Andropausa. Entre el desconeixement i el tabú
El concepte de “andropausa” apareix cada vegada més en les converses i en els mitjans de comunicació. Fa referència al descens progressiu de la testosterona, principal hormona sexual masculina, que és conseqüència del procés d’envelliment. Amb el pas dels anys, els seus nivells tendeixen a disminuir de manera gradual –al voltant d’un 1% anual–, de manera que als 70 anys els homes solen tenir prop d’un 30% menys d’aquesta hormona que en la joventut. No obstant això, només entre el 10% i el 30% dels homes desenvolupa símptomes, com la disminució de la libido, la pèrdua de massa muscular, l’augment de greix corporal o canvis en l’estat d’ànim, que requereixen avaluació mèdica i, en alguns casos, tractament. Per això, els experts insisteixen que no es tracta d’una malaltia, sinó d’un procés natural que, en determinades situacions, pot afectar a la qualitat de vida dels homes.
Els professionals de l’àmbit de la salut sexual masculina, no obstant això, prefereixen parlar de hipo-gonadisme d’inici tardà o síndrome de dèficit de testosterona (síndrome ADAM). La síndrome ADAM, de fet, segons Esaú Fernández, andròleg de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid, és el nom tècnic que engloba els símptomes i signes derivats de la disminució de testosterona en l’home adult: “Tot i que tots dos conceptes es refereixen a la mateixa realitat, la síndrome ADAM té criteris diagnòstics més precisos i és el que s’empra en la pràctica clínica”.
“Als metges no ens agrada el terme andropausa”, afegeix per la seva banda el doctor Josep Torremade, coordinador del grup d’Andrologia de l’Associació Espanyola d’Urologia, que assenyala que la pròpia etimologia del concepte –prové del grec andrós (home) i pausis (pausa o parada)– no representa en realitat el que experimenten els homes, que és més aviat un descens lent i progressiu –no una pausa, en cap cas– en la producció de testosterona.
Per a Esaú Fernández, la consciència mèdica al voltant de la síndrome ADAM ha augmentat en els últims anys. No obstant això, encara existeix desconeixement entre la població general. “Molts homes no consulten els símptomes, ja sigui per desconeixement o per tabús associats a la virilitat”, reflexiona el portaveu de l’Associació Espanyola d’Andrologia, que considera fonamental promoure l’educació i la sensibilització tant en l’àmbit mèdic com en la població general perquè els homes puguin identificar els símptomes i accedir a un diagnòstic i tractament adequats.
Com tot procés fisiològic relacionat amb la salut sexual, l’andropausa és una font inesgotable de mites i mitges veritats. Hem abordat amb els experts alguns d’ells.
- La testosterona és l’hormona de la virilitat i de l’eterna joventut. En xarxes socials com Instagram o TikTok, hi ha milers de comptes que promouen les proves de testosterona i el tractament com a essencials per a una masculinitat òptima. Així ho denunciava un estudi recent publicat en la revista Social Science & Medicine. Nivells alts de testosterona també s’associen en aquests comptes amb un millor envelliment, la píndola de l’eterna joventut. Res més lluny de la realitat. Augmentar els nivells de testosterona quan no és necessari, sense prescripció i sense supervisió mèdica, pot tenir riscos per a la salut.
- La andropausa és un problema inventat. Ni de bon tros. Com assenyalen els experts, es tracta d’una realitat clínica que afecta la salut global de l’home i pot tenir repercussions físiques, emocionals i socials. “Minimitzar els seus símptomes o considerar-la un tabú només dificulta l’accés a un diagnòstic i tractament adequats. És important abordar la andropausa des d’una perspectiva integral i sense prejudicis”, conclou el portaveu de l’Associació Espanyola d’Andrologia.
- Afecta a tots els homes per igual. Encara que tots els homes experimenten un descens de la testosterona amb l’edat, només una minoria presenta símptomes d’hipo-gonadisme d’aparició tardana, la qual cosa anomenem popularment andropausa. En els nivells de testosterona influeixen més factors, com la genètica, el greix corporal, les malalties cròniques com la diabetis, alguns fàrmacs i l’estil de vida.
- El tractament amb testosterona augmenta el risc cardiovascular. El dèficit de testosterona s’ha associat a un major risc de malalties cardiovasculars, com poden ser hipertensió, diabetis i dislipèmia. Però l’increment innecessari dels nivells d’aquesta hormona, sense prescripció i sense supervisió mèdica, també. Estudis recents també han demostrat que el tractament amb testosterona adequadament controlat per un metge no augmenta el risc global d’esdeveniments cardiovasculars majors.
Els senyals d'alerta
Els símptomes associats a la andropausa solen aparèixer a partir dels 40-50 anys, encara que l’edat d’inici i la intensitat depenen de factors individuals i del estil de vida. Entre els més freqüents, segons Esaú Fernández, es troben la disminució de la libido, la fatiga, la pèrdua de massa muscular, l’augment de greix corporal, els canvis en l’estat d’ànim, la dificultat per a concentrar-se i alteracions de la son. Tots ells símptomes que, segons el andròleg, poden afectar de manera significativa a la qualitat de vida dels homes que els sofreixen. “La disminució de la energia, els canvis en l’estat d’ànim i la pèrdua d’interès sexual poden repercutir en les relacions personals, l’autoestima i el rendiment laboral. A més, l’augment del risc de malalties metabòliques i cardiovasculars associat al dèficit de testosterona pot tenir conseqüències a llarg termini”, reflexiona.
