Nutrició terapèutica

Un aliment per a cada òrgan

Mentre que el cervell s'alimenta de glucosa i vitamines, els ulls necessiten les vitamines A, C i E i el cor exigeix la ingesta d'aliments sans
1 Març de 2012
Img alimentacion listado 781

Un aliment per a cada òrgan

/imgs/20120301/alimentacion1.jpg
L’alimentació i el bon funcionament de cada òrgan formen un tàndem inseparable; sense una bona nutrició, l’òrgan corre el risc de deteriorar-se i no funcionar com hauria de fer-ho. En general, cada persona sap quina és la part més feble del seu cos i, per tant, hauria de conèixer quins productes són els més recomanats per tenir cura d’aquest òrgan, més encara quan la naturalesa ofereix aliments que per la seva composició particular haurien de formar part indiscutible de la dieta terapèutica, d’acord amb la part del cos més danyada. Per tant, és important saber que el cervell requereix de glucosa i vitamines per a optimitzar les seves connexions, que l’aparell circulatori es regeix pel bon to de les artèries i la fluïdesa de la sang, que els ossos són el reservori de diversos minerals, l’homeòstasi dels quals (la tendència dels organismes vius i altres sistemes a adaptar-se a les noves condicions i a mantenir l’equilibri malgrat els canvis) és al seu torn regulada pels ronyons, i que el fetge és molt susceptible a determinats components dels aliments, tant per a la seva degeneració i malaltia, com per a la seva recuperació i capacitat depurativa.

Per als ulls

Els ulls són òrgans molt sensibles a la nutrició. Les vitamines A, C i E i els antioxidants (luteïna i zeaxantina) són essencials i actuen de manera específica sobre les parts de l’ull responsables de la visió, com la retina, el cristal.lí i la màcula. La seva presència és indiscutible per a la funció ocular correcta. Nombrosos estudis clínics conclouen que uns nivells baixos d’antioxidants en el plasma sanguini s’associen a patologies oculars degeneratives, com les cataractes i la degeneració macular.

Aquest fet, traduït a l’àmbit nutricional, es concreta en el fet que els aliments que no poden faltar com a part de l’alimentació diària són els següents: verdures de color verd (espinacs, bròquil, cols, bledes, xicoira, a més de les pastanagues), fruites de color taronja (cítrics, préssecs, meló) i fruites del bosc (móres, nabius, gerds i maduixes silvestres). En la varietat d’aliments es troba la clau per a procurar una bona salut ocular: més sensibilitat visual, una millor visió central que permet fer sense dificultat tasques com llegir, mirar la televisió o reconèixer cares, i un risc més baix de desenvolupar patologies oculars degeneratives. Pel que fa als suplements antioxidants, hi ha indicis que altes dosis de betacarotens augmenten el risc d’aparició de la degeneració macular. Ara bé, un complement mai no s’ha d’usar com a tractament de base, ni com a substitutiu d’una alimentació adequada.

El sistema respiratori també menja

/imgs/20120301/alimentacion2.jpg
Continus refredats, sinusitis, mocs i flegmes, asma i bronquitis són les afeccions respiratòries més comunes. Els pneumòlegs insten que una bona salut respiratòria passa per una nutrició correcta, amb presència obligada d’antioxidants (vitamines A, C i E i seleni). La vitamina A s’ha revelat molt útil en la regeneració de les mucoses -danyades i inflamades en l’asma- la bronquitis i la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica).

Els experts adverteixen que la mucositat que acompanya molts trastorns respiratoris, i la dificultat per a respirar provocada per la inflamació de les mucoses, obliga a modificar la dieta. Aquesta ha de reunir més quantitat d’aliments amb caràcter expectorant i antiinflamatori i eliminar els que, per la seva composició química, produeixin més mucositat. Per això, si s’està afectat per un excés de mucositat n’hi ha prou de provar a eliminar de forma temporal tots els lactis i comprovar-ne el resultat. Aquest canvi dietètic s’ha d’acompanyar d’un consum més gran d’aliments que afavoreixen l’expectoració i fan les secrecions més fluïdes. Els aliments amb un sabor picant lleuger com els alls, les cebes, els porros, el rave i els ravenets afavoreixen la inhalació, i beure més líquids (incloses les infusions de gingebre) fa que les secrecions nasals siguin més fluïdes.

Les mesures dietètiques més recents avalades per experts en malalties respiratòries se centren en la importància dels àcids grassos omega-3 (més peix blau en la dieta) a causa del paper antiinflamatori de les mucoses respiratòries, amb resultats positius en trastorns greus com la bronquitis i la MPOC.

Els aliments sans per al cor

/imgs/20120301/alimentacion3.jpg
Les malalties cardiovasculars constitueixen la primera causa de mort a Espanya. En gran manera, la seva prevenció resideix en una selecció d’aliments adequada. Tres són els components dels aliments clau per a la bona nutrició del cor i de les artèries: els greixos insaturats, la fibra i els antioxidants.

