Envoltats d’alcohol
Malgrat que hi ha una evidència científica aclaparadora sobre els efectes perjudicials de l’alcohol en qualsevol dosi, gairebé tothom en té normalitzat el consum. No escoltem les advertències de les persones expertes ni ho volem fer, perquè la nostra experiència amb l’alcohol és tan rutinària, tan quotidiana i està tan arrelada en la nostra cultura que sempre tenim una coartada perfecta per a demanar una altra cervesa. Molta gent pot pensar que tampoc n’hi ha per tant, però les dades indiquen el contrari.
La droga que més es consumeix
L’alcohol és la droga amb més prevalença de consum a Espanya, un dels problemes de salut pública més importants i que genera més conseqüències socials, moltes més que altres drogues com el tabac, la cocaïna o l’heroïna, per citar alguns exemples que sí que ens escandalitzen, però que tenen un impacte –encara que molt greu– sensiblement menor. Un exemple: segons l’informe Monografia Alcohol 2021. Consum i conseqüències, elaborat per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, és la substància psicoactiva legal que es relaciona amb el nombre d’episodis d’urgències més alt, i el 2019 va ser present al 40,3% de les urgències relacionades amb el consum de drogues. “L’alcohol és la droga que està més present, la que consumeix més gent i la que mata més gent”, explica el doctor Joan Ramón Villalbí, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre les Drogues. “Cada any moren a Espanya 14.000 persones per l’alcohol i és la substància que porta més gent als centres de tractament d’addiccions; gairebé 30.000 persones comencen un tractament de desintoxicació per l’alcohol cada any”.
“Quan parlem de drogues, tenim clar que també parlem d’alcohol”, explica la psiquiatra Mercè Balcells, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic de Barcelona. I al seu llibre Beber sin sed, el nutricionista Julio Basulto i el pediatre Carlos Casabona hi insisteixen: “Les begudes alcohòliques contenen etanol, substància tòxica, addictiva, cancerígena i teratogènica (produeix malformacions en el fetus)”.
Per mesurar el nivell d’alcohol es fa servir la unitat de beguda estàndard (UBE). A Espanya, 1 UBE equival a 10 grams d’alcohol, que és aproximadament el contingut d’uns 120 ml de vi (un got petit) o 250 ml de cervesa. A Espanya, el Ministeri de Sanitat ha actualitzat els nivells de consum de risc baix d’alcohol: 20 g/dia (2 UBE) per als homes i 10 g/dia (1 UBE) per a les dones, malgrat que s’assumeix que qualsevol consum implica un risc. Consumir alcohol per sobre d’aquests límits comporta una mortalitat més alta en comparació de no beure o beure a un nivell més baix.
La cultura de la beguda
Segons l’Enquesta sobre alcohol i drogues en població general a Espanya, EDADES 2022, el consum d’alcohol està molt estès des dels 15 anys fins als 64: el 93% dels espanyols ha pres alcohol alguna vegada en la seva vida i, entre les substàncies més consumides els últims 12 mesos, hi ha l’alcohol (76,4%), el tabac (39,0%), els hipnosedants (13,1%), el cànnabis (10,6%) i la cocaïna (2,4%).
Una de les raons que expliquen la prevalença del consum d’alcohol és el que se sol conèixer com “la cultura de la beguda”, expressió encunyada el 2016 pel doctor Michael Savic, investigador de substàncies addictives de la Universitat de Monash de Melbourne (Austràlia). Fins fa relativament poc, els estudis –i les polítiques públiques que s’hi basaven– analitzaven el consum d’alcohol en termes individuals i menyspreaven la importància del context social. Però si el consum d’alcohol està tan normalitzat és, en bona part, perquè es troba a tot arreu i perquè, com que és una droga legal, l’accés a aquesta substància és molt fàcil: segons l’informe del Ministeri de Sanitat Monografia Alcohol 2021, el 94,9% dels estudiants de 14 a 18 anys no va tenir cap dificultat per a aconseguir begudes alcohòliques.
Abans d’assumir el seu càrrec al ministeri, el doctor Villalbí, entre altres qüestions, estudiava l’impacte de l’alcohol en la societat. El 2016 va participar en un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra que va analitzar la presència d’alcohol a l’entorn urbà de Barcelona. “Amb aquest estudi vam posar de manifest que la ciutat és plena de picades d’ullet envers el consum d’alcohol. Una part és publicitat, però també hi ha moltes altres coses més subtils, com els para-sols de les terrasses, els cendrers, els portatovallons… Tot són vehicles per al màrqueting. Al final, el carrer esdevé un estímul molt potent”. L’estudi va concloure que la capital catalana té una mitjana de 8,18 llocs on es pot comprar alcohol per cada 1.000 habitants.
