Anisakis: en la prevenció es troba la clau

Aquest paràsit únicament infecta les persones que no segueixin unes pautes de prevenció específiques a l'hora de consumir peix
1 Juny de 2014
Img alimentacion listado 955

Anisakis: en la prevenció es troba la clau

Pocs desconeixen ja el significat danisakis, aquest petit paràsit amagat a l’interior del peix que pot provocar en les persones trastorns digestius o intestinals i fins i tot al·lèrgies. Durant l’últim mes, aquest terme s’ha introduït a les sales d’espera dels hospitals, als mitjans de comunicació i a les peixateries. No com una trucada d’alerta, sinó més aviat per prevenir, educar i tranquil.litzar.

/imgs/20140601/anisakis.jpg

Segons la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD), el 2012 es van notificar al món 20.000 casos d’intoxicació per anisakis. Tot i no proporcionar la dada concreta a Espanya, el nostre país és el segon amb un nombre més alt d’infeccions d’aquest tipus després del Japó. El 90% d’aquestes es produeixen després d’ingerir seitons no cuinats i, en aquesta categoria, els macerats en vinagre, si no s’han congelat abans.

La FEAD apunta la prevenció i la responsabilitat en el consum de peix com l’única solució per a evitar aquest trastorn. Aquests cucs només poden contaminar si el peix es menja cru. Després de la captura, la neteja i l’evisceració immediata del peix és fonamental, així com congelar-lo i cuinar-lo a temperatures adequades per matar el paràsit. Sempre que se segueixin aquestes recomanacions, és possible consumir peix sense cap risc i amb tota seguretat durant tot l’any.

Cicle vital

Lanisakis és un cuc molt fi que passa el cicle vital en el tub digestiu de peixos i mamífers marins, on viu a costa seva. Els organismes adults es troben a l’estómac dels mamífers marins, que eliminen els ous al mar a través de la femta. Les larves lliures s’incuben a l’aigua i, després, són ingerides per peixos i petits crustacis. Una vegada allotjat en el nou hoste, se situa en el seu tracte digestiu, i de nou comença el cicle.

/imgs/20140601/anisakis2.jpg

Dins del gènere Anisakis, l’espècie més implicada en les infeccions parasitàries en les persones és lAnisakis simplex. És habitual en països on se sol consumir peix cru com sushi, sashimi o cebiche (Japó o Xile). Els últims anys, aquesta moda alimentària s’ha estès a altres països com Espanya. I és que aquí, a més de prendre amb més freqüència aquest tipus de preparacions, també s’ha comprovat una major infestació en el peix capturat i un millor diagnòstic de les malalties. Amb tot, els casos danisakiosi s’associen al consum de vinagres, salaons, fumats, escabetxos o peixos crus o poc cuinats.

Anisakiosi o al·lèrgia

Lanisakis pot afectar qualsevol persona que consumeixi peix contaminat amb aquest paràsit. En aquest cas, es poden produir dos tipus de malalties. En primer lloc, lanisakiosi, una infecció provocada per la ingesta de peix amb larves vives danisakis. Pot ser lleu o greu i sol produir dolor abdominal, nàusees i fins i tot vòmits. Els símptomes apareixen amb un marge d’una hora a dues setmanes després d’haver-lo consumit. Generalment, el paràsit s’elimina de forma espontània a través del tracte digestiu en unes tres setmanes o mor a l’interior dels teixits que ha envaït.

/imgs/20140601/anisakis3.jpg

El segon tipus de malaltia que podria aparèixer és l’al.lèrgia a lanisakis. En la majoria dels casos, abans s’han produït infeccions successives, després una sensibilització de l’organisme i, finalment, la reacció al·lèrgica. Si es confirma l’al·lèrgia, els especialistes aconsellen extremar les precaucions i evitar el consum de peix cru o poc cuinat, inclosos els fumats. Les reaccions van des d’una urticària o una inflor fins a un xoc anafilàctic, en els casos més greus.

Fórmules de prevenció

Evitar lanisakis a casa comença en el moment de la compra de peix. Aquestes són algunes de les mesures de prevenció:

  • Evitar el consum de peix o marisc cru o mal cuinat
  • Adquirir el peix net i sense vísceres (sense budells). En cas contrari, hauran de netejar-se en el moment d’arribar a casa.
  • Congelar el peix a -20ºC durant 24-48 hores destrueix el paràsit (en neveres industrials). En el cas de les neveres domèstiques, que solen tenir menys potència, el temps de congelació hauria d’arribar als cinc dies.
  • Cuinar bé tot el peix, a temperatures superiors a 60ºC o més altes, mata les larves danisakis en uns deu minuts. És important assegurar-se que el centre de l’aliment aconsegueix aquesta temperatura i el temps dependrà de la mida de la peça i el tractament culinari. La cocció o la fregida solen ser més segurs que la planxa o el microones.
  • Cal parar una atenció especial als seitons en vinagre, al sashimi, al sushi, al carpaccio i altres preparacions amb peix cru, cebiches, fresa de peix crua o semicrua, arengs i altres peixos crus preparats en salmorra i peixos sotmesos a fumats en fred. En aquests casos, s’hauran de congelar abans de consumir-se.
  • No hi ha risc en el cas dels mol.luscs bivalves (ostres, musclos o cloïsses), encara que es consumeixin crus. Tampoc són perilloses les conserves en oli, ja que en la seva elaboració s’aplica un tractament tèrmic que elimina el paràsit.