Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Enquestades 1.050 persones de 9 comunitats autònomes sobre les seves opinions i els hàbits de compra i de consum dels aliments funcionals : Aliments funcionals: es compren i es consumeixen, però es dubta dels seus beneficis

Dos de cada tres consumidors enquestats n'ha adquirit alguna vegada i, d'aquests, el 55% en pren diàriament

Portem un ritme de vida vertiginós. Ens falta temps per a cuinar, per a compondre una dieta setmanal saludable i fins i tot per a ocupar-nos de la nostra salut. Hem abandonat certs hàbits d’alimentació saludables, però ens continua preocupant, i molt, el benestar del nostre cos i de la ment.

/imgs/20140601/alimentacion.jpg

En aquest caos vital, els aliments funcionals s’han anat introduint a poc a poc a casa nostra. Són aliments pensats per a proporcionar beneficis a la salut i reduir el risc de patir malalties. Això sí, sempre dins d’una dieta variada i equilibrada, ja que de forma aïllada no curen ni prevenen malalties. En l’actualitat, es poden trobar uns 200 tipus d’aliments funcionals, la majoria lactis.

D’altra banda, les organitzacions de consumidors alerten sobre l’escassa informació que es té d’aquesta mena d’aliments que, sovint, indueixen a error i confonen perquè utilitzen formes verbals ambigües. EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer l’opinió dels consumidors sobre aquests productes, i també detectar-ne els hàbits de compra i de consum.

Per fer-ho possible, va consultar des del final d’abril i fins a la primeria de maig 1.050 persones originàries de 9 comunitats autònomes: Andalusia, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia, la Comunitat de Madrid, Navarra i el País Basc.

Qui eren?

Tots els entrevistats s’encarregaven de l’organització alimentària de casa seva: anar a comprar, dissenyar els menús, cuinar, etc. El 51% eren dones i la mitjana d’edat era de 48 anys.

El seu nivell d’estudis era variat. De cada quatre enquestats, un tenia estudis universitaris (i fins i tot postgraus); un altre, formació professional; un altre, educació secundària postobligatòria; i l’últim, l’obligatòria.

La major part estaven sans. Només un 25% va apuntar que hi havia a casa algú que patia alguna malaltia (ells mateixos o algun familiar). A quatre de cada cinc, aquesta situació els obligava a cuidar l’alimentació.

Gran part dels entrevistats esmentava malalties i dolors musculars, dels ossos i de les articulacions. També colesterol i triglicèrids, diabetis, hipertensió i malalties cardíaques i circulatòries. Per edats, tant els majors de 65 anys com els qui tenien de 25 a 44 anys feien referència principalment a malalties i dolors musculars, dels ossos i de les articulacions. Els qui tenien entre 45 i 64 anys esmentaven, sobretot, el colesterol i els triglicèrids, i els joves d’entre 18 i 24 anys, al.lèrgies i intoleràncies.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions