Naiara Cambas, directora d'Investigació Social de la Fundació Científica de l'AECC

"La societat coneix quins aliments cal evitar per a la hipertensió però no els que prevenen el càncer"

1 marzo de 2011
Img eco domestica listado

Acaben de publicar l’informe “Mites de l’alimentació i el càncer. Tot el que hauries de saber”. Què hi ha de cert en les afirmacions següents? “L’alimentació influeix un 100% en el desenvolupament d’un càncer”

Està 100% demostrat que l’alimentació per excés, és a dir, “passar-se” amb les calories, els greixos saturats, els greixos trans, els sucres, i l’alimentació per defecte (fibra, antioxidants), influeixen tant en el desenvolupament com en la prevenció del càncer. No obstant això, l’alimentació no és l’únic factor; també hi afecten d’altres com el tabac, l’alcohol, el sedentarisme i fins i tot la genètica.

“L’oli d’oliva i el bròquil prevenen l’aparició del càncer”: mite o realitat?

Tots dos aliments, oli i crucíferes (bròquil, col, col de cabdell i coliflor) contenen substàncies que ajuden l’organisme a defensar-se de les cèl.lules canceroses. No significa que si en mengem amb freqüència, fins i tot diàriament, estiguem absolutament protegits, però sí que contribuïm a reduir la probabilitat de desenvolupar determinats tumors. Quan destaquem les propietats protectores d’un aliment sempre hem de parlar en el context d’uns hàbits de vida i d’alimentació saludables, perquè cap aliment no té per si sol la capacitat de prevenir o de reduir el càncer.

“Les fruites i verdures són aliments protectors”: veritat o mentida?

Absolutament cert. Els seus components, els minerals, la fibra, les vitamines i les substàncies bioactives com els antioxidants són imprescindibles per al funcionament correcte de l’organisme i protectors davant del càncer i altres malalties com les cardiovasculars. L’OMS i l’Institut Americà per a la Investigació del Càncer (AICR) recomanen, per a aconseguir els seus efectes protectors, un consum igual o superior a 600 grams diaris de fruites, hortalisses i verdures.

Però, se segueixen les recomanacions de consum d’aquests aliments?

No sempre. Segons l’informe, solament un 40% dels enquestats menja dues peces o més de fruita al dia, davant d’un altre 40% que ho aconsegueix alguns dies, i la resta, que ho fa de manera ocasional. Amb les verdures passa una cosa semblant, solament un 35% pren verdures segons les recomanacions.

Quin o quins són els aliments que creu la gent que ajuden a prevenir el càncer?

Curiosament, la majoria coneix els aliments que són més o menys adequats en cas d’hipertensió (no a la sal), colesterol (no als greixos) i obesitat (evitar aliments amb alt potencial energètic, greixos i sucres), mentre que poc saben dels aliments protectors davant del càncer. En el nostre informe, entre els qui van respondre, el 30% van esmentar les verdures i el 35% les fruites.

I sobre els aliments promotors del càncer, què se’n sap?

Se’n sap ben poc. Afortunadament, els pocs que coneixen aquesta qüestió tenen raó perquè esmenten l’alcohol, els greixos… Altres aliments com la llet sencera, els formatges, la mantega o les begudes ensucrades no són vistos com a promotors, encara que en excés podrien ser-ho. No es té assumida la relació entre obesitat i càncer, però existeix. No tant per l’obesitat en si mateixa, sinó pels mals hàbits que hi han conduït, com ara l’excés de calories, greixos i sucres, i la falta d’exercici.

Llavors, un nen que menja diàriament brioixeria industrial i aliments amb un alt percentatge de greixos saturats i greixos trans té més possibilitats de patir càncer?

/imgs/20110301/entrevista2.jpg
Les dietes que incloguin el consum freqüent de greixos (saturats i trans) i sucres es vinculen a una probabilitat més alta de patir un càncer en l’edat adulta. L’educació en bons hàbits des de la infància és fonamental, i la millor manera d’aprendre-ho és posar-los en pràctica entre tota la família.

Quines pràctiques dietètiques o culinàries són tan nocives com per a prescindir-ne?

No convé menjar amb freqüència aliments cuinats directament sobre el foc, en concret, les parts carbonitzades, que són les potencialment cancerígenes: la part cremada del pa torrat o dels aliments rostits a la graella o a la barbacoa. S’ha d’evitar utilitzar l’oli molt usat de la fregidora i filtrar-lo després del seu ús. D’aquesta manera, s’evita que les restes de farines o de pa ratllat es carbonitzin.

Les baies de goji tenen gran acceptació entre els consumidors, en part per les seves aparents (encara que infundades) propietats curatives. Els arriben consultes sobre aquests i altres aliments “suposadament miraculosos”?

Quan alguna cosa es posa de moda, un gran nombre de persones creu en les seves propietats, però no fa el mateix amb el més senzill, cert i demostrat: una alimentació sana, variada i equilibrada. El missatge de l’associació està enfocat en aquest sentit, sense entrar al detall de modes passatgeres sobre aliments.

Fins a quin punt la societat és conscient del vincle que hi ha entre l’alimentació i la salut?

Curiosament es veu una associació més gran en positiu entre l’alimentació sana i equilibrada i la prevenció de malalties, però no s’és tan conscient que una mala alimentació hi influeix de manera negativa.

I la nostra està prou conscienciada amb la importància de portar una dieta saludable?

Tenim interioritzat que volem seguir una dieta equilibrada i en gran part creiem que ho fem bé; en canvi, quan hi entrem en detall (consum de fruites, verdures…), queda molt per millorar. L’informe ens va revelar que nou de cada deu persones estarien disposades a canviar els hàbits de vida si tinguessin més informació sobre alimentació i càncer.

Ens estem allunyant de la dieta mediterrània entesa com una dieta promotora de salut?

Els canvis en l’estil de vida, els horaris i les modes alimentàries influeixen en aquest distanciament. Els experts insisteixen que hauríem de reduir el consum de carns, greixos i dolços a favor d’altres aliments com el peix, els llegums, les carns magres, les fruites i les hortalisses. La inactivitat física causa prop de dos milions de morts al món cada any segons l’OMS. Preocupa saber que tres quartes parts dels entrevistats van declarar no practicar activitat física amb regularitat.

Si la dieta mediterrània sembla ser la panacea contra el càncer, per què altres societats com la xinesa tenen baixos índexs de càncer?

En el desenvolupament del càncer influeixen moltes variables. L’alimentació n’és una, a la qual se sumen la genètica, l’entorn, la cultura, etc. Està demostrat que la dieta mediterrània és promotora de salut. Aquesta concepció d’entendre l’alimentació i l’estil de vida és suficient per a defensar la dieta mediterrània per si mateixa, sense necessitat d’introduir-hi aliments d’altres cultures (com podria ser la soja, típica de la cultura xinesa) com a mesura preventiva de malalties.

Existeixen les dietes anticàncer? Si és així, proposi-me’n diverses i per a totes les edats.

Serveix la mateixa per a tothom, està basada en la dieta mediterrània. Els conceptes generals són comuns a totes les persones, encara que s’han d’adaptar les quantitats a les particularitats individuals. El secret és seguir una alimentació basada en fruites, hortalisses i verdures, llegums i aliments integrals. Tot això combinat amb un estil de vida responsable i actiu.