Problemes elèctrics? És millor que siguem cauts
Un dia sense cotxe és possible; un dia sense electricitat, no. Encara més, a ningú no se li ocorreria proposar una desconnexió general, perquè seria invocar el caos i la disfuncionalitat. La nostra dependència del corrent elèctric és tan gran que quan ens en quedem sense a casa, no tan sols afloren els nervis sinó que creixen de manera exponencial el risc i la possibilitat de cometre imprudències. No n’hi ha per menys: tot funciona amb electricitat. És per això que, quan se’n va la llum, la casa s’atura, és com si patís un atac. Quan ocorre un problema així, tendim a subestimar l’avaria i ens posem a manipular la caixa de fusibles, i si amb això no n’hi ha prou, ens posem a manipular els endolls o qualsevol altre element del sistema elèctric que ens desperti sospites, tot això per molt que, d’electricitat, en sapiguem poc més que gens i per molt que sapiguem que, amb l’electricitat, no s’hi juga: els accidents són allà i poden ser greus. De l’informe DADO de l’Institut Nacional de Consum es pot deduir que cada any es produeixen, al nostre país, 8.000 problemes domèstics relacionats amb l’electricitat. No en semblen molts, perquè efectivament no ho són: només representen el 0,5% dels accidents domèstics a Espanya. Però hi ha una altra dada important: les exposicions tèrmiques i elèctriques són la setena causa d’hospitalització a Espanya, tal com afirma la Plataforma per la Revisió de les Instal·lacions Elèctriques (PRIE). En traducció lliure a la vida quotidiana, hem de saber que si es tracta de manipular un endoll, canviar un interruptor o revisar la instal·lació elèctrica, convé seguir una sèrie de pautes. L’objectiu, un i senzill: evitar accidents relacionats amb l’electricitat.
Sis de cada deu habitatges espanyols, uns 15 milions de cases, mantenen instal·lacions elèctriques que daten d’abans de 1973, any en què es va redactar la regulació de seguretat de les instal·lacions elèctriques. Antiguitat que es converteix, a més, en un risc més elevat. Però no tot acaba aquí. Les cases construïdes abans de 1985 no compten amb interruptor diferencial, que talla el subministrament quan es detecten fuites a terra. Si a casa seva no n’hi ha, convé que l’hi instal·li. I per fer-ho, no s’hi valen els manetes. Cal un instal·lador autoritzat per la Direcció General d’Indústria i Energia.
Com es pot calcular la potència i guspires per a estalviar en la factura de la llum
Es calcula que hi ha uns 16 milions d’habitatges que tenen contractada una potència insuficient. I el problema s’agreuja quan aquesta situació es dóna en un habitatge dels d’instal·lació elèctrica antiga. Endesa i Iberdrola proposen l’ús de simuladors elèctrics disponibles a les seves pàgines web. Com a referència, per a un ús normal de llum, nevera, escalfador d’aigua, aspiradora, planxa i rentadora, la potència mínima recomanada és de 4,6 kW (quilovats). Si es pretén utilitzar també rentaplats, forn elèctric, vitroceràmica, assecadora i altres petits electrodomèstics, la potència necessària es dispararia fins als gairebé 7 kW. I si l’habitatge disposa de calefacció elèctrica i sistema d’aire condicionat, es requereixen almenys 9 kW. La majoria dels habitatges tenen contractada una potència d’entre 2,5 i 5 kW, i la segona franja més comuna és la de 5 a 10 kW. No obstant això, amb una potència inferior a 2,2 kW es pot disposar de llum i usar petits electrodomèstics. De totes formes, la norma legal estableix que, en les noves construccions, la potència no serà inferior a 5,7 kW en cada habitatge, encara que després els usuaris la podran modificar d’acord amb les seves necessitats.
Pocs endolls per a tant d’aparell, interruptors dels llums mal ubicats i escassetat de preses de televisió són problemes comuns a moltes llars. Si s’ha de renovar la instal·lació, el consell és clar: col·locar el nombre més alt possible de punts de llum, endolls i preses de telèfon i TV; així, s’evitaran les molestes reformes posteriors, perquè està comprovat que gairebé sempre acaben resultant insuficients. Si el saló mesura menys de 10 m2 n’hi ha prou d’instal·lar un punt de llum, un endoll, una presa de calefacció elèctrica i una altra d’aire condicionat. Quan la superfície és més gran, cal doblar el desplegament. Cada dormitori ha de disposar, almenys, d’un punt de llum amb interruptor, tres endolls, una presa de calefacció i una altra, si és el cas, per a l’aire condicionat.
/imgs/20100301/bricolaje3.jpg
La calefacció pot representar fins al 41% de la factura elèctrica de la casa. Val la pena adoptar mesures per a reduir aquest despropòsit de despesa. Apunti’n tres de molt simples: acostumi’s a temperatures una mica menys calentes a casa, instal·li juntes o rivets a les finestres i les portes que evitin les fuites i, al capvespre, abaixi les persianes i corri les cortines. Pot reduir més del 30% la despesa de calefacció.- Sempre que sigui possible, utilitzi la llum natural.
- Substitueixi les bombetes tradicionals per llums de baix consum. Proporcionen la mateixa llum, duren vuit vegades més i estalvien fins a un 80% d’energia.
