El pa: molt més que sal

Una barra (250 g) té 4,7 g de sal, gairebé la quantitat màxima diària que recomana l'Organització Mundial de la Salut
1 Març de 2017
Img alimentacion 4 listado 201

El pa: molt més que sal

/imgs/20170301/barra-pan.jpg

El pa és un incondicional a les nostres taules i ens resulta difícil pensar en un àpat sense un trosset de pa al costat dels coberts. Segons el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), cada espanyol va consumir 35 kg de pa durant el 2015, en els quals es va gastar 84,79 euros.

La piràmide nutricional posiciona el pa entre els aliments que la població pot incloure en la seva dieta diàriament. Tanmateix, l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) va detectar que a Espanya, dins dels aliments processats, el pa era una de les fonts importants de sal en la població adulta, ja que aportava el 19% del total del sodi ingerit.

En aquest sentit, els organismes internacionals de salut autoritzats recomanen una sèrie de mesures que s’han d’implantar de forma immediata per a prevenir malalties cròniques com les cardiovasculars, que tenen com a factor de risc, entre d’altres, la hipertensió arterial. Una d’aquestes és reduir el contingut de sal dels aliments.

I és que el pa blanc conté de mitjana 19 g de sal per quilo de pa. Una barra (250 grams) té 4,7 g de sal, i això suposa gairebé la quantitat màxima diària que recomana ingerir l’Organització Mundial de la Salut (OMS): 5 grams al dia per persona.

Precisament, l’OMS proporciona una sèrie de consells amb la finalitat de reduir el consum de sal en els aliments que més es consumeixen:

. Per als adults: es recomana consumir menys de 5 grams (una mica menys que una cullera de te) de sal al dia. . Per als nens: s’aconsella ajustar a la baixa, per als nens de 2 a 15 anys, la ingesta màxima recomanada per als adults en funció de les necessitats energètiques en relació amb les dels adults. Aquesta recomanació no comprèn el període de lactància natural exclusiva (de 0 a 6 mesos), ni el d’alimentació complementària de la lactància natural (de 6 a 24 mesos). . Tota la sal que es consumeixi ha de ser iodada, és a dir, “enriquida” amb iode, ja que és essencial per a un desenvolupament sa del cervell del fetus i del nen petit, així com per a optimitzar les funcions mentals en general.

Acords i recerques

El 2004, el Ministeri de Sanitat va acordar amb la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Fleques (CEOPAN) i l’Associació Espanyola de Fabricants de Masses Congelades (ASEMAC) reduir la proporció de sal utilitzada per a l’elaboració del pa. Havia de passar dels 22 g de NaCl o clorur de sodi (sal comuna o sal de taula) per kg de farina fins a un màxim de 18 grams en un període de 4 anys (1 gram cada any).

Cinc anys més tard, mitjançant un estudi elaborat per l’AECOSAN el 2008, es va confirmar que s’havia reduït la quantitat de sal addicionada en el procés d’elaboració del pa. En concret, les anàlisis van indicar que el contingut mitjà de NaCl se situava en 16,3 g per kg de farina panificable.

AECOSAN va tornar a analitzar el 2012 el contingut de sal d’alguns aliments a Espanya. Aquesta vegada, entre d’altres, incloïa els pans industrials, com és el pa de motlle blanc, integral i de llavors; el d’hamburgueses i frankfurts; i el torrat i els bastonets blancs i integrals (no el pa comú). Es va comprovar que entre el 2009 i el 2012 aquest tipus de pans industrials havien disminuït el contingut en sal un 7%.

La recerca concloïa ressaltant la importància de la reformulació dels aliments com un dels puntals més importants en la reducció de la ingesta de sal. Així i tot, recordava que no s’han de planejar reduccions del consum de sal per igual en tots els aliments: “La sal, a més d’un potenciador del sabor, compleix funcions de seguretat alimentària per la seva capacitat de conservació per productes determinats, i prevé la contaminació per microorganismes. Per això, abans de planificar intervencions de reducció, és necessari conèixer les característiques de l’aliment, i conèixer quins són els límits de seguretat en la reducció”.

D’altra banda, destacava les bondats de plantejar reduccions progressives, encara que petites i allargades en el temps, atès que, segons AECOSAN, el paladar humà s’acostuma fàcilment a canvis petits en el contingut de sal.

Altres nutrients

Ara bé, el pa és molt més que sal i la seva ingesta és necessària en la nostra dieta. Cal tenir en compte que el principal nutrient que trobem en el pa són els hidrats de carboni, una font d’energia per a l’organisme. No només això, és un aliment ric en vitamines i minerals. En concret, és un aliment ric en vitamines del grup B i minerals com el sodi, el potassi o el calci. En el cas dels pans integrals s’hi suma l’alta aportació en fibra i altres components vegetals per al nostre organisme. A més, quasi no conté greixos, per la qual cosa se’n permet la ingesta diverses vegades al dia.

La importància de la fibra

/imgs/20170301/cortar-pan.jpg

Els experts en nutrició i alimentació ho tenen clar: el millor pa és l’integral. De fet, augmentar el consum de cereals i de pa integrals diàriament és una de les recomanacions dels nutricionistes per a portar una dieta saludable. Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho aconsella com una estratègia per a reduir el risc d’obesitat, malalties cardiovasculars i diabetis. A continuació s’enumeren algunes de les bondats de consumir pa integral:

  • Ajuda a combatre el restrenyiment. La fibra permet a l’organisme augmentar el volum fecal, estimular el moviment intestinal (peristaltisme) i facilitar l’evacuació.
  • Pacients amb diabetis. Els aliments amb fibra contenen un índex glucèmic inferior al dels refinats i després d’ingerir-los no apareixen nivells elevats de glucosa en la sang i disminueix la demanda d’insulina. A més, aquests productes prevenen l’aparició de la diabetis de tipus 2, ja que que el consum regular de fibra promou la secreció d’insulina, hormona encarregada de regular la quantitat de sucre en la sang.
  • Exerceix un paper important en la prevenció del càncer de còlon, ja que afavoreix que les substàncies carcinògenes siguin expulsades juntament amb els excrements.
  • Produeix més sensació de sacietat, cosa que disminueix la sensació de gana entre hores i s’evita així la ingesta d’altres aliments més calòrics, i això redunda en un millor control del pes.