Disposats a retornar, si és fàcil
Comprar una ampolla d’aigua o una llauna de refresc implicarà aviat un gest nou: pagar un petit dipòsit per l’envàs i retornar-lo buit per a recuperar els diners. És la base del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), que Espanya ha d’implantar després de no haver aconseguit els objectius de recollida separada d’ampolles de plàstic. L’any 2023 s’havia de recuperar el 70%, però el percentatge es va quedar en el 41,3%. El nou sistema pretén augmentar la recollida d’aquests envasos i avançar cap als objectius europeus. El Reglament Europeu d’Envasos i Residus d’Envasos (PPWR) estableix que, abans de 2029, els Estats membres hauran de recollir per separat almenys el 90% anual de determinades ampolles de plàstic i recipients metàl·lics per a begudes.
Per al consumidor, el canvi va molt més enllà de separar residus: caldrà avançar uns diners, conservar els envasos i retornar-los en els punts habilitats per a recuperar el dipòsit. Estem disposats a incorporar aquesta nova rutina? Com encaixaria aquest sistema en la nostra vida quotidiana? Per a esbrinar-ho, la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (Hispacoop) ha preguntat a 1.600 persones majors de 18 anys de tota Espanya. Les entrevistes telefòniques es van realitzar entre el 9 i el 26 de maig de 2026.
- Compres una beguda, ampolla o llauna inclosa en el sistema.
- Pagues una fiança o dipòsit, per exemple, 10 cèntims afegits al preu.
- Conserves l’envàs buit sense aixafar-lo.
- Ho retornes en l’establiment o punt autoritzat.
- Recuperes els diners en efectiu, Bizum, val o sistema equivalent.
Hi ha lloc a casa?
Espanya ja està bastant acostumada a separar envasos. El 86% de les persones enquestades afirma separar habitualment a casa els envasos de plàstic, les llaunes metàl·liques i els brics. A més, les llars compten de mitjana amb 3,5 cubs o espais diferenciats per a classificar diferents tipus de residus.
Una dels dubtes que planteja el SDDR és què passarà amb les ampolles i llaunes buides fins que arribi el moment de retornar-les. Els envasos hauran de conservar-se a casa fins a portar-los a un punt de devolució i hauran de complir les condicions de conservació que estableixi el sistema. Tenim espai per a guardar-los? Per a la majoria de les persones, això no sembla un problema: el 88% afirma disposar de lloc suficient i només un 12% considera que no en té. A més, el 87% acudeix al contenidor groc com a mínim un cop per setmana. Carmen Redondo, directora de Relacions Institucionals de Hispacoop, assenyala que “aquestes dades mostren l’alta receptivitat i viabilitat operativa de les llars espanyoles. Això sí, per a aconseguir-ho, ha d’haver-hi al darrera una infraestructura que funcioni”.
Bona acollida, molts dubtes
Encara que el SDDR ja funciona en més d’una dotzena de països europeus, encara resulta poc familiar a Espanya. Només el 17% dels enquestats afirma haver utilitzat alguna vegada un sistema de dipòsit, i principalment ho han fet durant viatges a l’estranger. Tot i això, una vegada que se’ls explica el seu funcionament, el 71% valora el sistema favorablement, només el 16% el rebutja i el 13% contesta que no té una opinió formada. Per a Carmen Redondo, el principal obstacle no és tant el rebuig com la falta d’informació: “L’estudi demostra que l’acceptació social és elevada tan bon punt les persones consumidores coneixen el seu funcionament. No obstant això, també posa de manifest que el principal repte no és l’acceptació del sistema, sinó la seva adequada comprensió”.
L’enquesta posa de manifest, de fet, dubtes pràctics: on s’hauran de retornar els envasos, en quines condicions caldrà fer-ho o com es recuperaran els dipòsits. Entre els qui rebutgen el sistema, els principals motius són haver d’avançar aquests diners i la incomoditat de transportar els envasos fins al punt de devolució. El rebuig és més significatiu entre els homes (19%, en contrast amb el 13% de les dones) i també creix amb l’edat: passa del 8% entre els menors de 30 anys al 18% entre els majors de 50.
L’estudi ratifica la sensibilitat a l’import del dipòsit: cada 5 cèntims que s’incrementa el dipòsit fan créixer també en un 8% la probabilitat de retornar tots els envasos.
