Ells miren per tu, mira tu per ells
És l’única part del nostre cos que no necessita crema solar i no es bronzeja. No obstant això, és més sensible al sol que qualsevol altra. Les radiacions solars, millor dit, els seus efectes, poden causar als nostres ulls patologies irreversibles. La raó és que els ulls són vint vegades més sensibles als raigs solars que la pell. I, a diferència d’aquesta, els ulls no produeixen melanina, per la qual cosa és menor la seva capacitat natural de protegir-se contra la radiació del sol. És cert que són moltes les persones que utilitzen ulleres de sol habitualment, però el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics assegura que tan sols un 4% de la població espanyola és conscient dels danys que el sol pot provocar als ulls, la qual cosa fa que s’adquireixin moltes ulleres que no compleixen els estàndards de qualitat necessaris per a evitar els problemes d’una sobreexposició solar. Perquè no serveix qualsevol ullera. Les ulleres han d’estar homologades i complir uns estàndards mínims de qualitat. Una cosa que encara no tenim gaire clara, ja que s’estima que de cada tres ulleres de sol que es van vendre a Espanya l’any passat, unes no superaven els criteris de qualitat exigibles. Encara que anualment es venen al nostre país uns 28 milions d’ulleres, el problema és que amb freqüència es trien els models de moda, els més barats o els que més es pensa que afavoreixen estèticament i es deixen de banda altres criteris essencials com la qualitat del producte i els riscs que suposa portar unes ulleres inadequades o de qualitat deficient.
L’ull humà és un òrgan tan fràgil com valuós: més del 80% de la informació que rebem ens arriba pels ulls. Ara bé, en aquest conjunt també van les radiacions solars, i una exposició prolongada a aquestes sense la protecció adequada pot causar problemes oculars greus. La diferència fonamental entre unes ulleres de sol sense la homologació adequada i les que sí que la tenen és que les primeres només filtren els raigs visibles, i no la radiació ultraviolada. D’aquesta manera, enganyen l’ull: la pupil·la es dilata més perquè detecta menys quantitat de llum, però a l’ull entra una quantitat més gran de radiació ultraviolada i infraroja perjudicial, raó per la qual s’incrementa el risc de lesions oculars. El problema és que la radiació solar s’emmagatzema en el cristal·lí i no s’elimina. Els ulls tenen capital solar, és a dir, l’efecte de les radiacions és acumulatiu.
De motorista, de surfista, d’aviador, les més fashion… Les ulleres de sol representen tota una expressió d’estil. No hi ha cap problema en això, però sí que n’hi ha quan el fabricant crea un complement estètic que manca de garanties i no compleix aquests estàndards de qualitat, que converteixen les ulleres en un element de protecció per als nostres ulls. Aquesta falta de protecció és, precisament, la responsable d’un nombre cada vegada més gran de malalties oculars, moltes de les quals són greus. Mals de cap intensos, conjuntivitis i fotofòbies anormals (intolerància i temor a la llum) són deguts a l’ús d’ulleres de sol de mala qualitat. L’aparició de cataractes prematures o de degeneració macular, malaltia que afecta el centre de la retina, són altres de les lesions oculars que qualsevol pot sofrir si no es protegeix els ulls correctament.
- Les ulleres de filtre zero absorbeixen un 20% de la llum solar. El zero s’utilitza per a llocs de poca llum, per a l’hivern o per a cels molt tapats.
- El filtre 1 és el més apropiat per a espais amb baixa lluminositat solar: ciutats amb llum i sol moderat, ja que aquestes lents absorbeixen fins un 56% de la radiació.
- El filtre 2 s’utilitza per a llocs amb una lluminositat mitjana, inclosos els hiverns molt lluminosos. És idoni per a activitats esportives com ara córrer o anar amb bicicleta, i són, juntament amb les lents de filtre 3, les ulleres més venudes.
- El filtre 3 és adequat per a entorns amb una gran lluminositat solar, com la que hi ha en un dia assolellat a la platja o al camp, i absorbeix fins un 90% de la llum.
- El filtre 4 està dissenyat per a ulleres de sol que s’utilitzen en esports d’alta muntanya, superior a 3.000 metres, o aquàtics. La seva capacitat d’absorció solar, que arriba fins al 97%, les converteix en inadequades per a la conducció d’automòbils, ja que en un túnel o en una zona ombrejada limitaria excessivament la visió.
