Bruxisme: Mossegant estrès

Aquest mal hàbit de serrar o carrisquejar les dents de manera involuntària condueix a la llarga a un desgast de les peces dentals i a sofrir dolor a la zona mandibular
1 Gener de 2011
Img salud 2 listado 189

Bruxisme: Mossegant estrès

/imgs/20110101/salud1.jpg
L’estrès cada vegada més acusat de la societat moderna, acrescut encara més per la crisi econòmica, es deixa notar no solament en les butxaques dels ciutadans, sinó també en les seves dents i mandíbules. Cada vegada hi ha més persones que sofreixen l’anomenat bruxisme, l’hàbit inconscient de serrar les dents, per un factor emocional, encara que també es pot associar a un mal encaix dentari. Diversos tractaments actuals poden solucionar-ho i evitar la pèrdua de peces dentals, per destrucció de l’esmalt i la dentina, així com altres terribles conseqüències, com ara mal de cap i dels músculs de la mandíbula, del coll i, fins i tot, de l’orella.

Dolors mandibulars i de cap, els més comuns

Serrar o carrisquejar les dents de forma contínua es coneix com a bruxisme, que pot ser nocturn o diürn. Aquest moviment inconscient té un component funcional -s’origina per alguna singularitat en la forma d’encaixar les dents- i emocional, ja que les persones amb estrès acusat tendeixen a serrar-los més sense adonar-se’n. La conseqüència és una sobrecàrrega del sistema masticatori que, amb el temps, provoca un desgast de les peces dentals i contractures en els músculs relacionats. Això es tradueix en l’aparició de dolor a la zona de la mandíbula i l’articulació temporomandibular (ATM), que connecta la mandíbula inferior al crani i que se situa al costat de les orelles. Per aquesta raó, la sensació de dolor a la regió que envolta les orelles o de cefalees són alguns dels senyals d’aquest problema.

Des del punt de vista funcional, el bruxisme té l’origen en una malformació facial o en una mala oclusió dental; és a dir, que totes les peces dentals de l’arc superior i l’inferior haurien d’encaixar de forma perfecta i tancar totes alhora, com si es tractés d’un pany. En canvi, quan una dent està mal posicionada provoca el que els experts denominen “un contacte prematur d’aquesta dent amb les altres”, de manera que el sistema dentari s’ha d’adaptar i la mandíbula es mou a una posició anòmala. És com caminar amb l’esquena torta. Els músculs es contreuen i fa mal.

No obstant això, els últims dos anys la situació del sistema socioeconòmic ha afavorit un augment del nombre de visites a les consultes per bruxisme derivat de trastorns emocionals, que tenen una clara influència en el desenvolupament d’aquest problema de salut. Les persones que ja sofreixen d’una mala posició de les dents, si també acusen el malestar derivat de la pèrdua d’un treball, dificultats econòmiques o el mateix estrès laboral, tendeixen a serrar-los, i s’hi acostumen fins que sorgeixen els primers símptomes. De fet, el bruxisme és una manera de vehicular l’agressivitat, la ràbia i les tensions contingudes en les mandíbules.

Un problema cada vegada més habitual

/imgs/20110101/salud2.jpg
S’estima que, almenys, el 70% de les persones, en algun moment de la seva vida, serren les dents de forma passatgera. Ara bé, constitueix un problema real en un 50% dels casos, segons dades aportades per l’especialista Javier Mareque Bueno, cirurgià maxil.lofacial del Centre Mèdic Teknon i professor de Cirurgia i Implantologia de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), a partir de diversos estudis de la literatura mèdica. És més freqüent en dones entre els 30 i els 50 anys que, a més, solen patir un nombre més gran d’episodis. El retrat robot de l’afectat és una dona d’uns 40 anys, que viu molt estressada per la dificultat que comporta compaginar la doble faceta de mare i treballadora.

