Aliments funcionals: es compren i es consumeixen, però es dubta dels seus beneficis
Portem un ritme de vida vertiginós. Ens falta temps per a cuinar, per a compondre una dieta setmanal saludable i fins i tot per a ocupar-nos de la nostra salut. Hem abandonat certs hàbits d’alimentació saludables, però ens continua preocupant, i molt, el benestar del nostre cos i de la ment.
En aquest caos vital, els aliments funcionals s’han anat introduint a poc a poc a casa nostra. Són aliments pensats per a proporcionar beneficis a la salut i reduir el risc de patir malalties. Això sí, sempre dins d’una dieta variada i equilibrada, ja que de forma aïllada no curen ni prevenen malalties. En l’actualitat, es poden trobar uns 200 tipus d’aliments funcionals, la majoria lactis.
D’altra banda, les organitzacions de consumidors alerten sobre l’escassa informació que es té d’aquesta mena d’aliments que, sovint, indueixen a error i confonen perquè utilitzen formes verbals ambigües. EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer l’opinió dels consumidors sobre aquests productes, i també detectar-ne els hàbits de compra i de consum.
Per fer-ho possible, va consultar des del final d’abril i fins a la primeria de maig 1.050 persones originàries de 9 comunitats autònomes: Andalusia, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia, la Comunitat de Madrid, Navarra i el País Basc.
Tots els entrevistats s’encarregaven de l’organització alimentària de casa seva: anar a comprar, dissenyar els menús, cuinar, etc. El 51% eren dones i la mitjana d’edat era de 48 anys.
El seu nivell d’estudis era variat. De cada quatre enquestats, un tenia estudis universitaris (i fins i tot postgraus); un altre, formació professional; un altre, educació secundària postobligatòria; i l’últim, l’obligatòria.
La major part estaven sans. Només un 25% va apuntar que hi havia a casa algú que patia alguna malaltia (ells mateixos o algun familiar). A quatre de cada cinc, aquesta situació els obligava a cuidar l’alimentació.
Gran part dels entrevistats esmentava malalties i dolors musculars, dels ossos i de les articulacions. També colesterol i triglicèrids, diabetis, hipertensió i malalties cardíaques i circulatòries. Per edats, tant els majors de 65 anys com els qui tenien de 25 a 44 anys feien referència principalment a malalties i dolors musculars, dels ossos i de les articulacions. Els qui tenien entre 45 i 64 anys esmentaven, sobretot, el colesterol i els triglicèrids, i els joves d’entre 18 i 24 anys, al.lèrgies i intoleràncies.
Sabem què són i quins són els aliments funcionals?
Alimentació i salut: ens importen Al 72% dels enquestats, els preocupa molt o bastant la seva alimentació. Especialment, a les dones, a les persones d’entre 45 i 64 anys i als qui tenen estudis universitaris o superiors. En una escala de 5 punts, on 1 és gens i 5 molt, es va valorar l’alimentació amb una mitjana de 3,9 punts d’importància. I van més enllà. Un 94% dels entrevistats indica que l’alimentació és important en la cura de la salut. Li atorguen una mitjana de 4,5 punts d’importància en una escala de 5 punts. Això coincideix amb l’interès creixent detectat entre els consumidors per a conèixer la relació entre la dieta i la salut.
Sabem el que són
Està demostrat que els aliments tradicionals com les fruites, les verdures, el peix i la llet contenen components beneficiosos per a l’organisme. Tot i això, a conseqüència dels desequilibris i dels desajustaments alimentaris provocats per aquesta societat del “a cor què vols”, sorgeixen els aliments funcionals. El seu objectiu és compensar una possible manca de nutrients. Però realment sabem el que són? Un 74% dels enquestats diu que mai no n’ha sentit a parlar, un desconeixement que és més alt entre els homes, els majors de 64 anys, els madrilenys i entre aquells amb un nivell d’estudis d’educació obligatòria. La situació canvia completament quan es proporciona la definició d’aliment funcional: aquell pensat per a proporcionar beneficis per a la salut i reduir el risc de sofrir malalties, sempre dins d’una dieta variada i equilibrada. En aquest moment, entre els qui desconeixien el terme “aliment funcional”, el 85% canvia d’opinió i assevera que sí que sap el que són. Eren majoritàriament les dones, les persones d’entre 45 i 64 anys, els bascos i aquells amb estudis universitaris o postgraus. Però la definició no ajuda un 11% del total dels entrevistats, que continua sense saber què són els aliments funcionals.