Molts d’aquests símptomes, com apunta Josep Torremade, són bastant poc específics. No obstant això, segons l’expert, els més habituals que solen portar als pacients a la consulta d’un professional sanitari són tres: la disminució de la libido o apetència sexual, la pèrdua o disminució de la funció erèctil i la disminució de les ereccions nocturnes o matutines involuntàries. Uns altres, com la fatiga, els canvis en l’estat d’ànim, l’insomni o la pèrdua de massa muscular poden obeir a múltiples causes.
Un diagnòstic individualitzat
Presentar aquests símptomes, matisa Torremade, no significa necessàriament un diagnòstic de síndrome ADAM, ja que molts d’ells poden deure’s a altres patologies, com la depressió, l’hipotiroïdisme, la diabetis o la hipertensió. “És important diferenciar que no tots els homes amb nivells baixos de testosterona presenten símptomes i no tots els símptomes es deuen exclusivament a la testosterona”, afegeix Fernández.
El diagnòstic de la síndrome ADAM es basa en una combinació de l’anàlisi de la simptomatologia i la mesura dels nivells de testosterona en sang. En aquest sentit, els experts apunten com a fonamental realitzar una avaluació clínica completa i descartar altres causes que puguin explicar els símptomes, com malalties cròniques, alteracions de la tiroides o problemes psicològics. El diagnòstic, en tot cas, ha de ser individualitzat i realitzat per un professional amb experiència en andrologia.
A més dels símptomes i del seu impacte sobre la salut, que és més gran en el cas de la menopausa, existeixen dues diferències fonamentals entre aquestes dues etapes. La primera és que la menopausa és un procés fisiològic que experimenten totes les dones, mentre que la andropausa només afecta a un percentatge dels homes.
La segona diferència radica en la intensitat del procés. En els homes, la andropausa es tradueix en una pèrdua progressiva i gradual de la producció de testosterona, que no desapareix en cap moment. La menopausa, en canvi, es caracteritza per una caiguda brusca de les hormones sexuals femenines i pel cessament abrupte de la funció ovàrica i la menstruació.
Quin és el tractament
El seu tractament principal consisteix en teràpia de reemplaçament hormonal de testosterona. “Bàsicament és el mateix concepte que quan un sofreix hipotiroïdisme. Si els testicles no són capaços de produir la quantitat de testosterona necessària per a tenir un bon estat de salut, el que fem de manera externa és donar aquesta aportació necessària”, explica Torremade.
Abans d’iniciar aquesta teràpia cal tenir en compte diversos factors. Per una banda, valorar la salut de la pròstata, ja que si existeix un tumor, encara que no s’hi hagi manifestat, la teràpia hormonal pot accelerar la seva progressió. També és necessari realitzar una avaluació cardiovascular prèvia i establir un monitoratge mèdic constant durant el tractament. Els últims estudis suggereixen que aquesta teràpia no augmenta significativament el risc d’esdeveniments cardiovasculars, però se sap que la testosterona estimula la producció de glòbuls vermells, per la qual cosa un increment excessiu pot tornar la sang més espessa i augmentar el risc de trombus, infarts o accidents vasculars. Finalment, cal tenir en compte el seu impacte sobre la fertilitat, sobretot en homes joves, ja que la teràpia de reemplaçament hormonal fa que l’organisme deixi de produir la seva pròpia testosterona, la qual cosa atura la producció d’esperma.
Més enllà del terme que utilitzem per a definir aquest procés, l’important és entendre-ho com una etapa del envelliment masculí que mereix informació rigorosa i atenció mèdica quan els símptomes afecten la qualitat de vida. La clau està en el diagnòstic individualitzat i a recordar que els bons hàbits poden marcar la diferència.
- Fer exercici físic. Entre 1,5 i 2,5 hores a la setmana d’activitat ajuda el cos a produir hormones de forma més saludable.
- Cuidar l’alimentació. Menjar molta fruita fresca, verdura i cereals integrals, i reduir al mínim els aliments processats, que poden portar a la resistència a la insulina, la qual cosa, al seu torn, desequilibra altres hormones com la testosterona.
- Mantenir alts nivells de vitamina D. Això és especialment important a la tardor i hivern, quan l’exposició al sol és més baixa. La vitamina D actua en realitat com una prohormona que és essencial per a la salut immunològica i l’equilibri de les hormones sexuals.
- Prendre suficient iode. En la nostra dieta no poden faltar aliments rics en iode, com ara marisc, algues, ous o lactis. El iode és un mineral essencial per a la síntesi de les hormones de la tiroides.
- No oblidar-nos del calci. Aliments com a llet, iogurts, ametlles o verdures de fulla verda són font de calci. Aquest nutrient no només és essencial per als ossos, també juga un paper en la transmissió nerviosa i l’equilibri hormonal.
- Dormir prou i amb qualitat. Almenys set hores per nit i, si pot ser, en els mateixos horaris. La falta de descans eleva el cortisol, l’hormona de l’estrès, i redueix l’hormona del creixement, la qual cosa afecta el metabolisme i a la regeneració cel·lular.
- Prioritzar els envasos de vidre i l’acer inoxidable. Molts plàstics contenen compostos químics que “imiten” a les hormones i confonen al sistema endocrí. Es coneixen com a disruptors endocrins.
- Ventilar la casa i millorar la qualitat de l’aire interior. L’aire, dins i fora de casa, també pot contenir disruptors endocrins. Aspirar, retirar la pols i ventilar regularment són accions essencials per a reduir la presència de partícules de pols.
- Triar bé els productes cosmètics. Molts contenen disruptors hormonals. Hi ha aplicacions com INCI Beauty que permeten analitzar la composició dels cosmètics.
- Estar alerta als símptomes. En cas d’experimentar disminució de la libido, fatiga, pèrdua de massa muscular, augment de greix corporal, canvis en l’estat d’ànim, dificultat per a concentrar-se o alteracions del somni, convé consultar a un metge.