Suplements. Entre la promesa i el risc

Suplements. Entre la promesa i el risc

Els suplements s’han convertit en el remei ràpid per a gairebé tot: millorar la concentració, dormir d’una tirada, enfortir el cabell o recuperar l’energia. En una època marcada per la pressa i la cerca de solucions immediates, aquests productes es presenten com a imprescindibles. I les dades ho confirmen: cada vegada els comprem més. Segons un estudi de Ipsos, la pandèmia de la COVID-19 va accelerar l’interès de les noves generacions per la salut i el benestar. En aquest context, moltes persones van incorporar els suplements a les seves rutines diàries. A això se suma el paper de les xarxes socials, en les quals s’ha popularitzat l’anomenat biohacking, un conjunt de pràctiques que promet “optimitzar” el cos mitjançant dietes, suplements, tècniques mentals o tecnologia.

Hi ha altres factors que han accelerat el procés: el recel cap als compostos químics (ara conegut com a quimifòbia), l’omnipresència d’influencers sense formació científica que recomanen aquest tipus de productes i la tendència a buscar solucions ràpides a problemes complexos. El resultat: les vendes de complements d’alimentació han crescut en els últims anys. La facturació a Espanya d’aquest sector es va situar en 2023 en més de 2.000 milions d’euros, 300 milions més que en 2017, segons la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB). Està vist que el negoci funciona, però compleixen aquests complements realment el que prometen?

Segons les dades d’un estudi de 2023 de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, el 75% de la població espanyola afirma haver pres algun tipus de suplement durant l’últim any, i 7 de cada 10 ho han fet “per a millorar el seu estat de salut”. Eduard Baladía, dietista-nutricionista i coautor de l’estudi, considera que un 75% és massa. “No tanta gent necessita prendre aquest tipus de productes. Hi ha un fenomen de màrqueting, perquè la majoria de les vegades no fa falta cap mena de suplement si no hi ha una deficiència clara”, assenyala Baladía.

De fet, si es prescriuen és en circumstancies molt específiques. “Hi ha situacions en les quals existeix la necessitat de suplementació; per exemple, quan hi ha un dèficit de ferro diagnosticat o per a contrarestar la falta d’àcid fòlic durant l’embaràs”, apunta Baladía. El mateix succeeix amb la vitamina B12 per a persones veganes i vegetarianes. Al seu torn, Beatriz Collado, doctora en Bioquímica, biologia molecular i farmacèutica comunitària, sí que considera que la dieta actual pot ser deficient en algunes vitamines i minerals. “La població té nivells baixos de vitamina D si no se suplementa”, apunta l’especialista. No obstant això, en la majoria d’ocasions, no solen fer falta. “Si una persona sana menja bé i descansa prou, no necessita aquesta aportació extra. El màrqueting ens ha convençut que la nostra dieta és insuficient, i això és un missatge molt perillós, perquè desplaça la importància del menjar real”, afegeix Baladía. Per a saber si realment necessitem aquests suplements, tots dos experts coincideixen que cal posar-se en mans de professionals sanitaris, que són els qui determinaran la seva necessitat, però sobretot insisteixen en la importància d’allunyar-se del màrqueting i dels consells d’influencers sense formació científica de cap mena, ja que prendre’ls sense supervisió pot implicar problemes de salut, alguns greus.

Que sigui natural és millor?

Els suplements poden procedir del regne vegetal, com la cúrcuma; de l’animal, com l’oli de peix, o ser sintetitzats en un laboratori. La diferència fonamental radica en el fet que, mentre els naturals exporten complexos de substàncies directament d’una font biològica, els sintètics són rèpliques químiques exactes fabricades de forma. controlada. No obstant això, aquesta distinció és més comercial que funcional; una molècula de vitamina C és idèntica per al nostre cos tant si ve d’una taronja com d’una proveta, i l’origen “natural” no és una garantia de seguretat ni allò que es ven com a “sintètic” suposa sempre un senyal de perill.

“Com a dietista-nutricionista, l’etiqueta ‘natural’ em sobra. Cal parlar de suplements necessaris o no necessaris, efectius o no efectius”, exposa Baladía. Beatriz Collado, que també és vocal d’Alimentació i Nutrició del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid (COFM), està d’acord i afegeix: “La gent busca prendre un complement nutricional que no tingui efectes col·laterals negatius, virtut que atribueixen als suposadament ‘naturals’, i això no és així. Hi ha molts compostos naturals que poden tenir efectes secundaris negatius”. Motes persones es decanten per prendre suplements naturals per a no contribuir al negoci de la indústria farmacèutica, però “moltes vegades són aquestes mateixes farmacèutiques les que comercialitzen el productes d’origen natural, de manera que acabem fent més rics a aquells que preteníem evitar”, assenyala Baladía.

Els riscos d'aquests productes

La publicitat i l’extrema facilitat amb la qual es poden comprar els suplements, juntament amb la baixa percepció de risc que té la majoria dels consumidors, poden portar a situacions de perill per a la salut. En el millor dels casos, només estarem tirant els diners en productes que no funcionen, però les conseqüències adverses també poden ser d’una altra índole.

