Metro i tramvia: compleixen amb la freqüència i ofereixen un bon servei d'informació
El cotxe és un mitjà còmode per a molts, rutinari per a uns altres i car per a tothom. Un preu que també està obligat a pagar el medi ambient: els vehicles que transiten per la carretera són els responsables de més de la meitat de les emissions contaminants que es vessen a l’atmosfera. És clar, però, que perquè el ciutadà se’n conscienciï i no utilitzi de forma tan freqüent l’automòbil l’oferta de mitjans de transport col.lectius ha de ser completa, eficaç i respectuosa ambientalment. EROSKI CONSUMER ha volgut fer una exhaustiva radiografia de dos d’aquests, metro i tramvia, per saber com són, com funcionen i si compleixen amb el servei que ofereixen.
Amb aquesta finalitat, els tècnics d’EROSKI CONSUMER s’han convertit en usuaris i han visitat un total de 31 línies de metro i 23 de tramvia, així com 62 estacions de metro i 46 parades de tramvia a la Corunya (un servei principalment turístic que recorre els monuments de la ciutat), Alacant, Barcelona, Bilbao, Madrid, Palma de Mallorca, Parla, Sevilla, Tenerife, València, Vélez-Málaga i Vitòria. N’han comprovat la seguretat, la netedat, l’accessibilitat i la informació que proporcionen a l’usuari. Finalment, s’ha mesurat, cronòmetre en mà, la freqüència de 9 serveis per línia (tant de metro com de tramvia) en tres franges horàries: en dia laborable, de 7 a 9 hores del matí i de 18 a 20 hores de la tarda; i en dissabte, de 18 a 20 hores de la tarda.
Com a conclusions principals, els tècnics van comprovar que les sis xarxes de metro analitzades destacaven especialment per la netedat i el manteniment: tant les estacions com els vagons de la majoria de línies estudiades es trobaven en molt bon estat. D’altra banda, el tramvia aprova amb nota en l’apartat d’informació. I és que a les seves parades o vagons l’usuari pot obtenir informació de tota mena: origen i destinació de línies, nom i situació de les parades, tarifes, horari o què cal fer en cas d’emergència. Per contra, el punt negatiu és en l’accessibilitat: per exemple, quatre de cada deu vagons no disposen d’un sistema acústic o lluminós per a les persones amb discapacitat que avisi de l’obertura i el tancament de les portes. Així mateix, en tots dos tipus de transport els tècnics de la revista van comprovar que es complia la freqüència de pas en la majoria dels serveis analitzats (tant al metro com al tramvia).
Les tarifes en aquests mitjans de transport són molt diverses. Un sol viatge pot tenir diversos preus tant al metro com al tramvia, en funció del títol de transport que s’adquireixi, de manera que quant es pot estalviar un usuari comprant un tipus de bitllet o un altre? Per saber-ho, EROSKI CONSUMER ha pres com a referència el bitllet senzill i l’abonament de 10 viatges en el tramvia i el metro de cada ciutat (sense tenir en compte els preus si es recorre més d’una zona tarifària, que en aquest cas augmentarien). En tots dos mitjans de transport, els estalvis més grans entre els dos tipus de títols de transport es van trobar a València (un 53% de diferència), mentre que on el consumidor pràcticament no nota un canvi en la seva butxaca és a Madrid, tan sols un 10%.
Metro: netedat i freqüència completa
Després de l’anàlisi a les línies de metro espanyoles, els tècnics d’EROSKI CONSUMER atorguen un “bé” com a nota mitjana general; una valoració que coincideix amb la que obtenen els serveis de metro de Palma de Mallorca, València, Barcelona i Madrid. Els metros de Bilbao i Sevilla destaquen de la resta ja que registren una nota final de “molt bé” en tots dos casos. El millor de les línies de metro visitades correspon a la netedat de les instal.lacions i a la puntualitat del servei, ja que es complia la freqüència de pas en la majoria dels serveis analitzats. Pràcticament no es va observar brutícia (solament en un dels vagons analitzats en el suburbà de Barcelona), en la majoria els seients dels vagons es trobaven en bon estat i en set de cada deu vagons hi havia papereres a l’interior (la millor dotació es va observar a Sevilla).
