Així es parla en xarxes socials d'alimentació
Les xarxes socials no són només un espai d’esbarjo col·lectiu. També són aparador, consulta ràpida i font d’aprenentatge quotidià sobre alimentació, salut i benestar. Milions de persones acudeixen cada dia a YouTube, Instagram o TikTok per a buscar receptes, consells per a aprimar, hàbits saludables o fórmules per a veure’s millor. A Espanya, amb 39 milions de usuaris de xarxes socials, l’impacte d’aquests continguts és massiu, especialment entre adolescents i adults joves. El problema no està en el fet que es parli d’alimentació, sinó en com es parla d’ella. En aquest univers de vídeos breus, publicacions visuals i missatges directes conviuen la divulgació útil, l’experiència personal i la desinformació. I quan el tema afecta a la salut, la imatge corporal o el benestar mental, el risc es multiplica.
Per a conèixer les principals narratives que circulen en aquestes plataformes, Fundació EROSKI ha dut a terme una investigació juntament amb el grup Gureiker, de la Universitat del País Basc, liderat per la professora i investigadora María de la Mar Rodríguez. L’estudi, que va concloure a la fi de 2025, va analitzar 4.582 vídeos en espanyol de YouTube, 125.917 publicacions d’Instagram i 2.249 continguts de TikTok i va identificar als principals influencers sobre alimentació, benestar i salut, els seus perfils professionals i la repercussió dels seus continguts. Els autors adverteixen que l’absència d’informació contrastada, la simplificació excessiva de missatges visualment molt atractius i la difusió de pràctiques sense base científica poden contribuir a la desinformació, amb greus conseqüències per a la salut física i mental.
La conclusió és tan senzilla com inquietant: a les xarxes socials es parla de menjar, però moltes vegades, en realitat, es parla del cos. De la seva transformació, el seu control, la seva exhibició i el seu valor social. L’estudi ho resumeix així: “L’alimentació vinculada a la salut, l’estètica i la por corporal convergeixen en un espai digital on el cos es converteix en objecte d’espectacle, de consum i de judici constant”.
Anàlisi
- YouTube: 4.582 vídeos
- Instagram: 125.917 posts
- TikTok: 2.249 continguts
Què és una “comunitat”?
En aquesta recerca, una comunitat no és un grup de persones, sinó un conjunt de publicacions amb característiques visuals o temàtiques similars. Mitjançant algorismes, el sistema compara milers d’imatges, detecta quins s’assemblen entre si i les agrupa automàticament. Així poden identificar-se patrons, com a comunitats centrades en fitness, alimentació saludable, pèrdua de pes o imatge corporal.
Youtube
Quan el canvi físic es converteix en espectacle
YouTube apareix com una plataforma on la alimentació es barreja amb testimonis personals, consells mèdics, entrenament i relats de transformació corporal. Els continguts amb més interacció no sempre són els més tècnics ni els més rigorosos, sinó els que mostren canvis visibles: aprimar, superar l’obesitat, “recuperar” la forma física o ensenyar un abans i un després impactant.
Segons l’informe, els vídeos amb un nivell superior d’engagement (vistes, m’agrada i comentaris) són, sobretot, aquells que mostren transformacions físiques visibles, especialment en persones joves després de processos d’aprimament o, en alguns casos, d’augment de pes extrem o obesitat. Aquesta càrrega visual i emocional converteix el cos en l’eix del relat. “Aquestes representacions tan visuals i amb tanta càrrega emocional es mostren com un espectacle per a captar l’atenció de l’usuari”, assenyalen els autors.
En paral·lel, YouTube també concentra una part important de continguts divulgatius, consells sobre hàbits saludables i advertiments contra dietes mal plantejades. De fet, l’estudi destaca que una part significativa dels creadors amb més repercussió té formació sanitària, sobretot en Medicina i Farmàcia. No obstant això, aquesta qualificació no sempre s’explica bé en els seus perfils, la qual cosa dificulta a l’usuari distingir entre una veu experta i una altra que només sembla convincent.
Aquí entra en joc una altra de les mecàniques alarmants i comunes en totes les plataformes socials: l’aparença d’autoritat. En xarxes són molt freqüents els missatges amb fórmules rotundes, promeses ràpides o paraules ganxo com poden ser “curar”, “netejar” o “millorar”, que simplifiquen temes complexos i generen una falsa sensació de certesa. Així i tot, la investigació matisa que a YouTube no predominen les narratives més perilloses. “No s’han detectat narratives que facin perillar la salut dels usuaris per la promoció de dietes extremes o l’ús de productes miracle”, conclou l’estudi.
El que sí que apareix molt sovint és la pressió estètica. El desig d’estar prim –i, especialment, prima– travessa molts dels continguts més vists en aquesta plataforma. Encara que es parli de salut, l’estètica segueix marcant el to. María de la Mar Rodríguez, una de les investigadores principals de l’estudi, ho explica així: “Els continguts sobre alimentació a YouTube que aconsegueixen més engagement són aquells que mostren transformacions físiques visibles, especialment en persones joves després de processos d’aprimament o, en alguns casos, d’augment de pes extrem o obesitat i la por de morir per estar gros o grossa”.
Per a la vida sana també es posa
Si YouTube barreja testimoniatge i divulgació, Instagram condensa l’alimentació en un aparador visual d’estils de vida. En aquesta xarxa predominen els comptes que parlen de menjar saludable, exercici físic, pèrdua de pes, benestar i transformació personal, però moltes de les més reeixides no aclareixen el seu perfil professional. Els perfils amb més seguidors no són necessàriament mèdics, nutricionistes, psicòlegs o cuiners, i així i tot generen comunitat, confiança i milers d’interaccions.
