A les rebaixes, amb tot el dret

A les rebaixes, amb tot el dret

/imgs/20110101/eco-domestica1.jpg
Ni corbates ni perfums. Amb la crisi, per a molts espanyols, el millor regal amb què han pogut premiar-los ses majestats els Reis Mags d’Orient és amb un petit sobre de diners en efectiu. La seva destinació és clara: es gastaran en aquesta nova temporada de rebaixes de començament d’any. Esperar a veure preus més assequibles per comprar algun capritx és una pràctica cada vegada més generalitzada en aquests temps d’economia convulsa. I serà possible perquè, en vista de la debilitat del consum, molts comerços mostraran descomptes de fins al 70% sobre el preu original, segons previsions de la Confederació Espanyola de Consum. No obstant això, el descompte en els productes no ha de venir associat amb una minva de la qualitat ni, per descomptat, dels drets dels consumidors. Algunes vegades, els comerciants espremen al màxim la força de vendes que es deriva de penjar un gran cartell amb la paraula màgica de “rebaixes” per atreure àvids compradors. Però convé recordar que les rebaixes no han de relacionar-se amb productes defectuosos o de “outlet” (que poden aconseguir-se més barats en qualsevol època de l’any), promocions o liquidacions. Unes autèntiques rebaixes solament han d’afectar el preu, no la qualitat dels articles ni els drets dels consumidors. Heus aquí un petit decàleg per no perdre el cap davant la publicitat de descomptes i afrontar les rebaixes amb cap i amb les idees clares. Què es pot exigir? Què diu la llei sobre la política dels comerços en aquest període? Quan i què es pot reclamar?