Consciència ambiental i butxaca
La consciència ambiental i l’incentiu econòmic són les dues grans raons per a participar en aquest sistema de recollida d’envasos, però la importància que es concedeix a aquests factors canvia amb l’edat. Entre els joves de 18 a 29 anys pesa més recuperar els diners del dipòsit (54,8%) que la motivació ecològica (35,1%). A partir dels 50 anys passa tot el contrari: entre els 50 i 64 anys, el 50,7% assenyala com a principal motivació el compromís mediambiental, mentre el 30% cita l’incentiu econòmic.
Per a Carmen Redondo, tots dos motius es complementen: “La participació en el futur SDDR estarà determinada per la convergència de dos factors complementaris: la consciència ambiental i l’incentiu econòmic”. Segons explica l’experta, quan els consumidors comprenen com funciona el sistema i perceben els seus beneficis ambientals i econòmics, és més fàcil que ho considerin una eina útil per a avançar cap a un consum més sostenible.
Retornar en fer la compra
La comoditat serà un altre factor decisiu per al funcionament del nou sistema. El 87% dels enquestats assenyala els supermercats o les botigues de proximitat com a punt preferit per a retornar els envasos. A més, el 83% considera bastant o totalment probable fer-ho aprofitant el moment de la compra. Però el que resulta còmode per al consumidor pot plantejar dificultats als comerços, especialment al més petits. “Les cooperatives de consum i les botigues de proximitat poden tenir un paper important en el futur SDDR perquè són establiments habituals per a les persones consumidores. Però proximitat no significa que tots estiguin preparats per a assumir el retorn diari dels envasos”, explica Carmen Redondo en mom d’Hispacoop. “El repte serà integrar la devolució sense interferir en l’activitat de la botiga. Caldrà gestionar l’espai disponible, els moments de major afluència, el reembossament del dipòsit, l’emmagatzematge temporal i la recollida dels envasos”, assenyala Redondo. L’estudi suggereix que integrar la devolució en una rutina quotidiana com la compra serà un dels factors decisius per a garantir l’acceptació del sistema.
Els joves responen més a l’incentiu. Les persones de 18 a 29 anys són les menys predisposades a retornar tots els envasos quan el dipòsit és baix. Amb 0,20 euros per unitat, la seva intenció de devolució s’aproxima a la de la resta de grups d’edat.
- A partir de 15 cèntims. Quan la quantitat que es pot recuperar arriba als 0,15 euros o més, el percentatge de persones que declara que retornaria tots els seus envasos supera el 60% en totes les comunitats autònomes analitzades.
- Trobar l’equilibri. Un dipòsit d’un import superior anima a retornar els envasos, però ha de ser equilibrat per a incentivar la participació sense encarir en excés la compra.
Quantes menys excepcions, millor
El disseny definitiu del SDDR encara ha de concretar aspectes com ara quins tipus d’envasos estaran inclosos o si tots estaran subjectes a la mateixa quantia de dipòsit. La meitat dels enquestats considera que l’import del dipòsit hauria de variar segons les característiques de l’envàs. Entre ells, el 69% tindria en compte la grandària i el 62%, el material fet servir. En canvi, un 28% prefereix que tots els envasos tinguin el mateix preu de dipòsit.
Una altra qüestió és quins envasos haurien d’entrar en el SDDR. En preguntar si els brics de begudes haurien o no d’incloure’s o si el sistema hauria de limitar-se a llaunes i ampolles de plàstic, el 45% dels enquestats considera preferible que tots funcionin sota el mateix sistema, mentre el 24% opta per limitar-lo a llaunes i ampolles. A un 27% li resulta indiferent. Per a la portaveu de Hispacoop, “aquests resultats apunten cap a models universals, amplis i inclusius que redueixin excepcions i facilitin la comprensió del sistema per part de la ciutadania”.
Canviarà la nostra cistella de la compra?