- A les estances que requereixen més llum durant més temps (cuines, porxos) utilitzi sempre tubs fluorescents. Duren entre 8 i 10 vegades més que les bombetes incandescents i permeten un estalvi d’energia de fins al 80%.
- L’encesa dels fluorescents requereix un consum més alt, per la qual cosa ha d’evitar que s’encenguin i s’apaguin de manera continuada: si han d’estar menys de 20 minuts apagats, és més econòmic deixar-los encesos.
- Si ha de canviar els electrodomèstics, compri els que tinguin etiquetes energètiques A+ i A++: permeten estalviar fins a un 70% respecte d’un que tingui etiqueta D.
- A la cuina, substitueixi, quan sigui possible, l’ús del forn pel microones: suposa un estalvi d’entre un 60% i un 70%.
- Aprofiti la calor residual dels fogons apagant la placa elèctrica 5 minuts abans de retirar-ne el recipient. Utilitzi recipients de diàmetre lleugerament més gran que el de la zona de cocció i amb fons difusor de calor: l’estalvi en l’energia per a cuinar serà del 20%.
- Elimini la capa de gel del congelador; si no ho fa, gastarà fins un 30% més d’energia.
- En la rentadora i el rentaplats, sempre que sigui possible, faci servir programes de rentat que no exigeixen temperatures elevades: el consum d’electricitat més gran de la rentadora és escalfar l’aigua. Una bugada a 30ºC en comptes de 60ºC redueix la despesa energètica a la meitat.
Evitar ensurts
Els llocs més perillosos de casa en matèria de seguretat elèctrica són el bany i la cuina, pels curtcircuits i les descàrregues que es poden sofrir quan les mans o el cos humits entren en contacte amb un aparell elèctric, un endoll o un interruptor. La cuina i el bany han de comptar amb presa de terra, i a la cuina els endolls s’han de col·locar a més d’un metre de les aixetes. Si a la nostra cuina hi ha un endoll localitzat en aquest radi d’acció, ha d’estar protegit amb tapes com les que es fan servir per a impedir que els nens juguin o fiquin els dits a l’endoll; així, evitarem l’entrada d’aigua a l’interior de l’endoll. Un altre aspecte que cal vigilar és la distribució de les preses. Cal determinar quantes i quines són les realment necessàries. Com a mínim, una cuina hauria de tenir diverses preses de 10 amperes (A), per tal de connectar la nevera i electrodomèstics com la batedora o la cafetera, a més de preses de 16A per al rentaplats i la rentadora i d’altres de 25A per al microones, el forn i la cuina elèctrica. Pel que fa a la zona que envolta la banyera o la dutxa, en el pla vertical que va des de la base de la banyera fins a una altura de 2,25 metres, no s’han d’instal·lar endolls, interruptors o aparells d’il·luminació. Tampoc no es poden col·locar interruptors, però sí preses de corrent de seguretat o protegides per diferencials a un metre de la zona que envolta la dutxa o la banyera.
Evitar ensurts
Quan una descàrrega elèctrica recorre el cos humà, es produeixen lesions amb una gravetat que depèn de les circumstàncies en què tingui lloc l’accident. Una electrocució es pot originar per contacte directe, quan per exemple es toca un punt pel qual circula corrent (un endoll), o indirecte, si es contacta amb un punt pel qual no ha de circular corrent però que, per alguna raó, queda en tensió, com un cable que fa contacte amb un aparell. La regla d’or per a evitar aquesta mena d’accidents quan es manipula el corrent o qualsevol aparell elèctric és tenir les mans ben seques i no caminar descalç o amb els peus humits abans d’utilitzar, connectar o desconnectar qualsevol aparell. Tampoc no s’ha de tocar cap aparell connectat a la xarxa quan s’és dins de la banyera o de la dutxa, ni fer servir electrodomèstics prop de la pica. I sempre que s’hagi de manipular la instal·lació, s’ha de tallar el subministrament elèctric i comprovar l’absència de tensió abans d’iniciar qualsevol treball. Fins i tot quan simplement es pretengui canviar una bombeta, el més segur és desconnectar l’interruptor automàtic. Els electrodomèstics també mereixen una atenció especial: a més de llegir amb cura l’apartat relatiu a la potència en les instruccions, cal desconnectar-los després de cada ús, i no fer-ho estirant del cordó, sinó de la clavilla aïllant. Una altra precaució bàsica és no utilitzar aparells amb cables pelats, clavilles trencades o endolls deteriorats.
Si s’ha produït un accident d’origen elèctric, el primer que cal fer és mantenir la calma i desconnectar sense dilació l’interruptor general o, si és el cas, desconnectar l’aparell. Per fer-ho, qui hagi de tallar el subministrament ha de situar-se en una superfície seca i extremar les precaucions, no sigui que es converteixi en víctima d’un nou accident. Si no hi arriba amb la mà, pot recórrer a l’ús d’algun objecte sec i no metàl·lic per a desconnectar l’electricitat. Només quan el corrent s’ha desconnectat es pot tocar la víctima, si n’hi hagués. El més apropiat és avisar immediatament el servei mèdic i mantenir al ferit tapat i en postura còmoda fins que arribi el personal sanitari.