Els lactis, en la ment del consumidor
En l’actualitat, hi ha molts aliments funcionals al món. A Espanya, n’hi ha a la venda al voltant de 200 tipus diferents. S’elaboren afegint, traient o modificant algun component a l’aliment convencional. Per exemple, els iogurts enriquits amb calci o els cereals enfortits amb fibra i minerals. I quins són els aliments funcionals que coneixen els consumidors? Durant l’enquesta, en van citar majoritàriament quatre tipus: iogurts, llet, cereals i barretes o snacks. Els entrevistats d’entre 25 i 44 anys també van afegir a la llista les galetes. La televisió és el mitjà on han sentit a parlar més sovint sobre els aliments funcionals, si bé la informació que s’hi dóna no sempre els fa sentir-se prou informats. Al 34% li sembla que és confusa. Així ho creuen principalment a Madrid i al País Basc, els joves d’entre 18 i 24 anys i els majors de 65, i les persones amb una educació universitària.
N'hi ha prou informació? La coneixem?
Informació escassa En aquest sentit, la CEACCU (organització en defensa del consumidor) apunta que hi ha una informació escassa sobre els aliments funcionals. Després d’una anàlisi de l’etiquetatge d’aliments funcionals (llet, brioixeria, margarines, formatges, embotits, refrescs i ous, entre altres productes), va concloure que la informació del seu etiquetatge sobre l’efecte dels ingredients funcionals i la quantitat diària que cal consumir-ne perquè el resultat es manifesti és incompleta. Insisteixen, a més, que el problema sorgeix quan directament o indirecta es vincula aquesta modificació de l’aliment amb la prevenció de malalties, ja que la legislació actual prohibeix atribuir propietats preventives, terapèutiques o curatives d’una malaltia humana als aliments. En aquest sentit, durant l’enquesta es va comprovar que hi ha consumidors que se senten desorientats en relació amb els aliments funcionals. Encara que el 49% assegura que té una bona opinió (especialment les dones i les persones d’entre 25 i 44 anys), un altre 43% té dubtes i no sap què pensar-hi. Només un 8% en té una mala opinió.
Presents a les cases
Malgrat tot, és un fet que comprem aliments funcionals i que estan presents als nostres frigorífics i prestatgeries. Un de cada tres entrevistats assegura que adquireix aquest tipus de productes habitualment (un altre 33% apunta que ho fa de vegades). El perfil del comprador d’aquest tipus de productes són les dones, els usuaris de 25 a 44 anys, els enquestats procedents de Navarra i aquells que tenen alguna malaltia. Tot i això, també n’hi ha que no s’ho ha plantejat mai. Un 34% dels enquestats per EROSKI CONSUMER no ha comprat mai aliments funcionals. Són, en major proporció, els homes, els entrevistats majors de 65 anys, els originaris de Galícia i els qui no pateixen cap malaltia. I quina mena de productes funcionals adquireixen? Generalment iogurts, llet, cereals, galetes, barretes o snacks i pa. Els trien bàsicament per dues funcions principals: són baixos en greix i estan enriquits en fibra. També opten pels probiòtics i enriquits amb calci i Omega-3. El lloc on els adquireixen és principalment el supermercat, així ho assegura el 82% dels enquestats. Un altre 37% esmenta l’hipermercat.
L’etiqueta
Si l’etiqueta és una eina indispensable per al consumidor, la dels aliments funcionals ho és amb més raó. Més encara quan el 43% dels consumidors enquestats se sent confús respecte d’ells i no sap què pensar. Així i tot, només el 41% assegura que sempre llegeix l’etiquetatge dels aliments funcionals que compra. De manera més destacada són els homes, els consumidors d’entre 25 i 44 anys, els procedents de la Comunitat Valenciana i aquells amb estudis universitaris i postgraus. En canvi, la resta només ho fa de vegades o mai. Aquests últims suposen un 29% del total de persones entrevistades. Entre les persones que diuen que llegeixen l’etiquetatge, el 80% es fixa en les dates de caducitat, un 57% en la llista d’ingredients, el 39% en la informació nutricional, el 14% en els beneficis de l’aliment i l’11% en les recomanacions de consum i en la procedència. La publicitat i l’etiquetatge dels aliments funcionals estan regulades per la Unió Europea, que estableix les regles que haurà de complir la indústria alimentària per a poder afirmar que un aliment conté propietats saludables determinades (allò que es coneix com “al.legació”). I és que, per poder fer-ho, cal disposar de proves científiques acceptades. La legislació actual prohibeix atribuir propietats preventives, terapèutiques o curatives d’una malaltia humana als aliments. En cap cas s’encoratjarà el consum excessiu d’un aliment determinat, ni se suggerirà que la dieta equilibrada i variada no pot proporcionar quantitats adequades de nutrients en general. En l’enquesta, el 73% dels consumidors enquestats considera que l’etiquetatge dels aliments funcionals és prou clar. Però el 27% és més crític i apunta una manca d’informació i una lletra excessivament petita i amb massa paraules tècniques, i exigeix més claredat i ordre en les explicacions.
