EM DONES LA PAGA, SI US PLAU?
Moltes vegades la paga és el primer contacte que tenen els menors de la casa amb l’economia. Un primer pas per a aprendre a gestionar-se i a familiaritzar-se amb l’estalvi. Però és realment necessària? Quin és l’import ideal? Els espanyols estem entre els progenitors europeus que donem més diners als fills de 5 i 15 anys per a les seves despeses: més de 1.700 milions d’euros a l’any, només per darrere dels italians i dels francesos.
Les dades impressionen. Les dona l’agència de comunicació i màrqueting infantil i adolescent The Modern Kids (TMKF) en el seu informe La infància a Espanya, a partir d’una paga de 7,5 euros a la setmana. Però aquesta quantia balla segons els estudis i l’edat. En l’enquesta Financial Empowerment in the Digital Age 2014, feta pel Grup ING, destaca que el 41 % dels nens espanyols de 5 i 15 anys rep de 5 a 10 euros de paga a la setmana, una quantitat que arriba a augmentar fins als més de 50 que percep un 13,8 % dels majors de 15 anys. I el sondeig de la Fundació Júnior Achievement Espanya i MetLife per al seu estudi Educació financera: què hem de saber? la xifra en 25 euros setmanals per als adolescents a partir dels 11 anys, i en 12 per als menors d’aquesta edat.
Independentment de la xifra, no tots els pares la donen. “Mai no hem estat de paga”, reconeix Ana Cía, qui fins aquest any era la presidenta de l’Associació de Famílies Nombroses de Navarra. Amb sis fills i un sol sou ho veien complicat. I com ella, la meitat dels progenitors amb fills a Primària i al voltant del 38 % dels de Secundària, segons l’últim estudi esmentat.
Molts pares la consideren una despesa més, cosa de la qual discrepa, però, Juana León, la fundadora i directora d’Aprender Cuenta, un projecte d’educació financera per a nens de 5 a 16 anys: “No es tracta de donar diners a un nen sense més, ni tampoc d’una despesa extra per a les famílies, sinó de transferir certes despeses que ara assumeixen els pares i que, quan donen la paga, la passen a assumir els fills”, comenta.
Perquè donar la paga hauria de tenir, sobretot, una finalitat educativa. “El que importa no és estar a favor o no de donar-la, sinó d’ensenyar als nostres fills el valor dels diners. Hem de fer-los veure que no poden tenir tot el que volen. No podem ser consumistes irreflexius que compren i gasten sense límit”, resumeix Alberto Carretero, psicòleg infantil-juvenil del centre de psicologia i psiquiatria IMQ Amsa, de Bilbao.
Segons els experts, és convenient que s’acostumin a esforçar-se per a aconseguir el que volen, i que siguin una conseqüència de la seva conducta, esforç, responsabilitat i compliment de les normes. Amb la paga aprenen a controlar quantitats reals que els poden ajudar a identificar el valor material de les coses, aprenen a controlar les despeses, a administrar la seva petita economia…
I no seran més consumistes? “Hi ha molts altres condicionants. Ha d’ajudar-los a valorar més el que tenen, a conèixer que tot el que els comprem suposa un esforç i, en un futur, a estalviar i gestionar millor les seves despeses”, sosté. Sense aquest objectiu educatiu, avancem poc. De fet, els nostres fills suspenen en finances. L’últim informe PISA de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) posa de manifest que un de cada quatre nens de 15 anys no és capaç de prendre decisions sobre la despesa financera ni de resoldre assumptes senzills d’economia com és entendre una factura.
L’educació financera comença a introduir-se a les aules. De fet, des de 2014 forma part del temari dels estudiants de Primària per mitjà de l’assignatura de Ciències Socials i, a 4t d’ESO, dins de l’optativa d’Economia. Però a casa? Donar-los la paga pot servir per a iniciar-los des de petits en aquesta matèria. Com ho hem de fer?
- La millor edat per a començar. Per a Juana León, els pares podrien començar “simbòlicament” amb 5-6 anys, mentre que ja és “necessari” amb 9. Carretero abaixa l’edat a 8, quan els nens ja es poden ajudar del coneixement matemàtic (sumar i restar) que aprenen a l’escola.
- La freqüència. La idònia és setmanal. “Als petits, els és molt més fàcil controlar quantitats inferior en diverses vegades que una gran quantitat alhora. I, per descomptat, correríem el risc que s’ho gastessin tot la primera setmana”, apunta l’experta financera.
- Si els diners s’esgoten. Deixar-n’hi és una solució, però cal posar-ho per escrit, fixar un termini de devolució i assegurar-nos de cobrar-los.