Altres perfils que, per les seves característiques físiques, són més proclius a carrisquejar són les persones amb síndrome de Down i els malalts neurològics, ja que el sistema nerviós que controla els músculs pot fer que aquests tinguin un to muscular elevat en diferents parts del cos i que aquest repercuteixi de manera negativa en l’aparell masticatori.

El bruxisme també afecta els nens, encara que aquest no té res a veure amb el de l’adult. En els més petits és un trastorn transitori de grau més o menys elevat mentre tenen les dents de llet, ja que deixen de serrar així les dents quan es produeix el recanvi dental i adquireixen la dentició definitiva i, per tant, una estabilitat de l’oclusió.

Símptomes delators

/imgs/20110101/salud3.jpg
En quin moment un afectat és conscient que ha de visitar el metge? El primer indici del problema és despertar-se amb una sobrecàrrega matutina en els músculs masticatoris, és a dir, en la regió dels músculs que mouen la mandíbula i en la zona situada al voltant de l’orella. Aquest dolor és la conseqüència d’haver serrat les dents durant tota la nit. Algunes persones pateixen cefalees i decideixen visitar el neuròleg, que descarta que es tracti d’un mal de cap típic i els enviarà a l’especialista.

Altres vegades, en una visita al dentista, quan aquest explora la boca pot detectar que el pacient té desgastos dentals i mossecs a la vora de la llengua, fet que es coneix com a línia alba, que s’origina pel frec continu de les dents amb la llengua i provoca la formació d’un call a les genives.

El tractament: llarg depenent de l'origen del problema

/imgs/20110101/salud4.jpg
El bruxisme sol ser una patologia infratractada tot i que pot tenir repercussions importants per als pacients: des de l’abrasió de les peces dentals fins a la caiguda d’aquestes, a més de problemes greus derivats d’aquesta pèrdua i l’afectació de l’aparell masticatori: aparició de dificultats nutritives, males digestions, úlceres d’estómac, i, fins i tot, depressió. Les dents són un element de relació social. Les persones que no en tenen no estan còmodes quan somriuen i defugen la vida social.

El tractament és multidisciplinari, ja que sovint hi han d’intervenir diversos professionals com l’odontòleg general, a qui els pacients solen acudir en primer lloc quan experimenten les primeres tensions i dolor a les dents; el cirurgià maxil.lofacial, a qui es remeten els pacients; un fisioterapeuta i un odontòleg especialitzat en l’ATM; a més d’un psicòleg quan l’origen del problema és emocional. A més, la teràpia pot ser de dos tipus: conductual i mèdica.

El tractament conductual és el que aplica el psicòleg o el psicoterapeuta per intentar conèixer quina és la causa de l’estrès en la vida del pacient, el que li provoca el bruxisme, després que aquest hagi visitat sense resultat otorinolaringòlegs, odontòlegs i neuròlegs, entre d’altres, a la recerca de l’origen del seu dolor a la regió maxil.lofacial. S’ha comprovat que quan el pacient redueix el nivell d’ansietat, gràcies a la psicoteràpia, el bruxisme millora de manera notable.

El tractament mèdic depèn de quins siguin l’arrel i l’abast del problema: si les dents estan mal posicionades, es col.loca una fèrula de descàrrega; si s’ha produït un desgast o pèrdua de peces dentals, es fa una reconstrucció dentària mitjançant la coronoplàstia per recuperar-ne l’anatomia normal, i si el problema està en la mandíbula, perquè el mentó es troba cap endavant o cap enrere, s’opera per corregir la base òssia i és necessari en un 10% o un 15% dels casos de bruxisme, en els quals ha d’intervenir el cirurgià maxil.lofacial.

