PRODUCTES DE QUILÒMETRE 0

OMPLE EL REBOST AMB EL QUE TENS A L'ABAST DE LA MÀ

ELS ALIMENTS DE PROXIMITAT ES PRODUEIXEN AL MÉS A PROP POSSIBLE DE LA TAULA ON ES CONSUMEIXEN. TENDEIXEN A SER MÉS SOSTENIBLES, DEIXEN MENYS PETJADA ECOLÒGICA, AJUDEN L'ECONOMIA I LA BIODIVERSITAT LOCALS... I, DE VEGADES, SÓN FINS I TOT MÉS BARATS.
1 Juny de 2019
Portada entrevista

OMPLE EL REBOST AMB EL QUE TENS A L'ABAST DE LA MÀ

/imgs/20190601/GettyImages-485909919.jpg

Anar al supermercat del cantó i tornar amb taronges del Marroc, pèsols de Kenya, un tall de carn argentí o alls xinesos no sembla gens estrany. És comú en una economia oberta i amb xarxes globals de distribució. Però si a pocs quilòmetres hi ha granges de boví, hortes i plantacions d’alls o cítrics amb capacitat per a assortir la població del voltant, almenys en temporada, també és natural preferir aquest producte veí abans que l’importat o el que arriba de l’altra banda del país.

En això consisteix la tendència a comprar amb el criteri de màxima proximitat. Així, es consideren aliments de proximitat els que es produeixen a menys de 100 quilòmetres del lloc de venda. També s’anomenen “productes de quilòmetre 0”, posant l’accent en el fet que, com menys trajecte es recorri, menys quantitat de CO2 s’emetrà a l’atmosfera. Com que les distàncies de vegades són relatives (una verdura pot venir d’una explotació pròxima però contaminant, mentre que una altra pot venir d’un camp més llunyà, però ecològic), alguns experts prefereixen considerar productes de proximitat o quilòmetre 0 els que s’obtenen de la comarca on es venen.

Convé recordar que no és el mateix que les denominacions d’origen o les indicacions geogràfiques protegides, ja que, encara que aquestes emparen la qualitat i la producció local d’alguns productes, només seran de proximitat si, a més, es comercialitzen prop del lloc de producció. De mitjana, aproximadament una de cada sis explotacions agràries a la Unió Europea venen més de la meitat de la seva producció directament als consumidors, segons dades de l’estudi El camp a la teva taula (2015), elaborat per investigadors de les universitats de Pisa (Itàlia) i Wageningen (Holanda).

QUINS AVANTATGES APORTEN?

Ètics i ecològics

Els aliments de proximitat deixen una petjada de carboni (emissions de gasos nocius en el procés de producció i distribució) més baixa que els que viatgen centenars o milers de quilòmetres. Tot i això, cada any arriben tota mena de productes des de molts països. Segons l’informe Aliments Quilomètrics, elaborat per les universitats de Vigo i de Sevilla i la Pablo Olavide (Sevilla) per a l’ONG Amics de la Terra, el 2011 Espanya va importar 25,5 milions de tones d’aliments, que van recórrer una mitjana de 3.827 quilòmetres i van generar 4,2 milions de tones de CO2.

De tots aquests, es van importar 11,3 milions de tones de cereals (el transport dels quals va suposar 1,1 milions de tones de CO2); i 3,9 milions de tones de fruites, verdures i llegums (964.000 tones de CO2). Segons la Comissió Europea, només el transport de mercaderies genera el 20 % de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle al continent. El desplaçament de grans distàncies necessita més embalatge i, per tant, deixa més residus.

Aquest tràfec causa un malbaratament molt més gran d’aliments (que algunes organitzacions ecologistes xifren en un 30 %). Un risc afegit: que en aquests grans contenidors agrícoles importats d’altres països i continents s’hi colin espècies invasores nocives per als ecosistemes espanyols (per exemple, insectes com la vespa o l’escarabat asiàtic).

Suport a la producció local

/imgs/20190601/GettyImages-907686720.jpg

Els petits productors de granges, cultius o cooperatives contribueixen al teixit econòmic i a l’ocupació, especialment en moltes de les zones rurals que perden població de manera dramàtica i potser irreversible. Consumir productes de quilòmetre 0 ajuda a “mantenir viva la ruralitat, i això comporta, per tant, la protecció dels boscos, la conservació de la biodiversitat, el manteniment de races i espècies vegetals autòctones i facilita l’assentament de gent jove en claus rurals”, afirma Pedro Burruezo, director de l’edició per a Espanya i l’Amèrica Llatina de The Ecologist, revista ambiental fundada fa quatre dècades a la Gran Bretanya.

La majoria dels 12 milions d’explotacions agràries a la Unió Europea són iniciatives familiars que, amb la seva feina, contribueixen a la sostenibilitat socioeconòmica i mediambiental de les zones rurals, i solen formar part de cadenes curtes de subministrament alimentari (aquelles en què els agricultors venen la seva producció sense pràcticament intermediaris). D’acord amb els investigadors de l’estudi El camp a la teva taula, “aquestes alternatives i altres explotacions agràries petites subministren en l’actualitat el 70 % dels aliments del món”.

Gastronomia

Qui no ha dit mai “aquesta fruita o aquest tomàquet no fan gust de res”? Potser és perquè es va collir molt abans que estigués madur. Els productes vegetals de proximitat, en canvi, es poden recollir en el moment idoni i en temporada, no cal congelar-los ni sotmetre’ls a tractaments de conservació previs a la venda i aporten més frescor. Això es nota també en el gust i en la cuina.

