La importància de donar sang
Les donacions de sang permeten salvar moltes vides i també ajuden en els tractaments més diversos: de càncer, de trasplantaments d’òrgans i per pèrdues sanguínies en intervencions quirúrgiques o les provocades per traumatismes, entre d’altres. Per això, és fonamental una donació desinteressada, solidària i altruista dels ciutadans.
La donació de sang és un acte senzill, segur i altruista, que comporta unes molèsties mínimes. Les donacions es fraccionen en diferents elements, i això possibilita ajudar tres pacients. Amb una donació de sang, que dura uns 10 o 15 minuts, se n’extreuen 450 ml aproximadament (quantitat de referència per a una persona de 50 kg).
Malgrat els avenços tecnològics i científics, la sang no té substitut viable ni es pot fabricar. Per això és d’extrema importància fer de les donacions un acte habitual i acostumat, i deslligar-ho de les situacions d’emergència o de tragèdia.
A Espanya, segons les dades de l’últim informe publicat per la Federació Espanyola de Donants de Sang (FEDSANG), durant l’any 2015 i en relació amb l’any anterior, el nombre de donacions de sang es va incrementar en un 0,78%. En total, es van aconseguir més d’1.705.000 donacions, xifra que situa l’índex de donacions en 36,64 per cada 1.000 habitants. Tanmateix, s’estima que per a proveir totes les necessitats del nostre país caldria que la xifra aconseguís les 40 donacions per cada 1.000 habitants i any.
Per a ser donant s’han de complir unes condicions mínimes, com ara tenir més de 18 anys i pesar més de 50 kg, a més de tenir bona salut i signar el consentiment informat (requisit legal).
A Espanya, els homes poden donar sang quatre vegades a l’any i les dones tres, sempre respectant l’interval de dos mesos entre cada donació. Això es deu al fet que els dipòsits de ferro en la dona disminueixen cada mes amb la menstruació. Així, s’estima que al cap d’un any un home que en doni quatre vegades i una dona que en doni tres perdran una quantitat similar de ferro.
En principi, no cal prendre mesures excepcionals per a donar sang, encara que des de Creu Roja Espanyola recomanen dormir bé la nit anterior i no anar-hi en dejú. El millor és prendre un àpat pobre en greixos i, si es tenen nivells baixos de ferro, menjar aliments rics en aquest mineral (carn, llegums o fruites seques). També aconsellen no fumar una hora abans de l’extracció.
Després de la donació, cal estar en repòs durant uns 10 o 15 minuts. S’aconsella prendre líquids abundants i evitar fumar i beure alcohol fins que no hagin transcorregut com a mínim dues hores.
Es recomana no practicar activitats que exigeixin molta concentració o un esforç físic intens (com ara esports, una conducció de vehicles llarga o treballs pesats), almenys fins l’endemà. També és convenient no agafar pesos amb el braç del qual s’ha extret la sang, per a evitar l’aparició d’un hematoma.
Tot i que no comporta grans conseqüències, alguns donants podrien presentar efectes adversos, com ara mareig o reacció vasovagal, dolor o aparició d’hematoma en el punt de punció o lesió del nervi (de manera molt excepcional).
Després de la donació, es recupera ràpidament la part líquida de la sang, sobretot ingerint líquids, en les dues hores següents. La part cel·lular (hematies, plaquetes…) es recupera de forma progressiva al llarg d’unes setmanes. Malgrat això, donar sang no perjudica ni afebleix la salut de les persones.
Un cop acabada l’extracció de sang, en les 24 hores següents es procedeix al seu fraccionament, separant-la en els seus tres elements principals:
- Concentrats d’hematies. Aquestes cèl·lules són les encarregades de transportar oxigen i es fan servir per a tractar l’anèmia aguda, provocada per la pèrdua de sang secundària a processos quirúrgics i traumatismes, i l’anèmia crònica. Es poden emmagatzemar fins a 42 dies (a 4 ºC).
- Concentrat de plaquetes. Són petits fragments cel·lulars que intervenen en el procés de coagulació. S’utilitzen en el tractament de la leucèmia i trasplantaments d’òrgans, entre d’altres. Es poden guardar durant set dies (a 22 ºC).
- Plasma sanguini. És la part líquida de la sang i conté els factors de la coagulació. Es fa servir per al tractament de problemes de sagnat produït per defectes de la coagulació. També s’utilitza per a elaborar hemoderivats, medicaments amb una àmplia aplicació terapèutica, com l’albúmina, les immunoglobulines, el factor VIII o l’antitrombina III, entre d’altres, que es fan servir en el tractament de malalties de la coagulació, infeccioses o de grans cremats, entre d’altres. Es pot guardar fins dos anys (congelat a -40 ºC).
Però, com es reparteix tota la sang? FEDSANG explica que es distribueix en diferents àrees de la manera següent: al voltant d’una quarta part es destina a oncologia; un 23%, a intervencions quirúrgiques; un 16%, a consums crònics; un 15%, a malalties de la sang; un 12%, a trasplantaments d’òrgans; i un 10%, a l’àrea d’obstetrícia.