El SDDR no només afectarà la manera de retornar els envasos, també pot influir en les nostres decisions de compra. Si la quantitat a recuperar quan es retorni l’envàs variés segons la grandària o el material, el 26% dels consumidors afirma que optaria per productes amb envasos d’import inferior. L’efecte seria diferent segons la beguda. Entre els qui consumeixen aigua en ampolles, el 20% es decantaria per formats més grans. Entre els consumidors de cervesa, al voltant del 30% canviaria a formats exempts de dipòsit, com el vidre. En el cas dels refrescos, el 13% canviaria d’envàs i un 8% es plantejaria reduir el seu consum. Per això, la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris adverteix que el disseny del sistema haurà de tenir en compte els seus possibles efectes sobre els hàbits de compra per a evitar que la existència de grandàries o materials exempts del dipòsit desplaci el consum cap a aquests formats.
El contenidor groc no desapareix
L’arribada del nou sistema de gestió d’envasos no significa que hagi de desaparèixer el contenidor groc. El SDDR s’aplicarà a determinats envasos de begudes, mentre que altres residus continuaran dipositant-se en els contenidors habituals. Segons l’estudi, el 89% dels enquestats afirma que continuarà portant al contenidor groc els envasos que no estiguin subjectes al dipòsit i només un 2% creu que deixarà de separar-los. Entre ells es troben, per exemple, els brics de llet, els envasos de iogurt, les llaunes de conserva, les safates de carn i molts altres envasos lleugers que continuaran dipositant-se en el contenidor groc.
Per a Carmen Redondo, aquestes dades indiquen que tots dos models poden conviure: “Els resultats no mostren indicis que la implantació del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) pugui afeblir els hàbits actuals de separació de residus”. Hispacoop considera que el nou sistema pot complementar la recollida actual sense substituir les pràctiques ja existents.
Molts dubtes per resoldre
La disposició cap al SDDR és majoritàriament favorable, però encara queden moltes qüestions pràctiques per resoldre.
El 77% dels enquestats manifesta algun dubte sobre la seva posada en marxa, especialment sobre com funcionarà i la logística que implicarà. Segons la portaveu de Hispacoop, el repte passa per coordinar a tots els implicats: “El SDDR només funcionarà si administracions, operadors del sistema, distribució comercial, indústria i organitzacions de consumidors actuen sota un model homogeni, senzill i ben coordinat”. Per això, resumeix l’experta, “més que un desafiament tecnològic, parlem d’un repte d’organització, coordinació i bona governança”.
Retornar, tan fàcil com comprar
L’última peça serà la informació. No hi haurà prou amb instal·lar els sistemes de devolució: els consumidors hauran de saber quins envasos estan inclosos, on retornar-los, com fer-ho i com recuperar el dipòsit. Per a Carmen Redondo, “no n’hi ha prou amb disposar d’una bona infraestructura; és imprescindible acompanyar a la ciutadania amb informació clara, senzilla i coherent des del primer moment”.
La Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (Hispacoop) aposta, a més, per campanyes continuades que ajudin a convertir la devolució en una rutina. Com més senzill i pròxim resulti el sistema, més fàcil serà incorporar-lo als hàbits quotidians.
L’estudi mostra, en conjunt, una bona predisposició dels consumidors cap al SDDR, però també deixa clar que el seu èxit dependrà en bona part de com s’emporti a la pràctica. La comoditat per a retornar els envasos, un dipòsit que incentivi el seu retorn i una informació clara seran claus perquè el nou sistema s’integri en la vida quotidiana. En última instància, l’èxit del SDDR dependrà del fet que retornar un envàs resulti gairebé tan senzill com comprar-lo. Els elevats nivells de suport que recull l’enquesta dibuixen un escenari favorable, però l’experiència demostra que la intenció declarada i el comportament real no sempre coincideixen fil per randa.
Perquè el nou sistema funcioni, Hispacoop considera fonamental que pugui integrar-se amb facilitat en les rutines de compra. Aquestes són algunes de les claus:
- A prop i sense complicacions. El 87% dels enquestats prefereix retornar els envasos en supermercats o botigues de proximitat i el 83% considera bastant o totalment probable que decideixin fer-ho aprofitant el moment de la compra.
- Un procés àgil. La proximitat és el factor més important per a triar on retornar els envasos. També influeixen la facilitat d’accés i evitar esperes o cues.
- Diverses maneres de recuperar els diners. Les preferències de reembossament varien segons l’edat. Els perfils joves prefereixen Bizum, mentre que els de més edat opten per recuperar els diners en caixa.