Quan l'esprai nasal empitjora la congestió

Quan l'esprai nasal empitjora la congestió

Basten unes polvoritzacions per a notar alleujament en pocs minuts: els descongestionadors nasals són un dels remeis més habituals quan tenim el nas tapat per un refredat, una grip o una crisi d’al·lèrgia. Actuen ràpid, normalment es venen sense recepta i semblen tan inofensius com un mocador de paper. El problema apareix quan aquest alleujament puntual es converteix en costum: si es fan servir més temps del recomanat, poden provocar l’efecte contrari.

La Societat Espanyola de Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL- CCC) i el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (CGCOF) adverteixen d’aquest risc. Algunes persones acaben recorrent a l’esprai per a dormir, treballar o, simplement, respirar amb normalitat. Per a evitar-ho, cal respectar la dosi i la durada indicades en el prospecte i consultar amb un professional sanitari si la congestió persisteix.

Tots causen els mateixos problemes?

Amb el nom genèric d’esprai nasal es comercialitzen productes molt diferents entre si. No tots serveixen per al mateix ni actuen igual:

• Sèrum fisiològic i solucions salines o d’aigua de mar. Hidraten i netegen la mucosa. No contenen medicaments ni estrenyen els vasos sanguinis del nas (vasoconstricció). Poden utilitzar-se amb freqüència, seguint les instruccions del producte i mantenint net l’aplicador.
• Corticoides nasals (budesonida i fluticasona). Redueixen la inflamació en casos d’al·lèrgia o rinitis crònica. El seu efecte és més lent i requereixen prescripció mèdica.
• Antihistamínics nasals. Actuen sobre la resposta al·lèrgica i alleugen símptomes com a esternuts, picor i secreció nasal.
• Descongestionadors d’acció ràpida (oximetazolina i xilometazolina). Treuen el tap del nas en pocs minuts i proporcionen un alleujament immediat, però poden causar problemes si es fan servir malament.

Per què no són tan inofensius

Dels productes anteriors, el risc d’efecte rebot es concentra en els descongestionadors d’acció ràpida: estrenyen temporalment els vasos sanguinis de la mucosa nasal, redueixen la inflamació i permeten que l’aire circuli millor. Però estan pensats per a un ús puntual. La durada màxima no és idèntica per a tots els productes: alguns limiten el tractament a tres dies. Per això, és imprescindible respectar la dosi, la freqüència i el temps indicats en el prospecte concret.

Si s’utilitzen durant més temps, pot aparèixer l’efecte rebot: els vasos tornen a dilatar-se, la mucosa s’inflama i el nas es congestiona de nou, la qual cosa afavoreix que es torni a utilitzar. L’ús continuat pot acabar provocant rinitis medicamentosa, una inflamació crònica de la mucosa nasal causada pel propi medicament.

Com identificar aquests esprais

La forma més fiable no és fixar-se en frases comercials com “alleujament ràpid” o “destapa el nas”, sinó consultar el prospecte. Si conté oximetazolina, xilometazolina o un altre vasoconstrictor, el seu ús ha de limitar-se al temps indicat. Davant qualsevol dubte, el farmacèutic pot identificar el principi actiu i explicar durant quant de temps pot utilitzar-se.

Quines persones han de fer-ho servir amb més precaució?

Els efectes dels descongestionadors nasals no es limiten al nas, per la qual cosa les persones amb hipertensió, malalties cardiovasculars, diabetis o hipertiroïdisme han de consultar les precaucions del medicament i, en cas de qualsevol dubte, preguntar a un professional sanitari. Quan es tracta de nens cal extremar la cautela: no tots els productes per a la congestió estan autoritzats per a totes les edats i les dosis varien segons el producte. Abans d’utilitzar-los, cal comprovar l’edat indicada i seguir les instruccions del pediatre. També convé consultar durant l’embaràs i la lactància.

Què fer si hi ha dependència?

No augmentis la dosi ni la freqüència d’ús per aconseguir més alleujament. Si has utilitzat el descongestionador durant més temps del recomanat i la congestió persisteix, consulta amb un farmacèutic o un professional sanitari per a valorar com reduir-lo o suspendre’l i esbrinar la causa de l’obstrucció. Canviar un esprai per un altre tampoc té per què ser la solució. No ho substitueixis per un altre producte sense supervisió, perquè podria mantenir-se el problema.