L’estudi mostra que els usuaris responen especialment bé a publicacions lligades a termes com “sana”, “fit”, “fitness” o “saludables”, sense que la qualificació de qui emet el missatge sembli decisiva. És una lògica pròpia d’aquesta plataforma: importa l’estètica del contingut, la proximitat del to i la promesa d’un estil de vida desitjable.
La comunitat més nombrosa –recordem que aquest terme no fa referència a un grup de persones, sinó a un conjunt de publicacions amb temàtiques similars– detectada en Instagram gira precisament entorn de la promoció d’una vida sana: equilibri nutricional, consells per a deixar de comptar calories i missatges sobre benestar quotidià. La segona posa el focus en l’obesitat i la pèrdua de pes saludable, mentre que la tercera s’articula al voltant del fitness, l’activitat física, el ioga i el pilates com a eines d’empoderament i millora personal.
Però Instagram també té una cara B evident: la construcció visual del progrés corporal. Els testimoniatges de “abans i després”, els canvis d’estil de vida i els relats de superació personal ocupen un lloc ben destacat. No sempre amb un to agressiu, però sí amb una narrativa constant i el missatge que millorar el teu cos equival a avançar en la vida.
Al mateix temps, l’informe detecta veus que intenten trencar amb aquesta inèrcia. Alguns perfils de dietistes-nutricionistes rebutgen la cultura de la dieta i la lògica d’estar a dieta de manera contínua i permanent. També apareixen continguts vinculats a la salut mental, la qual cosa amplia la conversa i l’allunya, en part, d’una visió purament estètica.
TikTok
Aprimar-se en 30 segons
TikTok porta aquesta simplificació un pas més enllà. El seu format breu, ràpid i altament emocional afavoreix els missatges directes, els consells resumits i les experiències personals. No sorprèn, per tant, que la comunitat més gran detectada en aquesta plataforma se centri en baixar de pes. L’estudi identifica una forta presència de publicacions sobre control corporal, reptes de dieta, resistència a la insulina, triglicèrids i hàbits saludables associats a la pèrdua de pes.
La segona gran comunitat es mou al voltant de l’exercici físic, l’entrenament i l’eliminació de greix. Gimnàs, rutines, constància, esforç i motivació formen part del llenguatge habitual. TikTok presenta així un univers on aprimar no només és possible, sinó urgent, visible i compartible.
No obstant això, la plataforma també obre espai a una línia de continguts diferents: la positivitat corporal. La tercera comunitat més rellevant desafia els estereotips tradicionals i aposta per l’acceptació del cos, l’amor propi i la crítica a una cultura que continua jerarquitzant els cossos segons la seva grandària o la seva proximitat a uns certs cànons.
En la resta de comunitats, encara que es repeteixen idees que travessen la conversa digital sobre alimentació, com la pèrdua de pes, hi ha espai també per a recomanacions tan saludables i raonables com la crida a fer-ho amb responsabilitat, acudir a professionals, millorar la salut i sostenir els canvis mitjançant dieta equilibrada i activitat física. Curiosament, la gastronomia i el pur gaudi del menjar existeixen, però ocupen un espai molt menor que el dedicat al control del cos.
L’estudi també detecta una diferència de gènere clara. Homes i dones comparteixen interès per temes com les dietes, la salut, l’obesitat o la pèrdua de pes, però la pressió estètica no es reparteix per igual. Els trastorns de la conducta alimentària apareixen associats de forma gairebé exclusiva a les dones, i són elles les qui concentren una presència molt major en comunitats centrades en fitness, nutrició i benestar. Els autors ho diuen sense embuts: “Són elles els qui més sofreixen la pressió estètica i, per tant, els preocupa més l’estigmatització per no aconseguir la perfecció i l’auto-perfecció corporal”. En altres paraules, les xarxes amplifiquen una exigència que ja existia fora d’elles, però ara ho fan amb imatges constants, comparació permanent i validació en temps real.
Entre l'ajuda i la pressió
Per als investigadors de Gureiker, autors de l’estudi, els resultats posen de manifest que, en les xarxes socials analitzades, la conversa sobre alimentació va molt més enllà de la seva dimensió estrictament nutricional. El menjar es configura també com un recurs mitjançant el qual els usuaris expressen la seva identitat, les seves emocions, els seus hàbits i la seva vinculació amb determinats estils de vida. No s’identifica, per tant, un discurs únic i homogeni al voltant de l’alimentació, sinó diferents comunitats o agrupacions temàtiques que poden complementar-se, reforçar-se o, per contra, entrar en conflicte. En el cas de YouTube, els resultats mostren una orientació diferent. Els creadors de contingut assumeixen, en bona part dels casos analitzats, un paper actiu en la difusió d’informació relacionada amb una alimentació responsable. Els continguts incorporen missatges de conscienciació sobre els riscos associats als trastorns de la conducta alimentària (TCA), així com recomanacions i pautes pràctiques destinades a afavorir hàbits alimentaris saludables. Ara bé, els resultats apunten a la influència del fenomen fitspiration, vinculat a la difusió de determinats ideals corporals i a uns cànons de bellesa difícilment assolibles. Aquest tipus de continguts pot contribuir a generar una percepció distorsionada de la pròpia imatge corporal i reforçar la pressió estètica a la qual estan exposats els usuaris de les xarxes socials.
Els continguts publicats per homes i dones entorn d’aquest tema mostren diferents enfocaments. Com més a la dreta apareix una paraula, més vinculada està a les publicacions d’homes; com més a l’esquerra, a les de dones. Els homes parlen amb més freqüència d’exercici, entrenament i control del pes. Les dones se centren més en nutrició, alimentació saludable, imatge corporal i benestar. Així, ells relacionen l’alimentació amb l’activitat física, i elles ho fan des d’una perspectiva més integral.
