Voluntats anticipades. Decidir avui com volem que ens cuidin demà
Les voluntats anticipades s’han consolidat com una eina essencial per a garantir el dret de cada persona a decidir sobre la seva salut, fins i tot quan ja no pugui expressar-ho per si mateixa. Aquest document legal permet establir de manera clara quins tractaments mèdics es desitgen acceptar o rebutjar, i incorporar decisions complementàries com la donació d’òrgans, la designació d’un representant sanitari o l’elecció del lloc on rebre atenció. El seu objectiu és doble: evitar conflictes familiars en moments tan crítics i facilitar la labor dels professionals sanitaris que atenen aquests pacients.
Deixar el document desat en una caixa forta I lliurar-l’hi a un familiar pot no ser suficient si no està degudament inscrit i és probable que no es tingui en compte quan més es necessiti. Els registres autonòmics estan connectats amb el Registre Nacional d’Instruccions Prèvies, la qual cosa garanteix la seva validesa i consulta en qualsevol punt del territori espanyol.
Què són les voluntats anticipades?
Les voluntats anticipades, també conegudes com a instruccions prèvies o testament vital, són un dret reconegut per la Llei 41/2002. Aquest document legal permet a qualsevol persona, sigui atesa en centres sanitaris públics o privats, expressar de forma anticipada els seus desitjos respecte a les cures i tractaments mèdics que desitja rebre o rebutjar en cas que, en el futur, no pugui manifestar la seva voluntat personalment. A més, pot incloure decisions sobre la donació d’òrgans i el destí del cos després de la defunció. Han de ser expressades de manera lliure, reflexiva i responsable; és necessari que la persona sigui major d’edat i es trobi en ple ús de les seves capacitats, encara que algunes comunitats autònomes han ampliat aquesta possibilitat:
- Andalusia, Navarra i Balears permeten que també puguin atorgar-ho els menors emancipats i aquells que hagin complert 16 anys.
- La Comunitat Valenciana ho autoritza menors emancipats.
- Aragó admet que ho realitzin menors emancipats i, a més, menors de 14 anys, sempre que comptin amb l’assistència dels seus pares o tutors legals.
Com es diu aquest document a cada comunitat autònoma?
El document de voluntats anticipades rep diferents noms en funció de la normativa autonòmica. Aquestes diferències responen a criteris legals i administratius propis de cada comunitat autònoma, però totes estan integrades en el Registre Nacional d’Instruccions Prèvies (RNIP), la qual cosa garanteix la seva validesa en tot el territori espanyol. Encara que en cada comunitat autònoma té un nom diferent, el document és el mateix.
- Andalusia: Declaració de Voluntat Vital Anticipada.
- Canàries: Manifestacions Anticipades de Voluntat.
- Extremadura: Expressió Anticipada de Voluntats.
- Cantàbria: Voluntats Prèvies.
- Madrid, Galícia, Astúries, La Rioja, Múrcia i Castella i Lleó: Instruccions Prèvies.
- Aragó, Balears, Castella-La Manxa, Catalunya, País Basc, Navarra i Comunitat Valenciana: Document de Voluntats Anticipades.
Què pot incloure?
Encara que cada comunitat pot establir els seus propis procediments i disposar de models orientatius, el contingut és lliure i es pot adaptar a les preferències de cada persona. El document pot incloure:
- Quins tractaments o cures es desitgen rebre o rebutjar, especialment en situacions de malaltia terminal o irreversible.
- Preferències sobre el lloc d’atenció al final de la vida, com un hospital, el domicili o un centre sociosanitari.
- Decisió sobre la donació d’òrgans per a trasplantaments, recerca o docència.
- Desg de rebre assistència espiritual segons les creences.
- Designació d’un o diversos representants perquè actuïn com a interlocutors amb l’equip mèdic si la persona no pot expressar la seva voluntat, facilitant així la interpretació i compliment del document.
- Prestació d’ajuda per a morir: des de l’entrada en vigor de la Llei d’Eutanàsia, és possible deixar constància de la sol·licitud d’aquesta prestació per als supòsits previstos.
Com es formalitza?
Aquest procés està regulat per cada comunitat autònoma, però en línies generals pot realitzar-se per diverses vies:
- Per escrit davant tres testimonis. Tots han de ser majors d’edat i tenir plena capacitat d’obrar. Almenys dos d’ells no poden tenir relació de parentiu fins a segon grau, ni vincle patrimonial o professional amb la persona que formalitza el document.
- Davant notari. No és necessari aportar testimonis, ja que la intervenció notarial acredita la identitat i capacitat.
- Davant personal del registre. En moltes comunitats –com Andalusia, Madrid, Comunitat Valenciana, Castella-La Manxa, Cantàbria, Galícia, Astúries i Navarra– és possible formalitzar el document directament davant el personal encarregat del Registre de Voluntats Anticipades.