1. Calculi el preu final: alerta amb el nou IVA! Com ja va passar a l’estiu de 2010, molts comerciants tractaran d’atreure compradors en aquestes noves rebaixes de gener de 2011 mostrant en la seva publicitat que no repercutiran la pujada de l’impost en els seus productes. No obstant això, pot ser una mera argúcia de vendes. En realitat, les dificultats econòmiques del moment fan que moltes empreses no puguin assumir el cost del nou IVA i hagin de traslladar-lo degudament als consumidors. Convé no deixar-se endur pel percentatge de descompte anunciat a so de bombo i platerets sobre el bé rebaixat. Cal comprovar el veritable preu final. En alguns comerços (per exemple en venda d’electrodomèstics o mobles per a la llar) no existeix encara l’obligació d’exposar el preu final amb IVA i serà el consumidor qui hagi de calcular-ho.
2. /imgs/20110101/eco-domestica2.jpg
   Rebaixes, no saldos ni promocions. Per començar, el primer que exposa la legislació és que els productes que es venen sota la categoria de rebaixats han d’haver format part de l’oferta habitual del comerç durant, almenys, un mes, han de comptar amb la mateixa qualitat que abans i han de mostrar el preu original i el nou preu rebaixat. No es consideraran productes rebaixats aquells que es treguin expressament a la venda per a l’ocasió. El consumidor ha de saber, d’aquesta manera, que el comerciant no podrà vendre com a productes rebaixats saldos, és a dir, béns defectuosos, deteriorats o passats de moda (els denominats “outlets”), ni productes en promoció.
3. Qualitat 100%. Per no portar el comprador a engany, les botigues han d’especificar quins tipus de peces o objectes són específicament els rebaixats i quins són els saldos, les promocions o les liquidacions (és a dir, aquelles vendes excepcionals que poden oferir-se a un preu més baix de l’habitual per tancament temporal o definitiu del negoci). En definitiva, els articles rebaixats han de tenir la mateixa qualitat que quan es venien al preu original que, en qualsevol cas, ha de mostrar-se en l’etiquetatge.
4. /imgs/20110101/eco-domestica3.jpg
   Preus escrits a mà, sota sospita. Un indici de conducta fraudulenta per part del comerciant pot ser escriure a mà el preu dels seus articles. Si això passa, és molt fàcil “engreixar” el preu inicial de venda i mostrar com a rebaixat la mateixa quantitat amb la qual realment es venia l’article abans d’iniciar-se el període de descomptes. Moltes vegades, és fàcil comprovar que un producte continua mantenint el preu de venda anterior al període de rebaixes ja que, amb certa picardia, el comerciant ha canviat l’etiqueta per elevar el preu inicial i exposar com a rebaixat el preu antic.
5. Informar-se abans de comprar. Igual que la qualitat dels productes, el que no ha de modificar-se en el període de rebaixes és la política de vendes del comerç. Amb tot, és possible que el comerç modifiqui certes pautes, sense cometre per això cap tipus d’infracció. Per no emportar-se engany, convé observar si a l’establiment hi ha indicacions expresses per a l’època de rebaixes, sobre l’acceptació o no del pagament amb targeta, de la devolució dels productes, de la possibilitat de recuperar els diners, del termini d’acceptació de canvis…
6. /imgs/20110101/eco-domestica4.jpg
   El dret a la devolució. En aquest terreny, en canvi, les diferències entre comerços poden ser molt notables. La legislació deixa via lliure a les empreses per fixar les seves pautes d’actuació i no obliga a acceptar la devolució de cap producte, tret que estigui defectuós. No obstant això, els últims anys sí que s’ha estès massivament la devolució (fins i tot pels diners en efectiu) com a forma de fidelitzar i d’atreure usuaris. Una bona pràctica per part del comerciant serà acceptar les devolucions en el període de rebaixes si així ho fa durant la resta de l’any. No és acceptable que canviï les pròpies normes de forma arbitrària. No és, almenys, una bona estratègia comercial per a guanyar clients, encara que legalment pot aplicar la política de devolucions que desitgi al seu desig. Davant el dubte, el més apropiat abans d’adquirir un bé a les rebaixes és preguntar sobre la possibilitat de retornar-lo. Per fer-ho de la forma més correcta, en tot cas, el bé haurà de conservar l’etiquetatge i l’embolcall originals i el consumidor haurà de presentar el tiquet de venda corresponent.
7. Devolucions al preu original, no al rebaixat. En qualsevol cas, si el venedor admet les devolucions, fins i tot en període de rebaixes, la llei reconeix que no pot demanar una indemnització pel desgast que pugui sofrir el bé mentre es prova i el client decideix si li satisfà o no. És a dir, que si un comerç admet una devolució, ha de reemborsar el preu que el producte tenia quan va ser comprat i no el preu que marca en període de rebaixes. Si es compra abans que comencin les rebaixes i es retorna quan ja han començat, no ha d’admetre que li donin menys del que va pagar en el seu moment.
8. /imgs/20110101/eco-domestica5.jpg
   Pagament amb targeta. A les rebaixes, com la resta de l’any, si un establiment admet el pagament amb targeta, ha de fer-ho també en aquest període. En qualsevol cas, la llei no estableix una pauta general en aquest terreny. Cada comerç gaudeix de llibertat d’actuació. Per tant, és possible que no l’acceptin però, per a això, han d’anunciar-ho de forma ben visible amb algun tipus de cartell. Amb tot, el que no han de fer els comerciants és obligar el client a pagar un recàrrec per pagar amb la targeta durant les rebaixes.
9. Garanties vàlides. Cap comerç no pot anul.lar ni treure les garanties d’un producte amb l’excusa que està rebaixat.
10. La força de la reclamació. Si el consumidor descobreix que el comerciant no està actuant d’acord a la llei, té tot el dret d’exigir un full de reclamacions que, emplenat degudament, arribarà fins a les institucions competents (la Direcció General de Consum, les oficines municipals…). Abans d’arribar a aquest extrem, és útil comunicar al comerciant el malestar i intentar pactar una solució. En general, si el venedor ha actuat de forma fraudulenta, preferirà negociar una rebaixa substancial en l’article per deixar satisfet el comprador i evitar la presentació de la reclamació, que podria derivar en el pagament d’una substanciosa multa. En qualsevol cas, si el venedor es nega a donar un full de reclamacions o no en disposa, el ciutadà pot sol.licitar l’assistència de la policia local perquè estengui acta del fet i tracti de trobar una solució al conflicte. En aquest sentit, és interessant saber que els establiments adherits al sistema arbitral de consum ofereixen més garanties al comprador. Davant una possible reclamació, es presten a resoldre el conflicte amb el client de forma més ràpida i gratuïta, mitjançant la intervenció d’un àrbitre acreditat davant la Junta Arbitral de Consum.