Fuetada cervical, una epidèmia moderna
Un vehicle aturat en un semàfor o que circula a poca velocitat. Un altre que l’envesteix pel darrere. Aquests són els protagonistes d’una escena que es repeteix cada dia a les carreteres del nostre país. Un accident de circulació que és la principal causa d’una lesió de coll: la fuetada cervical. L’efecte d’aquest cop, que s’assembla a un esquinç en altres parts del cos, es pot mitigar amb un reposacaps i els tractaments adequats.
La síndrome de la fuetada cervical és una lesió que es produeix quan el cap se sotmet a forces d’acceleració que impacten sobre el coll. En general, s’origina per un accident d’un vehicle de motor (en la majoria, de quatre rodes) que envesteix per darrere un altre automòbil a baixa velocitat -fins i tot per sota dels 30 quilòmetres per hora-. Com a conseqüència d’aquest tipus de xocs, el coll del conductor o de l’ocupant del vehicle envestit es desplaça de manera brusca. Traça un moviment d’hiperextensió (cap endavant), seguit d’una hiperflexió (cap enrere). El resultat d’aquest moviment violent és la fuetada cervical, una mena d’esquinç de coll. Pot afectar tant els ossos (vèrtebres) com les parts toves (músculs, lligaments i tendons) de la regió cervical, tal com passa amb els esquinços d’altres parts del cos (l’esquinç de turmell típic dels futbolistes o el de genoll dels esquiadors).
Les situacions més comunes en què es pot produir aquest tipus de lesió són les col.lisions laterals i frontals entre vehicles, la d’una capbussada desafortunada en una piscina, la pràctica de certs esports o la d’una persona que va a un parc d’atraccions i munta a la roda, a un cotxe de xoc o a una muntanya russa. En tots aquests casos el coll es pot desplaçar amb brusquedat i lesionar-se.
La fuetada cervical afecta cada vegada més un nombre major de persones. El diagnòstic de nous casos ha anat en augment els últims 30 anys i se situa, en aquests moments, en uns 300 casos per 100.000 habitants a l’any . Aquesta lesió s’està convertint en una epidèmia en les societats avançades per l’augment de la circulació rodada.
Al nostre país no s’ha fet encara un estudi epidemiològic exhaustiu recent d’aquesta síndrome, però se sap arran d’un treball que el 16% de les consultes fetes per a una avaluació del dany corporal, efectuades durant els deu primers mesos de l’any 2000 a la Clínica Medicoforense de Barcelona, van correspondre a una síndrome de la fuetada cervical.
Segons el mateix estudi i altres treballs, s’ha detectat que la síndrome es deu a les col.lisions de trànsit posteriors, que és més comuna entre els ocupants dels seients del davant que dels del darrere i que la pateixen més les persones altes i els joves d’entre 20 i 34 anys.
Reposacaps, la mesura de seguretat
Fa uns anys, quan no s’utilitzava tant el cinturó de seguretat, les víctimes d’un accident de trànsit que sofrien un cop frontal contra el vidre del vehicle es lesionaven la cara amb el vidre caigut del parabrisa. Ara, les conseqüències d’aquest fort impacte s’han minimitzat gràcies al cinturó de seguretat, però la contrapartida és que es registren més casos de fuetada cervical. I és que el tipus de lesió canvia en funció de les defenses que s’utilitzen contra els possibles accidents. En el cas de la fuetada cervical, l’única mesura que pot ajudar a minimitzar-la són els reposacaps dels cotxes, sobre els quals descansa el coll quan es desplaça cap enrere. Però perquè la protecció funcioni amb èxit cal ajustar bé la posició segons l’alçada del pilot i el copilot.
De cara al futur, les companyies d’automòbils investiguen en nous tipus de reposacaps amb la utilització de dummies (maniquís per a testar la seguretat dels vehicles en desenvolupament). El seu objectiu és dissenyar un reposacaps actiu (o mòbil) que es desplaci acompanyant el coll, en comptes del reposacaps fix actual, a fi de mitigar els efectes de la fuetada.
Les molèsties pròpies de la fuetada cervical són les mateixes que les de l’esquinç de turmell: dolor a la regió del coll i, a conseqüència, limitació de la mobilitat, rigidesa i contractura del coll. Alguns pacients poden experimentar malestar a les espatlles i, fins i tot, adormiment o formigueig als braços i les mans. La majoria dels afectats es recuperen al cap de dos o tres mesos, però transcorregut aquest temps, entre un 14% i un 42% dels afectats desenvolupen dolor crònic al coll i al voltant d’un 10% en pateixen de forma constant i indefinida.
Ara bé, si el dolor cervical persisteix, els afectats temen sofrir una lesió important (que pugui conduir a una paraplegia o tetraplegia) i no esperen gaire temps a consultar el metge. Una vegada en la consulta, de primer es fa una anamnesi (interrogatori clínic en què es pregunta com va passar l’accident i les molèsties que ha ocasionat) i després es fa una radiografia per descartar l’existència d’una altra lesió (una fractura als lligaments) o fins i tot una ressonància magnètica.
El tractament de la fuetada cervical s’adapta d’acord als símptomes de cada pacient i és similar al d’altres lesions traumatològiques del cos. Així, el dolor propi d’aquesta lesió es tracta, en primer lloc, amb analgèsics orals i antiinflamatoris. En cas de persistir i resultar dolorosa la mobilitat, es pot recórrer a la immobilització del coll amb un collar ortopèdic, de la mateixa manera que, quan fa mal un turmell, s’utilitza una turmellera.
El collarí ortopèdic es porta entre set i deu dies, per norma general durant el dia, mentre que durant la nit no és habitual que sigui necessari. Per aquest motiu s’anomena collar tou discontinuat. No obstant això, l’ús del collar és controvertit, ja que s’ha demostrat que la utilització excessiva de la immobilització no és recomanable, perquè condueix a un cercle viciós en què el coll es manté immòbil, es contreu i cada vegada està més rígid.
El pas següent consisteix a instruir el pacient en la realització d’exercicis per combatre la rigidesa del coll. També se li poden practicar massatges descontracturants, propis de la fisioteràpia. De fet, diversos estudis mèdics han demostrat que els pacients que segueixen un programa de fisioteràpia mostren una millora del dolor respecte dels qui deixen el coll en repòs i utilitzen un collar. Finalment, els pacients poden recórrer a altres remeis, com els analgèsics tòpics (esprais o ungüents), per a alleujar el dolor.
- No retirar mai el reposacaps dels seients del vehicle. Ajustar la posició del reposacaps a l’alçada de cada persona i portar ben ajustat el cinturó de seguretat. L’altura del reposacaps no ha de quedar per sota de l’altura dels ulls de l’ocupant .
- Convé no reclinar el respatller del seient excessivament cap enrere. Com més vertical estigui (dins dels límits de la comoditat), més seguretat aportarà als ocupants del vehicle.
- En cas d’accident i dolor cervical, convé no angoixar-se. Cal mantenir una actitud positiva i assossegada, ja que la lesió no comporta gravetat.
- Sempre que sigui possible, és recomanable continuar amb les activitats quotidianes i mantenir-se actiu en el treball, ja que el repòs absolut no sempre està indicat.
- Prendre els analgèsics que indiqui el metge i complementar el tractament amb exercicis de fisioteràpia per a recuperar-se abans
- Dormir de panxa enlaire o de costat, en la posició que resulti més còmoda i menys dolorosa
Font: Andrés Combalía, consultor sènior de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic, de Barcelona, i professor de la Universitat de Barcelona