No hi ha cap mite més estès que aquest sobre els suposats beneficis de l’alcohol. L’evidència ens diu que no és cert, però, encara que ho fos, el vi també incrementa el risc de desenvolupar alguns tipus de càncer, així que l’elecció seria, si més no, complicada. Per sort, ja no s’ha de triar, perquè la Societat Europea de Cardiologia va deixar molt clar el 2019 que “no s’ha de promoure el consum d’alcohol per protegir-se de la malaltia cardiovascular”.
El problema afegit d’aquesta mena de missatges, fomentats per la indústria vinícola, a part de basar-se en estudis amb un biaix més que evident, és que en fomenten el consum, perquè les persones solem pensar que, si una copa és bona, tres ho seran més.
Adolescents més vulnerables
Les xifres de consum d’alcohol entre adolescents a Espanya són preocupants. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, el 75,1% dels adolescents de 14 a 18 anys ha consumit alcohol algun cop en la seva vida i un de cada tres n’ha begut els últims 30 dies. El consum d’alcohol sol iniciar-se a Espanya al voltant dels 13-14 anys. “Ens preocupa. La freqüència de repetició i la intensitat n’afavoreixen l’addicció, i el que fan els adolescents té molta importància”, analitza Villalbí.
Segons Mercè Balcells, un dels problemes afegits és que els adolescents facin servir l’alcohol per a resoldre problemes de caire emocional. A més a més, l’alcohol és un tòxic neuronal, especialment en quantitats agudes. “El cervell dels adolescents és molt plàstic, fa moltes connexions i està madurant”, explica.
La baixa percepció del risc, afegida a la facilitat de comprar alcohol a qualsevol edat en qualsevol lloc i el preu baix dels productes alcohòlics, i també la situació actual de bona part dels adolescents, que viuen el seu futur amb molta ansietat, només afegeixen gasolina a un foc que fa massa temps que crema. Per acabar d’embolicar més la troca, en algunes franges d’edat, les dones joves consumeixen més alcohol que els homes, “cosa que a la llarga serà un problema”, assenyala Balcells. “Ho veiem en altres països. Als Estats Units, les cirrosis per l’alcohol comencen a ser superiors en les dones que en els homes. Les dones metabolitzen pitjor l’alcohol per una sèrie de factors biològics”, explica.
Com afecta la nostra salut
Però aquestes dades no serveixen de res si la població no sap exactament quins són els problemes que genera l’alcohol. Durant dècades, els estudis científics suggerien que el consum moderat era millor per a la salut de la majoria que no beure en absolut, i que fins i tot podia allargar l’esperança de vida, perquè així ho demostraven les dades. Però quan s’analitzen aquests estudis, els errors metodològics són molt grossos. Per exemple, un estudi publicat a Jama el 2023, que analitzava 40 anys d’articles sobre els efectes de l’alcohol en la salut, explicava el biaix que hi havia en els estudis. Com assenyalen Basulto i Casabona al seu llibre, les persones abstèmies tenien pitjor salut que les que bevien de manera moderada perquè, en general, no bevien perquè tenien una malaltia prèvia que els impedia consumir alcohol i, de fet, en moltes ocasions, havien estat grans bevedors o fins i tot alcohòlics. A més a més, les persones que consumeixen alcohol de manera moderada solen ser-ho en tots els sentits: fan més exercici, segueixen una dieta més sana o tenen menys probabilitats de patir obesitat.
Ara sabem, sens dubte, que l’alcohol és una substància perillosa. Una investigació de The Lancet del 2018 va avaluar l’impacte del consum d’alcohol a tot el món sobre 23 malalties i sobre el risc de mortalitat. Les dades són contundents: l’alcohol va provocar 2,8 milions de morts el 2016 i va ser la primera causa de mortalitat i discapacitat en persones de 15 a 49 anys.
A més del potencial addictiu que té, l’alcohol pot incrementar el risc de moltes altres malalties. Els últims estudis demostren que qualsevol quantitat d’alcohol, per petita que sigui, incrementa el risc de desenvolupar alguns tipus de càncer, com ara el colorectal, el de fetge, d’esòfag, de mama o d’intestí. Com més alt sigui el consum, més s’incrementa el risc, però no hi ha cap quantitat lliure de risc com es pensava.
Un informe del 2018 del Fons Mundial per a la Investigació del Càncer (WCRF, per les sigles en anglès) ho deixa ben clar: “Tenint en compte les evidències que es relacionen amb el càncer, s’han d’evitar fins i tot petites quantitats de begudes alcohòliques. Les dades no suggereixen diferències significatives en funció del tipus de beguda, per tant, aquesta recomanació les cobreix totes, tant cerveses com vins, licors o altres begudes alcohòliques”.