Triar ulleres de sol
La normativa comunitària de 1997 (EN 1836) recull una sèrie d’estàndards que han de complir les ulleres abans de sortir al mercat. En primer lloc, han de superar les proves de laboratori, des de les mecàniques, com ara valorar les possibilitats que es deformi la muntura, fins a mesuraments amb un espectrofotòmetre que analitza la capacitat de filtrar la llum visible i els raigs ultraviolats. Després de superar aquests controls, aconsegueixen la ‘marca CE’, criteri de qualitat mínim, encara que algunes ulleres de mercadets i basars llueixen aquesta marca sense haver superat els controls de qualitat. A més del certificat CE, cal fixar-se que en l’etiqueta o en l’adhesiu col·locat a la lent es facilitin certes informacions com el filtre solar, la normativa que compleix o si protegeix o no contra els raigs ultraviolats (UV). Aquests filtres van del 0 al 4: com més lluminositat solar hi hagi en l’ambient, més alt haurà de ser el filtre de la lent.
El preu pot ser indicatiu de la qualitat, i de fet les ulleres més cares acostumen ser de bona qualitat; però, i heus aquí la clau, n’hi ha de barates i de qualitat satisfactòria. Una anàlisi comparativa d’aquesta revista en què es van estudiar 20 ulleres amb uns preus que anaven des dels 12,90 fins als 286 euros, va comprovar que totes complien les exigents proves de la norma europea EN 1836:2006, que regula la qualitat de les ulleres de sol. És a dir, les vint filtraven la radiació ultraviolada gairebé per complet, eren aptes per a conduir i superaven les proves de resistència. Els especialistes en òptica poden argumentar que en unes ulleres amb tanta diferència en el preu, les diferències no es reflecteixen en la protecció solar, sinó en la qualitat i la nitidesa de la visió. Sembla molt probable que sigui així, però la veritat és que el més rellevant en matèria sanitària és la protecció contra els raigs solars, la salut dels ulls.
Els infants poden patir problemes a les parpelles o als llagrimals com a conseqüència de l’exposició solar, però són els qui menys utilitzen les ulleres de sol. Hem de convèncer els nens que es posin les ulleres de sol a l’estiu, de vegades fins i tot en l’ombra, ja que algunes superfícies com la sorra i l’aigua reflecteixen la llum solar. I cal procurar-los les ulleres adequades i acostumar-los des de ben petits a dur-les. El criteri que cal seguir en l’elecció d’ulleres infantils és el mateix que per als adults, amb l’excepció que convé comprar les més tancades pels laterals per a assegurar-se que no hi entri la llum. Les més apropiades per als infants són les que, en comptes de subjectar-se amb patilles, incorporen una goma ajustable al cap. D’aquesta manera s’evita que caiguin i es trenquin mentre corren i juguen. Dir-los que els queden bé i que els fan més guapos o grans, i comprar-los-en unes que els agradin i els resultin còmodes és començar amb bon peu.
No serveixen qualssevol ulleres de sol. Els experts en salut de EROSKI CONSUMER proposen una sèrie de consells per a encertar en la compra:
- Establiment. Cal anar a establiments especialitzats com ara òptiques o farmàcies, on comptarem amb l’assessorament de professionals. De totes formes, moltes botigues de moda venen ulleres de sol amb una protecció solar adequada.
- Material. Les lents han de ser de vidre o orgàniques, i mai de plàstic. En les lents orgàniques és més senzill introduir substàncies absorbents dels raigs UV, mentre que les lents de vidre han d’incloure filtres especials, que es col·loquen per sobre del vidre.
- El color. Els colors més aconsellables són el gris, per ser el més neutre i el que menys distorsiona les tonalitats; i el marró, perquè millora els contrasts i ofereix una protecció més gran.
- Filtre. Cal establir el filtre en funció de l’ambient en què s’hagin de fer servir preferentment les ulleres. Els filtres solars de les ulleres van del 0 al 4.
- La mida. Convé seleccionar models que protegeixin els ulls en la totalitat entre la muntura i el vidre, i no tan sols contra els raigs que hi arriben frontalment, sinó també contra els laterals.
- Homologades. Les ulleres de sol han de mostrar el segell CE que assegura que compleix la normativa de la Unió Europea. Però han de complir també l’estàndard europeu sobre ulleres de sol EN 1836:1997, especificar el número de filtre solar que incorpora la lent i aclarir si protegeixen o no contra l’acció dels raigs ultraviolats (UV).
- Quan s’han de posar. El risc de lesions oculars causades per la llum solar és més gran entre les 10:00h i les 16:00 hores, ja que és la franja horària en què més penetració tenen els raigs solars.