De totes les coses que afecten la salut dels nens, quines són les que més preocupen els pares?
Depèn de l’edat que tinguin els nens. Els pares amb nadons que acaben de néixer s’angoixen davant la possibilitat que li passi res: la respiració, els sorollets, l’alimentació, les cures bàsiques… A mesura que van creixent, les infeccions ocupen bona part de les seves preocupacions i des dels 3-4 anys endavant, el comportament, els límits, les enrabiades i intentar fer les coses bé.
Té un blog amb molt d’èxit, milers de seguidors, dos llibres publicats… En quin moment va decidir anar més enllà de la consulta per dedicar-se també a la divulgació?
Vaig començar per casualitat, animada per una amiga aficionada als blogs que em va dir un dia a casa seva prenent cafè: “Lucía, per què no n’obres un? Tan bé que escrius i comuniques, faries molt de bé a les mares i als pares que et llegeixin”. I jo, que m’apunto a un bombardeig, em vaig dir: “i per què no?”. La setmana següent ja estava escrivint la primera entrada. La sorpresa va ser majúscula quan als pocs mesos superava el milió de visites, em cridaven de tots els mitjans de comunicació i rebia correus electrònics de mig món. Vaig descobrir una nova professió i, a més, vaig comprovar que realment m’apassiona, m’estimula i això m’anima cada dia a fer-ho una mica millor.
Quin d’aquests canals o àmbits resulta més efectiu per a informar i educar en salut?
Sens dubte, el mitjà que té més impacte és la televisió. Encara que, en el meu cas, el blog, amb els més d’11 milions de visites que porto en una mica menys de 3 anys, ha estat un altaveu increïble, una oportunitat única per a transmetre informació fiable i independent i, al mateix temps, resoldre dubtes als milers de persones que el llegeixen. Publicar els llibres Lo mejor de nuestras vidas i Eres una madre maravillosa m’ha acostat moltíssim als lectors: he fet un pas més cap a ells i ells cap a mi. L’acollida ha estat fantàstica i les cartes que rebo dels lectors són realment commovedores. Estic en un moment molt dolç de la meva professió. Em sento molt afortunada i agraïda.
Les consultes clàssiques dels pediatres s’han quedat petites en temps d’Internet i xarxes socials?
No, no ho veig així. Els pacients llegeixen molt, cert, i s’informen i consulten diferents fonts, però al final sí que hi ha una relació bona i sòlida entre el metge i el pacient. A qui de debò fan cas i amb qui es queden tranquils és amb el seu metge, com ha de ser.
En l’actualitat, molts adults consulten els seus problemes de salut en fòrums i pàgines web abans d’anar al metge. Això ocorre també en pediatria? Els pediatres competeixen amb Google?
No competim. Els pacients consulten Google? És clar que sí. També ho faig jo amb temes que desconec o dels quals m’agradaria saber més. Es tracta de posar tota la informació sobre la taula, una vegada a la consulta, i fins i tot assessorar els pacients sobre quines fonts són fiables i quines no. No podem pretendre que avui dia no busquin informació a Internet, tots ho fem.
Quines són les notícies falses principals que circulen en l’actualitat sobre salut infantil?
Vacunes, antibiòtics, alimentació… La gent ha d’entendre que llegir una cosa a la xarxa, sentir-ho a la ràdio o veure-ho a la televisió no la converteix en real. Els mitjans de comunicació han d’assumir aquesta gran responsabilitat que és parlar de ciència i de medicina. També tracto d’explicar als meus pacients que ni tan sols la saviesa popular ens acosta sempre a la realitat. Davant del dubte, han de consultar el metge.
Parlem de vacunes. D’on neix la por d’alguns pares davant de la vacunació dels fills?
Fonamentalment, de no saber i de la desinformació. L’excés d’informació sense cap filtre desinforma. Por del que senten o llegeixen. Por que els passi alguna cosa als fills per una decisió que prenen ells mateixos.
És un temor raonable?
La por és lliure. Raonable, en aquest cas, no. Les vacunes han suposat un dels avanços més grans de la medicina i el seu benefici és indiscutible. Les vacunes salven cada any entre dos i tres milions de vides. Podem tenir por de no disposar de les vacunes. Por que els nostres fills emmalalteixin d’una patologia per la qual no hi hagi ni vacuna ni tractament. Por que ressorgeixin malalties que fa anys que no veiem. Por d’epidèmies prevenibles. Por de la mort. Però por de les vacunes, no.
Quin paper exercim els mitjans de comunicació en aquest tema?
Un paper cada vegada més rellevant. Sou l’altaveu de milers de metges que treballem al peu del canó a les nostres consultes. La nostra veu arriba a 20-25 famílies en un matí, la vostra arriba a milions en tan sols uns minuts. És o no és tremenda la vostra responsabilitat?
Què li ha aportat ser dona i ser mare a l’hora d’exercir la seva professió?