1. Interacció amb altres fàrmacs. L’ús de suplements pot alterar o reduir l’efecte terapèutic d’alguns medicaments. Beatriz Collado posa un exemple concret: “L’ashwagandha és un adaptògen (és a dir, un producte que ajuda a l’organisme a adaptar-se a l’estrès físic, mental i emocional) molt eficaç, però es metabolitza en el fetge. Si hi ha un pacient que està prenent estatines per a baixar el colesterol, el mecanisme de transformació d’aquest medicament també passa pel fetge. Si a aquest òrgan, que ja està treballant de més, perquè el pacient pren un medicament per a salvar una situació patològica, li afegeixes ashwagandha, això pot causar problemes”. Un altre exemple. L’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), que es pot fer servir com antidepressiu natural, modifica el metabolisme del fetge fent que elimini els medicaments molt més ràpid del normal, per la qual cosa pot alterar l’efecte de la píndola anticonceptiva i, si es consumeix juntament amb antidepressius, pot provocar agitació extrema, taquicàrdia, al·lucinacions, espasmes o febre alta.
2. Retard diagnòstic. De vegades l’ús d’un suplement natural pot tapar els símptomes d’una malaltia, per la qual cosa es demora la consulta mèdica i la patologia es pot agreujar. “Si un pacient pren un complement alimentós que li han dit que funcionarà, podem estar perdent l’oportunitat de diagnosticar el què li està passant i que deixi d’emmalaltir. Després haurem de tractar a una persona molt més malalta”, apunta en aquest sentit el dietista-nutricionista Eduard Baladía.
3. Efectes adversos directes. Qualsevol tractament que prenguem, sigui un medicament o un suplement, pot tenir un efecte favorable, però també pot produir conseqüències adverses. En molts casos, els efectes secundaris dels suplements acostumen a ser lleus, com poden ser problemes gastrointestinals, nàusees o vòmits, però, en algunes ocasions, el mal pot ser força més greu, en especial si es tracta de nens i de dones embarassades.
4. Contaminació amb substàncies no declarades. Un estudi de 2017 en el qual també va participar Eduard Baladía va concloure que entre el 12% i el 58% dels suplements esportius analitzats contenien substancies dopants no reflectides en l’etiquetatge: estimulants, esteroides anabòlics i derivats hormonals com poden ser testosterona, androsterona o nandrolona. “Hi ha suplements que contenen compostos que no haurien de portar i això cal perseguir-ho”, assegura Baladía. En la seva pàgina web, l’agència antidopatge americana (USADA) fa algunes recomanacions al respecte per a detectar productes sospitosos. Aquesta institució aconsella desconfiar i evitar productes que prometin resultats “ràpids”, “miraculosos” o siguin anunciats com a “nous descobriments científics”; es promocionin com alternatives a medicaments receptats; continguin ingredients amb noms complexos, números o terminacions en -ol, -diol o -stene, o afirmin haver estat aprovats per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA), la USADA o l’Agència Mundial Antidopatge (MESTRESSA), perquè aquestes institucions no aproven mai cap suplement.

Qui vigila el que ingerim?

A la Unió Europea els suplements estan regulats per la directiva 2002/46/CE com a complements alimentosos. Es tracta d’una mena de calaix en el qual s’inclouen vitamines, minerals, productes per a cremar greixos o compostos botànics en càpsules, entre altres opcions de consum. Aquest marc legal no garanteix la seva eficàcia, ja que en ser considerats com a aliments no s’exigeix una avaluació prèvia del seu efecte per a posar-los a la venda. Per tant, “això fa que les proves sobre la seva eficàcia i seguretat que han de passar siguin totalment diferents a les dels fàrmacs, tot i que en moltes ocasions s’usen com a medicaments o com a substituts d’ells”, explica el dietista-nutricionista. “Un medicament està subjecte a una regulació exhaustiva i molt rigorosa que ha passat per l’Agència Europea del Medicament i per l’Agència Espanyola del Medicament. Passen una sèrie de controls que un complement nutricional, per desgràcia, mai tindrà”, adverteix Collado. En el cas dels complements alimentosos, un fabricant pot fer servir una “declaració de propietats saludables” aprovada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), com “l’omega 3 contribueix al funcionament normal del cor”, sempre que el producte contingui una quantitat mínima d’aquest compost.

“Els complements haurien d’estar regits per una legislació similar a la dels medicaments, no obstant això, estan subjectes a la mateixa legislació que els aliments”, afegeix la farmacèutica Beatriz Collado. Aquestes esquerdes en la regulació fan que en el mercat puguem trobar complements ben formulats i amb ingredients de qualitat al costat d’altres productes de pèssima qualitat i que no compleixen el que prometen.

En definitiva, que un suplement es presenti com a “natural” no significa que sigui necessari, eficaç o innocu. Abans de recórrer a pastilles o extractes, convé preguntar-nos si realment els necessitem o si podem cobrir aquestes mancances amb una alimentació equilibrada i hàbits saludables. La majoria de les persones sanes no requereixen suplements i, quan sí que estan indicats, han d’utilitzar-se amb l’assessorament d’un professional sanitari.