- Un consell per a estalviar. Un cop determinada la quantia de la paga i les despeses que cobrirà, caldria aconseguir dues guardioles transparents: una per als seus objectius d’estalvi, i l’altra, per a les despeses. Per això els hem de donar una mica més de diners per a poder estalviar. Els més petits han de tenir l’objectiu d’estalvi clar, a la vista, perquè no s’oblidin i que estiguin motivats. A més, és recomanable que es proposin aconseguir aquesta meta en un espai de temps breu, no d’aquí a un any. “Han de gaudir de la seva recompensa aviat, perquè vegin l’estalvi com un fet engrescador i positiu”, assenyala León.
- Per regals de familiars o amics: 79 %
- Compensació per les feines de casa: 36 %
- Assignació mensual: 32 %
- Tasques ocasionals (jardineria o cangur): 25 %
- Treballs a les vacances o a temps parcial: 23 %
- Venda d’articles: 23 %
- Treball a l’empresa familiar: 17 %
Font: Informe PISA 2015. Competència financera. Dades recollides després d’una prova feta a 37.205 estudiants espanyols de 15 anys. Els percentatges no sumen 100 perquè els menors podien seleccionar diverses opcions.
L'EXPERTA
És una eina educativa molt positiva. Per a molts nens suposa la primera experiència que tenen amb la independència financera. I perquè aprenguin la importància de gestionar bé els seus diners i ser responsables, necessiten tenir una experiència real. Ensenyaries al teu fill a anar en bicicleta sense bicicleta?
Han de saber que els diners són limitats, que en disposen d’una quantitat per a gastar i que no es poden comprar tot el que vulguin, que han de triar. Al final, l’hàbit d’administrar adequadament els diners és més important que la quantitat que es tingui i, moltes vegades, marca la diferència entre tenir problemes econòmics o no. Però també aprenen que, a banda de gastar, hi ha altres comportaments econòmics: compartir, estalviar…
No. L’objectiu ha de ser educatiu. Han de prendre consciència del valor dels diners, del treball… i assumir petites responsabilitats. Però la gran majoria dels pares donen als seus fills diners sense més ni més, i això és bastant pitjor. Els allunya de la realitat: en un futur en tindran una quantitat limitada i necessitaran saber què n’han de fer.
És important i bo que s’inclogui, però ha de quedar a criteri dels pares; cada família és un món. Com més despeses es posin a un nen (i despeses que li toquin bé la fibra), millor, perquè es tracta que aprengui a administrar-se i a valorar el que té i l’esforç que cal posar per a aconseguir-ho. Així, pot posar els seus límits i veure fins on pot gastar i fins on no.
No crec que calgui fer-la servir ni per a castigar ni per a premiar, ni a canvi dels rendiments a l’escola, ni per a obligar-los a col·laborar amb certes responsabilitats que tenen a casa, com ara recollir les joguines. Una cosa són les obligacions que tenen pel fet de ser membres de la família, i una altra, les feines extra per les quals se’ls pot pagar. Si els dones la paga per les seves obligacions, potser els teus fills només estaran disposats a fer-les quan rebin diners a canvi, i això també és contraproduent.
El més fàcil és incloure’ls en les nostres decisions financeres quotidianes. Diàriament ens senten a parlar de diners quan anem al caixer, de compres, amb una factura, quan fem el pressupost d’un viatge… No els hem d’excloure d’aquests temes; els n’hem de parlar amb naturalitat. I, sobretot, cal donar exemple.
Les famílies som el patró financer dels nens. Els pares donem educació financera cada dia i molts no en són conscients. No se t’acudiria dir-los que mengin sa mentre tens un brioix a la mà; en educació financera passa el mateix: als nens, els diem que facin una cosa i nosaltres fem el contrari. Per això és important incloure’ls en les coses quotidianes. També, no donar-los tot el que demanin, sense més ni més. És important explicar-los el paper que té la publicitat i ajudar-los a ser consumidors responsables.
Com recorda el psicòleg Alberto Carretero, “cada família haurà d’establir la quantitat econòmica i la periodicitat, tenint en compte tant les circumstàncies personals dels fills com les possibilitats econòmiques familiars”.
Els experts recomanen que pots estimar una paga setmanal segons les despeses reals del teu fill i que ara afrontes tu. Fes una llista de totes les despeses i decideix de quines s’ha de responsabilitzar a partir d’aquest moment, segons l’edat i la maduresa: llaminadures, còmics, joguines, videojocs, DVD, gelats, entrades de cinema, llibres, mòbil, roba, l’abonament de transport…
La quantia ha de cobrir aquestes despeses i una mica més per a estalviar, i actualitzar-la cada any per a compensar l’increment del cost de la vida. Els experts aconsellen començar amb poquets diners i després apujar la quantitat perquè guanyi confiança i es responsabilitzi de més despeses.