Alimentació integral, tot avantatges!
Saludable, recomanable i complet. Aquests són els primers qualificatius que s’associen, en general, als aliments integrals. Ara bé, el seu consum és apte per a totes les persones? Hi ha algun límit respecte a la seva ingesta? Per a respondre a aquestes qüestions convé aclarir què és un producte que porta el cognom d'”integral”. Aquest terme referit a l’alimentació, en contraposició al de “refinat”, es reserva, gairebé en exclusivitat, per al.ludir als cereals o per referir-se als seus derivats. Tant és així que els últims vint anys s’ha incrementat de forma significativa el nombre d’investigacions que estudien els avantatges del consum de cereals integrals: beneficis com l’aportació de fibra, de vitamines, de minerals i de fotoquímics. No obstant això, també es poden detallar un altre tipus d’avantatges trobats en grups d’aliments diferents dels cereals a partir d’un consum més “integral”. D’aquesta manera, les fruites, verdures, hortalisses, i també el peix o el marisc, constitueixen una bona opció per a fer de la nostra alimentació un acte més complet i equilibrat, més “integral” des del punt de vista nutricional i, per tant, més recomanable.
La ingesta dietètica recomanada per a la fibra se situa al voltant dels 14 g per cada 1.000 kcal de despesa energètica diària (segons el document de consens de 2009 de l’Associació Americana de Dietètica). Xifres que, en els adults, es poden interpretar com uns 25 a 28g al dia per a dones i uns 38g per a homes. El consum habitual de fibra entre la població espanyola, està, però, bastant allunyat d’aquestes xifres: les dones espanyoles en prenen uns 18g al dia, i els homes al voltant de 21g.
Tanmateix, són nombrosos els estudis que han posat de manifest els avantatges que suposa per a la salut el consum de cereals integrals que es poden prendre a través del pa, l’arròs, la pasta, els mateixos cereals de l’esmorzar, etc., per la qual cosa s’aconsella incorporar de forma habitual aquests aliments a la nostra dieta.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), els fitoquímics són composts que les plantes produeixen per protegir-se contra els fongs, els bacteris o els virus. Sobre aquests no es coneix, amb certesa, el mecanisme pel qual el seu consum afavoreix el nostre benestar, i encara que no són imprescindibles per al funcionament corporal, milloren la salut i prevenen malalties. Entre els centenars de substàncies fitoquímiques, els composts de caràcter fenòlic són els més estudiats en l’actualitat.
Hi ha experts que asseguren que els cereals integrals aporten una àmplia quantitat de substàncies fotoquímiques amb nombrosos beneficis que ara es comencen a reconèixer. Com a mostra de les diferències que es poden trobar entre els aliments d’origen integral i la seva versió “refinada”, n’hi ha prou de fixar-se en el contingut de fibra del pa, el doble en l’integral (7g de fibra per/100g), que en el blanc (3,5g) i saber que en el procés de refinament d’una farina es redueix de 200 a 300 vegades el seu contingut en fitoquímics.
- Reduir el risc de patir determinats tipus de càncer. Segons una metanàlisi publicada al març de 2009 en l’International Journal of Food Sciences and Nutrition, que va comptar amb més d’1.700.000 participants amb edats entre 25 i 76 anys, les persones que inclouen la ingesta de cereals integrals en la seva alimentació de forma habitual tenen un risc més baix de patir un càncer de còlon rectal.
- Augmentar la sensació de sacietat. La seva incorporació habitual en la dieta propicia que es mengi menys i que s’opti per aliments menys calòrics. Un aspecte important en el control del pes que ajuda tant a prevenir com a tractar l’obesitat. A més, les ingestes més grans de cereals amb fibra, especialment les procedents de cereals integrals, s’associen amb un percentatge més baix de greix, tant el total com el concentrat en la regió abdominal.
- Disminuir el risc de malalties coronàries. El consum de cereals integrals, especialment aquells amb fibra soluble (civada i ordi per exemple) disminueix els valors plasmàtics del LDL-colesterol (o colesterol “dolent”), de la pressió arterial, i millora les respostes de la insulina i de la glucosa. Elements molt relacionats amb les patologies cardiovasculars vinculades a l’estil de vida.
