La pneumònia, una amenaça per als pulmons
“No s’acaba de curar aquest refredat”. Aquest és el veredicte autoproclamat per la majoria dels afectats que, després de sofrir quadres de febre, mucositat i dolor muscular durant diversos dies, fins i tot setmanes, no hi troben cap millora. Lluny de ser un refredat mal curat, com es pensa moltes vegades, és probable que es tracti d’una pneumònia o pulmonia. Una infecció respiratòria molt comuna que afecta especialment les persones amb poques defenses i als ancians que sofreixen altres patologies. Entre el 40% i el 50% de totes les pneumònies detectades no comporten gravetat, però en la mateixa proporció aquesta infecció requereix d’hospitalització i fins i tot l’ingrés en la UCI. Alguns costums malsans, com fumar, beure i no rentar-se les dents després de cada àpat, i determinades malalties poden afavorir-la. Evitar les primeres i controlar les segones són dues de les mesures més efectives per a prevenir aquesta amenaça.
La pneumònia, més coneguda com pulmonia, és una inflamació dels pulmons causada per una infecció. Es desenvolupa quan un individu entra en contacte amb diverses classes de microorganismes patògens (bacteris, virus i fongs) que arriben als pulmons a través de l’aire o que ja es troben en la boca i que penetren a les vies aèries.
Entre aquests microorganismes, el principal agent que la causa, fins en un 40% dels casos, és l’Streptococcus pneumoniae o pneumococ. La pneumònia pot originar-se també per la Legionella pneumophila i el Mycoplasma pneumoniae, bacteri causant de la pneumònia en els nens grans i els adults joves. En qualsevol cas, els símptomes que l’anuncien són la febre alta, acompanyada de sudoració i esgarrifances, tos productiva, falta de gana i debilitat, dolor generalitzat, mal de cap i, en els casos més greus, dificultat per a respirar o dispnea. A més, en alguns tipus de pneumònia, com la que afecta les persones grans, es registren altres símptomes, com el patiment de quadres de confusió i, en la pneumònia causada pel pneumococ, és freqüent l’aparició de l’herpes labial. La intensitat amb què es manifesten tots aquests símptomes és variable, com també ho és la gravetat de la pneumònia: hi ha nombrosos casos lleus, que es poden tractar al domicili; uns altres de més gravetat, que requereixen hospitalització; i d’altres de molt greus, que exigeixen l’ingrés en la Unitat de Cura Intensiva (UCI).
Les persones més vulnerables contra la pneumònia són les immunodeprimides, bé per una malaltia o bé perquè prenen algun tractament que afebleix les seves defenses, igual com les persones més grans que ja pateixen una altra malaltia. De fet, la pneumònia és la infecció més freqüent en els adults de més de 65 anys i en els nens. Però, a més de l’edat -un factor no corregible- hi ha determinats hàbits nocius que poden afavorir el desenvolupament d’una pneumònia i que podrien evitar-se, com l’alcoholisme i el tabaquisme, ja que un 51% dels fumadors tenen més risc de patir pneumònia respecte dels no fumadors. La mala higiene bucal també eleva la presència de bacteris que potencialment poden causar la malaltia. Altres situacions que contribueixen a abaixar les defenses contra la pneumònia són certes malalties cròniques, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la cardiopatia congestiva, la diabetis o certs mals hepàtics i immunològics. Entre els que augmenten la concentració de bacteris causants de la pneumònia destaca les que generen pèrdua de consciència. En aquests casos, es redueix la capacitat de tossir i d’expel.lir mucositat i altres secrecions. D’aquesta manera, s’augmenta el risc que es desencadeni una infecció. Si s’ha diagnosticat un tumor de laringe, d’esòfag o s’ha passat per una cirurgia d’abdomen o un traumatisme de tòrax, com que els afectats presenten una respiració poc profunda, tenen menys capacitat per a tossir i, per tant, retenen més mucositat que pot donar origen a la infecció.
