La qualitat assistencial no ha millorat i solament és acceptable
El nostre país es fa gran. Les persones amb més de 65 anys arriben ja al 17% de la població (més de set milions de ciutadans), un col.lectiu que, en la majoria, necessita atencions i cures especials. Els centres de dia són, juntament amb les residències d’ancians, un recurs més per seguir atenent les necessitats de la nostra gent gran i per donar un respir, durant unes hores al dia, als familiars que se n’encarreguen.
EROSKI CONSUMER ha estudiat 130 centres de dia (30 de públics, 48 de privats i 52 de concertats) per a gent grans situats a Àlaba, Alacant, Astúries, Barcelona, Biscaia, Cantàbria, Còrdova, la Corunya, Granada, Guipúscoa, Madrid, Màlaga, Múrcia, Navarra, Saragossa, Sevilla, València i Valladolid. Amb aquest objectiu, s’ha sol.licitat informació als responsables de cada instal.lació sobre la qualitat assistencial, els serveis que proporcionen, els preus i la informació a les famílies. Per complementar aquesta investigació els tècnics d’aquesta revista van visitar, entre els mesos de febrer i març, les instal.lacions per comprovar-ne in situ l’estat, la seguretat, la netedat i l’accessibilitat de les infraestructures.
El balanç dels resultats obtinguts és bastant positiu: la nota mitjana obtinguda per aquests 130 centres de dia és d’un “bé”, sense diferències en funció de la titularitat del centre i semblant a la nota obtinguda fa quatre anys en un estudi similar elaborat per EROSKI CONSUMER. Per províncies, Astúries, Àlaba, Biscaia, Cantàbria, Granada, Guipúscoa, Múrcia, Saragossa, València i Valladolid obtenen un “bé”; superen la nota amb un “molt bé” Alacant, Barcelona, Còrdova, Madrid, Màlaga i Navarra. Hi destaquen negativament Sevilla i la Corunya: la primera no aconsegueix més que un “acceptable” i la segona suspèn amb un “regular”. Un bon nivell global que es ratifica amb el fet que dels 130 centres visitats únicament un de situat a Múrcia suspèn l’examen de la revista.
Quan els familiars d’un ancià es decideixen per aquest tipus d’instal.lacions exigeixen en primer lloc una atenció difícil de mesurar: afecte, respecte i afabilitat. No obstant això, hi ha un altre tipus d’atenció a què cal prestar una cura especial. Entre altres aspectes, busquen que la dotació d’assistència directa (personal d’infermeria, auxiliars o gerocultors) sigui l’adequada: la ràtio recomanada pels experts és d’un per cada sis usuaris. L’existència de sales de consulta mèdica i per a les cures, la disposició d’un metge de forma permanent al centre o de serveis de fisioteràpia i rehabilitació són aspectes que tampoc hi haurien de faltar. Amb tot, la nota resultant després de l’anàlisi d’aquest capítol posa en evidència mancances, un escarit “acceptable”, similar a la nota assolida en l’estudi elaborat el 2006. Les millors províncies en qualitat assistencial són Cantàbria, Múrcia, València, Àlaba i Valladolid (un “bé” en tots els casos); Alacant, Barcelona, Còrdova, Màlaga, Navarra (aquestes cinc províncies comparteixen un “molt bé”); i Madrid, que aconsegueix un “excel.lent”. En canvi, els centres de dia analitzats a Astúries, Granada, Biscaia i Saragossa solament registren un “acceptable”, mentre que la Corunya, Guipúscoa i Sevilla (“regular”) suspenen.
Dos de cada tres centres analitzats disposen d’un cuidador per a sis usuaris, ràtio que, segons els especialistes, pot considerar-se òptima per a aquests centres (proporció similar a l’obtinguda en l’estudi realitzat el 2006). Tanmateix, a aquesta dada se’n suma una altra de menys positiva: una de cada cinc instal.lacions estudiades declaren comptar amb més de 10 ancians per cuidador, una plantilla insuficient. Finalment, es va constatar que en la resta de centres analitzats (un 17%), a un cuidador corresponien entre 7 i 9 ancians. Per titularitat de la instal.lació, l’índex recomanat es compleix en gran mesura en les públiques (74%), mentre que en les privades i en les concertades aquesta circumstància es dóna en una proporció inferior (56% i 61%, respectivament).
La qualitat en l’atenció també es mesura per la cobertura mèdica permanent del centre: tan sols la meitat disposen d’assistència mèdica en tot moment, una mica més en els privats i concertats (en un 48% dels casos) que en públics (un 39%). Un altre dels serveis de gran importància en la qualitat assistencial d’un centre de dia, especialment entre els discapacitats físics, és el tractament fisioterapèutic i de rehabilitació. Tanmateix, el 14% dels centres estudiats no n’ofereixen i fins i tot un 18% dels que sí que en proporcionen, no comptaven amb una sala específica adaptada a aquesta comesa.
