La influència de la llum en la visió
L’ull humà és un òrgan sensible a factors externs com la llum, ja sigui natural (solar) o artificial. És a la retina on la llum pot tenir efectes més nocius. I és que en aquesta membrana es troben dos tipus de receptors molt delicats: els bastons (susceptibles a la intensitat de la llum) i els cons (responsables de la visió del color). Els danys es produeixen sobretot per l’exposició a la llum intensa que es rep en un espai de temps curt i per l’exposició contínua a una intensitat de llum moderada.
Els riscos principals que produeix la llum sobre la visió són de tres tipus, segons la pàgina web de l’Àrea Oftalmològica Avançada del Dr. Carlos Vergés:
- Estructurals: estan provocats sobretot per radiacions làser.
- Tèrmics: estan causats per exposicions breus que augmenten la temperatura del teixit ocular de 10 ºC a 20 ºC per sobre de la temperatura ambient.
- Fotoquímics: es produeixen després d’un temps d’exposició més llarg i de baixa intensitat i s’associen a algunes retinopaties relacionades amb l’exposició solar generada per activitats en entorns molt lluminosos, com ara esquiar, navegar o pilotar avions.
També s’ha associat la llum a altres aspectes fisiològics, no només el visual, com el ritme circadiari. L’ésser humà disposa d’un cicle biològic que es repeteix aproximadament cada 24 hores (els ritmes circadiaris) i que estan lligats de manera estreta amb el rellotge intern del cervell. És determinant, per tant, en el cicle son/vigília. En diferents estudis s’ha demostrat que l’exposició a la llum durant la nit, i més si aquesta és rica en blaus, disminueix o elimina la secreció de melatonina, l’hormona responsable de regular el cicle son/vigília i que és bàsica en el sistema immunitari.
Bombetes, fluorescents, halògens… Els sistemes d’il·luminació han evolucionat de manera significativa al llarg dels anys. Cadascun, segons Vergés, amb els seus avantatges i inconvenients.
Els econòmics fluorescents, amb una llum càlida, no són gaire eficaços des del punt de vista de llum visible. Les llums halògenes, amb una llum més blanca, es consideren que poden emetre més radiacions de llum ultraviolada que les bombetes antigues. Els llums de baix consum, encara que consumeixen menys i duren més, podrien contenir mercuri, són més grans i la llum no és tan càlida.
Què ocorre amb els sistemes LED? Aquesta font de llum blanca, cada vegada més utilitzada pel baix consum i per l’alta eficàcia, aporta, a més de més durabilitat, alguns inconvenients. Segons aquest especialista, el problema principal d’aquest tipus d’il·luminació és l’alta intensitat i la proporció més gran de llum blava. La llum LED provoca enlluernament, si es produeix una sobreexposició, si es mira directament l’estímul lluminós o si s’apropa a menys de 20 centímetres.
Entre les persones que tenen més sensibilitat a la llum blava es troben els nens, les persones amb problemes o alteracions en la retina com degeneració macular i les persones exposades a aquest tipus d’il·luminació, com els instal·ladors elèctrics. No obstant això, per a la Federació d’Associacions Nacionals de Fabricants d’Aparells Lluminosos i Electrotècnics de la Unió Europea (CELMA), la il·luminació LED compleix la normativa europea actual i un ús correcte no suposa un risc particular per a la salut.
La fatiga ocular, o astenopia, és la resposta a un esforç muscular perllongat. Està causada per l’ús de llibres electrònics i ordinadors i fins i tot per llegir durant moltes hores en paper.
Els principals senyals de la fatiga ocular són coïssor, enrogiment, llagrimeig i més sensibilitat a la llum o al vent. També es poden produir alteracions visuals (visió borrosa o visió de taques) i altres problemes (marejos, cefalea o dolor cervical).
En la majoria dels casos, aquests símptomes apareixen com a conseqüència de mantenir hàbits inadequats, com una mala postura enfront de l’ordinador, excedir-se en les hores d’ús, tenir una mala il·luminació o la presència de massa reflexos en la pantalla. També poden sorgir després de fer activitats que requereixen molta concentració, com cosir o dibuixar. Els experts dels col·legis d’òptics parlen de problemes, no de malalties, sempre que ho corroborin les revisions que descartin altres alteracions oftalmològiques. Des de l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia admeten que els signes de fatiga visual s’aguditzen quan hi ha falta de son.
La Societat Espanyola d’Oftalmologia reconeix que no hi ha evidències científiques que demostrin que la llum blava emesa per les pantalles danyi l’ull. Per tant, sosté que no es pot recomanar de manera generalitzada l’ús de pantalles de protecció de llum blava per a evitar un dany no demostrat en condicions reals i en humans per dispositius, com ordinadors o tauletes. Aquests no són, per tant, nocius per a l’ull; sí que ho són, per contra, els mals hàbits.
Per tal d’ajudar a prevenir-ne els símptomes, és important tenir una bona il·luminació, evitar els reflexos en la pantalla, apartar la mirada de la pantalla cada 20 minuts aproximadament i enfocar a una distància d’uns sis metres, col·locar-se bé enfront de la pantalla de l’ordinador, forçar el parpelleig i evitar ambients molt secs.