Resulta una mica més baixa, encara que satisfactòria, la nota que comparteixen la resta de capítols analitzats (“bé”). En línies generals, la informació que es proporciona és bona, apartat en què destaquen els casos de València, Bilbao i Madrid. En aquestes ciutats, els tècnics van atorgar una nota encara més alta (“molt bé”). En canvi, no es pot dir el mateix del metro de Palma de Mallorca, ja que obté un “acceptable”. Això es deu al fet que a l’interior dels vagons del metro mallorquí no s’especifica cap informació sobre tarifes, horari de funcionament del servei, freqüència de pas de cada comboi, com actuar en cas d’emergència o les possibles sancions en cas de viatjar sense bitllet. A més, en la meitat de les parades no es van veure indicatius de prohibit fumar en les instal.lacions, ni tampoc personal a les taquilles d’atenció a l’usuari, i en la mateixa proporció d’estacions es va trobar almenys una màquina de venda de bitllets fora d’ús.
Resulta positiu el capítol que comprova si aquestes línies del suburbà (incloent-hi les estacions i els vagons) són accessibles per a persones en cadira de rodes o amb algun tipus de discapacitat. Una satisfacció que no es compleix en tots els casos analitzats, ja que mentre que a Bilbao, Sevilla i Palma de Mallorca els seus serveis de metro resulten accessibles (per això, obtenen un “molt bé”), els de Barcelona i València presenten algunes manques en aquest sentit (“bé”, nota compartida amb la nota global de les sis ciutats de l’estudi). Amb tot, les fallades més evidents corresponen al metro de Madrid, que no supera la nota d'”acceptable” en aquest capítol.
Durant els viatges, els tècnics d’EROSKI CONSUMER van comprovar que en un de cada quatre trajectes les frenades eren una mica brusques i en més d’un de cada tres viatges, aquest no resultava del tot còmode i tranquil a causa que el vagó vibrava en excés i hi havia molt de soroll exterior. Les mesures de seguretat es compleixen amb escreix en els metros de Sevilla, Madrid, Bilbao (els tres amb una nota de “molt bé”), Barcelona i Palma de Mallorca (aquestes dues capitals obtenen un “bé” de mitjana). En aquest últim exemple, els tècnics van comprovar que faltava algun llum d’emergència, intercomunicador i elements antiincendi (mànegues o detector de fum) a l’interior del metro. Així mateix, en pràcticament la majoria de les estacions de metro de Barcelona, l’espai entre l’andana i el vagó és molt ample i pot ser perillós si s’hi queda enganxat el peu d’un viatger, una cadira de rodes o un cotxet de bebè.
En canvi, la seguretat no va resultar del tot satisfactòria després de la visita feta al metro de València (no aconsegueix més que un “acceptable”): no s’hi van observar vigilants de seguretat, mànegues, intercomunicador o telèfon exterior en cas d’emergència en cap dels tres vagons en què es va fer la visita a les línies del metro valencià. Així mateix, cap seient disposava de cinturó de seguretat, en la meitat de les estacions no es va observar il.luminació d’emergència, en altres dues hi havia zones que no resultaven del tot segures a causa de la falta d’il.luminació o per l’existència de passadissos estrets i una mica amagats i no hi havia ni rastre, a les sis estacions de metro, de detectors de fum i foc.
Tramvia: bona informació però accessibilitat millorable
Després dels viatges efectuats en 23 línies de tramvia i l’examen exhaustiu de 46 parades, la valoració global del servei de tramvia a les 11 ciutats espanyoles que disposen d’aquest transport és d’un “bé”. Una nota que es reparteix entre el “molt bé” d’informació i serveis a l’usuari, el “bé” de seguretat i netedat i manteniment tant de l’interior dels vagons com de les parades, i la qualificació més mediocre (“acceptable”) quan es tracta de valorar l’accessibilitat. Per ciutats, el millor exemple de tramvia correspon al de Bilbao, seguit dels de Vitòria, Madrid, Barcelona, Sevilla, Alacant, Tenerife i Parla. Per darrere hi ha els serveis de tramvia de València i Vélez-Málaga.
Facilitar a l’usuari una bona informació, a més d’aportar una sèrie de serveis que satisfacin els viatgers és essencial per a la bona marxa d’aquest servei de transport urbà. Així, aquest capítol és el més ben valorat per la revista EROSKI CONSUMER. Ho demostra el fet que pràcticament la totalitat de les 46 parades de tramvia ofereixen informació sobre l’origen i la destinació de la línia, les tarifes vigents o l’horari de funcionament.
