents:

• Persones no integrades en cap unitat familiar: dues vegades l’IPREM vigent.
• Famílies amb menys de quatre membres: dues vegades i mitja l’IPREM.
• Quatre membres o més: el triple de l’IPREM.

La justícia gratuïta es concedeix sense tenir en compte els ingressos del sol·licitant en aquestes determinades circumstàncies:

• Les víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic de persones.
• Les persones menors i les persones amb discapacitat psíquica, víctimes d’abús o maltractament.
• Les persones amb seqüeles permanents per accident que els impedeixin treballar i requereixin assistència diària, si el litigi pretén la indemnització per danys.
• Els treballadors i els beneficiaris de la Seguretat Social en defensa dels seus drets laborals.
• En casos excepcionals, es pot concedir a les persones amb ingressos que quintupliquin l’IPREM, si es tenen en compte factors com ara el nombre de fills o familiars a càrrec seu, les taxes judicials i altres costes. El sol·licitant ha de complir la condició de família nombrosa de categoria especial.

Persones jurídiques

Les persones jurídiques també tenen dret a la justícia gratuïta si són associacions d’utilitat pública o fundacions inscrites en el registre públic corresponent. A més a més, es reconeix el dret a la justícia gratuïta independentment dels recursos econòmics en aquests casos:

• Les associacions que tinguin per objectiu la promoció i la defensa dels drets de les víctimes de terrorisme.
• La Creu Roja Espanyola.
• Les associacions de consumidors i usuaris.
• Les associacions d’utilitat pública que promoguin i defensin els drets de les persones amb discapacitat.

Per a quina mena de procediments es pot sol·licitar?

L’assistència jurídica gratuïta es pot sol·licitar en els procediments judicials següents:

• Penals. En tots els casos, sense que importi la gravetat del delicte.
• Civils. Incloent-hi divorcis, separacions, reclamacions laborals, arrendaments i propietat horitzontal, entre d’altres.
• Contenciosos administratius. Recursos contra decisions de l’Administració.

Cal pagar en algun cas?

Hi ha alguns supòsits en què el beneficiari podria haver d’assumir uns determinats costos:

• Costes processals en cas que guanyi el judici. Si el beneficiari guanya el cas i obté beneficis econòmics, però la sentència no esmenta les costes, haurà de pagar les de la seva defensa, sense excedir mai la tercera part del benefici obtingut.
• Millora de la situació econòmica. Si el beneficiari de la justícia gratuïta millora la seva situació econòmica durant els tres anys després que finalitzi el cas, podria estar obligat a reemborsar a l’Estat els costos de l’assistència rebuda. El reemborsament es calcula tenint en compte la nova situació econòmica i els costos de l’assistència jurídica prestada.
• Si rebutja l’assistència gratuïta. Si es rebutja la sol·licitud d’assistència gratuïta després que un advocat d’ofici hagi representat provisionalment el client, aquest advocat pot cobrar per la feina feta fins al moment que es desestimi definitivament la sol·licitud.

Com se sol·licita?

El tràmit per a sol·licitar la justícia gratuïta és ben senzill. Es pot gestionar per mitjà dels serveis d’orientació jurídica (SOJ) del Col·legi d’Advocats corresponent al domicili del sol·licitant. Els lletrats ajuden a completar els formularis, guien en la documentació necessària i fan una valoració provisional sobre la concessió de la justícia gratuïta. Juntament amb la sol·licitud, s’ha d’aportar la documentació que acrediti la identitat del sol·licitant, la residència legal, la situació econòmica i, si és el cas, la condició especial que li dona dret a l’assistència (víctima de violència de gènere…). La majoria de les comunitats autònomes permeten la presentació telemàtica de la sol·licitud i la documentació.

En els cas de procediments judicials ja iniciats, cal presentar un escrit adreçat a l’òrgan judicial que porti el cas, en què se sol·liciti la suspensió dels terminis i s’adjunti la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta. El jutjat remetrà la sol·licitud al Col·legi d’Advocats corresponent perquè la tramiti.

En quins terminis es resol?

Un cop presentada la sol·licitud de justícia gratuïta, el Col·legi d’Advocats s’encarrega de revisar-la i, si és necessari, pot demanar esmenes. Si es compleixen els requisits, en quinze dies es designarà provisionalment un advocat i s’informarà el Col·legi de Procuradors, que té tres dies per a nomenar un procurador, si cal.

Si no es compleixen els requisits o la sol·licitud no té fonaments, el Col·legi d’Advocats ho notificarà al sol·licitant en cinc dies i enviarà la sol·licitud a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta, per a la decisió final. Aquesta comissió té un màxim de trenta dies per a decidir si reconeix el dret a l’assistència jurídica gratuïta o el denega. Si en aquest termini no hi ha una resolució, la sol·licitud es considerarà aprovada automàticament.

Es pot impugnar la denegació de la justícia gratuïta?

Les decisions de les comissions d’assistència jurídica gratuïta que neguen el dret es poden impugnar presentant un escrit amb els motius a la Secretaria de la comissió corresponent i en un termini de cinc dies. El jutjat o el tribunal que s’encarregui del cas resoldrà la impugnació o, si el procés no ha començat, l’òrgan judicial competent. Després d’aquesta resolució, ja no es pot recórrer.

Puc triar l’advocat que em representarà?

No es pot rebutjar l’advocat d’ofici assignat, tret de casos penals i només per motius personals i vàlids, que han d’avaluar els degans del Col·legi d’Advocats. Si sorgeix algun problema amb el lletrat durant el cas, s’ha de comunicar al Col·legi d’Advocats que l’ha designat i s’ha de presentar una denúncia en què s’expliqui la situació. En aquests casos, els col·legis d’advocats són responsables d’exercir la facultat disciplinària.

Si el beneficiari de la justícia gratuïta perd la confiança en el seu advocat d’ofici pot sol·licitar el canvi al Col·legi d’Advocats que en va fer la designació, que s’ha de pronunciar en quinze dies. La Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta pot denegar la sol·licitud de canvi d’advocat si ho considera necessari, tenint en compte les circumstàncies del cas i l’interès del beneficiari. En aquest supòsit, el beneficiari pot impugnar la decisió.

En cas de recórrer la sentència, l’he de sol·licitar de nou?

No cal tornar a sol·licitar la justícia gratuïta si es decideix apel·lar contra la sentència. Aquest benefici cobreix tot el procés judicial en primera instància i qualsevol apel·lació posterior, així com l’execució de la sentència, sempre que es faci dins dels dos anys següents a la decisió judicial original.