El Govern basc i la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària presten una atenció especial a les declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments funcionals:
Principis generals per a totes les declaracions:
- No hauran de ser falses, ambigües ni enganyoses.
- No hauran d’ocasionar dubtes sobre la seguretat i l’adequació nutricional d’altres aliments.
- No hauran d’encoratjar el consum excessiu d’un aliment.
- No hauran d’afirmar, suggerir o donar a entendre que una dieta variada i equilibrada és insuficient per a aportar les quantitats adequades de nutrients.
- No hauran de referir-se a canvis en les funcions corporals que puguin generar alarma o por en el consumidor.
- No han de ser incoherents amb els principis de nutrició i salut acceptats generalment, fomentar el consum excessiu de qualsevol aliment o desacreditar les bones practiques dietètiques.
Només s’autoritzarà la declaració quan:
- S’ha demostrat científicament un efecte beneficiós derivat de la presència, l’absència o un contingut reduït de la substància sobre la qual es fa la declaració.
- La substància objecte de declaració està present en una quantitat significativa per a produir l’efecte beneficiós.
- La substància objecte de la declaració està absent o s’ha reduït en una quantitat suficient per a justificar-ne l’efecte beneficiós.
- La substància objecte de declaració es troba en una quantitat assimilable per l’organisme.
- La quantitat de producte que raonablement es pugui consumir aporta la quantitat necessària (del component objecte de la declaració) per a produir-ne l’efecte beneficiós.
- El consumidor mitjà pot entendre la declaració.
- La declaració fa referència als aliments llestos per al seu consum.
Restriccions a l’ús de declaracions i exempcions:
- No es podran fer declaracions en tots els productes alimentaris. El Reglament en prohibeix explícitament l’ús en alguns aliments i estableix condicions en d’altres.
- En les begudes que tenen una graduació alcohòlica superior a l’1,2% en volum no es podran fer declaracions de propietats saludables.
- No es permeten al.lusions al ritme o la magnitud de la pèrdua de pes.
- No s’autoritzaran declaracions que suggereixin que la salut es pot veure afectada si no es consumeix l’aliment pel qual es fa la declaració.
- No s’autoritzaran declaracions en què es faci referència a recomanacions de metges individuals o d’altres professionals de la salut.
- Només es podran fer declaracions de propietats saludables en aliments o categories d’aliments que compleixin un perfil nutricional determinat.
Quan els prenem? Hi confiem?
És un fet que la demanda dels aliments funcionals és alta i creix contínuament, ja sigui perquè assistim a un abandonament dels hàbits alimentaris saludables i necessitem equilibrar la nostra dieta amb els nutrients necessaris o perquè percebem els aliments com a “medicines miraculoses”.
Durant l’enquesta, EROSKI CONSUMER va comprovar que un 55% dels entrevistats els prenen diàriament; un altre 26%, setmanalment; un 5%, mensualment; i un altre 14% amb menys freqüència. Per comunitats autònomes, és a la Valenciana i a Andalusia on més assíduament se’n prenen.
Quan els consumeixen, tots busquen bàsicament millorar les defenses de l’organisme, reduir el colesterol, aprimar-se o mantenir el pes i millorar el trànsit intestinal i la salut dels ossos. Per sort, nou de cada deu afegeixen que els aliments funcionals que prenen són un complement de la seva dieta i només un 8% diu que substitueix algun aliment o àpat amb aquests.
Del total de persones que coneixen els aliments funcionals (encara que no els comprin ni els consumeixen), un 48% assegura que confia la quantitat justa en els seus beneficis i un altre 18%, poc o gens. En una escala on 1 és gens i 5 molt, li concedeixen una puntuació mitjana de 3,2 punts. Els més desconfiats són els homes, els majors de 45 anys, els qui tenen una educació secundària postobligatòria o formació professional i els procedents del País Basc.
A més, el 97% no creu que aquesta mena d’aliments siguin curatius per si sols, sinó un complement en una dieta variada i equilibrada. Encara més, el 64% tan sols els considera un capritx.
En aquest sentit, un 32% afegeix que amb la informació de què es disposa sobre els aliments funcionals avui dia no n’hi ha prou. Exigeixen explicacions més bones i més transparència i veracitat. Intueixen que hi ha un cert engany.
Malgrat tot, el futur es preveu profitós per al mercat dels aliments funcionals, ja que el 90% dels consumidors consultats assegura que continuarà prenent-ne.