Motxilles lleugeres, esquenes sanes
El saber no fa cap nosa, però sí que pesa. Molts nens en edat escolar ho pateixen diàriament. Cada dia han de transportar quaderns, diccionaris i llibres massa pesants per a unes esquenes encara immadures. S’estima que un 50% dels nens i un 70% de les nenes d’entre 13 i 15 anys ja ha patit alguna vegada mal d’esquena. Un fet que eleva considerablement el risc que en pateixin de forma crònica en l’etapa adulta, tal com alerta la Fundació Kovacs, especialitzada en la cura de l’esquena. Els percentatges varien d’un sexe a un altre perquè les nenes tenen, per norma general, menys massa muscular i tendeixen a queixar-se en veu alta sobre el mal d’esquena perquè són més comunicatives. De vegades, fins i tot, interpreten com a dolor lumbar un dolor d’origen menstrual.
Per a evitar aquestes situacions, els experts insisteixen que cal alleugerir el pes de les motxilles, que en cap cas no ha d’excedir el 10% del pes corporal del nen, i apostar per alternatives com els llibres per fascicles o els suports digitals.
Mentre es forgen les futures aules digitals, els pares han de fer cas de les recomanacions dels experts en esquena perquè la dels seus fills no es ressenti. Les que elabora l’Escola d’Esquena d’EROSKI CONSUMER (http://escuelas.consumer.es/web/es/espalda), la Fundació Kovacs al web de l’esquena (http://www.espalda.org) i les diverses associacions de pares i mares en són algunes. Totes insisteixen que més enllà que els llibres i el material escolar es puguin portar en carteres, carrets, bandoleres o bosses, la millor opció és la motxilla. Les carteres no són les més recomanables, ja que carreguen tot el pes sobre una sola espatlla i obliguen a adoptar postures asimètriques. Quant a les motxilles de rodes o carrets, encara que no estan desaconsellades del tot, han de tenir una ansa regulable a l’altura del nen perquè pugui transportar-les de forma còmoda i ergonòmica. A més, en comptes d’estirar del carret amb una sola mà, el nen ha d’aprendre a empènyer-lo amb les dues mans cap endavant. És la forma menys nociva per a la seva salut lumbar, ja que en cas contrari es tendeix a tòrcer l’esquena.
Un de cada tres escolars de més de sis anys transporta un pes, entre la motxilla i el seu contingut, equivalent al 35% del seu pes corporal. El més aconsellable és que el nen no carregui més del 10% del seu pes corporal. Això significa que un estudiant de 40 quilos no pot portar més de 4 quilos sobre la seva esquena. Quan se sobrepassa aquest límit màxim recomanat, s’incrementen entre 1,3 i 3,4 vegades les molèsties lumbars.
Per aquesta raó, la Fundació Kovacs i l’Organització Mèdica Col.legial (OMC) van dissenyar l’any passat la campanya “No giris l’esquena a la teva esquena”, dirigida a estudiants d’entre 13 i 15 anys. Enguany han llançat una campanya dirigida a escolars de menys edat. Encara que el mal d’esquena és menys freqüent en nens més petits (afecta el 10% abans dels 10 anys), la seva incidència augmenta a partir de la primera dècada de la vida. Per aquesta raó, han difós consells de prevenció a edats més primerenques. Per fer-ho, mentre que en l’edició anterior van utilitzar el “Còmic de l’esquena” per conscienciar als adolescents sobre aquest problema, l’objectiu d’aquesta campanya és un conte, titulat “El lumbago de Juan”, dirigit a infants d’entre 6 a 8 anys. L’eina es pot consultar a través del web de l’esquena (www.espalda.org).
/imgs/20101001/salud4.jpg
Postura: el nen s’ha d’asseure tan enganxat a la cadira com pugui. La seva postura és correcta si, quan recolza els peus a terra, els genolls es mantenen al mateix nivell o per sobre dels malucs. És recomanable canviar de postura amb freqüència i aixecar-se i caminar, si és possible, cada 45-60 minuts.- Taula d’estudi: el seu disseny ha de permetre introduir-hi les cames per complet a sota i l’altura ha de ser l’adequada perquè l’estudiant hi pugui recolzar els avantbraços.
- Cadira: és preferible que sigui regulable en altura i amb rodes, ja que es pot adaptar en funció del creixement del nen i permet que recolzi els peus a terra. El respatller ha de ser alt perquè el coll també descansi. Davant de l’ordinador, la cadira ha de situar-se tan prop com sigui possible del teclat amb la finalitat que el nen no hagi d’inclinar-se cap endavant.
- Pantalla: ha de col.locar-se a 45 cm de distància respecte del cos del nen, a l’altura dels ulls o fins i tot una mica per sota.
