Baix en greixos saturats

Baix en greixos saturats

Un reclam nutricional pot destacar una qualitat del producte, però no explica tota la història. Analitzem quatre etiquetes per a descobrir què hi ha darrere del missatge “baix en greixos saturats”.

Quan trobem en un envàs el reclam “baix en greixos saturats”, és fàcil interpretar-lo com un senyal que estem davant una opció saludable. Però aquesta declaració només ens parla d’una característica concreta del producte. La legislació europea permet utilitzar-la en aliments sòlids quan la suma de greixos saturats i greixos trans no supera 1,5 g/100 g en els aliments sòlids o 0,75 g/100 ml en els líquids. A més, en tots dos casos, aquests greixos aporten com a màxim el 10% de l’energia de l’aliment.

Limitar els greixos saturats forma part de les recomanacions per a cuidar la salut cardiovascular, ja que un consum elevat pot augmentar el colesterol LDL. No obstant això, no n’hi ha prou amb reduir aquests greixos: també importa com i amb què es substitueixen. Reemplaçar-los per greixos insaturats, presents per exemple en fruita seca, llavors o olis vegetals, pot resultar més favorable que fer-ho per sucres o farines refinades.

Més enllà del missatge

Per això, la declaració “baix en greixos saturats” no ha d’interpretar-se com una valoració global del producte. Aquesta al·legació informa únicament sobre la quantitat de greixos saturats i trans que conté l’aliment. Per a saber si es tracta d’una opció interesant també convé fixar-se en altres aspectes, com la presència de sucres afegits, la quantitat de sal, el grau de processament o la grandària de la ració que es consumeix.

Ortiz integral

Una característica poc excepcional

Encara que l’etiqueta “baix en greixos saturats” apareix destacada en el frontal, aquesta característica és habitual en els pans torrats, fins i tot quan no s’indica en l’envàs. Això es deu, en bona part, al fet que solen elaborar-se amb olis vegetals, com el de gira-sol, el greix del qual és majoritàriament insaturada. Tant l’oli de gira-sol convencional com l’alt oleic contenen al voltant d’un 10% de greixos saturats. La farina integral també aporta una petita quantitat de greix, principalment insaturada. Per això, l’al·legació és correcta, però no necessàriament distingeix a aquest producte d’altres pans torrats similars. Per a valorar el producte en el seu conjunt convé observar també altres aspectes de la seva composició. Per exemple, conté sucre afegit i aporta 6,4 g de sucres lliures per cada 100 g.

Borges natura

Pocs greixos saturats per naturalesa

La beguda pot utilitzar la declaració ”baix en greixos saturats” perquè conté quantitats molt reduïdes d’aquests greixos. En gran part, això es deu a la seva composició: està formada principalment per aigua i arròs, mentre que la nou –l’únic dels seus ingredients que aporta una quantitat rellevant de greix– es troba en una proporció molt de menor. A més, la major part del greix present en les nous és insaturada. Per això, l’al·legació és correcta i encaixa amb les característiques del producte. En l’envàs també apareix una declaració de salut que recorda que reduir el consum de greixos saturats contribueix a mantenir nivells normals de colesterol sanguini. Tanmateix, això no significa que la beguda redueixi el colesterol per si mateixa ni que produeixi aquest efecte de manera automàtica.

Realment hi ha cinc nous en cada got?

L’envàs destaca “cinc nous en cada got cada dia”, però aquesta quantitat correspon a la feta servir inicialment per a elaborar 250 ml de beguda. Durant el processament, part dels components de les nous passa al líquid, mentre que bona part de la fracció sòlida se separa. Per tant, beure un got no equival a consumir cinc nous senceres. A més, la quantitat de nou o el baix contingut en greixos saturats només descriuen algunes característiques del producte. Per a valorar-ho en el seu conjunt també convé revisar la resta de la informació nutricional. En aquest cas, un got aporta 13 g de sucres (el 52% del màxim diari recomanat per l’Organització Mundial de la Salut), una quantitat rellevant que convé tenir en compte juntament amb la resta dels seus ingredients i nutrients.

HSN pasta y pollo

El pollastre ajuda a complir l’al·legació

Els greixos d’aquest plat procedeixen principalment del pollastre i de l’oli de colza, dos ingredients amb una proporció relativament baixa de greixos saturats. En el pollastre representen aproximadament el 30% del greix total, bastant menys que en altres carns emprades habitualment en plats preparats, com la vedella o el porc, pot arribar al 45%. Per això, és lògic que aquest plat tingui un contingut baix en greixos saturats. No obstant això, per a valorar-ho en el seu conjunt també convé revisar altres nutrients. En aquest cas, destaca el seu contingut de sal: aporta 1,18 g per cada 100 g. A més, en tractar-se d’un plat preparat que sol consumir-se en una sola presa, resulta especialment important considerar la quantitat total que aporta la ració completa (420 g): gairebé 5 g de sal, el màxim diari recomanat per l’OMS.

Eura fiambre

No n’hi ha prou que sigui vegetal

Que un aliment estigui elaborat únicament amb ingredients d’origen vegetal no garanteix que tingui pocs greixos saturats. Algunes de les utilitzades en aquesta mena de productes, com l’oli de coco o l’oli de palma, contenen quantitats elevades de greixos saturats. No obstant això, aquest producte presenta un perfil diferent: conté poc greix en total (3,6%) i aporta només 0,4 g de greixos saturats per cada 100 g. Les seves principals fonts de greix són l’oli de nabina (colza) i el d’oliva verge extra, el perfil lipídic de la qual està compost majoritàriament per greixos insaturats. Per això, la declaració “baix en greixos saturats” aporta una informació útil que no pot deduir-se simplement a partir del seu origen vegetal. Ara bé, aquesta al·legació informa únicament sobre el contingut de greixos saturats. Per a valorar el producte en el seu conjunt també és necessari revisar altres aspectes de la seva composició. En aquest cas, aporta 1,6 g de sal per cada 100 g, una quantitat elevada que supera el llindar de 1,25 g per a cada 100 g utilitzat habitualment per a considerar que un aliment té un alt contingut de sal.