Luis Rodulfo Zabala, Director general de la Confederació d'Empresaris de Productes de Construcció (CEPCO)

"Espanya necessita la construcció per a sortir de la crisi"

1 Març de 2012
Img entrevista 2 listado

Creu justificades les crítiques efectuades al sector de la construcció?

S’ha construït molt i possiblement massa ràpid. L’any que més, 690.000 habitatges nous, amb una demanda de 400.000, 500.000 com a molt. Amb la crisi s’ha notat molt més que l’oferta i la demanda estaven desajustades. Els poders públics i els promotors d’habitatge havien d’haver fet un acte de regulació per a adaptar el mercat. L’ocupació no es recuperarà si no hi ha un incentiu ràpid per a fer obres.

Cal construir més?

No solament en construcció com a tal, sinó en altres sectors, com ara obra pública, edificació no residencial o rehabilitació. Hi ha manteniments i noves infraestructures per fer, però no tot de cop. I cal obra residencial nova. Segons el Ministeri d’Habitatge, ara de Foment, entre 25 i 26 províncies necessiten construir ja mateix. En algunes es podria donar una pujada dels preus, perquè hi ha molta demanda i poca oferta. Així està tota la costa cantàbrica, Extremadura, moltes províncies de Castella i Lleó o algunes zones de Madrid. Però falla el finançament.

La mitjana d’Espanya és enganyosa?

Sí. Per exemple, Castelló té 5.700 habitatges nous sense vendre per cada 100.000 habitants. Guipúscoa 600, Extremadura 400, Madrid 1.500.

Quants habitatges es necessiten?

Estimem que hi ha entre 1.000 i 1.500 habitatges nous sense vendre per cada 100.000 habitants. Totes les províncies per sota necessiten habitatges.

Espanya necessita la construcció per a sortir de la crisi?

En el sector de la construcció s’han destruït més d’un milió de llocs de treball. Nosaltres n’hem perdut 280.000, amb una mitjana de 20 anys en l’empresa i certa qualificació professional. Ningú no diu que Espanya hagi de dependre de la construcció d’aquí a 25 anys, però ara no hi ha alternativa.

Que fan per a sortir de la crisi?

Els que han resistit i exporten a països amb demanda han començat a repuntar. Els que no tenen capacitat d’exportació, innoven per fer en un termini breu productes millors. L’aïllament tèrmic i acústic, l’eficiència energètica, etc., via rehabilitació aporten millores clares, sense costar molts diners, a l’usuari i al país en termes econòmics i ambientals.

L’informe Auken del Parlament Europeu va assenyalar greus impactes de la urbanització a Espanya.

És cert que hi ha hagut excessos, però no generalitzats. Si cal enderrocar un hotel construït en una zona prohibida, perfecte. Com més es compleixi la normativa tècnica i mediambiental, millor. Així sobreviuran els bons del sector i sortirem més bé de la crisi. Però s’han generat molts dubtes en la població anglesa, alemanya, etc., que volia una segona residència a Espanya, buscat probablement per competidors d’altres països.

La normativa mediambiental es compleix correctament?

Part de la normativa no del tot. En el nostre cas demanem a les administracions públiques que facin vigilància de mercat. Però ens diuen que hi ha escassetat de recursos i que les competències corresponen a les comunitats autònomes, on cadascuna ho fa com vol.

Quines mesures prenen per reduir l’impacte ambiental?

Estem sotmesos a una vintena de legislacions ambientals i la nostra voluntat és complir-les. Ara intentem que l’usuari sàpiga quin edifici compra en termes mediambientals.

Avancen els materials ecològics?

Cada sector fa proves. S’estudien llanes orgàniques, aïllaments amb retalls de fusta, etc. Les empreses no estan ara gaire capacitades per a fer inversions, però el seu objectiu és utilitzar materials ecològics en la mesura raonable i que la societat demani.

Per què no se n’utilitzen més?

De vegades per la inèrcia dels promotors i els arquitectes d’utilitzar el que coneixen. De la mateixa manera que hi ha projectes que no compleixen el Codi Tècnic d’Edificació.

Quants habitatges utilitzen aquests productes ecològics?

Guanyen quota de mercat, però a poc a poc. El nou reglament europeu de productes de construcció inclou el respecte mediambiental com un requisit essencial. Sigui ecològic o no, cada producte ha de complir la normativa.

Què opina dels certificats verds per a edificis?

Hi estic a favor, tot i que encara és novetat. S’hi incorporaran a poc a poc. Depèn de l’usuari final.

Què diria als consumidors?

Que exigeixin qualitat. Si no, seguirem amb l’especulació del metre quadrat. Quan adquireixin un habitatge, que en preguntin les prestacions tècniques, no només el preu. I si alguna cosa no es compleix, que reclamin per via legal al promotor o al constructor.

Es diu que el que és ecològic és més car.

En construcció i edificació cal mirar a llarg termini, i aquí el que és sostenible és més rendible. Estem massa acostumats al curt termini. També caldrà demostrar que les coses són ecològiques de debò.