La innovació que alimentarà el futur
Des de la pandèmia, les persones consumidores ens hem acostumat a conviure amb una certa incertesa en la cistella de la compra. Productes que escassegen temporalment, preus que canvien en poc temps i aliments quotidians que de sobte s’encareixen. Allò que durant dècades hem donat per fet –trobar determinats aliments quan els necessitem i a preus relativament previsibles– ja no sembla tan segur.
Darrere d’aquests canvis hi ha alguna cosa més que una successió de crisis puntuals. En un món interconnectat i interdependent, la nostra alimentació depèn d’una complexa xarxa de productors, matèries primes, energia, transport i comerç internacional. Les guerres, les crisis energètiques i el canvi climàtic han mostrat la vulnerabilitat d’aquest sistema: un problema ocorregut a milers de quilòmetres pot acabar afectant el que trobem en el supermercat i el que paguem per això. Per al consumidor, això es tradueix en preus més inestables, una planificació de la compra més difícil i, a vegades, la necessitat de buscar alternatives.
Quan l’excepció es fa habitual
La guerra d’Ucraïna, per exemple, va encarir els cereals i els pinsos, amb repercussions sobre els productes ramaders. La grip aviària i les mesures per a contenir-la han contribuït al fet que els ous arribessin a preus històrics. La guerra de l’Iran ha elevat el cost dels combustibles, amb efectes sobre la cistella de la compra. A Espanya, les sequeres i les danes també han afectat les collites i a productes com l’oli d’oliva o les síndries. I els fenòmens climàtics extrems en altres parts del món han repercutit en aliments com el cafè o el cacau.
“El que abans eren episodis excepcionals comença a ser l’escenari habitual i els cops són cada vegada més freqüents i se solapen els uns amb els altres”, afirma Pedro Barato Triguero, president de l’Associació Agrària Joves Agricultors (ASAJA). Una percepció que comparteix Mª Cruz Rey de las Moras, doctora en Biologia Molecular i Biotecnologia i professora del Grau de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat Europea Miguel de Cervantes: “Tot apunta al fet que aquest tipus de situacions seran cada vegada més freqüents i al fet que el canvi climàtic, els conflictes internacionals i altres factors que afecten la producció i al transport faran que els preus siguin cada vegada més inestables i que alguns productes puguin escassejar en determinats moments”.
El camp també es transforma
Segons Rey de las Moras, aquest nou context de incertesa fa fonamental “comptar amb cadenes de subministrament més resilients, diversificar els proveïdors i apostar per sistemes de producció més sostenibles per a reduir l’impacte d’aquests riscos”. La indústria alimentària ja està entregada a aquesta tasca. També el camp espanyol. “L’agricultor i el ramader d’avui són petits i mitjans empresaris que gestionen tecnologia, dades i costos amb marges molt ajustats. Innovar no és per a ells una moda: és una qüestió de supervivència. Qui no millora la seva eficiència, no aguanta”, afirma Pedro Barato.
Aquesta transformació ja es concreta en nombroses eines. Una d’elles és l’agricultura de precisió, que permet ajustar l’ús d’aigua, fertilitzants i tractaments mitjançant sensors, GPS, imatges per satèl·lit i drons. En un país com Espanya, “amb l’aigua com a factor limitant”, Barat destaca també el regadiu modern, amb sistemes de degoteig, detecció a distància i programació del reg. A això se sumen els models meteorològics per a anticipar plagues i gelades, el desenvolupament de varietats vegetals més resistents a la sequera i les malalties, la digitalització de les explotacions i l’aprofitament de subproductes agraris i ramaders per a obtenir energia o matèria orgànica. “Tot això amb un mateix objectiu: produir aliments de qualitat de forma més eficient i sostenible”, resumeix.
La intel·ligència artificial obre una altra via, especialment per a reduir el desaprofitament. Segons un informe de WWF, el 40% dels aliments conreats en el món no arriba a consumir-se. En aquest àmbit, entitats com AZTI estudien l’ús de la IA per a anticipar la demanda i ajustar millor la producció.
