Les tovalloletes humides no es llencen al vàter

Aquest tipus de residus provoquen despeses milionàries a Espanya perquè embussen els sistemes de sanejament
1 Desembre de 2017
Img medioambiente listado 838

Les tovalloletes humides no es llencen al vàter

/imgs/20171201/toallita-bebe.jpg

Els ciutadans fem servir cada vegada més tovalloletes humides d’higiene íntima, desmaquilladores, netejadores per a vidres, mobles, etc. El problema és que si les llencem al vàter es converteixen en monstres gegants. S’estima que les depuradores recullen a Espanya una mitjana de 10 quilos de tovalloletes humides per persona a l’any. A més, per a netejar i arreglar els trencaments i els embussos que produeixen, una ciutat d’un milió d’habitants gasta uns quatre milions d’euros anuals. I no és l’únic impacte que causen, ja que els problemes mediambientals són nombrosos.

Impacte ambiental

L’impacte de les tovalloletes humides creix “de manera exponencial”, tal com assegura Rakel Reyes, responsable de comunicació del grup d’indústries de medi ambient d’Euskadi Aclima, que afegeix que només en aquesta comunitat autònoma se’n van abocar més de 2.400 tones pels vàters el 2015. Fernando Morcillo, director general de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament, apunta que les estacions depuradores d’aigües residuals recullen al nostre país 10 quilos anuals de tovalloletes per persona, ja que es fan més grans pel camí perquè absorbeixen aigua i altres residus.

Les notícies sobre avaries que col·lapsen els sistemes de sanejament són cada vegada més nombroses. Dos exemples recents: al final de setembre, una massa de tovalloletes humides i altres deixalles de la mida de sis cotxes tapava un dels tres grans col·lectors de Sant Sebastià i, a començament d’octubre a València, es detectava una massa deu vegades més gran que la de la capital guipuscoana i vuit vegades més gran que la registrada a Londres, on les anomenen ‘fatbergs’ (de ‘fat’, ‘greix’ i ‘berg’, ‘iceberg’). “Les tovalloletes humides embussen les xarxes de sanejament, amb la despesa econòmica consegüent i un dany ambiental considerable”, subratlla la portaveu d’Aclima, que des de l’any passat coordina la campanya “No alimentis el monstre”, promoguda per l’Agència Basca de l’Aigua i set consorcis i mancomunitats d’aigua d’Euskadi, per conscienciar la població.

Impacte econòmic

Morcillo destaca altres impactes, com ara els econòmics. Els trencaments i les feines de neteja i tractament generen una despesa anual de quatre euros per habitant i ciutat. És a dir, en una població d’un milió d’habitants, els ajuntaments han d’invertir uns quatre milions d’euros. L’empresa de gestió d’aigua Aqualia estima que les tovalloletes humides i d’altres tèxtils representen prop d’un 18% de cost addicional per a les depuradores d’una localitat mitjana. L’Associació Europea d’Empreses de Proveïment i Sanejament calcula que ocasionen una despesa d’entre 500 i 1.000 milions d’euros a l’any a tot Europa.

Tampoc no es pot oblidar que quan es produeix una sobrecàrrega, com per exemple quan plou molt, entren en acció les sortides de protecció perquè les aigües residuals no surtin per les clavegueres. Els taps creats per les tovalloletes, però, fan que saltin amb més facilitat, i que causin vessaments en llocs i moments que es desconeix, amb la qual cosa poden estar hores i fins i tot dies sense control, i on habitualment no s’haurien d’originar, com en un entorn natural, un riu, etc.

Aquestes tovalloletes porten també cremes o substàncies que poden tenir efecte contaminant, encara que reconeix que aquest no és el problema principal. Però encara hi ha més: el personal de manteniment pateix un treball extra manual en unes condicions més penoses del que és habitual. Han de fer front a una massa informe molt difícil d’extreure en tubs de poc diàmetre.

Com podem evitar l'impacte de les tovalloletes?

/imgs/20171201/toallita-1.jpg

Els experts asseguren que els ciutadans s’haurien de guiar per “la regla de les tres pes” per a saber quins residus sí que es poden llençar al vàter: “pipí, popó i paper higiènic”. Per a la resta aconsella posar una paperera al costat on les podem dipositar. Reyes afegeix que a Esukadi han posat en marxa a “Expo-retrete”, una exposició itinerant que, amb el lema “El vàter no és una paperera”, ensenya els efectes de les tovalloletes i d’altres deixalles, com ara bastonets de les orelles, medicaments, pintures, etc.

Tant Morcillo com Reyes destaquen que l’etiquetatge dels fabricants és confús, amb imatges o frases que indueixen a pensar o fins i tot assenyalen que es poden llençar al vàter i que són “biodegradables”, amb la qual cosa donen a entendre que no causaran problemes. Segons el director general de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament, perquè fossin autènticament biodegradables i no donessin problemes s’haurien de descompondre entre uns 5 i 30 dies.

Morcillo afegeix que, als punts de venda, les tovalloletes es podrien situar en una altra zona diferent de la del paper higiènic, perquè hi ha estudis que assenyalen que els consumidors tendeixen a pensar que són el mateix i les fan servir de la mateixa manera. Ara bé, també reconeix els esforços de millora del sector. D’una banda, explica que treballen amb normes nacionals i internacionals per a distingir amb claredat aquests productes. D’altra banda, algunes empreses estan innovant en productes més amables amb el medi ambient i amb els sistemes de sanejament, com ara tovalloletes de cel·lulosa, més naturals i biodegradables a curt termini. El problema, per tant, de les tovalloletes no és cap altre que el del mal ús.