- Reduir el risc de patir diabetis. Els últims cinc anys nombrosos estudis relacionen una ingesta adequada dels cereals integrals amb la millora del pronòstic de patir aquesta malaltia. Per aquest motiu, les guies alimentàries més recents animen la població a consumir de forma adequada els cereals integrals.
- Afavorir el pronòstic i l’evolució de diferents patologies gastrointestinals com el reflux gastroesofàgic, l’úlcera duodenal i la diverticulitis.
Ara bé, hi ha algunes situacions especials en les quals s’ha de limitar el consum de cereals integrals per la seva especial riquesa en fibra. Aquest seria el cas dels processos aguts de diarrea o d’obstrucció intestinal i en els preoperatoris i postoperatoris, en els quals es fa necessari seguir dietes de caràcter astringent o lliures de residu. Després de la millora en aquests quadres, l’increment de la fibra en la dieta s’ha de fer de manera gradual, ja que l’augment brusc pot provocar flatulència, distensió i dolor abdominal, a més de femta tova i fins i tot diarrea.
El consum integral d'altres aliments
La possibilitat d’enriquir la nostra alimentació de manera que s’hi incloguin més nutrients o altres substàncies “no nutrients”, però recomanables, inclou la ingesta d’altres aliments a més dels cereals.
Sobre el consum de fruita, per exemple, hi influeix de manera directa prendre-la en forma de suc (aquesta seria la versió “refinada”) o sencera (versió “integral”). Segons un estudi publicat en la revista International Journal of Obesity and Related Metabolic Disorders, (“Carbohidrats líquids enfront de sòlids: efecte en la ingesta d’aliments i en el pes”), la ingesta de 450 kcal a partir de begudes ensucrades a base de fruites produiria un augment significatiu del pes corporal. Aquest augment, però, no es dóna quan la idèntica quantitat de fruita es consumeix per peces pels mateixos individus.
A més de les calories, també és important la fibra i els fitoquímics que es queden en la liquadora quan es fa un suc. Quant a les verdures i hortalisses que amb freqüència es consumeixen cuites, cal tenir en compte que l’aigua de cocció acaba recollint part de les vitamines, dels minerals i dels pigments (molts dels quals, fitoquímics), per la qual cosa una pràctica interessant consisteix a aprofitar aquest brou per a fer sopes, cremes i enriquir salses. Per aquesta raó convé coure les verdures amb la mínima quantitat d’aigua, i alternar aquesta forma de preparar-les amb d’altres com els saltats, els rostits al forn, la cocció a la brasa o en papillota, etc.
Pel que fa al peix, aquest es pot considerar una font apreciable de calci si se’n fa un consum “integral” i es menja sencer, amb espines, sempre que sigui possible. És el cas de les espècies de mida petita com els seitons, els xanguets, les sardines, etc. o bé les varietats que es comercialitzen en conserva, com les anxoves. De la mateixa manera, algunes varietats de marisc petites que es mengen sense pelar, com les gambes i gambetes, constitueixen una bona font de calci.
La recomanació, pels avantatges que té per a la salut, de seguir una alimentació integral no és exclusiva per als adults. Infants i adolescents també poden, i deuen, beneficiar-se d’un estil d’alimentació caracteritzat per la presència d’una àmplia varietat de cereals integrals, fruites i verdures que garanteixin el seu desenvolupament òptim. Les recomanacions actuals en el consum de fibra es fan a partir de la despesa energètica diària aproximada, per la qual cosa es poden aplicar a totes les edats.
El començament de l’alimentació complementària, després de la lactància o compaginada amb aquesta, és el moment adequat per a oferir als més petits aliments integrals. Amb el pa, per exemple, es pot començar pel de motlle integral, i així progressar amb la pasta fins a l’arròs integral.
Si l’objectiu és adequar-se cap a hàbits alimentaris més saludables, aquest canvi cap a l’integral ha de ser progressiu perquè es mantingui en el temps, ja que l’infant està acostumat a altres sabors i de seguida notarà la diferència, fet que pot ocasionar el seu rebuig. De fet, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), en la seva guia “Una alimentació sana per a tothom”, anima a triar aliments integrals i a integrar-los en els menús infantils setmanals.