Tractaments

  1. /imgs/20110101/salud6.jpg
    Col.locar una fèrula de descàrrega semirígida. És una peça que es posa entre els arcs superior i inferior de les dents per evitar-ne el fregament. Està feta de materials acrílics, com ara resines, i d’un preu variable, encara que de mitjana costa uns 500 euros. El principal problema de les fèrules, fins fa pocs anys, és que es desgastaven ràpidament i calia substituir-les cada any. El gran canvi que s’ha produït és que ara duren un tres anys i són més ben tolerades pels pacients, que poden parlar quan les porten posades. De fet, solen ser transparents i consten d’un enganxall metàl.lic en la part posterior i es poden portar tant durant el dia com de nit (de vegades és suficient només durant el temps de descans nocturn), segons l’evolució clínica del pacient i de la severitat del seu problema.
  2. /imgs/20110101/salud5.jpg
    L‘ortodòncia. Es practica quan les dents encara no s’han desgastat pel bruxisme però es troben mal col.locades, i es detecta en aquesta posició incorrecta l’origen del problema.
  3. /imgs/20110101/salud7.jpg
    La coronoplàstia. Aquest tractament es completa en poques sessions per restaurar les dents danyades o perdudes pel bruxisme, en el qual s’afegeixen compòsits (resines sintètiques) molt resistents que repliquen la forma de les dents que tenia el pacient abans que es desgastessin. Consisteix a col.locar la part visible de les dents (la punta o corona) que s’ha anat danyant, de manera que aquestes recuperin una posició d’encaix perfecte en la qual el pacient no serri. Abans de col.locar els compòsits, la reconstrucció de les peces dentals es fa en un laboratori mitjançant dibuixos i esquemes i després s’arreglen les dents. El resultat és com “si al pacient li creixessin les peces en una hora”, afirma Mareque. Els compòsits proporcionen la mateixa informació que la fèrula, per la qual cosa, una vegada acabada la coronoplàstia aquella no es fa necessària.
  4. /imgs/20110101/salud8.jpg
    La cirurgia de la mandíbula. Aquesta intervenció, que s’allarga entre una hora i una hora i mitja, es fa sota anestèsia general. Requereix d’un dia d’ingrés, després del qual el pacient rep l’alta al domicili. Corregir la posició de la mandíbula és important ja que si està cap enrere, es tendeix a forçar-la cap endavant (o a l’inrevés) i això provoca dolor. És el mateix que li passa a una persona que té una cama més llarga que una altra: que tendeix a caminar de costat i això li produeix problemes d’esquena i dolor. Amb les noves tècniques quirúrgiques es practiquen uns talls molt petits per fixar la mandíbula mitjançant plaques de titani. En el passat l’afectat sortia del quiròfan amb la boca immobilitzada durant tot el procés de curació i l’havia de mantenir així durant un mes, amb importants restriccions dietètiques. En canvi, avui en dia, els avanços permeten que, després de la cirurgia, el pacient, passada una setmana, ja pugui ingerir aliments de masticació fàcil.

El pitjor dels escenaris per a un pacient amb bruxisme és que hagi de passar per tots i cadascun d’aquests tractaments. Això passa quan té les dents mal col.locades i l’os on aquestes s’insereixen també té una mal posició. En aquest cas, el tractament complet del pacient duraria dos anys. Però, si solament necessita la fèrula o la coronoplàstia, en dos o tres mesos el tractament s’haurà acabat.

M'han detectat bruxisme, què he de fer?
  • Visitar un professional perquè l’orienti sobre la seva situació particular i ser tractat per un especialista en patologia maxil.lofacial i per altres professionals amb experiència contrastada en bruxisme.
  • Tenir paciència, ja que després del diagnòstic el tractament és llarg. No es pot corregir una posició anòmala de 10 o 15 anys en poc temps.
  • Utilitzar la fèrula de manera contínua, ja que l’ús intermitent produeix un esborrament de la memòria muscular i provoca que els músculs tornin de seguida a la posició viciada.
  • Estar disposat a corregir el problema de base, ja que la fèrula solament és útil en dents desgastades o mal posicionades o en els ossos maxil.lars.

Font: Javier Mareque Bueno, cirurgià maxil.lofacial del Centre Mèdic Teknon i professor de Cirurgia i Implantologia de la UIC