Pel que fa als greixos, una dieta és cardiosaludable si al mateix temps que suma greixos bons com els poliinsaturats (en particular, els àcids grassos omega-3, característics del peix blau, i les fruites seques) i els monoinsaturats (oli d’oliva verge extra i alvocat), resta greixos dolents (els saturats i els greixos trans). La finalitat terapèutica és regular només amb dieta els nivells de colesterol i de triglicèrids, així com la densitat de la sang, amb el propòsit d’evitar l’obstrucció arterial i reduir així el risc de patologia cardiovascular (infart) o cerebrovascular (ictus, embòlia).

Les malalties cardiovasculars es poden prevenir amb una selecció d’aliments adequada

Amb la finalitat de minimitzar l’aportació dels saturats, s’ha d’abandonar l’hàbit de menjar diàriament o setmanalment carns grasses, derivats .embotits, cansalada-, llet i derivats grassos -llet sencera, formatges curats, nata, mantega- i brioixeria elaborada amb oli de coco o de palma. Pel que fa als greixos trans, el consell és eliminar-los radicalment de la dieta, sense dilació, atès que el seu perjudici és enorme: eleven les taxes de LDL-c o colesterol dolent i redueixen els nivells d’HDL-c, el colesterol bo. N’hi ha prou de llegir la llista d’ingredients per a identificar quins aliments porten greixos trans (apareixen com a “greixos parcialment hidrogenats / olis parcialment hidrogenats”): brioixeria, rebosteria, precuinats, etc.

La fibra i els antioxidants acompleixen un paper indiscutible en una dieta cardiosaludable. La fibra dietètica elimina part del colesterol juntament amb els excrements, per la qual cosa contribueix a reduir els nivells en sang. Una aportació d’antioxidants adequada redueix l’oxidació de les molècules de LDL-colesterol, un pas previ per a la seva adhesió a la paret vascular i l’inici de l’aterosclerosi (estrenyiment del diàmetre de les artèries que dificulta el pas de la sang). La ingesta diària i abundant d’hortalisses, verdures, fruites fresques i seques, llegums i cereals integrals és fonamental per a procurar a l’organisme la dosi diària precisa de fibra, antioxidants, potassi i magnesi, nutrients que intervenen tots en la salut del cor i de les artèries.

Verdures verdes per al fetge

/imgs/20120301/alimentacion4.jpg
Una selecció d’aliments adequada normalitza la funció del fetge i de la vesícula biliar, òrgans clau en la ruta d’eliminació de residus tòxics acumulats (residus de medicaments, pesticides, metalls pesants, etc.). Els símptomes més lleus d’una sobrecàrrega hepàtica són fàcils d’identificar, encara que poques vegades s’associa al malestar d’aquest òrgan: pruïja o picor en la pell, mal de cap, fatiga o malestar digestiu amb pèrdua de gana, dolor, nàusees i vòmits. Dins de tots els grups d’aliments, n’hi ha de més indicats per a crear les condicions idònies i millorar la funció hepàtica: cereals integrals com el blat (en gra, bulgur, cuscús), llegums (pèsols), verdures verdes, germinats i hortalisses fermentades per fermentació làctica, com el xucrut. A més, per a la cura dietètica del fetge cal atendre les coccions i tendir a realitzar elaboracions suaus: al vapor, bullits durant poc de temps, escaldats…

Nodrir el que nodreix: estómac, pàncrees i intestins

El sabor dolç marca aquests òrgans, dels quals depèn la digestió de tots els aliments: el pàncrees i els intestins sintetitzen enzims necessaris per a digerir sucres, proteïnes i greixos. La bona digestió és el pas previ imprescindible per al bon funcionament de les cèl.lules i, en conseqüència, de tots i cadascun dels òrgans i sistemes que componen el cos humà.

/imgs/20120301/alimentacion5.jpg
Per a cuidar aquests òrgans digestius la dieta ha d’incloure hortalisses d’arrel, com la pastanaga, o les rodones, com la remolatxa, la carabassa i la ceba, més dolces perquè absorbeixen els nutrients de la terra i els assimilen en forma de sucres. Passa el mateix amb les fruites recollides en el moment òptim de maduració, la seva temporada natural. La ingesta diària d’aquests aliments equilibra la funció dels òrgans digestius. En aquest sentit, la cuina té un paper fonamental per a obtenir la màxima dolçor natural dels aliments sense necessitat d’afegir-hi sucres: amb l’ús d’espècies que aporten dolçor i potencien el sabor dolç natural de l’aliment (canyella, nou moscada, cardamom, anís, clau, vainilla), mitjançant la cuina amb fruites dessecades i l’elaboració de coccions llargues i ofegant-les després a foc lent.