L’impacte ambiental de un desastre natural: què hauríem d’aprendre
“Depressió aïllada en nivells alts” és un concepte meteorològic amb el qual poques persones estaven familiaritzades abans del 29 d’octubre de 2024. Aquell dia, la dana, l’acrònim pel qual es coneix a aquest fenomen atmosfèric, va generar unes pluges torrencials que van produir gran- donis i irreparables estralls humans i materials a la Comunitat Valenciana. A la fi d’aquest mes farà sis mesos de la tragèdia que es va cobrar la vida de 224 persones –encara hi ha tres desapareguts– i que ha produït un seriós problema mediambiental.
Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), les intenses pluges que van caure aquell dia van assolir nivells rècord en municipis com Xiva, on van caure 491 litres per metre quadrat en només vuit hores. Un elevat volum acompanyat d’una gran energia que va provocar la gran velocitat amb la qual es va desplaçar l’aigua i que va arrossegar i trencar tot el que es va trobar al seu pas en molt pocs minuts. Com explica Javier Lillo, professor de la Universitat Rei Joan Carles i membre del grup de recerca sobre Canvi Global Terrestre i Geologia Ambiental (GECEG), “la inundació va causar la mobilització i, finalment, el dipòsit i l’acumulació tant d’una elevada quantitat de materials naturals (llots) com de materials generats per l’home (des de bateries de cotxes fins a contaminants d’origen industrial o farmacèutic)”. És a dir, als efectes ja de per si terribles de la caiguda d’un gran volum d’aigua es van unir els de l’acumulació d’una enorme quantitat de residus i les desastroses conseqüències seran molt complicades de revertir.
Un mal amb difícil solució
“L’acumulació de residus ha generat un considerable impacte ambiental i econòmic en algunes àrees i entorns urbans, rambles i lleres, sòls de labor i altres no agrícoles, l’Albufera, platges, fons marins…”, detalla Lillo. Tant per la seva naturalesa com pel seu volum, aquesta acumulació de residus ha de ser tractada com una contaminació que exigeix solucions tan contundents i ràpides com sigui possible. “Encara que, en alguns casos no es podrà retornar el medi, sigui urbà o natural, a les condicions que hi havia abans de la dana” opina Lillo.
Alberto Maceda, investigador de l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, analitza l’impacte de la dana. “En el sòl, s’ha produït una gran erosió en les zones de trànsit de l’avinguda d’aigua i també una gran acumulació de residus i contaminants en funció de la circulació de l’aigua. En la mar, s’ha sepultat qualsevol animal que visqués en el fons marí després de l’arribada de tones de llot, residus industrials i restes d’infraestructures urbanes”.
Aquestes aigües torrencials també han tingut gran impacte sobre les llacunes litorals, les tolles naturals, els estanys i altres entorns d’aigua dolça. “Sovint, no se’ls dedica prou atenció, però alguns hauran quedat reblerts (el terme que es fa servir en geologia quan s’omple totalment una depressió mitjançant sediments transportats per l’aigua). També ha entrat molta matèria orgànica en suspensió i aquestes partícules es dipositen sobre la vegetació de les llacunes i l’acaba ofegant. A més, el procés de descomposició de la matèria orgànica en l’aigua consumeix oxigen i això poden ser incompatible amb la vida de molts animals i plantes”, relata Maceda.
Alberto Maceda, professor i investigador en l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, explica com es pot fer una restauració ecològica fent servir enginyeria biològica. “És a dir, emprant plantes vives, juntament amb altres materials naturals o fàcilment biodegradables, per a donar estructura a l’entorn i valor ecològic, al mateix temps que millorar la seguretat de la ciutadania davant avingudes”. L’expert detalla els passos que cal seguir per a crear ciutats i entorns naturals més resilients a les catàstrofes.
- Eliminar la canya i plantar vegetació nativa en les zones de ribera. Resisteix molt millor la força de l’aigua, es fracciona menys i hi ha menys risc de bloqueig dels ponts. A més, el trànsit de l’aigua a través de la vegetació de ribera contribueix a eliminar nutrients i altres contaminants que poguessin ser presents en actuar de filtre biològic.
- Fomentar que les ciutats siguin esponges en la retenció d’aigua. Això es pot fer en general millorant la permeabilització dels sòls i creant dipòsits subterranis d’aigües pluvials, però també creant zones d’aiguamolls on derivar l’aigua en cas de crescuda perquè s’emmagatzemi allà i redueixi la velocitat d’avanç i els danys que pugui causar. L’aigua emmagatzemada crea un hàbitat aquàtic molt interessant des del punt de conservació de la biodiversitat d’aiguamolls.
- No construir o reconstruir en zones fàcilment inundables. Cal respectar les planes d’inundació perquè els llits fluvials puguin desguassar.
Pèrdues en la biodiversitat
L’Albufera valenciana és un dels aiguamolls més importants del Mediterrani i, com a parc natural, està protegit a nivell territorial i mediambiental. Però el passat 29 d’octubre, els rius van arrossegar una gran quantitat de sediments a aquest ecosistema litoral, que, d’altra banda, no és aliè a les inundacions (han estat habituals en la zona al llarg dels segles). Com a senyal- l’Alberto Maceda, “un problema greu que tenen molts aiguamolls a Espanya –i l’Albufera abans de la dana no era l’excepció–, és el de l’eutrofització (excessiva quantitat de nutrients en el sòl), que és causada per les restes de fertilitzants utilitzats en l’agricultura i per unes aigües insuficientment tractades en depuradores”. L’impacte visual més evident d’aquesta eutrofització és que l’aigua es torna verda i, juntament amb el risc d’aparició de toxines, també existeix el problema de la falta d’oxigen que posa en risc la flora i la fauna de la llacuna. “S’espera que els arrossegaments de llot d’aquesta catàstrofe hagin incrementat la quantitat de nutrients de l’aigua, (una cosa molt negativa perquè ofega la vida marina), i la concentració de contaminants que abans no estaven”, relata el biòleg.