Del residu al nou aliment
La indústria alimentària també explora noves maneres d’aprofitar millor els recursos. Enguany, per exemple, els premis Horeca 2026, organitzats per Alimentària i Hostelco, van reconèixer a Fishology Foods, un projecte liderat pel xef Riccardo Radice que utilitza restes de peix per a elaborar més de 30 productes, entre ells xoriço i sobrassada de mar. L’objectiu és que aquest aprofitament permeti reduir notablement el desaprofitament.
“Cada vegada estan guanyant més protagonisme els ingredients i productes obtinguts mitjançant upcycling o supra-reciclatge, una pràctica que consisteix a aprofitar matèries primeres o subproductes que d’una altra manera es malgastarien per a transformar-los en nous aliments o ingredients”, explica Mª Cruz Rey de las Moras. Més enllà de l’auge dels productes d’origen vegetal, l’experta assenyala altres tecnologies emergents, com la fermentació de precisió: “Permet produir proteïnes funcionals, com les de la llet o l’ou, utilitzant microorganismes en lloc d’animals, mantenint les seves propietats tecnològiques i nutricionals”. La bio-tecnòloga destaca també els envasos actius i intel·ligents, “capaços d’allargar la vida útil dels aliments o monitorar el seu estat de conservació mitjançant indicadors de temps-temperatura o de frescor”. A ells se sumen eines digitals, com els passaports de producte o els codis QR dinàmics, que poden proporcionar informació sobre l’origen, la traçabilitat, la petjada ambiental o no només busquen desenvolupar nous productes, sinó fer que tot el sistema alimentari sigui més eficient, circular i sostenible”, conclou.
L’auge dels productes d’origen vegetal, l’aprofitament de matèries primeres que abans es malaguanyaven o el desenvolupament de noves fonts de proteïnes poden fer-nos pensar que d’aquí a unes dècades la nostra alimentació serà diferent. No obstant això, Mª Cruz Rey de las Moras considera que els canvis seran més graduals que radicals: “Continuarem consumint molts dels aliments habituals, però veurem una oferta cada cop més àmplia de productes elaborats amb ingredients més sostenibles i processos de producció més eficients”. Més que canviar el que posem en el plat, la gran novetat podria estar en com es produeixen els aliments que arriben fins ell.
Què guanya el consumidor?
Els efectes d’aquests avanços no sempre es veuen a simple vista, però poden arribar fins a la cistella de la compra. Segons Pedro Barato, millorar l’eficiència i la capacitat d’adaptació del camp ajuda a estabilitzar la producció davant de les crisis climàtiques i pot aportar més certitud al proveïment i als preus. Per al president de ASAJA, també és fonamental mantenir un sector productiu fort i capaç de resistir les crisis: “Si volem estabilitat de preus i de subministrament en el futur, necessitem un sector fort, rendible i amb capacitat per a resistir aquestes crisis. Un país que renuncia a produir els seus propis aliments es torna més vulnerable, no més modern”.
Mª Cruz Rey de les Mores assenyala un altre benefici per al consumidor: disposar de més informació per a triar. Les eines digitals poden facilitar l’accés a dades sobre l’origen, la composició o la traçabilitat dels aliments. Al mateix temps, els avanços en la producció poden contribuir a mantenir la qualitat i la seguretat alimentària utilitzant menys recursos naturals. “En conjunt, l’objectiu és oferir aliments més saludables, segurs, sostenibles i, a llarg termini, contribuir al fet que el subministrament sigui més estable i menys vulnerable a les crisis que afecten la cadena alimentària”, explica.
Però queda una pregunta important: tota aquesta innovació acabarà encarint la cistella de la compra? Rey de las Moras reconeix que algunes novetats poden arribar inicialment al mercat amb preus més elevats, a causa del cost de les noves tecnologies o a la producció encara limitada de determinats ingredients. No obstant això, aquests costos poden reduir-se a mesura que augmenta l’escala de producció i s’optimitzen els processos. A més, moltes d’aquestes solucions busquen precisament aprofitar millor els recursos, reduir el desaprofitament i disminuir la dependència de matèries primeres vulnerables a les crisis, “la qual cosa a llarg termini pot contribuir a estabilitzar els costos i mantenir una oferta de qualitat a preus més competitius”. El repte, en definitiva, no és endevinar d’on arribarà la pròxima crisi, sinó aconseguir que el nostre sistema alimentari estigui millor preparat per a resistir-la.
