Viatjar amb nens: el joc de la planificació
De tot menys divertit. Aquesta és la conclusió a què arriben molts pares quan s’enfronten a la preparació d’un viatge familiar amb nens petits. S’han acabat els temps de fer turisme de motxilla en què es podia viatjar pràcticament amb el que portaves a sobre, sense saber on es dormiria, en què es menjava a hores intempestives i es tractava de gaudir al màxim de les nits a les ciutats visitades. Quan es tenen nens, els viatges estan renyits amb la improvisació. Les tapes a qualsevol hora, les copes nocturnes i les interminables caminades per veure-ho tot han de donar pas a un nou escenari en el qual seran imprescindibles els jocs i les cançons. L’esperit aventurer ha de donar el relleu a una planificació ordenada perquè, a més d’estalviar disgustos, pot resultar una experiència rendible per a la butxaca, ja que evita despeses en objectes oblidats a casa o dels quals no disposen els hotels on s’allotjarà la família.
La improvisació no té cabuda en les maletes. Una planificació correcta exigeix comparar ofertes entre hotels (hi ha moltes promocions tipus 2×1 o nens gratis), consultar les condicions dels serveis de transport i subscriure una assegurança mèdica imprescindible si la destinació és fora d’Europa. Abans de marxar convé conèixer les limitacions dels transports, els serveis per a nens de què disposen els hotels i les cobertures de les assegurances que s’han de contractar.
Una de les opcions més còmodes quan es viatja amb nens és fer-ho en el transport particular. Això proporciona llibertat per triar les hores del trajecte, els descansos i per poder portar més equipatge del que es carrega quan es viatja en transport públic. No obstant això, moltes vegades és necessari recórrer al tren, l’autocar, l’avió o fins i tot al vaixell. En aquest cas, abans de partir el més aconsellable és trucar a l’empresa que presta el servei per conèixer la seva política quan es viatja amb nens.
En l’actualitat, a Espanya tenen la consideració de bebès els nens menors de dos anys, els quals no necessiten viatjar amb seient propi en cap tipus de transport (autobús o autocar, avió, tren i vaixell). Està permès que els bebès viatgin en braços d’un adult. En aquest cas no hauran de pagar seient encara que, en alguns mitjans de transport com l’avió, es veuran obligats a abonar una assegurança especial de vol, que s’ha de treure amb la targeta d’embarcament. Per això, és fonamental que a l’hora de comprar els bitllets s’informi la companyia que es vol viatjar amb un bebè o amb més d’un. Fins i tot quan es compren els bitllets per Internet, les aerolínies disposen d’un apartat especial per a informar si es viatja amb nens o sense i de quina edat.
Ara bé, si es vol així, els pares poden pagar un seient per al bebè. En aquest supòsit, se li aplicarà la mateixa tarifa que als nens, grup en què entren els infants dels dos anys als dotze. Aquest grup sí que ha de tenir, per llei, el seu propi seient.
En qualsevol cas, abans de marxar convé informar-se de les condicions particulars, les normes o les regles de la companyia que presta el servei:
- Autobús: algunes companyies d’autocars només permeten viatjar amb els bebès al braç, ja que no disposen de Maxi-Cosi (el portabebès especial per a cotxes) ni de cinturons especials per a ancorar el portabebès particular que pugui portar la família als seients i que haurà d’estar homologat. Si no es coneix aquesta norma, el dia de partida la família pot quedar-se a terra. Per això, abans que arribi el moment convé consultar aquestes condicions amb l’empresa en qüestió.
- Tren: igualment, a Renfe només permeten viatjar amb els bebès al braç. Per norma, no disposen de sistemes de seguretat específics per a bebès i prohibeixen expressament col.locar sobre els seients qualsevol tipus de cadireta (tipus Maxi-Cosi).
- Avió: en els avions, però, no es té aquest inconvenient. En la majoria, les companyies disposen de portabebès i cinturons especials perquè els petits de dos anys puguin viatjar en seient propi. No obstant això, convé igualment contactar amb antelació amb la companyia i sol.licitar el portabebès, ja que solen tenir-ne un nombre d’unitats limitat (en general només dos per a tot l’avió). En molts altres casos, les aerolínies no disposen de cadiretes tipus Maxi-Cosi particulars, però sí dels cinturons especials per a ancorar aquests dispositius en el seient. Es podran utilitzar únicament si la família aporta el seu propi Maxi-Cosi o portabebè.
Sigui la que sigui la política de l’aerolínia, el personal de vol proporciona sempre el cinturó de seguretat per al bebè (especialment durant l’enlairament i l’aterratge), i el personal de vol ajuda a col.locar-lo. En els viatges de llarg recorregut, algunes companyies disposen també de bressols, però, igualment, s’han de sol.licitar amb antelació.
Si finalment es decideix que el bebè viatgi en seient propi, haurà de pagar la tarifa corresponent als nens d’entre 2 i 12 anys i tindrà dret a portar equipatge (fins a 20 quilos en línies aèries tradicionals en classe turista i 30 quilos si es viatja en primera). La tarifa, en aquest cas, varia en funció de la companyia i de la destinació. En vols nacionals generalment s’aplica un descompte del 50% sobre el preu del bitllet d’adult; en vols internacionals, la reducció pot ser de fins al 33%.
