Bizum. Així canviaran els nostres pagaments l’any 2027
Pagar un sopar entre amic, comprar per Internet, fer una donació o completar algunes gestions amb l’Administració: Bizum forma part de les nostres rutines de pagament. Quan va néixer, l’any 2016, la seva funció principal era enviar i rebre diners entre particulars. Des de llavors, les seves possibilitats s’han multiplicat i el seu abast continua creixent. Als enviaments entre particulars se sumen noves maneres de pagar i una expansió per Europa que farà un nou pas de 2027 en davant. Però també sorgeixen dubtes: el podrem fer servir a qualsevol país o comerç? Tindrà algun cost?, Què passa si enviem diners a la persona equivocada? Com podem evitar les estafes? Quan cal declarar aquests moviments a Hisenda? A continuació, resolem els principals dubtes sobre el present i el futur de Bizum.
Què és Bizum i com funciona?
Bizum és un servei integrat en l’aplicació del banc que permet enviar i rebre diners utilitzant el número de telèfon. Tant qui envia com qui rep han de tenir-ho activat en una entitat compatible. Per a realitzar un enviament n’hi ha prou amb triar un contacte, indicar la quantitat i confirmar l’operació; els diners acostumen a arribar en pocs segons. Però Bizum ja serveix per a molt més que enviar diners entre particulars. També permet comprar per Internet i pagar en comerços físics que admetin aquest mitjà de pagament, fer donacions a ONG i abonar determinats serveis de l’Administració. Empreses i autònoms poden utilitzar-ho a més per a cobrar als seus clients. En tots aquests casos, la funció ha d’estar habilitada per l’entitat bancària i, quan es tracti d’una compra, el comerç ha d’acceptar Bizum com a mitjà de pagament.
Podem pagar amb Bizum en qualsevol botiga?
No, encara que cada cop serà possible fer-ho en més establiments. A Espanya, el pagament presencial amb Bizum va començar a desplegar-se en 2026. Per a utilitzar-ho, el banc ha d’oferir aquesta funció, l’usuari ha de tenir-la activada i el comerç ha d’admetre-la. Quan està disponible, es paga acostant al datàfon un mòbil amb tecnologia NFC, de manera similar a una targeta sense contacte. En 2027 està previst ampliar els pagaments transfronterers a comerços físics i botigues en línia dels països participants en la xarxa europea. La implantació serà progressiva, i no significa que Bizum pugui utilitzar-se automàticament en tots els establiments d’aquests països.
A quins països podrem utilitzar-ho?
Actualment, els usuaris de Bizum poden enviar i rebre diners de persones que utilitzen MB WAY, el servei de pagaments mòbils de Portugal, i Bancomat Pay, el seu equivalent italià, a més de fer-ho entre Espanya i Andorra. No és necessari descarregar una altra aplicació: cada usuari opera des de la solució habitual del seu país. Però la connexió continuarà ampliant-se. El projecte europeu en el qual participa Bizum preveu aconseguir inicialment 13 països: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Andorra. La connexió entre totes elles s’implantarà de manera progressiva, per la qual cosa la disponibilitat i les funcions podran variar segons el país, l’entitat i el moment.
L’any 2027 arribarà el següent pas: a més d’enviar diners entre particulars, està previst poder realitzar pagaments transfronterers en comerços en línia i establiments físics. L’usuari continuarà utilitzant Bizum des d’Espanya i la persona o el comerç de l’altre país emprarà la solució de pagament compatible disponible allí.
Tindrà algun cost fer-lo servir en un altre país?
Bizum no cobra comissions als usuaris per utilitzar el servei, encara que les condicions depenen de cada entitat. Abans d’enviar diners o pagar en un altre país, convé comprovar si el nostre banc aplica algun cost. Si l’operació es realitza en una moneda que no sigui l’euro, també caldrà consultar el tipus de canvi i les possibles comissions de conversió. Que un país participi en la xarxa europea no significa que utilitzi l’euro.
Quants diners podem enviar i rebre?
Entre particulars, l’import mínim per operació és de 0,50 euros i el màxim de 1.000 euros. També existeixen límits acumulats: es poden enviar fins a 2.000 euros al dia i 5.000 euros al mes. Pel que fa a les recepcions, una persona pot rebre com a màxim 2.000 euros al dia i fins a 60 operacions al mes.
Les compres en comerços, els pagaments a empreses o les donacions poden estar subjectes a condicions específiques, per la qual cosa convé consultar les normes de cada entitat i del servei utilitzat. Si necessitem conèixer els límits exactes del nostre compte, el millor és comprovar-los en l’app o consultar directament amb el nostre banc.
Com podem evitar les estafes més freqüents?
Bizum utilitza els sistemes de seguretat de l’aplicació bancària. El principal risc sol estar en models d’estafes que busquen que l’usuari autoritzi una operació o faciliti les seves claus. Aquestes són algunes de les més habituals:
- El Bizum invers. L’estafador es fa passar per comprador, però, en comptes d’enviar el pagament, fa una sol·licitud de diners. Si l’acceptem, els diners sortiran del nostre compte. Per a rebre un Bizum no cal acceptar ni autoritzar res: l’ingrés es realitza automàticament.
