Sabates: deixen empremta en la nostra salut
Ni el cor ni el cervell: quant a mecànica, l’element més complex del cos humà és el peu. O el que és el mateix, una excelsa obra d’enginyeria formada per 26 ossos, 33 articulacions, 19 músculs i més de 100 tendons que el converteixen en un tot terreny capaç d’adaptar-se a qualsevol superfície que trepitgi i de recórrer milers de quilòmetres al llarg de la nostra vida. Al cap del dia, una persona fa de mitjana entre 8.000 i 10.000 passos, fet que, en un any, significa més de 3 milions de passos. Doncs be, la forma com es fan aquests passos té la seva importància per a la salut. Perquè, més enllà de servir perquè ens moguem d’una banda a una altra, els peus suporten el pes del cos i ho fan de tal forma que en constitueixen el principal punt de suport. Ningú no podria discutir, arribats aquí, que els peus mereixen una mica més d’atenció de la que reben, i no només a l’estiu, per a poder lluir sandàlies o xancletes, sinó tot l’any. L’Associació Espanyola de Medicina i Cirurgia del Peu assegura que un 70% de la població pateix al nostre país alguna malaltia podal, pronòstic que amplien els laboratoris Cinfa, que calculen que el 85% dels espanyols sofreixen almenys una vegada en la vida problemes als peus. Un calçat adequat és el primer pas per a evitar-los.
De vegades deixem que la mera estètica, seguir els patrons de la moda i el preu competitiu pesin massa en la compra del calçat, i deixem de banda dos aspectes essencials, molt obvis: la funcionalitat -és a dir, que serveixin per al propòsit pensat, perquè no és el mateix una sabata de pluja que una per al bon temps- i la comoditat -que siguin fàcils de portar i no facin mal. Pelades, rodadits, galindons i durícies són les repercussions més comunes i visibles de calçar una sabata inadequada. Però no només sofreixen els peus: la columna, els malucs, els genolls i les articulacions pateixen tant o més que els peus les conseqüències d’utilitzar un calçat molt ajustat, petit, amb tacons alts o de mala qualitat.
“M’encanten els tacons, m’hi sento més segura i més atractiva”. Sí, la sabata, a més de la seva funció primària, n’acompleix d’altres, de caràcter estètic i simbòlic, si bé gairebé el mateix es pot dir de bona part dels articles de consum. I el tacó alt és l’exemple per antonomàsia malgrat de perjudicar la salut de qui el calça amb freqüència. La distribució del pes canvia: com més alt és el taló, més es carrega la zona del davant. A més, és freqüent que la sabata de tacó alt sigui oberta i d’empenya baixa, i això fa que moltes dones triïn una talla més petita de l’habitual a fi que el peu no balli. La sabata és fixa millor, sens dubte, però com que els peus es troben tan estrets, augmenta la pressió que reben. Aquesta distribució irregular dels esforços del peu origina, a més, una sobrecàrrega en l’avantpeu, a la qual cosa cal afegir rodadits, galindons i dolors a la planta del peu. Però, de totes maneres, el perjudici més greu causat per les sabates de molt de tacó és que els genolls i els malucs s’articulen en semiflexió i, quan intenten mantenir estàtica la columna, es produeix una forta lordosi (curvatura excessiva del cos), que derivarà amb el pas del temps en lumbàlgies i artrosi vertebral. Tampoc l’altre extrem, les sabates del tot planes, són la solució. Les avui gairebé imprescindibles ballarines o francesetes propicien rampes, dolors musculars i contractures per la seva nul·la elevació sobre el terra.
Triar les sabates ideals
A més de fixar-se en el preu i en el disseny, cal tenir en consideració el taló del calçat escollit; en realitat, n’hi ha prou d’assegurar-se que té entre 2 i 4 centímetres i que, si l’hem d’utilitzar amb certa freqüència o durant moltes hores, no superi els 6 centímetres. La forma és un altre dels elements clau de la sabata, ja que és aquesta la que ha d’adaptar-se a la forma del peu, i no a l’inrevés. Si el peu no entra amb facilitat en la sabata, la sabatilla o la bota, cal descartar comprar-la. La sola i el contrafort, situats en la part posterior de la sabata, també s’han de tenir en compte abans de triar un calçat o un altre. La sola serà resistent però flexible, a fi de permetre el moviment correcte de totes les articulacions del peu. El cuir i el cautxú sintètic són els materials més adequats. El contrafort ha de fabricar-se amb un material menys flexible, perquè subjecti bé el taló i proporcioni l’alçada justa: per sota de l’articulació del turmell. I són importants els cordons? Doncs sí, són convenients, igual com els passadors, les llaçades o les sivelles a l’empenya perquè, a més de subjectar millor el peu, s’adapten amb més facilitat als diversos tipus de peu. No lliguem els cordons gaire fort, ja que és pressiona en excés el peu i això pot dificultar la circulació de la sang. Però cal saber també que un excés de folgança en lligar-los fa que, de forma inconscient, tendim a subjectar la sabata amb els dits i sobrecarreguem, així, la part davantera del peu.
És després d’acumular tota l’activitat durant la jornada quan el peu és troba més dilatat, amb més volum. I és per això que les hores finals del dia són les més adequades per a provar-nos les sabates a la botiga. Convé fer-ho amb el tipus de mitjó o de mitja que es vulgui fer servir. És molt normal que un peu sigui més gran que l’altre i, per això, cal emprovar-se les dues sabates i no només una, com acostumem a fer. Si el taló queda ben calçat, el dit gros no es munta sobre els altres i hi ha almenys un centímetre de separació entre aquest i la costura interior de la sabata, aquest model haurà superat la prova ergonòmica.
Els peus dels nens requereixen una atenció i una cura especials per a assegurar un creixement adequat, prevenir lesions i reduir el risc de malformacions futures. A més, un bon calçat contribueix que l’estructura òssia és mantingui equilibrada quan arribin a adults. Els pares no saben si la sabata és de la talla adequada quan el nen encara no parla, i el seu peu creix de 7 a 8 mil·límetres cada tres mesos. Si el petit és treu la sabata amb freqüència o plora sovint quan les porta posades, és senyal que l’incomoden. És pot comprovar si té als peus marques dels mitjons, de les costures o de les sivelles, o rojors a la pell per pressions inadequades. Si fos el cas, caldria canviar de sabatetes o sabatilles. No sempre és fiable guiar-se per les talles, ja que varien d’una marca a una altra i, fins i tot, entre estils de calçat.
Peus, ajudeu-me!
Són els grans oblidats del cos humà. No es cuiden com es mereixen i, per si no fos poc, de vegades els martiritzem amb un calçat inadequat. Els problemes més comuns que sofreixen els peus són, segons el tipus de calçat, els que segueixen:
- Ballarines i sabates extraplanes: Tenen soles fines i flexibles que no proporcionen el suport adequat per al peu ni amorteixen eficaçment impacte de les petjades. El seu ús freqüent pot provocar dolor al tendó d’Aquil·les, contractures, rampes i dolor a l’arc plantar i al taló. És aconsellable no fer servir aquest calçat per a caminar molt: millor calçar una sabata amb tacó entre 2 i 4 cm. No serà sobre incorporar plantilles especifiques per a absorbir l’impacte de la petjada.
- Sabates punxegudes: La puntera estreta oprimeix els dits, amb el risc que es muntin els uns sobre els altres. L’opressió empeny les vores de les ungles cap a l’interior de la pell i així apareixen les ungles encarnades o els rodadits. A la llarga, aquesta pressió genera una protuberància òssia, el dit de martell.
- Tacons alts: Dolor a les plantes dels peus i als dits, galindons, durícies, problemes lumbars… Les sabates de tacó alt causen molts problemes i importants. Si, a més, són tacons fins, impedeixen que la petjada sigui ferma i propicien torcements al turmell i caigudes, perquè el taló s’introdueix més fàcilment al paviment. El millor és que no superin els 4 cm, però si no ens resistim a portar-ne, que no superin els 6-8 cm, no els usem sovint i intentem utilitzar un coixinet de gel o silicona per a alleujar la pressió a la planta.
- Plataformes: Encara que per la seva aparença pugui semblar el contrari, aquest tipus de sola no està preparada per a absorbir els impactes de la petjada, de manera que provocarà dolor als genolls, al maluc i a la zona lumbar.
- Sabatilles esportives: Les conegudes “vambes” estan dissenyades per fer esport i són adequades per a aquest ús, però no per a uns altres. Si s’abusa d’aquestes sabatilles, els peus se sotmeten a una excessiva calor i humitat i això provoca hipersudoració que, al seu torn, pot desencadenar l’aparició de fongs i infeccions. Convé alternar diversos tipus de calçat i fer servir mitjons de fibres naturals.
- Xancletes o sandàlies de dit: El seu inconvenient és que amb prou feines amorteixen l’impacte pel fet que les seves soles són toves, no tenen tacó i el peu no està subjecte. Poden ocasionar torcements de turmell, pelades i butllofes als espais entre dits. Un altre problema és que la pell dels talons s’asseca, és mor i augmenta la presència de durícies en aquesta zona. Per a evitar-ne l’aparició, convé utilitzar les confeccionades amb material suau i una sola rígida i consistent.