La nota global del capítol d’informació i serveis (“molt bé”) és compartida pels tramvies de Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Alacant, Vitòria i Parla. Una mica més baixa, però no per això negativa, és la nota que obté el tramvia de Tenerife pel que fa a serveis i informació a l’usuari (“bé”). Per contra, els tramvies de Sevilla i Vélez-Málaga s’han de conformar amb un “acceptable”. N’hi ha prou amb alguns exemples: a les parades del tramvia de Sevilla hi ha màquines expenedores de bitllets sense funcionar i aquests aparells no compten amb instruccions d’ús. Així mateix, només la meitat dels tramvies visitats disposa d’un espai reservat per a deixar-hi les bicicletes (les millors ciutats en aquest cas són Barcelona, Sevilla i Tenerife) i en els tramvies de Parla i Madrid no es van observar indicatius on es prohibís fumar dins dels vagons. En línies generals, la informació més completa a l’interior dels tramvies correspon a les visites fetes a Alacant i València, ja que es van veure cartells amb el plànol de la xarxa de tramvies, les tarifes i els preus, l’horari de funcionament del tramvia, com actuar en cas d’emergència, les sancions per viatjar sense el bitllet corresponent, a més de l’horari i la temperatura exterior.
En canvi, no es pot dir el mateix de l’accessibilitat d’aquest mitjà de transport per a les persones amb discapacitat. Resulta insuficient en les línies de tramvia analitzades a Madrid, Barcelona, Tenerife, Vélez-Málaga, València i Parla (comparteixen nota amb la valoració general del capítol, “acceptable”). Una mica millor, encara que no del tot accessible, és el tramvia d’Alacant (entre l'”acceptable” i el “bé”). En canvi, les millors mesures d’accessibilitat es van observar en els viatges fets en els tramvies de Sevilla (“bé”), Vitòria i Bilbao (aquestes dues últimes capitals comparteixen la nota de “molt bé”). A nivell global, no arriba a la meitat el nombre de vagons que disposen d’un botó d’avís perquè el conductor sàpiga que viatja en el tramvia una persona en cadira de rodes (no es van veure en els tramvies de Barcelona, Sevilla, Tenerife i Parla). Per ciutats, l’accessibilitat no és del tot idònia a causa que els vagons són massa estrets perquè una persona en cadira de rodes estigui còmoda en totes les línies de Barcelona i en una de les tres analitzades a Madrid; falta paviment d’una textura diferent (útil per a persones invidents) en la meitat de les parades de Madrid i en una d’Alacant; mentre que les màquines expenedores i validadores de bitllets no estan a una alçada apropiada per a algú en cadira de rodes en la meitat de les parades visitades a Tenerife. Finalment, falla l’accessibilitat per a les persones amb problemes auditius en totes les parades de València, pràcticament la majoria de les de Barcelona i tres de cada quatre de Tenerife i Alacant; el motiu, l’absència de so en les màquines de venda de bitllets i tiquets de viatge.
A més de la visita a cadascuna de les línies de metro i de tramvia del nostre país, els tècnics de la revista van comptabilitzar, cronòmetre en mà, quina era la freqüència de pas de cadascuna d’aquestes. Per fer-ho, es van tenir en compte 9 serveis (tant de metro com de tramvia) distribuïts a parts iguals en tres trams horaris prèviament definits: dia laborable de 7 a 9 del matí, dia laborable de 18 a 20 hores de la tarda i dissabte de 18 a 20 hores de la tarda.
En el cas del metro, totes les línies compleixen la freqüència de pas que les entitats gestores d’aquest transport van facilitar, excepte en un tram horari (de 7 a 9 del matí) de la línia 5 de València, on es va anotar un retard de fins a 5 minuts entre un comboi i un altre. El servei de metro de la capital valenciana ostenta el dubtós honor de tenir algunes de les freqüències de pas més llargues, entre 15 i 40 minuts en les línies 1 i 3 (la línia 5 té una freqüència de menys de 10 minuts) segons el tram horari seleccionat. Li segueix els passos el metro de Palma de Mallorca, ja que els seus viatgers han d’esperar entre 15 i 30 minuts, segons que sigui dia laborable o dissabte, entre un servei i un altre. Per contra, les millors freqüències de pas es van observar a Madrid (2-4 minuts) i Barcelona, on cada 3 minuts arriba un metro a l’estació, excepte en el cas de dues línies (6 i 8) on es van cronometrar fins a 10-15 minuts d’espera. Finalment, els serveis de metro de Bilbao i Sevilla tenen la mateixa freqüència de pas dels seus vagons (entre 5 i 7 minuts en ambdues ciutats).
La mateixa puntualitat que es va registrar en la majoria de les línies de metro es repeteix en el cas dels tramvies espanyols excepte en un dels tres trams horaris de les línies 2 de Madrid, 4 de València i 6 de Barcelona, amb retards de 4,5 i 10 minuts respectivament. Els temps d’espera més llargs es van observar en els serveis de tramvia de Vélez-Málaga (amb freqüències de pas de fins a 40 minuts) i Alacant (entre 20 i 30 minuts transcorrien fins que el servei següent arribava a la parada). Per contra, el temps d’espera de la resta de tramvies analitzats és inferior: Sevilla (7 minuts), Madrid i Tenerife (de 6 a 10 minuts), Bilbao (10 minuts), Vitòria (entre 7 minuts al centre de la ciutat i 15 als barris perifèrics), Barcelona (entre 5 i 15 minuts) i, finalment, València (amb esperes entre 10 minuts i un quart d’hora).
Un univers de tarifes i taulas comparativas
La diversitat de les tarifes i els tipus de targetes i abonaments dels metros i els tramvies fa molt difícil establir comparacions entre ciutats. Així i tot, el bitllet senzill i l’abonament de 10 viatges són els dos títols de transport que es repeteixen en una ciutat i una altra. Quant es pot estalviar un usuari comprant un tipus de bitllet o un altre? Per saber-ho, EROSKI CONSUMER ha pres com a referència el preu més econòmic de tots dos tipus de bitllets en el metro i el tramvia de cada ciutat.
En el cas del metro, els estalvis més grans entre tots dos tipus de títols de transport es van trobar a València (un 53%) i a Barcelona (un 43%), mentre que a Bilbao la proporció disminueix fins a un 29%. On el consumidor amb prou feines nota un canvi en la seva butxaca és a Madrid, amb només un 10% d’estalvi. Sevilla i Palma de Mallorca no disposen d’un abonament de 10 viatges.
Pel que fa al tramvia, l’usuari de València, Sevilla, Barcelona i Alacant notarà les diferències més grans en tots dos tipus de bitllet (senzill i abonament de 10 viatges): entre un 53% i un 41% d’estalvi. Cal tenir en compte que a les capitals valenciana i catalana els preus del tramvia són els mateixos que en el metro. Després, es troben Vélez-Málaga i Parla, on s’han trobat diferències d’entre un 20% i un 36%, respectivament. De nou, el lloc en què amb prou feines no hi ha canvis entre l’abonament de 10 viatges i el bitllet senzill és a Madrid, solament un 10% (les tarifes són les mateixes per als metros lleugers que per al metro).
- Metro: El servei de metro de la capital destaca de forma més que positiva (“molt bé”) en gairebé tots els capítols analitzats (informació i serveis, seguretat i netedat de les instal.lacions); en canvi, l’accessibilitat és millorable (“acceptable”). Dues de les seves línies de metro no disposen d’un dispositiu (acústic i lluminós) que avisi de l’obertura i el tancament de portes del vagó i, a més, falta paviment d’una textura diferent en la meitat de les parades.
- Tramvia: En la visita al tramvia madrileny el més destacat correspon a la informació i els serveis facilitats al viatger, mentre que l’accessibilitat és l’apartat pitjor valorat pels tècnics de la revista (per exemple, prop de la meitat de les línies de tramvia visitades no resulta del tot accessible, ja que l’espai interior dels vagons no és prou ample per a una persona en cadira de rodes).
- Metro: La cara negativa del servei de metro de la ciutat comtal es troba en el capítol de seguretat: i és que en pràcticament la majoria de les estacions de metro visitades a la ciutat comtal, l’espai entre l’andana i el vagó és tan ampli que resulta perillós si una persona hi fica accidentalment el peu o hi queda ancorada una cadira de rodes. Amb tot, destaca de forma més que positiva pel que fa a la netedat de les instal.lacions.
- Tramvia: Els capítols més ben valorats després de la visita al tramvia de Barcelona corresponen a la netedat de les instal.lacions i a la informació que es facilita als usuaris. Com a exemple: als vagons s’informa visualment i acústicament de les possibles connexions de cada parada i el mobiliari urbà està en un estat de manteniment correcte. En canvi, l’accessibilitat d’aquest mitjà de transport no aconsegueix més que una nota d'”acceptable”.
