Webs d'ocupació: un de cada dos treballs que ofereixen no s'ajusten al perfil de l'usuari
Els camins que condueixen al treball en un país on el 19% de la població activa és a l’atur es cotitzen a l’alça. A la lectura dels anuncis dels diaris, la visita a l’oficina de l’INEM o l’enviament de currículums s’han sumat els portals web d’ocupació, utilitzats l’any passat per gairebé sis milions d’usuaris. Els avantatges semblen evidents: és més econòmic, més ràpid i hi ha més oferta que en la dels sistemes tradicionals. Però són realment pràctics, aquests portals? Per comprovar-ho, EROSKI CONSUMER va donar d’alta durant 6 mesos (del juliol al desembre de 2009) 50 currículums amb els corresponents comptes de correu electrònic en quatre dels principals webs del sector: Infojobs (que va superar, al març del 2009, els 3,2 milions de visites); Infoempleo.com, amb 1,5 milions de visites; Trabajar.com, amb 1,1 milions d’internautes, i Monster, un portal d’ocupació de referència internacional.
Aquests webs no poden garantir l’èxit en la recerca de treball, perquè la seva tasca es limita a la intermediació i la informació. Però sí que hi ha, entre les seves comeses, la de trametre ofertes d’ocupació que s’adeqüin al perfil i a les demandes de l’usuari. I en aquesta tasca, el servei prestat es troba lluny de ser l’òptim. Menys de la meitat de les ofertes rebudes, excloses les que es repetien, s’ajustaven a les característiques dels candidats seleccionats (un 41%, contra un 59% de propostes que no responien als interessos o a la formació de l’usuari). Monster va ser l’únic portal d’ocupació del qual no es va rebre cap oferta, ja que és el mateix candidat qui n’ha de fer la recerca, que, això sí, s’envien al correu electrònic oportú.
Per portals d’ocupació, a Trabajar.com es va trobar el percentatge més alt d’ofertes que s’adequaven al perfil del candidat (un 45%), encara que la diferència no és gaire significativa si es compara amb les proporcions registrades a Infojobs i Infoempleo (en tots dos casos, un 40%). Com a aspecte negatiu, Trabajar.com destaca, i amb diferència, com el web en què el nombre d’ofertes repetides va ser molt superior als anuncis nous. La proporció és molt clara: quatre de cada cinc ofertes rebudes eren repetides.
Els 50 currículums pertanyien a persones fictícies amb un perfil diferent: 24 eren universitàries, 10 tenien una formació professional, 10 l’educació obligatòria i només 6 no tenien estudis. La meitat dels currículums corresponien a dones i l’altra meitat, a homes. Quant a l’edat, 24 perfils eren menors de 30 anys, 20 perfils tenien entre 31 i 45 anys i els altres 6 eren majors de 46 anys. Només 10 dels perfils seleccionats no tenien experiència laboral i la meitat dels que sí que la tenien estaven a l’atur.
L’estudi es va dividir en dues parts. D’una banda, es van comptabilitzar les ofertes d’ocupació rebudes durant una setmana cada mes (triades per ordre correlatiu) i es va analitzar si aquestes s’ajustaven a les característiques de cada perfil, sense tenir en compte les repetides. Així mateix, durant les setmanes triades a l’octubre i al novembre, es va tractar d’inscriure cada candidat en dues ofertes d’ocupació (25 per portal d’ocupació), encara que finalment només es van poder efectuar 83 registres. D’altra banda, es va analitzar la informació, la usabilitat, el disseny, l’atenció al client i els continguts disponibles en cadascun dels portals.
Poques visites de les empreses als currículums dels aspirants
Els portals d’ocupació permeten que la persona esculli ofertes utilitzant filtres molt útils, com ara la província, el sector d’activitat, la titulació exigida o el sou estimat. El mateix patró serveix per a les empreses, que poden iniciar una recerca sense llançar públicament una oferta, triant les característiques del seu treballador ideal. Un dels components fonamentals d’aquests llocs web de recerca d’ocupació és la possibilitat de “penjar” el currículum, d’actualitzar-lo permanentment i de posar-lo a disposició de les empreses que ofereixen ocupació, que poden consultar-lo motu proprio i que en rebran una còpia si el candidat s’apunta a una de les seves ofertes.
Durant els sis mesos que ha durat la prova pràctica realitzada pels tècnics d’EROSKI CONSUMER, només es van comptabilitzar 49 visites d’empreses als currículums inserits en els quatre portals d’ocupació seleccionats (en concret, 25 a Infojobs i un menys a Monster). Cap empresa no es va interessar pels perfils dels candidats inclosos a Infoempleo, mentre que a Trabajar.com no es va poder conèixer el nombre de visites registrades (es va intentar, en va, buscar un telèfon d’ajuda o enviar un missatge electrònic per conèixer aquesta opció).
Les empreses descarten més de la meitat dels currículums registrats en ofertes A més d’incloure els currículums de cadascun dels 50 candidats en les quatre pàgines de recerca de treball seleccionades, els tècnics de la revista van fer un centenar de registres a les ofertes d’ocupació que més s’ajustaven a les característiques dels usuaris (en concret, dos registres per perfil). No obstant això, només se’n van poder completar 83. Més de la meitat dels currículums enviats a ofertes d’ocupació que es podien ajustar a les seves característiques van ser descartats per les mateixes empreses abans d’iniciar el procés de selecció (així va passar en 45 dels 83 registres realitzats). Dels que van passar aquest primer sedàs, 26 surten com rebuts per l’empresa, 11 continuen en procés de selecció (l’última actualització es va fer els dies 13 i 14 de gener) i només un dels candidats va rebre una crida com a finalista per fer una entrevista personal. Aquesta oferta es va rebre a través del portal Infojobs per a un aspirant el perfil del qual era un home de 40 anys llicenciat en Medicina i amb una mica menys de 10 anys d’experiència.
Abans d’inscriure’s en una oferta per a poder optar a un futur treball, els candidats comproven la informació que apareix sobre aquest lloc laboral, a més dels requisits previs que demanen les empreses per a poder tenir en compte aquest aspirant per al procés de selecció. En 59 de les 83 s’exigeix com a condició que l’aspirant acrediti una experiència en llocs semblants a l’ofert.
Conèixer el tipus de contracte del treball que s’ofereix, igual com la retribució econòmica mensual o anual és una bona pista perquè el candidat es decanti per una oferta o per una altra. Infoempleo és la pàgina que menys informació desplegava sobre les característiques i el tipus de treball que s’oferia, fins a 12 vegades no s’especificava res en aquest sentit; no obstant això, sí que ho feia en altres set ofertes amb caràcter temporal però amb l’opció de comptar amb un contracte indefinit en un futur. Una reserva més gran en la publicació d’informació es posa de manifest en relació amb el salari que percebrà el futur treballador, ja que 45 vegades no es concretava res sobre el sou (especialment en les ofertes registrades a Infojobs). De les que sí que ofereixen dades econòmiques, la majoria (21 d’elles) ofereixen un sou menor de 18.000 euros anuals. Una mica més de diners, entre 18.000 i 24.000 euros a l’any, es promet en altres 13 ofertes de treball i en només quatre ofertes el salari supera els 24.000 euros a l’any. La millor oferta econòmica la va rebre un metge, el mateix que era finalista en un portal d’ocupació, que podria arribar a cobrar entre 60.000 i 68.000 euros anuals si finalment aconseguia el treball.
D’una forma semblant a altres portals d’ocupació, www.redtrabaja.es permet als qui busquin feina accedir a ofertes de treball, cursos de formació per a desocupats o treballadors en actiu, als tràmits de prestacions o a formularis per a redactar currículums. Facilita a les empreses l’anunci de llocs de treball i l’accés a les dades dels demandants de treball. Conté més d’un centenar de vídeos i aplicacions multimèdia per a formar i informar sobre qüestions estratègiques relacionades amb la recerca d’ocupació.
Com més formació, menys nombre d'ofertes
En la prova es va constatar que com més gran és la formació que es recull en el currículum de l’usuari, menor és el nombre d’ofertes que rep. I això que han estat fins ara les persones amb més qualificació els principals clients d’aquests portals (el 2008 les estadístiques dibuixaven un perfil d’usuari d’entre 25 anys i 34, amb estudis universitaris i amb ingressos alts que desitjava canviar de treball i millorar la seva carrera professional). L’extensió de l’ús d’Internet i la crisi han diluït aquesta descripció.
En la investigació d’EROSKI CONSUMER, les persones amb graduat escolar i sense formació van ser els que més ofertes van rebre (van sumar 23,8 ofertes per persona i dia, un 68,7% més que els perfils amb formació professional i un 44,2% més que els universitaris). Per bé que van ser els perfils amb formació professional els qui van tenir més ofertes noves ajustades al seu perfil (un 45,1%), els graduats escolars o sense formació no es van quedar enrere (gairebé un 42%), mentre que els universitaris es van quedar amb un 38%. De fet, va ser una persona sense formació la que va rebre un nombre més gran d’ofertes noves ajustades a les seves característiques (un 83% respecte del total d’ofertes, excloent-ne les ofertes repetides).
A més de ser el grup que rep menys ofertes ajustades al seu perfil (un 38%), el dels universitaris és el sector en què aquestes es repeteixen més dia rere dia, ni més ni menys que un 67%, a diferència de la resta de grups, en els quals aquesta proporció no arriba a la meitat.
Creix el nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que utilitzen Internet per buscar feina. No obstant això, no són els qui més ofertes reben, més aviat al contrari. Durant l’anàlisi, van ser els majors de 46 anys els qui més ofertes van rebre, 26,4 per persona i dia (un 82% més que els perfils amb una edat entre 31 i 45 anys i un 34,6% més que els menors de 30 anys. Encara que només es van ajustar en dos de cada cinc casos (una proporció semblant a la del grup dels menors de 30 anys i majors de 46 anys).
També són més les dones que utilitzen intensament Internet per buscar feina. Segons l’anàlisi efectuada per EROSKI CONSUMER, les 25 dones de l’estudi van rebre més ofertes que els homes, encara que la diferència va ser mínima: 19 ofertes per dona i dia contra les 17,6 dels homes. No obstant això, ni tan sols dues de cada tres ofertes noves no s’ajustaven al perfil establert. De nou, la major part de les ofertes (un 56%) es repeteixen dia rere dia.
Els llocs web analitzats
S’han analitzat exhaustivament els quatre portals en funció de 36 paràmetres, que inclouen les dades de contacte de l’empresa i la seva identificació fiscal (si són fàcils de trobar i estan ben visibles), l’atenció al client, la seva navegabilitat i usabilitat, el currículum (crear-lo o penjar-lo, el format, la pàgina personal, etc.), l’ajuda per a buscar feina (alertes, seguiment, informació sobre el lloc, etc.), els continguts i serveis que ofereix cadascun (formació, notícies i reportatges, consells, orientació i consulta experts), els fòrums, els blocs i les xarxes socials, i el cercador d’ofertes de treball.
/imgs/20100301/monster.jpg
Monster: bona usabilitat i millor atenció al client:Amb diferència, és el servei més còmode d’usar: la inscripció és ràpida, l’accés és fàcil i el perfil del candidat s’emplena amb molta facilitat. És el que ofereix una millor atenció al client i més clara. Compta amb un sistema molt senzill per a trobar totes les dades de l’empresa, així com un formulari per a efectuar consultes i reclamacions i un telèfon gratuït d’atenció al client. No obstant això, la informació sobre les empreses contractants és millorable. El procés de sol·licitud de feina és poc clar i després de completar el currículum pertinent, de vegades l’operació s’ha de repetir al web de l’empresa que ofereix aquest treball./imgs/20100301/infojobs.jpg
Infojobs: el més regular: Aquesta pàgina, hereva de la publicació Segunda Mano, destaca per la regularitat en tots els camps analitzats, ja que si bé en cap o gairebé cap no disposa del millor servei, el seu nivell mitjà és satisfactori. Hi destaca el bon resultat en el servei d’alertes, amb informació detallada tant de les empreses com dels requisits previs que es demanen per a poder entrar a formar part del procés de selecció. Els seus punts dèbils: la publicitat i la informació addicional (la seva pàgina principal està sobrecarregada d’informació i publicitat)./imgs/20100301/infoempleo.jpg
Infoempleo: bona informació addicional i vocació social. Aquesta pàgina web d’ofertes de treball perd molts punts perquè un pas tan important com el d’emplenar el perfil i el corresponent currículum del candidat resulta molt deficient: la fotografia no s’enquadra bé, es fan massa preguntes innecessàries i alguns apartats com el d’idiomes no apareixen emplenats correctament per molt que l’usuari s’entesti a aconseguir-ho. Pel que fa als elements positius, disposa d’una valuosa i treballada informació addicional (consells útils per a trobar un lloc de treball, conservar-lo i millorar el nivell professional, entre d’altres). Hi destaca l’àmplia xarxa social de blocs de què disposa: es creen des de la pàgina personal de cada candidat de forma gratuïta i amb àmplies possibilitats de disseny. Cada setmana es col·loca en portada un dels millors. També inclou ofertes de treball fora d’Espanya./imgs/20100301/trabajar.jpg
Trabajar.com: molt poca atenció a l’usuari: La pàgina pitjor valorada per ser poc més que una base de dades sobre ofertes de treball amb un sistema d’alertes de correu electrònic per paraules clau que ni tan sols es fixa a la residència del candidat. Suspèn en gairebé tots els camps i només innova en el fet que algunes de les seves ofertes, les dóna per mitjà del seu compte a Twitter.