A més a més, l’alcohol també pot ser causa i conseqüència de trastorns mentals, explica Mercè Balcells. Començar a beure per reduir l’ansietat, la inseguretat o per encaixar en el grup pot generar addicció, però és que, a més a més, també pot emmascarar símptomes d’un trastorn: “En molts casos és un peix que es mossega la cua”, diu la psiquiatra.
Un altre dels molts problemes de salut relacionats directament amb l’alcohol és el consum durant l’embaràs, que pot conduir a la síndrome alcohòlica fetal. Es creu que beure només representa un risc per al fetus durant l’embaràs quan les mares consumeixen quantitats elevades d’alcohol o directament si són alcohòliques, però no és cert. En la I Jornada sobre el Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF) del País Basc, promoguda per l’Associació Síndrome Alcohòlica Fetal d’Euskadi (ASAFE) i celebrada aquest any, es va explicar que no hi ha un nivell segur de consum d’alcohol durant l’embaràs i que la síndrome alcohòlica fetal es pot produir quan una embarassada consumeix qualsevol quantitat d’alcohol, ja que aquest travessa la placenta i arriba fins al fetus. Segons el Ministeri de Sanitat, s’estima que entre un 25% i un 50% de les dones a la Unió Europea continuen consumint alcohol durant la gestació.
Don Draper, el creatiu publicitari protagonista de la sèrie Mad Men i els seus companys, beuen quantitats enormes d’alcohol a tota hora per qualsevol raó. Com passa en moltes altres sèries i pel·lícules, el consum de whisky i altres licors són símbol d’estatus. Un estudi publicat a la revista Alcohol, tabac, menjar porqueria i esport sobre les sèries i pel·lícules de Netflix va analitzar la representació del consum d’alcohol en aquests programes i va trobar que el 32,7% dels intervals analitzats van mostrar contingut relacionat amb l’alcohol. A Hollywood, l’alcohol és un remei contra tots els mals i una eina per a celebrar-ho tot, però malgrat que en un sol dia els protagonistes de les sèries poden arribar a beure quantitats ingents d’alcohol, gairebé mai se solen representar els efectes nocius d’una ingesta tan elevada; en altres paraules, no els passa res, i això contribueix a reduir la percepció de risc que tenim sobre l’alcohol. Un altre estudi publicat a la revista Alcoholism: Clinical and Experimental Research va trobar que l’exposició a escenes que involucren l’alcohol a les pel·lícules augmenta el risc de consum excessiu entre els adolescents.
Consum responsable?
Com hem llegit, en cap cas hi ha un consum exempt de riscos i, per tant, el consum moderat, a la vista del que ens diuen la majoria d’experts –oncòlegs, psiquiatres experts en addiccions i metges en general, entre d’altres– conceptes com ara “consum moderat” o “consum responsable” no signifiquen res. “És un eslògan de la indústria i una expressió deliberadament ambigua. Ningú no sap què significa. A molts dels professionals que treballen amb addicions no els agrada gens. No té cap efecte positiu ni preventiu, i el que segurament persegueix és evitar que es posin altres advertiments més basats en l’evidència”, adverteix Villalbí.
Mercè Balcells també és contundent: “Passar la responsabilitat a les persones? Tots tenim una responsabilitat que podem assumir quan tenim bona informació, però si el concepte de consum responsable no va associat a alguna informació clara sobre la toxicitat que té, no serveix de gaire. La responsabilitat és de tota la societat”. En aquest sentit, els intents de millorar la informació sobre la toxicitat de l’alcohol en les etiquetes, en la línia dels missatges que apareixen als paquets de tabac, han caigut sempre en sac foradat. “El Parlament Europeu ha desestimat posar informació sobre la toxicitat de l’alcohol a les ampolles”, comenta Balcells. “No hi ha transparència i hi ha molta por de donar la informació a les persones”, conclou.
A Espanya, 9 de cada 10 persones han consumit alcohol algun cop en la seva vida, així que el que és estrany és no beure. Sovint, els abstemis són objecte d’estigmatització en una societat on el consum d’alcohol està tan arrelat. Hi ha una pressió social per a participar en esdeveniments on l’alcohol és el centre; això pot fer que les persones que trien no beure se sentin excloses o jutjades. El pòdcast Un tema al dia, del periodista Juanlu Sánchez, va dedicar un capítol al tema anomenat “Renunciar a l’alcohol també fa mal de cap”. Pepe, Carola i Cande, els protagonistes del capítol, expliquen com haver deixat de beure els ha convertit en tipus rarets. “Em continuen posant entre l’espasa i la paret . “Vinga, no passa res! La gent que no beu alcohol no és de refiar”. A mi m’és una mica igual, però si ets una persona més jove o tens una mica més d’inseguretat social, et costarà enfrontar-te a aquests comentaris”, diu Carola. Segons l’informe ESTUDES, el 6,5% dels joves beuen per encaixar en un grup.