Trombosi, una malaltia comuna i perillosa
La trombosi és la formació de coàguls de sang potencialment mortals a les artèries (trombosi arterial) o a les venes (trombosis venosa). El problema és que, una vegada s’ha format el coàgul, aquest pot alentir o bloquejar el torrent sanguini normal o desprendre’s i traslladar-se a un òrgan. La trombosi no entén d’edat o d’ètnia, pot afectar qualsevol persona i la gravetat de la malaltia depèn de la importància del vas obstruït.
A escala mundial, una de cada quatre persones mor a causa d’afeccions provocades per la trombosi, segons dades publicades per la Societat Internacional de Trombosi i Hemostàsia (ISTH) amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Trombosi el 13 d’octubre passat.
Segons els experts, aquesta formació de coàguls de sang potencialment mortals a les artèries o a les venes és una afecció “sovint evitable” i la patologia subjacent d’un infart de miocardi, ictus tromboembòlic i tromboembòlia venosa (MTV), les tres malalties cardiovasculars principals causants de mort. L’objectiu per a l’any 2025 dels responsables d’aquest Dia Mundial és reduir en un 25% la mortalitat prematura per malaltia no contagiosa, un repte ja plantejat per l’Assemblea Mundial de la Salut.
A Espanya, s’estima que la incidència de malaltia tromboembòlica (trombosi a les cames i als braços més embòlia pulmonar) és d’1 cas per cada 1.000 habitants menors de 60 anys i de 3 a 5 casos per cada 1.000 habitants majors d’aquesta edat.
Una de les particularitats d’aquesta malaltia és que afecta més persones de les que es pugui pensar i que, per a diagnosticar-la, és molt important fixar-se en senyals com fatiga, nervis, lleuger dolor toràcic, suor, dificultat per a respirar o mal de cap; encara que no hi ha símptomes molt clars de la trombosi.
La trombosi és l’oclusió d’un vas sanguini per un trombe i pot ocórrer en venes, com les de les cames, o en artèries majors com les cerebrals o les coronàries. Encara que en molts dels casos no se’n coneixen els motius, hi ha certs factors de risc que poden desencadenar-la:
- Varices.
- Embaràs, puerperi i tractament hormonal amb estrògens.
- Cirurgia o traumatismes. En la cirurgia ortopèdica els factors de risc que influeixen són l’obesitat, el sedentarisme i la immobilització al llit. El primer símptoma és que les cames s’inflen i fan mal.
- Càncer.
- Repòs prolongat, de quatre dies o més; inactivitat (viatges llargs amb cotxe o amb avió); i immobilització amb fèrula o guix. Mantenir les cames doblegades, estar asseguts i sense caminar fa que la sang es quedi estancada.
- Predisposició genètica.
En una de cada dues persones amb MTV, la trombosi apareix després d’una cirurgia o després d’una immobilització. Per als experts, la millor mesura de prevenció en aquests casos és que la persona comenci a caminar al més aviat possible. En canvi, quan això no és suficient, els metges prescriuen anticoagulants. A les persones operades de cirurgia ortopèdica se’ls administra heparina per a prevenir els coàguls a les cames, unes hores abans o després de l’operació. Aquest tractament es manté amb una injecció diària fins que duri el risc (unes 4-5 setmanes després d’una cirurgia de pròtesi de maluc o de genoll, una fractura de maluc o després d’intervencions de tumors malignes de l’aparell digestiu o genitourinari).
En el cas que no sigui possible fer servir fàrmacs per a interferir amb la coagulació, a causa de malalties diverses o altres factors de risc, com ara patir una hemorràgia, s’opta per altres recursos com l’ús de mitges elàstiques o altres objectes similars destinats a “comprimir els panxells i accelerar el flux sanguini venós”. També es poden combinar els dos mètodes; és a dir, l’administració d’anticoagulants i de mètodes físics. De tota manera, les claus per a prevenir la trombosi són evitar el sedentarisme i l’obesitat.
El tractament principal de la trombosi és l’anticoagulant durant almenys tres mesos. El més probable és que el trombe no s’acabi d’eliminar per complet, sinó que es va reduint a poc a poc i la vena on s’ha format o l’artèria pulmonar on s’ha localitzat acabaran recuperant, en bona part, el flux habitual. Els medicaments anticoagulants fan la sang més líquida, i això permet que els trombes no creixin, sinó que s’endureixen, es fan més petits i acaben convertint-se en petites cicatrius.
L’altra cara dels anticoagulants és que poden provocar hemorràgies. La gran dificultat és aconseguir un equilibri entre controlar el trombe i aconseguir que es trenqui i evitar que hi hagi hemorràgies. Els metges aconsellen els pacients que reben anticoagulants que no practiquin certs tipus d’esports, com rugbi, futbol o esquí, perquè un cop, per petit que sigui, pot produir un hematoma que podria convertir-se en una hemorràgia greu. És important també prevenir talls.
L’administració d’anticoagulants a l’hospital es fa mitjançant injeccions d’heparina. A casa, les injeccions se substitueixen per pastilles.