Sota la lupa

Batuts Puleva “Zero”

Aquest batut es presenta com a “apte per a diabètics”, però, és diferent d’altres begudes similars del mercat? A més, conté altres reclams i declaracions de propietats saludables.

1. L’únic batut apte per a diabètics? Un informe de la Comissió Europea del 2008 va establir que “la composició dietètica desitjable per a les persones amb diabetis és similar a la recomanada per a la resta de la població”. Per tant, els diabètics haurien de poder cobrir les seves necessitats amb una selecció adequada d’aliments habituals. No hi ha base científica per a imposar criteris de composició particulars als aliments que estan destinats específicament a les persones amb diabetis.
   A més, els productes destinats a règims dietètics especials estan regulats i, com s’indica en l’informe de la Comissió, els “aliments per a diabètics” no són una categoria d’aliments, per tant se’ls aplica la legislació general. D’aquesta manera, la declaració “apte per a diabètics” no està reconeguda legalment ni implica que el producte hagi de complir cap requisit específic. És una declaració que no s’ha de fer, ja que pot induir a error “perquè insinua que l’aliment té característiques especials quan, en realitat, tots els aliments similars tenen aquestes mateixes característiques”. Per tant, aquesta declaració pot ser enganyosa per als consumidors, que poden interpretar que hi ha aliments dissenyats específicament per a diabètics quan no és així.
   El Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos de la Unió Europea considera que “aquestes declaracions són difícilment compatibles amb la legislació europea”.
2. Una declaració incompleta. En l’envàs es declara que “el calci i la vitamina D són necessaris per al creixement i el desenvolupament normal dels ossos”. La declaració està incompleta, ja que l’única regulació permesa amb aquesta idea és “el calci i la vitamina D són necessaris per al creixement i el desenvolupament normal dels ossos dels nens”. És una declaració referida específicament a la salut i al desenvolupament dels menors i només es considera vàlida per a ells, ja que se sustenta sobre estudis científics realitzats en aquest grup de població.
3. Un percentatge imprecís: 90% llet. Quan es destaca en l’etiqueta amb paraules i un dibuix, la proporció de llet s’ha d’especificar en la llista d’ingredients. Encara que en el frontal ja se n’indiqui el percentatge, un 90%, en la llista d’ingredients hi ha un matís, ja que s’assenyala que és “mínim 90%”; i això és imprecís, ja que pot contenir-ne una quantitat superior. La forma establerta legalment per a indicar aquesta quantitat no és fer-ho de manera aproximada, sinó en el percentatge que correspongui a la quantitat de l’ingredient en el moment d’utilitzar-lo. Es pot deduir que la proporció de llet és pròxima al 97%-98% del total perquè el contingut en nutrients és molt semblant al de la llet parcialment desnatada i perquè, llevat del cacau, la resta d’ingredients són additius, aromes i vitamina D, que es troben en una quantitat molt petita.