Quines conseqüències comporta tot això? Que els aiguamolls estiguin plens de sediments “pot portar a la desaparició d’aquests ecosistemes, amb especial incidència en els ocells”, apunta l’expert. Els aiguamolls constitueixen sistemes molt efectius de depuració, però si es redueixen o la càrrega contaminant en l’aigua és elevada, tals funcions desapareixen. L’excés de nutrients i la contaminació de les aigües tenen uns impactes negatius directes en la fauna, especialment en els peixos”, explica l’expert
La salut, en risc
El tipus de residus que ha arrossegat l’aigua s’ha vist perfectament en les imatges retransmeses per televisió. Parlem de residus domèstics, industrials, agrícoles, enderrocs i restes de construcció i tots els contaminants que això implica: metalls pesants, vidres, plàstics, pintures, olis, piles, bateries, gasolina, medicaments, aigües fecals… Tots aquests contaminants poden tenir un efecte nociu en les persones i en els animals silvestres.
“El risc de la contaminació per a la salut tant d’animals silvestres com de persones dependrà del tipus de contaminant, la dosi i la freqüència d’exposició”, adverteix Maceda. Pel que fa a això, cal distingir entre els contaminants que s’acumulen en els teixits dels animals i els que no ho fan. “Entre els que s’acumulen estan els metalls pesants. Pot ser que els efectes dels metalls i altres bioacumulables no es percebi a curt termini, però sí es farà notar a la llarga pel seu efecte acumulatiu al llarg de la nostra vida”, explica el científic. “L’exposició a dosis altes d’aquestes substàncies o durant prolongats períodes de temps és perjudicial per a la salut tant dels animals com per als humans. Algunes de les substàncies nocives que s’acumulen en els teixits poden passar d’organismes de la cadena alimentària a la població”, conclou l’expert Javier Lillo.
Què fem llavors?
Davant una catàstrofe de tals dimensions, l’objectiu ara és tirar endavant accions que minimitzin totes aquestes conseqüències negatives per al medi ambient. Per exemple, és necessari reduir la quantitat de residus. La Comunitat Valenciana generava una mitjana anual de 180.000 tones de residus, però, després de la dana, aquesta xifra s’elevarà fins a les 800.000 tones de deixalles barrejades amb fang, segons dades facilitades per la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori. Aquests materials es reutilitzaran. Com? En un primer pas es realitza procés de cribratge amb una maquinaria especial i es separa la terra que està lliure de contaminants. Després d’una minuciosa anàlisi per assegurar que no hi ha rastre de tòxics, aquesta terra començarà a utilitzar-se per a diferents activitats, com, per exemple, restaurar pedreres, cobrir abocadors i labors agrícoles. Aquesta quantitat de residus generats per la dana també servirà per a aprofitar totes les possibilitats del biometà, una font neta d’energia que es genera, precisament, a partir de residus orgànics i abocadors. Un desastre natural canvia la vida de les persones que el sofreixen, però també el seu entorn. L’objectiu ara és desenvolupar plans específics perquè els impactes en el medi ambient i en la salut siguin menors.
El professor Javier Lillo, del grup de recerca sobre canvi global terrestre i geologia ambiental (geceg) de la universitat rei joan carles, enumera els passos que caldrà fer per restablir la normalitat després d’un fenomen d’aquesta naturalesa.
- Què és el prioritari? El primer pas posterior a un desastre ambiental d’aquesta magnitud ha de ser prendre mesures de prevenció i protecció, informar dels riscos a la societat i tenir un programa de vigilància i control.
- Què fem amb tants residus? La recuperació ambiental, donat l’extraordinari volum de residus mobilitzats i acumulats, ha d’estar basada fonamentalment en la seva retirada. Per a
- això, és necessari realitzar una cartografia ambiental que avaluï el volum de residus i la seva tipologia, l’entorn afectat, i els processos naturals que poden alterar l’estabilitat física i química d’aquests residus. No obstant això, hi ha tanta varietat de restes i contaminants, a més molt barrejats, que la gestió dels residus està sent molt complexa. Per seguretat ambiental, la seva disposició i emmagatzematge s’hauria de realitzar en abocadors dissenyats expressament.
- Com plantejar la recuperació? Ha de ser ràpida i racional. Però és imprescindible que la rapidesa estigui supeditada a un disseny correcte. Per exemple, els abocadors nous que es creïn han de comptar amb un disseny adequat per a evitar que siguin vulnerables davant una altra catàstrofe i que els residus contaminin el medi ambient.
- A quins riscos ens enfrontem? En les zones urbanes, convé eliminar els fangars i acumulacions d’aigua per a evitar problemes de salut pública. A més de la contaminació microbiològica, existeix risc de plagues de rosegadors i de mosquits, especialment quan pugin les temperatures.