Netedat i seguretat excel.lents
Durant la seva observació, els tècnics de la revista van comprovar que les condicions de netedat i manteniment d’aquests centres de dia no admeten queixa, per això la nota mitjana és de “molt bé”. I és que la netedat tant exterior (edifici i jardins) com interior dels edificis és bona o molt bona (en una proporció que supera el 90% dels centres). Un dels espais on aquesta higiene ha de ser extrema és el bany: en més de sis de cada deu centres visitats els lavabos estan impol.luts, en un de cada tres la netedat és correcta i en només un 3% la falta d’higiene i netedat és cridanera.
La seguretat constitueix un apartat transcendental en instal.lacions que acullen gent gran, apartat que s’ha valorat amb un satisfactori “bé”. Per bé que les notes per províncies són diferents: mentre que Granada, València, Àlaba i Biscaia comparteixen aquesta qualificació, Alacant, Barcelona, Madrid, Màlaga, Valladolid i Saragossa la superen amb un “molt bé” i Còrdova, Guipúscoa i Navarra ho fan amb un “excel.lent” en els tres casos. D’altra banda, aconsegueixen un aprovat just les instal.lacions visitades a Astúries, Cantàbria, Múrcia i Sevilla, i suspenen els centres de dia de la Corunya (“regular”). Malgrat que totes les instal.lacions concertades i més del 90% dels privats i públics disposen d’un pla d’emergència elaborat per escrit, un de cada quatre reconeix que mai ha dut a terme un simulacre d’incendis. No obstant això, al voltant d’un 40% dels centres assegura que aquest pla d’evacuació és conegut tant pel personal del centre com pels usuaris.
Les mesures de seguretat són una constant en aquests espais: llums d’emergència, extintors en totes les zones, sortides d’emergència senyalitzades i detectors de fum es van observar en la majoria de centres. En canvi, no es van veure ruixadors d’aigua (en el 39% dels centres), mànegues (33%), portes tallafocs (30%) o boques d’incendi (19%).
Moltes de les persones que es troben en aquests centres pràcticament no es poden moure o ho fan amb dificultat. L’accessibilitat d’aquests edificis és, per tant, essencial. Els tècnics van valorar l’accessibilitat mitjana de tots aquests centres de dia amb un més que satisfactori “molt bé”. Així, excepte en un 3% del total d’instal.lacions per a gent gran visitades, la resta dels edificis o bé comptaven amb una entrada adaptada (rampes que salven escales) o bé no era necessària, ja que l’accés estava al mateix nivell que el carrer. Així mateix, els tècnics de la revista van observar en el 60% dels centres baranes a les parets de totes les estances perquè les persones grans puguin agafar-s’hi mentre caminen.
- Requisits: Cada administració autonòmica fixa uns requisits mínims. En tots aquests hi ha una sèrie de condicions comunes, com són l’edat que determini cada administració (al voltant dels 60-65 anys); estar empadronat al municipi on se situï el centre; no patir malalties infectocontagioses o cròniques en estat terminal; i acreditar, si cal, la necessitat d’ajuda econòmica, personal o de la unitat familiar.
- Equipament: Abans de decantar-se per un centre, és recomanable visitar-lo per comprovar que totes les dependències disposen d’unes condicions d’higiene i salubritat extremes. Cada règim autonòmic determina unes dimensions determinades per a la zona del menjador i l’àrea d’activitats. En el cas dels banys, aquests han de ser accessibles per a les persones grans i comptar amb banys geriàtrics. A més, s’exigeix a tots els centres una climatització i una ventilació adequades.
- Horaris i preus: Els familiars interessats a utilitzar-los han de saber que, tal com reflecteixen els resultats de l’estudi, els usuaris poden romandre al centre una mitjana de 10 hores diàries. La tendència és que les instal.lacions no obrin els caps de setmana ni els festius (en l’estudi es va comprovar que menys d’un de cada quatre ho feia). En molts dels centres de dia la tarifa mensual varia en funció del nivell de dependència dels usuaris, per la qual cosa és difícil establir un preu estàndard. En l’estudi, el preu mitjà diari d’un centre d’aquest tipus se situa al voltant dels 30 euros. Abans de donar el sí definitiu, el més apropiat és sol.licitar informació sobre els serveis que s’inclouen i els que no en aquesta tarifa.
Quant costen els centres de dia?
