Tàpers: funcionals si es cuiden
El tàper de plàstic és l’envàs omnipresent de les cuines domèstiques. El seu ús generalitzat, tant per a emmagatzemar aliments com per a transportar-los, obliga a mantenir-lo sempre net i segur. Si això no està garantit, la funció per la qual està dissenyat es perd: no pot protegir els aliments de la deterioració química i física ni de la contaminació per microorganismes i d’altres contaminants.
Tot i que són molt pràctics i eficaços, l’ús d’aquest tipus d’envasos de plàstic planteja alguns dubtes, per exemple si poden emmagatzemar qualsevol tipus d’aliment, si es poden ficar al microones o quan s’han de reemplaçar per altres de nous. Una de les prioritats en aquest últim aspecte és cuidar el material i la seva composició per a conèixer-ne les limitacions i els riscos potencials.
El plàstic, en condicions normals d’ús i seguint les indicacions del fabricant, no transfereix els seus components als aliments en quantitats que suposin un risc per a la salut humana o que modifiquin la composició o les propietats organolèptiques dels aliments. Els envasos de plàstic estan regulats a la Unió Europea pel Reglament 10/2011, que estableix les substàncies que es poden fer servir per a fabricar-los: monòmers o substàncies de partida; additius (excepte colorants); auxiliars per a la producció (excepte dissolvents); i macromolècules obtingudes per fermentació microbiana.
Fer servir bé el tàper de plàstic és una garantia de seguretat. Però per a això cal considerar certs aspectes. El primer, i el més important, és comprovar que són aptes per a l’ús alimentari (el recipient porta imprès a la base el símbol d’una forquilla i una copa).
També s’ha de tenir en compte que molts dels problemes amb els envasos de plàstic són per un ús inadequat del producte. I, en aquest sentit, un dels dubtes que es plantegen és saber quan és el moment adequat de reemplaçar-lo. Per a saber-ho, s’ha de posar atenció a alguns aspectes com els que s’enumeren a continuació:
- Si té talls o qualsevol altra imperfecció que pugui suposar un risc per als aliments. Això indicaria que ha esgotat la durabilitat, tal com reconeix AINIA, Centre Tecnològic.
- Si té taques o restes d’aliments que no es poden eliminar, ni tan sols deixant-lo en remull en aigua calenta i una mica de sabó.
- Si s’han fet servir productes abrasius per a netejar-lo que l’hagin pogut danyar.
Un altre dels dubtes sobre l’ús d’envasos de plàstic és la possible migració de substàncies químiques a l’aliment. Aquest procés està influenciat per paràmetres com la naturalesa de l’aliment, el temps de contacte o la temperatura a la qual se sotmet. En una recerca elaborada per l’Agència Nacional de Seguretat Sanitària de l’Alimentació, Medi ambient i Salut Ocupacional francesa (ANSES), els experts admetien que no hi ha risc si se segueixen les instruccions dels fabricants a l’hora d’escalfar-hi els aliments (potència i temps de cocció). Segons els especialistes, en el cas que no hi hagi instruccions específiques de com escalfar el menjar, el que s’aconsella és aplicar més temps d’escalfament, però de baixa potència.
Un altre estudi fet per experts de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) revela que molts envasos no resisteixen la temperatura que agafa el menjar durant la seva cocció al microones i es desestabilitzen, s’alteren o es fonen parcialment. I és en aquests casos quan es pot produir la migració dels components de l’envàs a l’aliment (plastificants, oligòmers del plàstic, etc.).
Els envasos han de portar una llegenda, normalment a la base o a la tapa, amb alguns logotips que indiquin si són aptes per a menjar, si es poden posar al rentaplats, al microones o si en permeten la congelació. Si no porten algun d’aquests símbols, és que no es poden fer servir per a aquesta finalitat.
Les ampolles d’aigua de plàstic també generen alguns dubtes sobre si és recomanable o no omplir-les diverses vegades o si és perillós emmagatzemar-les al sol durant hores. No és aconsellable omplir l’ampolla amb aigua cada vegada que es buida, ni tampoc deixar-la al sol durant hores. S’han de modificar i millorar les condicions de manipulació i d’higiene.
L’Institut de Ciències de l’Alimentació i l’Agricultura de la Universitat de Florida (EUA) adverteix que deixar una ampolla de plàstic amb aigua al sol, exposada a altes temperatures durant hores, pot ser contraproduent per a la salut. El motiu és que la temperatura activa certs components del material, sobretot si el plàstic és bisfenol A (BPA); l’ampolla pot alliberar i dipositar al líquid antimoni en dosis no desitjades. A més, la radiació ultraviolada augmenta la transferència de plàstics cap a l’aigua. També la calor excessiva fa que s’incrementi aquest risc.