Com es prevé
La pneumònia es pot prevenir amb les vacunes disponibles contra la grip i el pneumococ; això sí, en les persones i col.lectius per a les quals estan indicades per ser-hi vulnerables. Els candidats a rebre la vacuna antigripal són els que pateixen malalties cròniques, els més grans de 65 anys i les dones embarassades, encara que no en el primer trimestre de la gestació.
La vacuna antipneumocòccica és eficaç per a prevenir la infecció per Streptococcus pneumoniae en els nens més grans de dos anys i en els adults de risc, com els majors de 65 anys amb certes malalties cròniques. A més, hi ha un altre tipus de vacuna, l’antipneumocòccica conjugada, que es pot aplicar a nens menors de dos anys. Fins fa poc, la vacuna disponible d’aquest tipus era l’antipneumocòccica conjugada heptavalent, que protegeix contra set serotipus del pneumococ.
No obstant això, des de fa poc temps han aparegut altres vacunes antipneumocòcciques conjugades que encara ofereixen una protecció gran: la decavalent, contra 10 serotipus del pneumococ, i la tridecavalent, contra tretze. Aquestes vacunes, però, no s’apliquen de forma sistemàtica en totes les comunitats autònomes, que tenen calendaris de vacunació diferents.
Ara bé, juntament amb la immunització, hi ha altres mesures també eficaces per a prevenir la pneumònia. Dos d’aquestes són deixar de fumar i extremar la cura i la higiene de les dents i la boca.
En el 70% dels casos, la pneumònia es pot tractar al domicili, la majoria de vegades amb bons resultats. Tot i això, molts pacients requereixen l’ingrés hospitalari. El més habitual és que la pneumònia sigui d’origen bacterià, per la qual cosa es combat amb tractaments antibiòtics (no així la pneumònia de tipus víric, ja que els antibiòtics no són eficaços contra els virus). Aquests tractaments duren un mínim de set dies i un màxim de dues setmanes. Perquè funcionin, els pacients han de seguir de forma estricta les indicacions dels metges i no abandonar el tractament abans del dia fixat. Aparcar-lo abans d’hora en redueix l’eficàcia i és una font considerable de problemes, ja que és possible que s’hi generin resistències.
Al nostre país, les resistències contra el pneumococ freguen el 30% contra els antibiòtics macròlids, per això no s’administren sols. En els casos més greus, quan es requereix hospitalització, pot ser necessari aplicar l’oxigenoteràpia i, fins i tot, l’ingrés en vigilància intensiva.
/imgs/20110301/salud4.jpg
Seguir les normes de vacunació antipneumocòccica i antigripal, ja que les dues vacunes poden ajudar a prevenir la pneumònia.- Evitar fumar i beure en excés per a evitar el desenvolupament d’aquesta malaltia.
- Rentar-se les dents després de cada àpat i aplicar un col.lutori sense alcohol, ja que molts gèrmens causants de la pneumònia nien a les dents i a la cavitat oral.
- Les persones amb dentadura postissa també han de rentar-la després de cada àpat i utilitzar productes específics per a netejar-la una vegada a la setmana.
- Controlar malalties cròniques associades, com les respiratòries (com ara la malaltia pulmonar obstructiva crònica o MPOC), la diabetis i l’hepatitis, ja que les persones afectades són més vulnerables a contreure pneumònia.
- Per a prevenir la pneumònia per aspiració, que afecta les persones que estan en coma o que han perdut la consciència, els cuidadors han de mantenir el cap del pacient inclinat entre 30 i 45 graus, amb la finalitat d’evitar que el reflux gàstric es desviï cap als pulmons.
- Mantenir hàbits de vida saludables basats en una dieta sana, fer exercici i descansar pot ajudar a mantenir unes bones defenses que evitin contreure la pneumònia.
Font: Antoni Torres, catedràtic de Pneumologia de la Universitat de Barcelona i cap de secció de la Unitat de Vigilància intensiva Respiratòria de l’Hospital Clínic, de Barcelona. Torres, Antoni: Capítol 8: Pneumònies, a Malalties respiratòries. Consells per a pacients (manual de la SEPAR coordinat per Pere Casán Clarà)