I el preu?

Els productors de proximitat sostenen que, com que s’estalvia en despeses de transport, embalatges o intermediaris, i es comercialitzen vegetals de temporada (quan són abundants i necessiten donar sortida a tota la collita), els seus preus són més barats. De tota manera, això no constitueix una norma fixa, ja que els aliments industrials en grans volums de vegades poden oferir preus més competitius. Una regla comuna en els circuits de proximitat és, a més, acceptar un preu just per als petits productors.

En tot cas, el consumidor sol preferir altres criteris com la consciència mediambiental, la frescor del producte o conèixer la procedència del que menja. Són precisament aquests valors els que destaca el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA): “La proximitat a la zona de producció i la venda de productes locals són aspectes en alça. Cada cop més, els consumidors busquen gust, tradició i autenticitat, i això es tradueix en la demanda de productes de qualitat i també pròxims, no només d’una comarca o regió determinades, sinó en el sentit de productes espanyols enfront d’importats”.

Per la seva banda, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) assegura que entre les seves prioritats hi ha “fomentar el consum d’aliments de proximitat”. Per a aconseguir-ho, tant les autoritats espanyoles com les comunitàries “tendeixen a ser flexibles amb els requisits de producció i comercialització d’aquesta mena de productes facilitant, per exemple, la venda directa al consumidor en l’explotació o als mercats locals. A més, el consum de productes frescos va en la línia de promocionar una alimentació saludable”.

Com els podem reconèixer?

/imgs/20190601/GettyImages-928261412.jpg

A diferència dels productes ecològics, els de proximitat o de quilòmetre 0 no tenen una etiqueta o un segell oficial específics, i es regeixen per les normes estàndard d’etiquetatge i registre sanitari. Per descomptat, això no treu que aquest producte de proximitat també sigui de producció ecològica i així ho indiqui la seva etiqueta (vegeu el quadre superior). De fet, és bastant freqüent que coincideixin les dues característiques: el productor que vulgui revaloritzar la proximitat es cuidarà d’especificar aquesta dada en l’etiqueta o l’envàs.

Farà el mateix una parada de mercat o una superfície comercial quan vengui fruita, verdura i altres productes frescos al pes. El consumidor ha de fixar-se en aquesta informació i la pot ampliar amb venedors, comercials, productors, etc. Algunes comunitats autònomes com Catalunya o Andalusia han legislat per controlar millor el sector de proximitat amb registres de productors acreditats per a la venda directa.

ALESHORES, ON EN PODEM TROBAR?

  • A més de la venda directa en explotacions o mercats i fires locals, ja és freqüent veure’n en grans superfícies i cadenes de distribució, conscienciades amb la promoció del local i la protecció del medi ambient. Aquests distribuïdors arriben a acords amb productors de proximitat.
  • Grups de consum. Es tracta de petits productors que s’organitzen per vendre directament a través d’Internet. També prolifera una figura que combina productor i consumidor en horts urbans d’autoproveïment. Pregunta a la teva ciutat per aquestes alternatives.
  • Una altra manera d’accedir als productes de quilòmetre 0 és anar a restaurants amb segell Slow Food (o ‘menjar lent’, un concepte oposat al menjar ràpid), presents en més de 120 països. Entre altres requisits, han d’oferir almenys cinc plats amb aquests productes tot l’any, acreditar mitjançant factures l’ús quotidià de productes locals i comprar a diferents tipus de productors.

UN ESTALVI PER A L’ATMOSFERA

Omplir el carretó de la compra amb productes pròxims no requereix grans transports (camió o vaixell), maquinària i altres processos que produeixen quantitats significatives de diòxid de carboni (CO2). Hem calculat la compra mensual completa per a una família tipus de quatre persones que inclogui tots els grups principals d’aliments. Descobreix quantes emissions nocives pots evitar al mes amb cada producte, només adquirint alvocats de Granada, per exemple, en comptes de mexicans.

  • 28,96 kg verdures: -7,25 kg CO2
  • 12,3 kg carn: -2,88 kg CO2
  • 6,26 kg peix i marisc: -3,25 kg CO2
  • 1,04 kg llegums: -0,26 kg CO2
  • 44 ous: -0,58 kg CO2
  • 2,75 l vi: -0,74 kg CO2
  • 9,55 kg cafè, infusions i cacau: -2,10 kg CO2
  • 21 l lactis: -4,41 kg CO2
  • 15,88 kg cereals i farines: -1,58 kg CO2
  • 31,93 kg fruites: -7,98 kg CO2
  • 1,15 kg sucre: -0,4 kg CO2
  • 12,46 kg altres aliments (1): -3,23 kg CO2

(1) Brioixeria, salses, sopes, cremes…

Dades de l‘Informe del Consum d’Alimentació a Espanya 2017 (MAPA). Quilograms d’aliments adquirits per família en una compra mensual. Quilograms de CO2 emesos a l’atmosfera en el procés de producció i transport. Eina: alimentoskilometricos.org”

Què vol dir aquesta etiqueta?

/imgs/20190601/LOGO-AGRICULTURE-EUROPA.jpg

En alguns productes trobaràs el logotip europeu que els defineix com a ecològics. Va al costat d’un codi de certificació:

  • ES= Estat de la UE. En aquest cas, Espanya.
  • ECO= Ecològic. També pot ser BIO (biològic) o ORG (orgànic).
  • 000= Número de l’entitat certificadora. A Espanya n’hi ha 27.
  • XX= Comunitat autònoma.