Els preus dels centres de dia per a gent gran depenen de molts factors: la titularitat del centre (públic, privat o concertat), el grau de dependència de l’ancià i els serveis que ofereix cada centre. En qualsevol cas, la mitjana diària se situa en els 28 euros per usuari: als centres privats la quota és de 36 euros, gairebé el doble del que cobren de mitjana els centres de titularitat pública (19 euros). Els concertats, d’altra banda, cobren una mica menys, 23 euros al dia. S’ha escollit la tarifa diària perquè, en general, les famílies utilitzen aquests centres de forma més ocasional a diferència de les residències. De fet, la majoria dels centres analitzats facilitaven aquesta dada d’aquesta manera.
Així, si es compara aquesta xifra amb la de l’estudi elaborat el 2006, l’increment mitjà dels preus ha estat d’un 22% (llavors el cost global dels centres de dia va ser de 23 euros diaris), tot i que l’IPC ha augmentat al voltant del 10% en el mateix període. Per titularitat, els centres públics i privats han augmentat el preu un 27% i un 24%, respectivament, mentre que els concertats l’han mantingut.
Els tècnics d’EROSKI CONSUMER es van presentar als 130 centres de dia per conèixer com era la informació que es facilitava a les famílies interessades i el tracte que proporcionava la persona encarregada d’ensenyar les instal.lacions. La qualificació mitjana en l’apartat d’informació és de “molt bona”. En canvi, la informació facilitada va ser una mica escassa en les instal.lacions visitades a la Corunya (“regular”), Cantàbria, Àlaba, Múrcia i Navarra (“acceptable” en aquests quatre últims casos).
Amb tot, la informació oferta durant la visita va resultar satisfactòria en un 93% dels casos i en el 7% restant va ser entre escassa i molt escassa. A més, en tres de cada quatre centres, el tracte va ser molt bo i en el 18% va ser correcte; en canvi, en un 5% dels centres l’atenció va ser regular. Algunes excuses com la falta de temps de la persona encarregada de mostrar el centre van servir de base per a aquesta mala nota. Un altre dels aspectes fonamentals que valoren les famílies a l’hora d’ingressar les seves persones grans en un centre és la informació que els professionals els proporcionen sobre la seva evolució. Així, es va comprovar que s’ha millorat molt en aquest sentit: sis de cada deu centres afirmen que emeten informes dels seus usuaris per escrit als familiars, i en sis de cada deu casos ho fan amb una freqüència mínima d’una vegada al mes.
Quins serveis ofereixen? i taules comparatives
La qualitat també es mesura pel nombre de serveis que ofereix el centre de dia, i en el cas d’aquestes 130 instal.lacions, la nota mitjana atorgada en aquest aspecte és d’un “molt bé”.
/imgs/20110401/tema4.jpg
Transport: un dels maldecaps dels familiars és el transport de l’ancià al centre de dia. En un 84% dels casos, les instal.lacions posen a disposició seva un servei de transport. Ara bé, solament tres de cada cinc centres especifiquen que es tracta de vehicles adaptats (amb elevadors, grues, rampes, etc.). Un de cada quatre centres consultats inclou la tarifa del transport en la mensualitat, mentre que dos de cada cinc la cobra a banda.- Menús: els menjars i les dietes que s’ofereixen són una altra de les preocupacions habituals. Encara que gairebé la meitat dels centres no permeten triar menú (un 47%), pràcticament la totalitat de les instal.lacions (98%) asseguren oferir una dieta adequada a les necessitats dietètiques concretes (diabetis, hipertensió, etc). Se segueix optant per cuinar al mateix centre (en el 69% de les instal.lacions estudiades). D’altra banda, els serveis de càtering s’utilitzen en un 29% dels centres estudiats per a gent gran.
- Podologia: és, juntament amb el de perruqueria, el servei “estrella” que ofereixen els centres de dia. Així i tot, un 12% dels consultats no ofereix un servei de podologia (en els privats aquesta proporció baixa a un 9%) ni un 14% el de perruqueria (de nou, en els centres privats disminueix la proporció a un 4%). Això sí, entre els que tenen aquestes dues prestacions, gairebé sempre les cobren a part. Els preus mitjans oscil.len entre els 10 euros per la perruqueria i els 14 euros per la podologia.
- Flexibilitat horària: és un aspecte bàsic per a les famílies de les persones grans. La mitjana d’hores que romanen oberts aquests centres és de 10 hores, 14 en el millor dels casos (un centre de la Corunya) i tan sols un parell d’hores al matí i a la tarda en una instal.lació visitada a la província de Còrdova. Amb tot, gairebé tres de cada deu mantenen les portes obertes els caps de setmana.
- Lleure: els usuaris necessiten distreure’s, estar de bon ànim, fer exercici i tenir relacions socials amb els companys del centre. Per això, tots els centres de dia estudiats ofereixen un programa d’animació sociocultural en què organitzen més de quatre tipus d’activitats diferents: culturals, musicals, físiques i de teràpia ocupacional, entre d’altres.