Nens i begudes energètiques: un accés perillós
Les anomenades “begudes energètiques” tenen com a element comú les dosis elevades de cafeïna. Moltes d’aquestes begudes contenen una quantitat equivalent a tres tasses de cafè, xifra que representa una bomba estimulant tant en adults com en nens, molt més sensibles als seus efectes pel seu pes corporal més baix.
L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), en un treball de 2011, va assenyalar que els fabricants no podien al·legar que les begudes “energètiques” proporcionessin energia o milloressin el rendiment intel·lectual. A més d’altes dosis de cafeïna i sucre (en algunes el sucre ha estat substituït per edulcorants sintètics com la sucralosa o l’acesulfam), moltes porten barreges de substàncies com ginseng, guaranà, ginkgo biloba, carnitina, àcid màlic, taurina, glucoronolactona, niacina, vitamina B6, vitamina B12, citrat de sodi, benzoat potàssic, àcid pantotènic, àcid fosfòric, inositol, extracte de cafè verd, etc.
El problema, a banda de la presència de cafeïna en dosis altes, es troba en el fet que no es pot conèixer la seguretat a llarg termini de tots aquests còctels de substàncies ingerides amb tanta freqüència, com ocorre de manera habitual.
La mateixa indústria alimentària ha denominat i ha descrit aquests productes. Des de la seva irrupció al mercat, les ha anomenat “begudes energètiques”, un nom que suggereix força, vitalitat i augment del rendiment físic i mental en els qui les prenen. Però seria més convenient fer servir la denominació “begudes excitants”. D’aquesta manera, la població tindria clar que no tenen -ni de bon tros- un perfil que afavoreixi la salut corporal. Per contra, el seu consum s’ha associat a problemes com els següents:
- Trastorns del ritme cardíac (taquicàrdia, arrítmies, palpitacions…) amb resultat de mort en alguns casos.
- Alteracions nervioses: ansietat, insomni, irritabilitat, psicosi, agressivitat, tendència a conductes de risc, autoestima baixa, mala qualitat del son… Tot això pot redundar en un baix rendiment escolar i acadèmic.
- Efectes sobre el sistema endocrí: increment del risc de diabetis, sobrepès i obesitat, per les altes dosis de sucre que moltes d’elles contenen (això implica també un augment de càries i suposa intervencions costoses al dentista).
- Altres símptomes freqüents: mal de pit, vòmits, convulsions, hipertensió, empitjorament d’un asma preexistent…
- Interaccions amb medicaments que s’estiguin prenent per qualsevol patologia aguda o crònica.
Si el consum d’aquestes begudes s’associa a la ingesta d’alcohol, fet bastant habitual en adolescents i joves, el perill de desenvolupar símptomes i malalties com els que s’esmenten més amunt creix de manera notòria. La raó és que l’alcohol emmascara la sensació de fatiga. Això indueix la persona que barreja els dos tipus de begudes a seguir realitzant conductes de risc, alhora que disminueix la capacitat de reacció per falta de coordinació motora. A més, és possible arribar a un estat d’embriaguesa o intoxicació etílica amb més rapidesa.
Tot això, malgrat que és important, es justifica moltes vegades apel·lant a la llibertat individual si qui les beu està ben informat del perjudici que causa el seu consum i és una persona adulta.
El problema sorgeix quan les prenen els nens. El 2013, les estadístiques ja deien que un 18% de nens menors de 10 anys i un 68% d’entre 10 i 18 anys en beu de manera habitual. Encara més, aquest últim grup d’edat és el que més consumeix aquestes begudes, superant amb escreix (més del doble) el grup d’adults, on la xifra vorejaria el 30%.
Encara que han passat quatre anys, no hi ha cap possibilitat que aquestes xifres hagin baixat. Entre les raons principals es troba la passivitat de l’Administració a l’hora de regular l’accés que té la infància a aquest tipus de productes, a més de no instar a etiquetar amb un logotip gran i clar que avisi que la seva ingesta és desaconsellada en menors de 18 anys, en embarassades, en mares lactants i en persones sensibles a la cafeïna.
El truc que fan servir molts fabricants és posar la paraula “nen” en l’advertiment obligatori. D’aquesta manera compleixen la legislació, ja que “nen” és tot ésser humà menor de 18 anys, segons la Convenció sobre els Drets del Nen (2/9/1990), l’Organització Mundial de la Salut i la majoria de les normes jurídiques internacionals. No obstant això, en el llenguatge comú el que tothom entén és que la paraula “nen” només arriba fins als 10-12 anys, amb la qual cosa es dona a entendre que pot ser acceptable el consum per sobre d’aquesta edat. Precisament, en l’estudi de l’EFSA, fan la divisió per edats d’acord amb la realitat social i no amb la legalitat del concepte “nen” com a menor de 18 anys.
També s’ha de considerar la facilitat d’accés en qualsevol comerç on, a més, s’ofereixen dolços, galetes, llaminadures diverses i altres begudes ensucrades o edulcorades; uns establiments on els petits adquireixen aquestes begudes estimulants sense cap problema legal.
Així mateix, algunes marques regalen objectes que es poden anar col·leccionant comprant més envasos en el futur. La publicitat de totes aquestes begudes ha aconseguit, mitjançant el patrocini d’esdeveniments esportius i musicals i el regal d’envasos en centres educatius -entre altres inversions multimilionàries-, que els nens i els adolescents les vegin amb una aura de begudes cool o guai, desitjables per a consumir i capaces de proporcionar prestigi entre els companys. En un informe elaborat als EUA el 2015, gairebé un 50% dels anuncis de begudes excitants en televisió s’emeten en canals de consum infantil-juvenil.
La responsabilitat, per tant, s’ha de repartir entre la indústria alimentària, la permissivitat d’una Administració que no en limita l’accés a nens i adolescents, la manca de control sobre el que compren o consumeixen els fills en algunes famílies i els pocs escrúpols dels venedors que faciliten begudes estimulants a menors de 18 anys.