Compres en línia sense estafes?

Aplicar el sentit comú i conèixer les normes bàsiques de ciberseguretat evita caure en mans d'estafadors quan adquirim qualsevol tipus de producte per Internet
1 Desembre de 2017
Img economia domestica 2 listado

Compres en línia sense estafes?

/imgs/20171201/estafa.jpg

Estalvi i comoditat. Aquestes dues virtuts d’Internet són les que mouen milions d’espanyols a comprar a través de la xarxa, una pràctica que augmenta cada any. Desafiant la crisi, des de 2008, al nostre país s’han triplicat les vendes en línia i, avui dia, el 70% dels internautes compra per Internet. A més, el creixement de la facturació del comerç electrònic el 2016 va ser a Espanya d’un 23,3% en relació amb el 2015, segons l’últim informe del Consell Econòmic i Social (CES). I és que resulta molt senzill adquirir en línia. N’hi ha prou de tenir un ordinador, una tauleta o un mòbil per a aconseguir el que vulguem.

Però la compra en línia també té un factor negatiu amb què s’ha de bregar constantment: les estafes d’Internet. No obstant això, hi ha mesures per a contrarestar-les. A continuació, oferim algunes pistes per a sentir-se més protegit quan comprem en línia:

Primera pista. Alerta amb les gangues per Internet. Pot ser una estafa

Si a la xarxa es troba un article molt rebaixat de preu, el primer que cal fer és desconfiar. Es donen exemples molt clars d’aquests enganys a les reserves de vacances, on sovint les gangues oculten càrrecs addicionals amb els quals no es comptava al principi (impostos, càrrecs extres per equipatge, etc.).

A més, cal tenir en compte que a Internet també hi ha falsificacions. Per a evitar la compra d’articles falsificats, és aconsellable tenir una precaució especial a l’hora de trobar gangues i no adquirir-les sense recollir tota la informació sobre la pàgina web on es ven el producte o sobre el seu subministrador.

Segona pista. El que és barat surt car: fixar-se en les despeses i els terminis d’enviament

En general, els preus de llibres, música o roba són més baixos a Internet. Però cal tenir en compte algunes apreciacions. Per exemple, un títol literari que costi 12 euros en lloc de 15 sembla que està a molt bon preu. Però la sorpresa quan anem a comprar-lo és que els enviaments només són gratuïts si superen els 19 euros. Si no, l’exemplar pot ser més costós. En altres casos, com compres a l’estranger, les despeses d’enviament i les duanes excedeixen molt l’import de l’article.

També és important tenir en compte els terminis de lliurament. De vegades, l’article està a bon preu, però el lliurament triga. Aquesta és una variable que s’ha de considerar, sobretot si s’adquireix alguna cosa que es necessita per a una data concreta.

Tercera pista. Fer servir programes i navegadors complets i actualitzats

El primer pas per a comprar amb seguretat és tenir l’antivirus i el navegador actualitzats. Encara que fins i tot els antivirus gratuïts fan aquesta funció protectora, els més fiables són els que inclouen un complement de navegador per a poder verificar la fiabilitat dels enllaços en els motors de cerca, xats i xarxes socials. Entre els navegadors més segurs per a comprar per Internet hi ha Firefox i Google Chrome.

Quarta pista. Pagar per mitjà de plataformes o en pàgines segures

/imgs/20171201/tienda-online.jpg

Pagar per Internet és segur, sobretot si es fa a través de plataformes com PayPal, que eviten haver d’introduir les dades bancàries cada vegada que es fa servir. A més, disposen de sistemes antifrau. Si es vol, també es pot fer servir la targeta de crèdit per a fer els abonaments; això no és un risc en si, però només si el lloc de compres és fiable.

La serietat del venedor es pot verificar, en primer lloc, tenint en compte les dades que sol·licita. No és fiable si, a més del que es necessita per a completar la compra (número de targeta, data de venciment, adreça o número de telèfon), pretenen obtenir més informació, com el número de compte.

Per a saber si la pàgina web és segura, l’usuari s’ha d’asssegurar que a la barra d’adreces del navegador la URL és la correcta i fa servir un protocol que permet pagaments segurs: les web segures comencen amb https:// (i no amb http://) i a la part inferior dreta de la pantalla apareix un cadenat tancat.

Cinquena pista. Triar botigues i marques en línia conegudes

No sempre és senzill saber si una botiga és real i no una web clonada. És important fixar-se en referències com la inclusió d’un número de telèfon fix i una adreça on es pugui contactar en cas que hi hagi un problema.

A més, per a evitar entrar en pàgines no segures, no s’han d’obrir mai els enllaços que es reben per correu que portin a una botiga en línia. El millor és escriure personalment l’adreça web del lloc que s’està buscant, ja que en cas contrari es pot ser víctima del phishing (recepció de correus electrònics no sol·licitats que remeten els usuaris a llocs fraudulents amb l’aparença de llocs de confiança), l’objecte de la qual és robar dades bancàries que després s’utilitzaran per a fer compres.

Així mateix, per a evitar estafes, convé fer les adquisicions en botigues ja conegudes, que solen ser segures i fiables pel que fa al servei, la garantia i l’enviament dels articles.