El consell: Un bon consell per a quan es viatja amb nens amb avió és intentar reservar els seients de la part del davant, immediatament darrere de la part “business”. Aquests seients ofereixen més lloc per a estirar-se i són més convenients per a anar al bany o per a aixecar-se per caminar amb el bebè. Cada vegada és més freqüent que les companyies aèries permetin triar seient quan es fa la reserva, fins i tot per Internet. Si no és així, seria aconsellable arribar aviat a l’aeroport amb l’objectiu d’aconseguir aquests seients. Les companyies aèries solen guardar-los per a famílies amb nens.
Hotels: Amb totes les comoditats
Abans de triar allotjament és fonamental consultar dues qüestions: els preus i els serveis per als més petits.
- Preus. En l’actualitat, hi ha nombrosos hotels que disposen de tarifes especials per a infants. Les ofertes de 2×1, nens al 50% o fins i tot el “tot gratis” per als menors de fins a dotze anys. A més del bon preu, aquesta publicitat llança entre línies un altre missatge: l’establiment triat està preparat i orientat a famílies amb nens. Això és molt important, tant pels serveis que pot oferir com per les relacions que es poden fer.
- Tipologia de l’establiment. De vegades, si es viatja a un hotel que no està especialment pensat per a acollir famílies, sinó parelles solteres, joves o jubilats, pot ser complicada la convivència. No s’ha d’oblidar que hi ha turistes que busquen, precisament, pau, tranquil.litat i llocs sense “criatures” que puguin molestar-los.
- Serveis: Quant als serveis, és fonamental preguntar abans de sortir si l’hotel disposa de bressols i tancar el tipus d’habitació correcte (en general, els hotels disposen d’habitacions de fins a cinc llits, que permetria allotjar-s’hi una família nombrosa, amb tres fills). És útil i necessari consultar, també, la política del restaurant (si es vol menjar a l’hotel) i les possibilitats de disposar de menús infantils. Cada vegada és més freqüent localitzar hotels on també es preparen les farinetes o purés dels nadons, fins i tot quan aquests s’hi allotgen gratis. En cas contrari, la família pot plantejar-se portar-los fets de casa i congelats. En aquest cas, és necessari que l’hotel confirmi que té cambres especials per a conservar-los. Seguint les normes del Ministeri de Sanitat i Consum, l’establiment sol.licitarà que els potets casolans tinguin clarament visible la data de producció (quan es va fer el puré), encara que sigui una dada escrita de forma manual. També pot ser de gran ajuda disposar de serveis, com ara guarderies o animació (en la majoria dels casos gratuïtes) i amb bugaderia. Aquest últim servei serà de pagament però pot resultar molt útil quan es viatja amb nens petits.
Si es viatja amb nens a un país estranger, contractar una assegurança es converteix pràcticament en una obligació (sobretot si els nens tenen tendència a posar-se malalts amb assiduïtat). Qualsevol malaltia o imprevist pot arruïnar per complet les vacances. En aquest punt, s’ha d’estar atent a dues qüestions: les cobertures i el preu.
- Cobertures: és fonamental que l’assegurança de viatge contempli cobertures mèdiques (a més d’anul.lació de viatge o pèrdua d’equipatge). Alguns països no tenen un servei públic de salut del qual es pugui beneficiar qualsevol turista. En les estades per Europa, no és necessari subscriure una assegurança amb aquestes cobertures, ja que la Seguretat Social espanyola té un acord amb la Unió Europea pel qual s’ofereix assistència sanitària als residents a Europa. Únicament és necessari tramitar la Targeta Sanitària Europea (TSE) en la pàgina de la Seguretat Social (www.seg-social.es). Té una validesa de dos anys i s’envia al domicili del sol.licitant en un termini no superior de 10 dies. En l’actualitat, les asseguradores donen la possibilitat de subscriure per a aquests casos una assegurança familiar (que cobreix tota la família) o assegurances individuals, per exemple específiques per als nens i bàsicament amb cobertura mèdica.
- Preu: el preu de l’assegurança dependrà del país de destinació i de la durada del viatge. En general, les pòlisses oscil.len entre el 2% i el 3% del cost total del viatge. Per exemple, un viatge per Europa es pot assegurar per uns 15 euros per persona. Fora d’Europa, la quantia arriba, almenys, fins als 20 euros per viatger.
- DNI: tota persona major de 14 anys està obligada, per llei, a tenir un Document Nacional d’Identitat. Per tant, els menors de 14 anys no tenen aquesta obligació. No obstant això, en moltes companyies aèries el demanen. El DNI és vàlid per a viatjar dins d’Espanya i, també, a tots els països de la Unió Europea.
- Passaport: aquest document habilita el portador a viatjar a tots els països del món (fins i tot als ja esmentats d’Europa). En canvi, a la Xina, l’Índia o Egipte, el passaport per si sol no és suficient, cal presentar a més un visat de turista. Aquest requisit és indistint per als més grans i per als menors, de manera que abans de llançar-se a l’aventura convé trucar al consolat del país de destinació per preguntar quina documentació sol.liciten les seves autoritats per permetre-hi l’ingrés d’estrangers.
- Llibre de família: si el menor viatja amb els pares, és aconsellable que aquests portin el llibre de família, sobretot, a Espanya. En general, el llibre no és imprescindible per al viatge en si, sinó per a fer la tramitació prèvia d’altres documents -com el DNI o el passaport- ja que, com que no inclou fotografies dels nens, no es considera vàlid com a document d’identificació. Això, però, és un element més que prova la relació de consanguinitat i que recull, al seu torn, que aquests adults tenen la pàtria potestat i la custòdia del nen. Quan el document ho permet, convé que els fills estiguin inscrits en els passaports dels seus pares, on sí que figura la seva fotografia.