Quan la memòria cau en oblit

Quan la memòria cau en oblit

/imgs/20110301/salud2-1.jpg
No recordar què s’ha fet de matí, repetir les mateixes coses molt sovint sense recordar d’haver-les explicades, tenir paraules en la punta de la llengua de forma constant sense que acabin de sortir, no saber quin dia és ni com esbrinar-ho i despistar-se i perdre’s al carrer són els indicis més comuns que alguna cosa no funciona bé en la memòria i en el cervell. Quan la memòria recent comença a fallar salten totes les alarmes davant el temor d’iniciar-se un camí sense tornada: el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer o altres demències. Ara bé, una demència no solament implica la pèrdua de memòria, sinó que també comporta altres símptomes cognitius associats, com ara desorientar-se, mostrar dificultats per al raonament i incapacitat per a portar una vida autònoma.

La demència afecta al nostre país el 10% de les persones de més de 65 anys i el 30% dels majors de 85 anys. En altres paraules, una de cada 10 persones de més de 65 anys i una de cada 3 de més de 85 anys en pateixen, segons informació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Encara que aquest problema de salut és més freqüent entre les persones grans, l’edat en si mateixa no té perquè incidir en el desenvolupament de la demència, si bé fa disminuir l’agilitat humana per a recordar i aprendre. Una prova que ser gran no és la causa única de la demència és que, de vegades, aquesta es desenvolupa abans. És el cas de la demència més comuna, l’Alzheimer. La seva aparició després dels 65 anys també es pot produir molt abans (el rècord d’aparició primerenca és de 30 anys, encara que es consideren casos excepcionals).

La demència més freqüent és la malaltia d’Alzheimer (afecta 70 de cada 100 persones més grans de 65 anys amb demència), seguida de la demència per lesions vasculars (conseqüència d’infarts i hemorràgies cerebrals), la demència dels cossos de Lewy (“cosina germana” de la demència associada a la malaltia de Parkinson) i les degeneracions frontotemporals. Totes aquestes, tret de la demència per lesions vasculars, són malalties neurodegeneratives, fruit del desgast de les cèl.lules cerebrals (neurones).

Com es pot retardar la demència

/imgs/20110301/salud2-2.jpg
La demència s’associa al concepte de reserva cerebral. És la capacitat que el cervell té per compensar o enfrontar-se a la presència d’una malaltia. La forma més efectiva de retardar la demència és millorar la capacitat de reserva cerebral, un objectiu que es pot aconseguir per mitjà de diferents mecanismes.

• Cervell en forma: l’escolarització i l’educació primerenca constitueixen un dels puntals bàsics per a entrenar el cervell amb una activitat intel.lectual, encara que no és una garantia per si sola de la preservació de la reserva cerebral. El manteniment d’activitats cognitives al llarg de la vida complementa i afavoreix l’efecte de l’educació primerenca a l’hora de conservar la reserva cerebral i de retardar el declivi de la pèrdua de memòria en els estadis inicials de demència.
• Dolent per al cor, dolent per al cervell: els factors de risc cardiovascular ho són també per a malalties com l’Alzheimer i altres demències. Per tant, controlar la hipertensió, la diabetis, el colesterol, l’obesitat i el tabaquisme pot ajudar a retardar el seu inici.
• Mens sana in corpore sano: nombrosos estudis han descobert que tant la pràctica regular d’exercici físic (sense ser extraordinari o intens, sinó que n’hi ha prou de caminar tots els dies un quilòmetre) i el seguiment de la dieta mediterrània són dos factors que, de manera independent, redueixen el risc de sofrir Alzheimer.
• Vitaminats: els resultats que s’aconsegueixen en incorporar determinades vitamines en la dieta són molt modests i s’han observat en persones amb símptomes incipients. No obstant això, la vitamina B12 i les vitamines del complex B, preses en càpsules, aconsegueixen alentir l’atròfia cerebral accelerada, una característica pròpia dels processos de deteriorament cognitiu lleu, que antecedeix l’Alzheimer. A més, s’han dut a terme estudis epidemiològics observacionals que han constatat que el consum d’aliments rics en vitamina B, com ara les vísceres, les sardines o el pernil serrà, que aporten vitamina B12, i en àcid fòlic (germen de blat, llegums i escarola), s’associa a un risc més baix de patir Alzheimer.
• Videojocs per al cervell?: d’un temps ençà han aflorat en el mercat diversos videojocs que s’anuncien com a útils per a l’entrenament cerebral. Consisteixen a millorar la funció cognitiva a través de la pràctica regular de tests i jocs de lògica i memòria. No obstant això, la seva veritable utilitat està en dubte. Un estudi publicat en la revista “Nature Letters” ha mesurat l’eficàcia d’aquest tipus d’entrenament en un ampli grup de persones. En el treball, que es va elaborar per Internet, hi van participar 11.430 persones. Se’ls va entrenar en diferents tasques cognitives per millorar el raonament com la memòria, l’atenció, la planificació i les habilitats visuals espacials. Al final de l’estudi es va observar que els participants havien millorat el rendiment en els exercicis concrets per als quals s’havien entrenat, però no en altres tasques de coneixement, encara que fossin molt semblants. Aquest resultat pot demostrar que entrenar-se per a alguna cosa en concret no ajuda a millorar de forma global les funcions cognitives. Per aquesta raó, segons els experts, els programes de “brain training” s’han de concebre com una activitat intel.lectual més, al costat de la realització de sudokus, mots encreuats o altres passatemps.
• Ment ociosa: activitats tan comunes com anar al cinema, sortir a sopar a restaurants, fer esport, llegir, sentir música o veure la televisió també protegeixen les persones contra l’Alzheimer. Diferents investigadors en el camp de la neurologia adverteixen que les activitats d’oci, especialment les més intel.lectuals, disminueixen el risc de patir Alzheimer.