- Teclat: l’elevació del teclat sobre la taula no ha de superar els 25º ni s’ha de treballar amb ell sobre els genolls. La col.locació correcta ha de permetre recolzar en línia recta els canells i els avantbraços respecte d’aquest, amb els colzes flexionats uns 90º.
Ratolí: cal triar el ratolí adequat per a la mida de les mans dels nens.
Alleugerir la motxilla: fascicles i suports digitals
Són nombrosos els especialistes que adverteixen sobre la necessitat d’alleugerir el pes de les motxilles. Entre les alternatives que proposen hi ha la de col.locar taquilles a les escoles per reduir el transport diari del material escolar, elaborar llibres per fascicles i utilitzar les noves tecnologies tant a escola com a casa. Per a aquest mateix curs, algunes editorials de llibres de text ja han començat a publicar el seu material per fascicles. A Múrcia, per exemple, ja s’ha fet una experiència pilot i s’han presentat llibres en mòduls.
La digitalització progressiva de les aules és una altra de les iniciatives que canviarà el panorama diari dels escolars. A poc a poc, es reemplaçaran els continguts en paper per suports digitals com CD i la possibilitat que els estudiants es descarreguin d’una pàgina web els materials que necessitin.
El mal d’esquena no es pot atribuir a un sol factor, com el pes de les motxilles, encara que aquest contribueix al seu desenvolupament d’una forma considerable. Alguns desencadenants del dolor lumbar són el mobiliari escolar inadequat (perquè obliga a adoptar males postures), la inactivitat física i el sedentarisme dels escolars, ja que comporta una pèrdua de força en els músculs de l’esquena i eleva el risc de patir dolors. Dormir sobre superfícies massa dures, o toves, que no permeten una bona adaptació de la curvatura de l’esquena i fan que aquesta s’arquegi, és una altra circumstància que també hi influeix.
La solució per a contrarestar el risc de patir aquest mal és senzilla: alleugerir el pes de la motxilla dels escolars, adquirir el mobiliari d’estudi adequat i ergonòmic i dormir sobre una superfície de descans de fermesa mitjana. Sense oblidar l’esport. Practicar exercici per a enfortir l’esquena és fonamental. El més correcte és fer-ho amb la supervisió d’un entrenador qualificat. I és que l’esport mal executat també comporta riscos per a la columna del nen.
/imgs/20101001/salud1.jpg
És fonamental que tingui la mida apropiada per a l’edat i talla de cada nen. Si és massa gran tendeix a omplir-se’n tot l’espai i la seva càrrega perjudica l’esquena.- El pes, juntament amb el contingut, no ha d’excedir el 10% del pes corporal del nen.
- La carcassa ha de ser semitova perquè s’adapti a l’anatomia de l’estudiant.
- Ha d’incorporar tirants amples i encoixinats (d’un mínim de 4 cm d’ample) per regular el respatller, que també ha de ser encoixinat. El cinturó és un altre dels accessoris imprescindibles. Fixa la motxilla a la cintura i evita que oscil.li. El més convenient és que sigui també encoixinat.
- La motxilla ha de contenir un sistema de fixació de clip al pit o a la cintura. Millora la posició del cos en transportar el pes i facilita la seva càrrega sobre les dues espatlles.
- És preferible optar per models que disposin de diversos compartiments per a organitzar millor la càrrega.
- El material de què estigui fabricada és un altre dels elements que s’han de valorar. Ha de ser rígid i fort perquè resisteixi el pes.
Tot i això, una motxilla que compleixi tots aquests requisits no serveix de res si no s’utilitza de forma correcta.
- S’ha de carregar només el que és necessari. Al final de la jornada, cal revisar i netejar la motxilla per a eliminar tot el que hi hagi quedat oblidat.
- El material més pesant i voluminós ha d’estar a la part de l’esquena, col.locat de forma vertical.
- L’infant ha de carregar-la sobre les dues espatlles, amb el pes repartit entre totes dues, per a adoptar una posició dreçada.
- En contra del que es recomana habitualment, el millor no és col.locar-la tan amunt com sigui possible -entre els omòplats o les espatlles-, sinó avall, a la zona lumbar o entre els malucs. Ha de portar-se subjecta al més prop possible del cos.
- No és aconsellable carregar la motxilla per una sola ansa, com una cartera, ja que la asimetria de la càrrega fa que es flexioni la columna.
- Si la motxilla està molt carregada, per a aixecar-la cal fer-ho amb les dues mans, doblegant els genolls i fent força amb les cames.
- En trajectes llargs i en pujar o baixar escales és convenient utilitzar les corretges del pit i de la cintura perquè la motxilla quedi ben subjecta. A més, convé assegurar-se que els tirants quedin ben ajustats perquè el pes descansi sobre les vèrtebres dorsals.
Font: EROSKI CONSUMER, Fundació Kovacs i FAPA Francisco Giner de los Ríos