Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzada l'accessibilitat en tres edificis públics (ajuntament, hospital i estació de tren) de 18 ciutats : Les ciutats avancen en accessibilitat per a discapacitats però s'obliden dels cecs i dels sords

L'escassetat d'informació en braille i la falta d'intèrprets professionals de llengua de signes són les traves més evidents per als discapacitats auditius i visuals

Edificis municipals, per a tothom?

Els ajuntaments són, sobre el paper, les institucions més properes al ciutadà. No obstant això, la realitat és una altra.

/imgs/20110301/tema2.jpg
En primer lloc, l’accés als ajuntaments no és tan senzill com sembla. Durant el recorregut de 5 minuts cap a l’edifici públic, les persones amb discapacitat motora van trobar dificultats per a circular perquè la vorera no tenia una amplària de pas lliure d’obstacles (va ocórrer a la Corunya i en alguns casos a Alacant, Còrdova, Múrcia i Sevilla). A més, el mobiliari urbà i els vehicles mal aparcats impedien el pas a la Corunya, Alacant, Còrdova, Pamplona i Sevilla. També els discapacitats visuals van haver de sortejar-los a Còrdova, Màlaga, Oviedo, Pamplona, Sevilla, Valladolid i Vitòria, a més de prestar una atenció especial al paviment, inestable a les ciutats de la Corunya, Bilbao, Còrdova, Sevilla i Vitòria.

Travessar la calçada també suposa un perill. En els casos en què es va trobar un pas de vianants, no sempre hi havia un semàfor acústic per a les persones cegues (va ocórrer a la Corunya, Cadis, Màlaga, Múrcia, Pamplona i Sant Sebastià). En aquest sentit, per a les persones amb discapacitat auditiva, en molt poques ciutats es va observar un sistema que assenyalés els segons que faltaven perquè es posés vermell (solament a Bilbao, Còrdova, Granada, Màlaga i Vitòria), ni un avís acústic per a les persones amb problemes de visió (a Barcelona, Sevilla, València, Vitòria i Saragossa cap dels semàfors observats no disposava d’aquest sistema).

Per a entrar als consistoris, és recomanable que la porta sigui automàtica (solament ho era en vuit ciutats), transparent o amb zones envidrades perquè els discapacitats auditius puguin veure el que hi ha a l’altra banda (no es va observar a la Corunya, Granada ni Saragossa) i que l’entrada estigui al mateix nivell que el carrer (en el recorregut amb la persona en cadira de rodes no ho estava en la meitat de les ciutats analitzades).

Una vegada dins de l’edifici, en la majoria de casos (excepte a Vitòria) la distribució de l’edifici permetia hi la mobilitat d’una persona en cadira de rodes i l’interior es trobava lliure d’obstacles, una qüestió fonamental per a un discapacitat visual. Tanmateix, la persona cega necessita guiar-se per l’edifici, però cap dels visitats no tenia franges de direcció de diferent color i textura ni tampoc les portes, els parets i els terres eren d’un color contrastat per a les persones amb visió reduïda (això últim solament es complia a la Corunya, Bilbao, Cadis, Granada, Màlaga i Múrcia).

/imgs/20110301/tema3.jpg
A l’hora de sol.licitar informació sobre com empadronar-se, la persona que més dificultats va tenir va ser en totes les ciutats el discapacitat auditiu. Fonamentalment per la manca d’intèrprets professionals de llengua de signes: solament n’oferien a la Corunya, Cadis, Còrdova, Màlaga i Valladolid (a Granada el personal administratiu ni tan sols sabia si n’hi havia o no). En la majoria de casos, la persona amb problemes auditius va haver de comunicar-se amb gestos o de manera escrita. Els discapacitats físics també van tenir problemes: els taulells eren massa alts a Alacant, Bilbao, Cadis, Múrcia, Oviedo, Sevilla i València. D’altra banda, les persones amb discapacitat visual també tenen problemes per a accedir a la informació, ja que el braille no és un llenguatge fàcil de veure en les administracions públiques. Els lavabos són, així mateix, un espai imprescindible en qualsevol edifici i s’hi ha de permetre l’accés i l’ús a qualsevol ciutadà; tanmateix, a la Corunya, Múrcia, Sevilla i Vitòria no n’hi havia. I en les altres ciutats es van trobar a faltar senyalitzacions universals d’accessibilitat, amplària adequada de la porta per a les persones en cadira de rodes, barres de recolzament en el vàter, rètols en braille per a les persones cegues i sistemes visuals perquè les persones sordes sàpiguen si estan ocupats o no.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions