Mel fraudulenta. Or líquid sota sospita
La presència de mel adulterada ha crescut en els últims anys. Segons la Comissió Europea, la proporció de mel sospitosa a la UE va passar del 14% en 2015-2017 al 46% en 2021-2022, triplicant-se en menys d’una dècada. Aquest augment ha estat atribuït, sobretot, a l’entrada de mel barrejada amb xarops barats d’arròs o blat de moro, additius i aigua, que simulen l’aparença i la dolçor, però no pot oferir les autèntiques propietats de la mel natural. A Espanya, el problema és especialment greu: la Coordinadora de Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) assenyala que el 51% de les mels importades analitzades no eren genuïnes, superant la mitjana europea.
D’on procedeix aquesta mel fraudulenta?
Entre el 60% i el 63% de la mel consumida a la Unió Europea és d’origen comunitari, mentre que la resta s’importa. Segons la Comissió Europea, el 74% de les mostres analitzades de mel importada des de la Xina presenten indicis d’adulteració. La situació no millora amb altres exportadores: el 93% de les mostres analitzades de mel turca resulten sospitoses. En un cas especialment preocupant, les autoritats comunitàries van detectar que en 2023 el 100% dels lots sospitosos procedents del Regne Unit estaven adulterats. Les investigacions indiquen que aquesta mel no es produeix localment, sinó que arriba des d’altres països, és barrejada o transformada en territori britànic i després l’exporten a la UE.
Tres maneres d'adulterar
- Addició de xarops. Es barreja amb xarops de glucosa i fructosa procedents de blat de moro, arròs o canya de sucre i, fins i tot, aigua. Aquests ingredients imiten la dolçor i la consistència de la mel, però manquen dels seus nutrients.
- Ultrafiltració. Aquest procés elimina el pol·len de la mel, un ingredient fonamental per a determinar el seu origen geogràfic i botànic. Sense pol·len resulta gairebé impossible rastrejar la seva procedència, la qual cosa facilita que es barregin mels de baixa qualitat amb xarops.
- Ús d’additius i colorants. Per a reproduir la aparença i textura de la mel autèntica. D’aquesta manera, la mel adulterada resulta visualment atractiva i difícil de distingir a simple vista.
Com identificar el frau
L’etiqueta s’ha convertit en la principal eina per a distingir la mel autèntica de la fraudulenta. A partir de 2024, la normativa europea exigeix que les mescles de mels indiquin amb precisió el percentatge real procedent de cada país d’origen. Per exemple, si un envàs declara “51% mel nacional i 49% mel importada”, aquesta proporció només pot variar en un 5% per component.
Així mateix, la categoria “mel filtrada” ha estat eliminada. Ja no està permès comercialitzar com a mel natural aquells productes que han estat sotmesos a processos que eliminen quantitats significatives de pol·len. Aquestes mels només podran destinar-se a usos industrials. També s’ha prohibit l’etiquetatge ambigu que descriu la mel com a “mescla de mels originàries i no originàries de la UE”, una pràctica que permetia ocultar productes de procedència dubtosa.
Per a garantir la qualitat, els experts recomanen triar mels que comptin amb segells de qualitat locals (Euskolabel al País Basc o Qualitat Controlada en Cantabria), de Denominació d’Origen Protegida (DOP) o Indicació Geogràfica Protegida (IGP), com la mel de l’Alcarria, la de Granada, la d’Astúries i la de Galícia, que garanteixen autenticitat i traçabilitat.
En cas de comptar amb un flascó de mel sense etiquetatge clar o de tenir dubtes sobre la seva autenticitat, existeixen diverses proves casolanes que poden ajudar a identificar si es tracta de mel autèntica:
- Test del paper absorbent. Consisteix a col·locar una gota de mel sobre un tovalló o paper de cuina. La mel pura manté la seva forma i no s’escampa, mentre que l’adulterada tendeix a expandir-se, evidenciant la seva baixa densitat i alt contingut de sucres afegits.
- Cristal·lització. La mel natural sol cristal·litzar-se amb el temps, especialment en ambients freds. Aquest procés, conegut com ensucrat, és natural i reversible mitjançant un bany maria suau. Si una mel roman líquida de manera indefinida, podria contenir xarops o additius que alteren el seu comportament natural.
- Sabor. La mel autèntica presenta un perfil de sabor complex, amb matisos florals, cereals o de fruita, segons la floració predominant. Per contra, les mels falsificades tenen un sabor pla, excessivament dolç i mancat d’aromes naturals.
- Preu. Un preu anormalment baix pot ser indici d’adulteració. Les mels pures, especialment les produïdes localment o de manera artesanal, solen tenir un cost superior a 6-8 euros per quilogram, a causa dels seus processos estrictes i controls de qualitat.