- Metro: Els tècnics d’EROSKI CONSUMER han valorat de forma molt positiva el suburbà de la capital biscaïna. Així, tots els capítols analitzats (informació i serveis a l’usuari, netedat de les instal.lacions, accessibilitat i seguretat) comparteixen una nota de “molt bé”.
- Tramvia: La part més negativa de la visita feta al tramvia de Bilbao correspon a la netedat de les instal.lacions, concretament en el cas de les parades on es van observar restes de burilles de cigars i papers en abundància. La resta d’apartats analitzats (informació i serveis, accessibilitat i seguretat) aconsegueixen una valoració més que satisfactòria.
- Metro: La cara negativa del metro de la capital sevillana es reflecteix en la informació i els serveis disponibles per als usuaris, encara que no baixa d’un “bé”. D’altra banda, es va comprovar, de forma més que positiva, que aquest servei de transport és accessible, segur i que es trobava en bon estat de manteniment.
- Tramvia: La informació que es facilita als usuaris del tramvia de Sevilla resulta insuficient (no hi ha un plànol de la xarxa de tramvia ni s’informa de l’horari de funcionament dins dels vagons). Per contra, no es va trobar pràcticament cap manca quant a la seguretat i la netedat de les instal.lacions.
- Metro: L’apartat més positiu es refereix a la informació que es facilita a l’usuari (als vagons no falten cartells amb la xarxa de metro, l’horari de funcionament, les tarifes o com actuar en cas d’emergència). En canvi, el capítol de seguretat es revela com el més negatiu de la visita feta per EROSKI CONSUMER; ho demostra que en la meitat de les estacions no es van observar llums d’emergència en totes les dependències.
- Tramvia: La informació a l’usuari, igual com passa en l’anàlisi del metro de la capital valenciana, coincideix com l’apartat més ben valorat; per contra, la resta de capítols analitzats no aconsegueixen més que un “acceptable”. N’hi ha prou amb alguns exemples d’aquestes manques: en la meitat dels vagons estudiats, la climatització no era l’adequada; no es van observar càmeres de seguretat en cap parada i tampoc no es van trobar botons d’obertura de portes en relleu.
- Metro: L’accessibilitat i la netedat del metro de Palma de Mallorca destaca de forma més que positiva; en canvi, les manques són destacables en el cas de la informació i els serveis que s’ofereix als viatgers (per exemple, en cap dels vagons de metro analitzats a la capital mallorquina no es va observar cap informació sobre tarifes, horari de funcionament del suburbà, freqüència de pas de cada comboi, com actuar en cas d’emergència o possibles sancions en cas de no haver pagat el bitllet corresponent).
Tramvia: L’apartat valorat més malament del tramvia de Vitòria correspon a la netedat de les parades. En canvi, la nota més positiva recau en la informació i els serveis oferts als usuaris, així com l’accessibilitat del tramvia.
Tramvia: La valoració de tots els apartats estudiats en el cas del tramvia alacantí és més que positiva. Ara bé, no ocorre el mateix en el cas de l’accessibilitat d’aquest mitjà de transport (la nota es manté entre l'”acceptable-bé”). Com a mostra d’aquesta baixa valoració, en dues de les sis parades visitades no hi havia paviment diferent per a les persones invidents.
Tramvia: Tots els capítols analitzats per la revista EROSKI CONSUMER obtenen una valoració correcta (“bé”), nota que empitjora una vegada comprovades les mesures d’accessibilitat habilitades en el servei de tramvia de la ciutat canària. I és que no es va observar, en cap vagó, que hi hagués habilitat un botó perquè el conductor sàpiga que en aquest moment viatja una persona discapacitada.
Tramvia: La valoració del tramvia de la localitat malaguenya es reparteix a parts iguals entre el més positiu (seguretat i netedat de les instal.lacions) i el més negatiu, que és la informació a l’usuari i l’accessibilitat. En aquests últims casos destaca, per exemple, el fet que no hi hagi informació de tarifes o de freqüències de pas a les parades i que no s’hagi observat cap botó d’obertura de portes en relleu.
Tramvia: Els aspectes més positius en el cas del tramvia de Parla són la informació que es facilita als usuaris i la netedat de les instal.lacions; al contrari que l’accessibilitat, que ostenta la valoració més negativa de l’anàlisi.