Formalitzar el document és només el primer pas. Perquè pugui ser consultat pels professionals sanitaris és recomanable inscriure-ho en el registre autonòmic corresponent. Aquesta gestió –habitualment gratuïta– pot realitzar-se de manera presencial o, en algunes comunitats, per via telemàtica.
A més de la inscripció oficial, es recomana lliurar una còpia al metge de capçalera perquè l’anyada en la història clínica, i compartir-la amb familiars pròxims. Aquestes mesures no sols faciliten la seva consulta en situacions crítiques, sinó que eviten malentesos o conflictes en moments complexos.
Està assegurada la seva confidencialitat?
Sí. Només poden accedir a les dades persones específicament autoritzades per les autoritats sanitàries, degudament identificades, així com el propi titular del document o els seus representants legals. Tots els professionals i responsables que accedeixen estan subjectes al deure legal de secret i només poden accedir en els casos previstos i sota estricta normativa de protecció de dades personals, seguint el que es disposa per la Llei orgànica 3/2018 de Protecció de Dades i la legislació específica.
Podem canviar d’opinió?
Sí. Es pot modificar, substituir o revocar el document de voluntats anticipades en qualsevol moment, si així ho decidim. La normativa exigeix que qualsevol canvi es formalitzi per escrit, utilitzant el mateix procediment que per a l’elaboració inicial: és a dir, davant notari, davant tres testimonis que compleixin els requisits legals o davant personal autoritzat del registre autonòmic, segons ho permeti la normativa de cada comunitat autònoma. L’últim document registrat serà el vàlid i deixarà sense efecte qualsevol versió anterior. El tràmit de modificació, substitució o revocació pot realitzar-se en qualsevol lloc, sense importar on es va formalitzar el document original.
En quins casos es consultarà la declaració?
L’equip sanitari consultarà el document quan la persona es trobi en una situació clínica que li impedeixi expressar personalment la seva voluntat, com succeeix en casos d’inconsciència o incapacitat física o mental. Mentre la persona conservi la capacitat i possibilitat de comunicar-se, sempre prevaldrà la seva voluntat sobre el que figuri en el document.
Com s’actua en els casos que no es contemplin en el document?
Quan es presenti una circumstància mèdica no prevista en el document de voluntats anticipades, l’equip sanitari intentarà interpretar els valors i els desitjos de la persona en funció del que hagi expressat prèviament. Si hem designat un representant, aquest serà l’interlocutor principal davant els professionals mèdics, ajudant a aplicar les instruccions donades pel pacient de manera coherent i concordant a la seva voluntat.
Com afecta aquest document als professionals sanitaris?
Els professionals sanitaris tenen obligacions legals i ètiques molt clares en relació amb les declaracions de voluntats anticipades dels pacients:
- Informació i assessorament. Han d’informar i assessorar qualsevol persona que ho requereixi sobre el dret a fer una declaració de voluntats anticipades. Això implica explicar en què consisteix aquest document, com pot formalitzar-se i quins seran els seus efectes en l’atenció sanitària.
- Consulta i respecte de les voluntats. Quan una persona rep atenció sanitària i no pot expressar la seva voluntat per si mateixa, l’equip mèdic està obligat a consultar la història clínica per a localitzar si existeix un document de voluntats anticipades inscrit; a més, pot accedir directament al registre corresponent. Els professionals han de respectar el recollit en aquest document, sempre que no entri en conflicte amb la llei o la bona pràctica clínica.
- Aplicació prioritària de les voluntats prèvies. Les instruccions incloses en el document prevalen enfront de l’opinió dels familiars, reunits o fins i tot del representant, excepte circumstàncies excepcionals previstes legalment, com si són contràries a la llei o el saber professional dels metges. La voluntat manifestada en el document és vinculant per al personal sanitari i el centre on es presti l’assistència.
En el document es pot incloure l’eutanàsia?
La Llei orgànica 3/2021 de Regulació de l’Eutanàsia reconeix el dret de les persones a sol·licitar i rebre ajuda per a morir en determinades condicions. Si una persona ha expressat en el document de voluntats anticipades el seu desig explícit de rebre la prestació d’ajuda per a morir en cas de perdre la capacitat de comunicar-se, els metges estan obligats a respectar-ho, sempre que es compleixin els requisits legals i mèdics: ser major d’edat, patir una malaltia greu i incurable o un sofriment greu, crònic i impossibilitant, i tenir nacionalitat o residència legal a Espanya. Quan el pacient ja no pot manifestar el seu consentiment i l’equip mèdic certifica aquesta situació, haurà d’aplicar-se allò que estigui recollit en el document registrat.
Si la persona conserva encara la seva capacitat per a prendre decisions i comunicar-se, encara que hagi indicat en el document d’últimes voluntats la seva decisió de sol·licitar l’eutanàsia, ha d’iniciar el procediment pel seu compte: presentar personalment dues sol·licituds per escrit, separades per almenys 15 dies, tal com marca la llei. En aquest cas, el document de voluntats anticipades no substitueix el procés de sol·licitud directa, encara que pot servir com a complement o referència.