- El fals reintegrament. Algú afirma que ens retornarà uns diners cobrats de més, una ajuda o una quantitat pendent, però en realitat ens envia una sol·licitud de pagament. Abans d’acceptar qualsevol operació, hem de comprovar qui l’envia i llegir amb atenció si la pantalla indica que pagarem o a rebre diners.
- El fals comprador o venedor. En plataformes de compravenda, l’estafador pot enviar una sol·licitud de diners fent-la passar per un pagament, demanar un avançament per un article inexistent o intentar treure la conversa de la plataforma. Convé desconfiar si ofereix més diners de l’acordat, fica pressa o demana continuar l’operació per un altre canal.
- Missatges falsos del banc. SMS o correus imiten les comunicacions de la nostra entitat i demanen confirmar un Bizum, facilitar dades o accedir a un enllaç. No cal obrir-ho ni proporcionar claus o codis. Davant el dubte, hem de contactar amb el banc pels seus canals habituals. El banc mai necessita que li facilitem per missatge les nostres claus completes ni els codis d’autorització d’una operació.
- Suplantació d’organismes públics. Els delinqüents poden fer-se passar per Hisenda, la Seguretat Social, Correus o altres institucions per a aconseguir claus, codis d’autorització o dades bancàries mitjançant enllaços enviats per missatge. Si rebem una petició inesperada d’algú conegut, convé contactar amb aquesta persona per una altra via per a confirmar que realment l’ha enviat.
Què passa si enviem diners a la persona equivocada?
Com els diners s’abonen de manera gairebé immediata, no podem cancel·lar l’operació des de l’aplicació. El primer és contactar amb la nostra entitat per a informar del que ens ha passat. El banc pot ajudar-nos a gestionar la incidència, encara que la devolució dels diners dependrà, en la majoria dels casos, que la persona receptora accepti reintegrar-lo. Abans de confirmar un enviament, convé revisar sempre l’import i el destinatari.
Què fem si rebem un Bizum per error?
Si rebem un Bizum inesperat, no hem de gastar els diners ni retornar-los directament a qui ens els reclami. El més segur és contactar amb el nostre banc i deixar que l’entitat gestioni la devolució. Cal desconfiar especialment si algú es posa en contacte amb nosaltres immediatament, ens fica pressa per a retornar els diners o ens demana que l’enviem a un altre número de telèfon. En aquests casos, convé no realitzar cap operació pel nostre compte i consultar primer amb el banc.
Com reclamar si hem estat víctimes d’una estafa?
Si no reconeixem l’operació o sospitem que pot tractar-se d’un frau, cal actuar com més aviat millor.
- Avisar al banc. Hem de comunicar immediatament el frau i sol·licitar que intenti recuperar els diners. Si es tracta d’una operació que no hem autoritzat, hem d’indicar-ho expressament. Si nosaltres mateixos ordenem el pagament enganyats per un estafador, la recuperació pot ser més difícil, però convé reclamar igualment perquè el banc analitzi les circumstàncies i les mesures de seguretat aplicades.
- Guardar totes les proves. Convé conservar el justificant del Bizum, missatges, correus electrònics, captures de pantalla, números de telèfon i qualsevol altra informació relacionada amb el frau.
- Presentar una denúncia. Podem recórrer a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o el jutjat i aportar totes les proves disponibles. També podem sol·licitar assessorament gratuït a INCIBE a través del 017.
- Reclamar al banc. Si no estem d’acord amb l’actuació de l’entitat, hem de presentar una reclamació davant el seu Servei d’Atenció al Client. En les reclamacions sobre serveis de pagament s’aplica un termini de 15 dies hàbils per a respondre.
- Acudir al Banc d’Espanya. Si el banc rebutja la nostra reclamació o no respon dins del termini establert, podem presentar una reclamació davant el Banc d’Espanya.
Un Bizum pot tenir conseqüències fiscals?
Utilitzar Bizum no obliga per si mateix a declarar una operació. El que determina si existeix una obligació fiscal és la naturalesa dels diners, no el mitjà utilitzat per a enviar-lo. Reembossar la part d’un sopar o repartir el cost d’un regal comprat entre diverses persones no es converteix en renda pel fet d’haver efectuat el pagament mitjançant Bizum. En canvi, els cobraments per vendes o serveis realitzats dins d’una activitat econòmica han de declarar-se igual que si es rebessin per transferència, targeta o efectiu. Les donacions i altres moviments també poden tenir les seves pròpies obligacions fiscals. Des de 2026, les entitats financeres informen mensualment l’Agència Tributària de l’import acumulat cobrat mitjançant Bizum per empresaris i professionals. Aquesta obligació correspon a les entitats i no inclou els enviaments entre particulars.