Jaime del Val, Portaveu de la Coordinadora Ciutadana en Defensa del Territori

"La construcció és l'hecatombe ambiental més gran d'Espanya"

1 marzo de 2012
Img entrevista listado 771

Com ha afectat la construcció i l’obra civil al medi ambient a Espanya?

És l’hecatombe ambiental més gran viscuda a Espanya i possiblement a Europa.

Quines dades en destacaria?

En els anys del “boom” es va urbanitzar una superfície equivalent a 50.000 camps de futbol a l’any, amb una taxa de construcció 500% més alta que en la resta d’Europa. Es van construir tants habitatges a l’any com a Alemanya, França i Gran Bretanya junts.

Quines en són les zones més afectades?

Màlaga, València, Alacant, Múrcia, la costa catalana, les illes Balears i la Comunitat de Madrid en són els casos més extrems, però no se’n salva cap zona. Tota la costa està enrajolada i a l’interior hi ha casos ben coneguts, com Àvila, on es planificaven megaurbanitzacions per a 40.000 habitants, o enormes parcs temàtics com el del desert dels Monegres, amb un efecte “Las Vegas” per tot el territori.

Després de la crisi, s’ha reduït aquest impacte?

No, la destrossa és irreversible. En comptes d’apostar per diversificar la producció se segueix el mateix model insostenible: mesures com la desgravació per compra, la rebaixa en l’IVA per la compra d’habitatge nou o milers de plans urbanístics en tramitació per tot el territori així ho indiquen. Es prepara el terreny a milions de nous habitatges quan en queden més de tres milions buits i milions d’aprovats i pendents de construir. Un model suïcida que, a més de la destrossa mediambiental, és l’origen dels problemes associats a l’habitatge, la corrupció, la crisi econòmica i l’atur.

Coneix algun impacte mediambiental concret?

A Playa Macenas (Mojácar) s’ha exterminat l’espècie endèmica de la planta Limonium Estevei amb el macroprojecte “Macenas Med Group”, possiblement el més devastador de la província: 1.400 habitatges, dos camps de golf en funcionament i regats il.legalment des de fa sis anys, i diversos hotels en sòl protegit. Està gairebé acabat, encara que paralitzat per la crisi. Els recursos que hem interposat encara no han donat lloc a una suspensió cautelar.

Vostè va ser al Parlament Europeu per denunciar aquest assumpte. Què li van respondre?

Després de diversos anys es va aprovar l’informe Auken, que exposa els efectes de l’urbanisme salvatge a Espanya en totes les dimensions. Reflecteix una bona part de la informació que enviem al Comitè de Peticions. És el text més contundent que conec redactat per una institució així sobre un país europeu. Arriba a suggerir la retirada de fons de cohesió a Espanya.

Ha servit per a alguna cosa, aquest informe?

No gaire. No és vinculant i els mitjans ho han ignorat per la seva contundència i perquè toca el moll de la corrupció. Esperem que continuï en nous pronunciaments del Parlament. Almenys, que s’estableixi un precedent necessari.

Què hi poden fer els consumidors?

Tres accions. Una: ser conscients d’aquesta gegantesca estafa i de com ens sumeix a tothom en la crisi econòmica, social, ambiental i democràtica. Dues: assumir que enriquir-se a costa de destruir l’entorn suposarà pagar-ho entre tots a la llarga. Tres: apostar per un lloguer social i no especular amb el sòl i l’habitatge.

L’hotel El Algarrobico es demolirà finalment?

És possible que se n’acceleri el procés. Creiem que no podran recórrer al Tribunal Suprem quan tinguem la sentència ferma en el Tribunal de Granada. Però són processos lents i queden uns anys per endavant. La Junta d’Andalusia i l’Ajuntament de Carboneras fan l’impossible per legalitzar-ho, al contrari del que diuen a l’opinió pública.

Què opina de la denominada construcció sostenible?

No ho conec prou, però només demano que no es faci servir demagògicament per disfressar despropòsits especulatius. A Espanya cal una moratòria total en la construcció i dedicar durant dècades els pressupostos municipals a desfer els disbarats dels últims 30 anys: abocaments fecals ubics, mancances en transport i espais públics, educació i sanitat, etc.

Des del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient s’assenyalava la intenció de reformar la Llei de Costes.

És una mostra preocupant de l’intent de rellançar la bombolla immobiliària. Frases com “el medi ambient no ha de frenar el creixement econòmic” són un atac frontal contra els béns comuns més elementals. Tan sols cap l’esperança d’intensificar la protesta social. Anunciem grans mobilitzacions contra aquestes mesures.