El cost de morir
Un enterrament suposa una despesa molt elevada per a les famílies del difunt. I és que no només es paga pel fèretre, la làpida, les flors o l’enterrament en si (pel qual cal abonar una taxa); també cal fer front a altres costos opcionals, com llogar un nínxol, contractar els serveis d’un tanatori i els d’un cotxe fúnebre per a traslladar les restes del difunt al cementiri.
El preu mitjà d’un taüt s’acosta als 1.000 euros, encara que el seu import varia segons els materials. En l’elecció del fèretre convé que ajudi un amic o familiar que no sigui massa pròxim al difunt. La raó és que la família, pel fet de viure una emoció tan intensa, vol el millor per a demostrar el seu afecte i és probable que no repari en les despeses.
Per a evitar pagaments excessius, la persona de confiança s’ha de fer càrrec de les despeses i aplicar a aquesta adquisició el mateix criteri que fa amb un altre tipus de compres; és a dir, es tracta de fer una compra responsable. Per tant, convé saber que els taüts més senzills, els que no són de fustes nobles o estan poc ornamentats, són més econòmics.
El cotxe fúnebre per a transportar el fèretre voreja els 500 euros. Hi ha funeràries que també ofereixen un vehicle per a familiars i afins del difunt. Són serveis que encareixen la factura.
Les despeses del tanatori freguen els 600 euros. Allà s’encarreguen d’habilitar una sala on poden rebre les persones que s’acostin a acomiadar el difunt i consolar la família. També disposen de capella i, si la família ho desitja, s’hi pot celebrar un ofici religiós.
Si es vol organitzar un funeral econòmic, és possible evitar aquesta despesa i dur a terme un comiat senzill, sense vetlla. També hi ha la possibilitat de fer un enterrament directe, en el qual es porta el difunt al cementiri.
L’opció més estesa a Espanya és llogar un nínxol per un temps. En general depèn de l’ajuntament en qüestió. Pot costar 1.000 euros per diferents períodes de temps (20 anys, 50 anys…). Tanmateix, des que va començar la crisi, en ciutats com Barcelona s’ha estès l’opció de contractar-ne un lloguer per un període més curt, cosa que resulta més econòmica. Així, per 50 anys es poden pagar uns 1.000 euros i, per dos anys, el nínxol no arriba als 200 euros.
A més d’aquest pagament inicial, en totes dues opcions, cada any cal pagar una taxa de manteniment al consistori. I, quan vencen els terminis de lloguer, es cobra la retirada i la incineració de les restes, amb un cost que oscil·la entre els 60 i els 300 euros.
Una altra despesa inevitable si s’opta per inhumar les restes del difunt és col·locar una làpida després de segellar el nínxol. Amb això passa el mateix que en el cas dels fèretres. No cal encarregar la més cara per a demostrar l’afecte que es té pel traspassat. El mercat de les làpides és immens i els imports depenen de les lletres triades, la decoració, el material, el tipus de creu i gravat, etc. Des de 250 euros es poden trobar làpides de bona qualitat.
Les cremacions o incineracions suposen ja el 35% del total dels serveis funeraris, segons estudis del sector, i el seu preu ascendeix a uns 1.200 euros amb urna cinerària inclosa. La durada del procés és aproximadament d’unes dues hores. Aquests serveis i les seves tarifes exigibles estan regulats per normes establertes pels governs locals i són molt semblants en tots els municipis.
Les cremacions, més esteses a les ciutats que als entorns rurals, estalvien la despesa de la inhumació, la làpida i el nínxol, entre d’altres. Amb tot, la generalització de les incineracions ha suposat que en nombrosos cementiris hi hagi columbaris (per a dipositar-hi les cendres), el cost dels quals pot fregar els 300 euros durant períodes de 10 anys. Tot i això, la majoria dels qui opten per la cremació escampen després les cendres del difunt en una platja, un penya-segat, un bosc… Un lloc estimat per a les dues parts.
Quant als certificats, les despeses de gestió voregen els 150 euros. La família pot obtenir el certificat mèdic de defunció, la inscripció de la defunció en el Registre Civil i la llicència d’enterrament o incineració que expedeix l’ajuntament. També es pot tramitar per mitjà de l’empresa funerària, fet que comporta un sobrecost, ja que ofereixen un servei bàsic per a tots aquests tràmits administratius que s’apropa als 300 euros.
La taxa d’inhumació depèn de cada consistori: n’hi ha des d’uns 50 euros a Zamora fins als 200 de Madrid. Els operaris han de segellar el nínxol i, quan hagin passat uns dies, es col·loca la làpida, treball pel qual també cobren.
Els preus de les corones de flors parteixen dels 60 euros i arriben als 700 euros. Una altra despesa comuna és la dels recordatoris, un detall per a recordar el difunt que es lliura als més íntims; el seu import és de 0,80 euros per targeta. La publicació d’una esquela en els mitjans de comunicació té un cost que comença en els 400 euros, en diaris de tiratge nacional. I tenir una taula de signatures puja a uns 50 euros.