Ha escrit més de cent llibres. Com ha aconseguit no repetir argument?
És fàcil. La capacitat d’imaginar s’estimula amb l’ús. Com més idees tens, més idees se t’ocorren.
Mai ha sofert la temuda “por de la pàgina en blanc” que sembla amenaçar els creadors?
Considero que és una faula inventada pels qui escriuen sense ser realment escriptors. L’escriptor de debò prepara abans els llibres amb molta cura i, quan s’asseu a escriure, ja sap tot el que vol explicar. És impossible quedar-se en blanc.
Vostè segueix una rutina quan escriu?
Jo no escric cada dia, encara que procuro que em vingui de gust sovint i tinc preferència per escriure de nit. Quan començo un nou llibre, em marco una data aproximada de finalització i tracto de complir amb mi mateix.
Assegura que la crisi tenalla les editorials. No són bons moments per dedicar-se a la literatura o és l’ocasió perfecta per a innovar?
Hi ha hagut pocs bons moments a Espanya els últims cinquanta anys per dedicar-se a la literatura. Al nostre país sempre s’ha llegit poc i s’ha publicat en excés. La majoria dels nostres escriptors no són professionals de la literatura, sinó que viuen d’un altre treball més estable. Innovar sempre és bo i, en vista de l’escassetat de lectors actual, n’hi ha qui pensa que la solució és oferir nous suports, però crec que el més important és el contingut. Cal escriure bones històries, atractives, divertides, interessants i sorprenents. No crec que els lectors acceptin llegir el contrari solament perquè els ho oferim en un suport més modern.
Les sagues són un mitjà per a enganxar i mantenir les vendes?
Les sagues tenen una tradició literària molt antiga, sobretot en certs gèneres. Però em refereixo a sagues: sèries de novel.les que es poden llegir, i comprar, de manera independent, amb els mateixos personatges protagonistes. Aquí no entren les trilogies i similars, històries interminables que continuen en diversos volums. Per saber com acaba un llibre, has de comprar el següent. Si l’obra no té l’èxit que l’editorial esperava, fins i tot potser no es publicarà la continuació i et quedaràs sense saber el final.
Alguns dels seus llibres són a l’abast de tots els lectors. Es poden descarregar de manera gratuïta i per temps limitat a la seva pàgina web. L’accés a la cultura depèn massa del cost?
No depèn en absolut del cost, és una qüestió de prioritats. Objectivament, els llibres són el lleure més barat, en relació amb el temps de gaudiment que proporcionen. Per llegir gratis, sempre hem tingut l’opció de les biblioteques públiques. Dir que els llibres són cars és una mala excusa dels qui no volen llegir. Si els llibres costessin la meitat del seu preu actual, el nombre de lectors seria el mateix.
Biblioteques i llibreries no són, llavors, enemics?
Jo crec que hi ha lectors de biblioteca pública i lectors que prefereixen fer la seva pròpia biblioteca i, per tant, compren llibres de tant en tant. Tots dos tipus de lectors em mereixen la mateixa gratitud i respecte. No considero que la crisi hagi canviat substancialment els costums dels uns i dels altres.
Ha caigut en la temptació d’escriure sobre vampirs o li han proposat fer-ho?
Jo no llegeixo ni escric fantasia, sinó ficció, que per mi és la literatura per excel.lència. Des de fa uns quants anys el gènere fantàstic és moda, però la moda passarà i tornarà el que mai se n’ha anat: històries que no han passat, però que podrien passar. Una editorial em va proposar escriure sobre vampirs i els vaig dir que no de molt males maneres.
La literatura infantil i juvenil és un nou filó?
Va ser un nou filó, un invent de les editorials que va arribar a Espanya fa uns trenta anys. Quan jo era adolescent, es venien contes infantils, la majoria d’aquests adaptacions de clàssics, i llibres de literatura general. Els pocs lectors joves de llavors regiràvem les biblioteques per trobar-hi obres literàries assequibles a la nostra edat, però no hi havia col.leccions amb obres editades i seleccionades per als adolescents.
Què diferencia un conte per a nens d’una novel.la per a joves?
La literatura infantil, els contes, és un gènere literari independent, amb les seves característiques pròpies, condicionades per la mancances i els gustos dels nens. Requereix una determinada tècnica i destresa de l’escriptor. La novel.la juvenil, tal com jo l’entenc, és una mera classificació comercial. No hi ha res de substancial, de literari, que diferenciï la literatura juvenil de la literatura general. Una novel.la juvenil és una novel.la per a adults que, a més, resulta atractiva i assequible també per als adolescents.
Què ha de tenir un llibre de literatura juvenil per triomfar?
Sorpreses. Cal sorprendre el lector amb coses que no s’esperava, que no s’imaginava, que mai abans havia trobat. D’un lector adult i format es pot esperar que gaudeixi sol amb la bellesa de la paraula, amb l’exquisitesa de la prosa. Però un jove de tretze anys cal deixar-lo amb la boca oberta a cada pàgina o, almenys, intentar-ho.
Com aconsegueix estar al dia dels gustos literaris dels joves?
Jo escric sempre sobre el que m’agrada a mi. Escric per a mi. Hi ha coses que sempre funcionen, com l’aventura, el misteri, la por, l’amistat, l’amor o l’heroisme. La meva font d’inspiració és la de la majoria dels escriptors: els llibres d’uns altres. Totes les històries ja estan escrites, d’una manera o una altra. Solament es pot aspirar a fer-hi un nou pas de rosca.
Els pares han de triar les primeres lectures dels seus fills o cal deixar que ells mateixos descobreixin els seus gustos?
Com en tot, cal donar-los a provar perquè ells decideixin què els agrada més i què els agrada menys, fins que adquireixin un criteri propi.
Alguna vegada, també li han reconegut les bones maneres de fer en el teatre. S’ha plantejat orientar la seva carrera cap a aquest gènere?
Vaig començar a fer teatre molt abans que a publicar llibres, però el meu primer premi, el Gran Angular pel llibre “El Zulo”, va inclinar la balança per la literatura. El teatre es va convertir llavors en la meva gran afició durant més de vint anys. Com a autor he escrit nou o deu obres, de les quals cinc es van convertir en llibres amb posterioritat a l’estrena, però viure d’escriure teatre, que m’hauria agradat molt, és bastant més difícil que viure de la literatura juvenil.
Quant llegeix un escriptor?
Jo, almenys, llegeixo bastant. No tant com m’agradaria, però un llibre per setmana és el mínim. A escriure s’aprèn llegint i, quan ja es domina l’ofici, cal seguir llegint perquè és la manera d’alimentar el cap, de posar en marxa el cervell.
Un dels seus llibres més coneguts, “Morirás en Charafinas”, es va adaptar al cinema. És adequada aquesta pràctica per a atreure els lectors?
El nombre d’obres literàries que s’adapten al cinema és ínfim en comparació amb tot el que es publica, així que produir pel.lícules per augmentar el nombre de lectors em semblaria poc raonable. Però la veritat és que, en general, l’interès del públic pels llibres que es porten a la pantalla es multiplica enormement i les seves vendes es disparen.
És aficionat a les plomes estilogràfiques; el puc imaginar escrivint els seus llibres amb una?
Vaig descobrir les bondats d’escriure amb ploma quan vaig haver d’enfrontar-me a llargues sessions de dedicatòries en els meus primers llibres. Des de fa més de vint anys, tot el que escric a mà, ho escric amb ploma, però els originals els treballo des de fa un quart de segle en la pantalla de l’ordinador.