No hi ha res millor per a entendre els teus pacients que caminar amb les seves mateixes sabates i trepitjar el seu mateix terra, i això és el que em va passar quan vaig tenir els meus fills i em vaig convertir en mare. Les mateixes pors, la mateixa angoixa, les mateixes alegries també. La maternitat i la paternitat són un sentiment universal, independentment de la professió que tinguem. Ser mare m’ajuda en la meva professió de pediatra perquè els entenc millor que abans, perquè sento com ells i perquè posar-me en el seu lloc no em costa gens d’esforç. Això facilita molt el meu dia a dia i enriqueix la forma de relacionar-me amb tots.
En el seu segon llibre, Eres una madre maravillosa, proposa un relat sense filtres del que suposa tenir un fill, inclosos els mals moments, les pors i els dubtes. S’idealitza la maternitat i la paternitat en els relats habituals?
Sí, sens dubte. Ara sembla que cada vegada menys, però així i tot hi ha moltes coses que cal desmitificar i moltes cartes que s’han de posar sobre la taula. El postpart, la por, el sentiment de culpa, la solitud, l’esgotament, els problemes de parella, l’alt nivell d’autoexigència… m’agrada parlar clar. Soc una dona molt optimista, amb molta força i que avança, avança sempre, però m’agrada que em parlin i que m’expliquin les coses amb la mateixa realitat i claredat amb què jo les explico i les sento. Sempre dic que he escrit els llibres que a mi m’hauria agradat llegir abans de ser mare.
Fa la sensació que sempre hi ha molta pressió sobre els pares; tothom aconsella, opina, critica… Això es trasllada a la consulta?
Sí. Els pares i les mares venen desbordats pel que senten dir, pel que han llegit, pel que els altres esperen d’ells, pel que se suposa que han de fer, pel que en realitat desitgen fer… Ja n’hi ha prou, no? Jo, quan venen amb aquest tipus de qüestions, els dic: “D’acord, i amb tot això tu què vols fer?”, i moltes mares es queden bloquejades. Ni tan sols s’havien parat a pensar què els demanava a elles el cos.
En el cas de les mares, específicament, les opinions i les crítiques arriben fins a una qüestió tan personal com la lactància. Com s’explica que una cosa tan natural generi tantíssima polèmica?
Segueixo sense entendre-ho, francament. Algú es fica a la teva cuina per veure què prepares de sopar a les nits? La gent fa cua al supermercat per criticar i assenyalar amb el dit el que portes al carret de la compra? Oi que no? Doncs si tu has decidit donar el pit al teu nadó fins a l’edat que sigui, qui és ningú per a entrar a casa teva, a la teva cuina, al teu llit i opinar? Viu i deixa viure. Hem d’aprendre a untar-nos de vaselina abans de sortir de casa perquè tots els comentaris i els judicis ens rellisquin i viure lliurement i feliç al costat dels nostres.
A propòsit de l’alimentació… A Espanya tenim unes xifres molt preocupants de sobrepès, obesitat, hipertensió i diabetis infantil. Com s’aborda aquest problema a peu de consulta?
Informació des del primer dia; des de la mateixa primera setmana de vida del nadó. Es comença promocionant la lactància materna i ajudant totes les mares que així ho han decidit, sense culpabilitzar mai aquelles que han optat per lactància artificial, per descomptat. Assessorament des de l’inici de les primeres farinetes, control del pes, de la talla i del desenvolupament del nen. Supervisar el que van afegint a la dieta a mesura que van creixent. Que si galetes, que si cereals de l’esmorzar, que si sucs, que si flams i iogurts multisabors i extraensucrats, que si refrescos… Posar l’accent en el consum de verdura i fruita fresca, en els llegums, en més peix que carn, en més carn d’aviram que carn vermella, a evitar carns processades com l’embotit, a animar-los a menjar aliments integrals com el pa o la pasta, a promocionar estils de vida saludable fent esport i a menjar tota la família el mateix i asseguts a taula.
És molt greu que els nostres nens tinguin en la infància malalties que són típicament d’adults? Quin és el futur d’aquests nens?
El futur, ja l’estem veient: nens de 12-13 anys amb malalties que abans es veien amb 40 o amb 50. Hipertensió arterial, obesitat mòrbida, diabetis mellitus… Això és el que volem per als nostres fills? No. Doncs a canviar-ho és a la nostra mà .
El tema dels deures i les activitats extraescolars és un altre punt de debat en aquests temps. Pressionem massa els nens? Ha detectat a la consulta nens amb estrès?
Sí. Estrès, ansietat, cefalees tensionals i fins i tot migranyes. Els nens ja passen prou hores a l’escola per sobrecarregar-los més amb activitats que a nosaltres ens agraden i a ells no. Les activitats que facin haurien de triar-les ells, que els resulti una diversió, una activitat lúdica i si a més és esportiva, encara millor. Els nens han de dormir les hores necessàries i han de tenir temps de relaxació i descans a casa al costat dels pares estirats al sofà, per què no? “Què fem ara?”, em pregunten de vegades els meus fills amb ganes de no parar un minut. I jo els dic: “Res, ara mateix no farem res. Ens estirarem al sofà tranquil·lets a parlar i a descansar”.